No tenim informació de la resta de les 18 denúncies penals que van declarar els mossos d'esquadra davant la premsa el passat 17 d'octubre, però en tot cas segons el meu advocat el més probable és que, si n'arriben més es passin al mateix jutge i siguin arxivades en les mateixes condicions.

L'arxiu provisional del cas i la falta d'informació als mitjans de comunicació són dues noves mostres del silenciament oficial que interessa sobre la meva acció.

En segon lloc, i com a resposta a aquest silenciament, vull demanar-vos que us poseu en l'agenda la data del 17 de març. 6 mesos després de l'acció del 17-S i 15 dies abans de la segona cimera del G20 serà un bon moment per tornar a casa i defensar la meva llibertat. Des del col·lectiu Crisi, anirem informant de les propostes d'acció que farem de cara a aquestes dates. Una d'elles ja l'hem començat a fer córrer: la campanya per una vaga d'usuaries de bancs En tercer lloc, aprofito aquest comunicat per solidarizar-me amb en Karim, vilanoví com jo, que ha estat injustament condemnat a 100 dies de presó eludibles amb 400 € de pena-multa, per manifestar-se al crit de “La crisi que la paguin els rics� També vull enviar el meu suport a les estudiants que porten més d'un més aturant i okupant les universitats per aturar el Pla Bolonya i especialment amb els que han estat expulsats de la UAB. Finalment agraïr al poble grec que ens està demostrant a tots plegats, que revoltar-se contra el capitalisme és possible avui en dia a occident, i amb això ens omple d'esperança de cara al que pugui succeir aquest any 2009. Any primer de la depressió econòmica global.

En solidaritat, des de molt lluny i molt aprop Enric Duran 18 – 12 – 2008