|
|
|
Notícies :: altres temes |
|
El bluf de la «participació»
|
|
|
per Antoni Ferret |
11 des 2008
|
|
|
Cada vegada que CCOO fa un congrés, cada quatre anys, es parla molt de «participació». El congrés com un moment fort de participació. Es fan assemblees a tots els nivells, des del nivell de l’empresa, etc.
Desgraciadament, moltes vegades, si més no pel que jo he pogut observar, aquesta participació congressual deixa bastant a desitjar. Quan estava enquadrat a Comunicació i Transport, es feia una assemblea anomenada de «restes», és a dir, afiliats d’empreses on el nombre d’afiliats no donava per fer-hi una assemblea d’empresa. La participació era molt fluixa.
Es concertava la sala d’actes per una hora (després hi havien d’accedir uns altres). En una hora s’havien de presentar dos documents, el del ram i el de la unió local o comarcal (el Barcelonès), suposadament s’havien de discutir, i s’havien de fer dues eleccions de delegats/es, la del ram i la de la localitat. Naturalment, com es pot preveure, no hi havia temps per a gaire discussió. Jo, que m’havia llegit els documents, feia una intervenció, amb aspectes aprovatoris i altres de crítics, algú altre deia alguna cosa i, ja es considerava que hi havia hagut participació! Els fulls de les candidatures es repartien en el mateix moment en què ja s’havia de votar, mentre altres persones s’esperaven a la porta per poder entrar a la sala per a la seva reunió.
No és només això, que ja es preveia que no n’hi hauria gaire, de participació. És que la quasi totalitat dels assistents recollien el document o documents en el moment d’entrar a la reunió, de manera que, aquell document que suposadament havien de discutir, no se l’havien ni mirat. No havien anat al sindicat, prèviament, a buscar-lo, per llegir-lo abans de la reunió. Ni el sindicat els l’havia enviat.
Aquesta seqüència es repetia cada quatre anys, i no es feia res per corregir-la. Ja estava bé. I es deia que hi havia d’haver molta participació. Que érem un sindicat que es caracteritzava per la participació.
Diuen que les coses sempre poden empitjorar. I deu ser així. Aquesta vegada, que havia de participar-hi des de la Federació de Pensionistes i Jubilats, en l’assemblea d’afiliats d’aquesta federació ja no estava previst que es discutís cap document. El document l’havien de discutir els delegats/es en una reunió posterior. Només es va fer l’elecció de delegats/es, i es va dedicar la resta de la reunió a parlar d’altres temes d’actualitat. Com més anem... pitjor.
A més, per a l’afiliat de base, la participació (molt poca) es limita als congressos, cada quatre anys. Normalment no n’hi ha gens. La comunicació dins el sindicat va sempre de dalt a baix.
Davant d’això vaig presentar una esmena. En el punt on deia:
«El sindicalisme en la xarxa. Cal utilitzar les potencialitats de les Tecnologies de la Informació i Comunicació (TIC) per connectar l’afiliació, les persones delegades, les seccions sindicals i les estructures sindicals. Un espai on flueixi la informació, que faciliti la participació i l’organització, que permeti promoure consultes i sondejos d’opinió, on impulsar la col•laboració i la cooperació, on transparentar la nostra realitat i fer més eficient la capacitat d’intervenir de l’afiliació.»
Proposava afegir-hi:
«Crear un òrgan de llibertat d’expressió, on els afiliats i les afiliades puguin expressar lliurement les seves opinions.»
Aquesta esmena va ser acceptada per la Federació de P i J, però va ser rebutjada per la ponència de la CONC. Així, doncs, continuem sense llibertat d’expressió.
Antoni Ferret
http://www.moviments.net/aferret |
This work is in the public domain |
|
ccougt
|
|
per Anarcosindicalista |
11 des 2008
|
Doncs ja saps on estàs i on has estat durant tot aquest temps.
T'informo: el parlament funciona igual. |
|
Re: El bluf de la «participació»
|
|
per comunista |
12 des 2008
|
|
Ferret, deixa de queixar-te com un nen petit i construeix majories. |
