Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: pobles i cultures vs poder i estats
La talla escaient per a les CUP
03 des 2008
Reflexió a l´entorn de l´article "36 o 37, quina talla per a les CUP?" publicat a L´ACCENT 139
Hem d´agrair a l´autor de l´article, en Quim Arrufat, la seva reflexió, que permet generar debat i així clarificar conceptes. Dues idees em semblen interessants de l´article que vull destacar: que l´autor constati que la història no només serveix per redactar voluminosos manuals, sinó que a més el seu estudi és un valuós element de pedagogia política, aprendre dels errors del passat, entendre el present com un continuum històric. Per altra banda, que situï el concepte de poder i el model de poder a construir des de l´esquerra com un dels elements de reflexió.

L´autor del text potser aboca massa idees que en poc espai, no es poden desenvolupar, i això el fa una mica dens, però el missatge central que jo he entès, el de crear un poder distint al dels partits polítics tradicionals, em sembla interessant, en recórrer a l´anàlisi històrica del període 1936 - 37 ens situa en el camp de l´experiència concreta de les transformacions políticosocials del període de la guerra dels tres anys.

Des del 19 de juliol del 1936 fins al maig del 1937 que s´han refet les estructures de l´estat i s´imposa l´hegemonia dels comunistes adscrits a Moscou el PSUC, hi ha a la Catalunya Principat un model de poder revolucionari representat per la CNT- FAI i el POUM. Aquest bloc polític creia que s´havia de fer la guerra i alhora aprofundir en les conquestes revolucionàries de la classe treballadora, sobretot en el procés col·lectivitzador (Decret de col·lectivitzacions d´indústries i comerços del 24/10/1936). A l´altra banda el PSUC i ERC que creien que no era el moment d´experiències revolucionàries en el terreny social i econòmic, i que tot l´esforç s´havia d´abocar en el terreny militar, a guanyar la guerra.

El 19 de juliol de 1936 l´exèrcit havia estat vençut, el moviment obrer català dirigit per la CNT- FAI tenia les armes, el carrer era seu, les estructures de control de l´estat s´havien esfondrat, no hi havia exèrcit, ni policia, ni administració de l´estat. Des d´aquest moment, es tracta de mantenir una doble lluita contra el feixisme interior i l´exterior.
En el ple regional de locals i comarcals de la CNT- FAI del 24/7/1936, l´anarcobolxevic reusenc, J. Garcia Oliver, un dels militants més lúcids i intel·ligents de l´anarquisme català defensa la necessitat d´implementar el comunisme llibertari, instaurar el poder revolucionari amb el qual havien somniat tantes vegades en les discussions als ateneus, el poder que crearia la societat igualitària. La majoria de la militància no va aprovar el projecte, el seu atàvic rebuig al poder burgès i la poca capacitat d´anàlisi política no els va permetre d´entendre que el que calia en aquell moment històric, era construir un poder revolucionari al servei de les classes populars, amb una visió infantil van confondre l´exercici de qualsevol mena de poder amb una dictadura.

Contràriament al que diu l´autor de l´article, no em sembla un exemple a considerar la posició del moviment anarcosindicalista en el període 1936 - 37 quan van desaprofitar la possibilitat que els oferia la conjuntura històrica de crear un poder revolucionari, i així van permetre la recuperació del poder per part de l´estat republicà, que no era pas precisament revolucionari.

L´anarcosindicalisme amb la seva històrica lluita contra l´estat, no va entendre el tema del caràcter de classe de l´estat, és a dir, a mans de qui està, a qui serveix aquest estat, ja sabem que en un model capitalista, l´Estat està al servei de les multinacionals, del capital financer especulatiu, però això no vol dir que no sigui possible la construcció d´un poder des de l´esquerra (l´estat) al servei de les classes populars.

Caldria estudiar amb molta cura si el Comitè de Milícies Antifeixistes (CMA) i el seu braç armat, les Patrulles de Control, foren òrgans de poder revolucionari, o obeïren a l´imperatiu de donar resposta a les necessitats de la guerra i de la vida a la reraguarda, només un estudi minuciós de la seva actuació ens pot donar la resposta.

El Decret de col·lectivitzacions d´indústries i comerços era una mesura revolucionària, un model de poder obrer, ja que eliminava la figura del patró, de l´amo, substituïda pel Comitè Obrer de Control que decidia sobre la marxa de l´empresa, i el concepte de benefici que es repartia entre tots els treballadors, instaurant un model d´autogestió.

El període 1936 - 39 fou ric en experiències polítiques, econòmiques i socials, que s´han volgut silenciar, la Conselleria de Defensa (31/7/1936) que cridà a lleves, la Comissió d´Indústries de Guerra (CIG 8/8/1936) amb 80.000 treballadors fabricant material bèl·lic, el Consell d´Economia de Catalunya 11/8/1936 que elaborà el Pla de Transformació Socialista, podríem dir que fou un veritable laboratori d´idees dutes a la pràctica en un període convuls i de tensions ideològiques, però també ric en síntesi, pensem que cal estudiar aquelles experiències, per tal de no inventar el que ja es coneixia, per contribuir a la construcció d´aquest poder des de l´esquerra.

Sovint amb una mena de papanatisme intel·lectual, ens emmirallem en experiències foranes i allunyades de les nostres coordenades geogràfiques i culturals, i no analitzem les nostres pròpies experiències, revolucionàries i originals.
De tota manera, de cara a la pràctica política concreta, crec que cal diferenciar el que poden ésser plantejaments acadèmics de seminari d´universitat, o de simposi, de l´exercici del poder revolucionari que estarà sotmès a la servitud de la pràctica, amb les contradiccions que implica el pas de la teoria al terreny de la realitat, que com tot poder, voldrà dir tenir un exèrcit o milícies, una moneda i una estructura administrativa al servei de la revolució.

No pretenc haver donat resposta a la pregunta de l´amic Quim Arrufat, haver trobat la resposta encertada, però sí en tot cas, aportar pistes i elements de treball en l´estudi de les alternatives i pràctiques que es donaren durant la guerra dels tres anys.

Si amb aquestes ratlles s´ha aconseguit de generar debat, reflexió i anàlisi, hauré aconseguit el meu objectiu.

AGUSTÃ? BARRERA, historiador
http://www.laccent.cat

REFERENCIA
36 o 37, quina talla per a les CUP? (Quim Arrufat)
http://www.laccent.cat/article.asp?n=139&idart=1783
Mira també:
http://www.laccent.cat

This work is in the public domain

Comentaris

Re: La talla escaient per a les CUP
03 des 2008
resumint:

visca la complexitat,
mort al reducionisme!
Re: La talla escaient per a les CUP
03 des 2008
resumint: molt bé però tot això no té res a veure amb les CUP (tampoc gaire l'article que aquest respon)
Re: La talla escaient per a les CUP
03 des 2008
En Quim Arrufat al meu entendre fa ús dels clàssics i ja gastats tòpics d'análisis de l'experiència anarquista a Catalunya, a saber: 1)García Oliver (la autobiografia del qual s'ha reeditat recentment per la FELLA de Joaquín Costa i inclòs Planeta) no era cap "anarcoboltxevic" o en tot cas no seria correcte utilitzar un terme inventat pels seus detractors per a fer una definició suposadament objectiva 2) Això de que als Ateneus llibertaris s'havia somiat amb el "poder revolucionari" s'hauria de concretar una mica i en tot cas faria falta una definició més acurada del què s'entèn per aquest concepte 3)L'acusació de "no saber entendre" o "infantilisme" es fruït d'un desconeixement total del què són els principis bàsics de l'anarquisme. Els anarquistes no van pendre al poder de la manera que el Sr. Arrufat planteja per una contradiccíó essencial al moviment llibertari entre les seves dues ànimes comunista i individualista o revolucionària i democràtica expressades a la pràctica amb l'enfrontament entre els plantejaments de Federica Montseny i García Oliver. L'anarquisme planteja de fons el problema de si hi pot haver una revolució que sigui democràtica o el què es el mateix si es compatible el desig de transformació radical de la societat amb la defensa de la pluralitat política i els drets individuals. El "poder revolucionari" com el planteja l'autor no l'hauria solucionat en absolut, en canvi, el Comité de Milicies Antifeixistes va estar-hi més a prop (al meu entendre) doncs convinava una pràctica revolucionària amb una estructura de màxim consens polític, ja que al final del que crec que es tractava es de que les demés forces polítiques acceptessin gradualment els plantejaments econòmics de l'anarcosindicalisme...

Podrà haver qui em digui que es tracta d'un plantejament ingenu o per una altra banda massa subversiu però el que crec que es important entendre es que l'anarquisme es un moviment socio-polític d'un a naturalesa diferent als demés. Plantejar el problema sota el prisma de "ingenuitat" o "no van saber" es analitzar-lo amb les categories ideològiques d'un moviment polític convencional.

Salut
Re: La talla escaient per a les CUP
03 des 2008
Jo crec que més que no entendre aquest procés l'anarcosindicaslisme no se l'esperava,
malgrat el congrés de Zaragoza.
De tota manera estarem d'acord pel resultat, que classe treballadora no estava preparada per a això, encara que, sens dubte, ho estava més que avui. Tenia més solidaritat i consciència de classe!
El que em sorprèn i alhora m'agrada que algú de la CUP, organització més aviat estalinista, exposi el tema de forma honesta. El que em fa refermar en el desig de la unitat anticapitalista.
Endevant!!!
Re: La talla escaient per a les CUP
03 des 2008
La conclusió és que les CUP no donen la talla...
Re: La talla escaient per a les CUP
03 des 2008
organització més aviat estalinista? siguem seriosos va!
Re: La talla escaient per a les CUP
03 des 2008
Sovint amb una mena de papanatisme intel·lectual, ens emmirallem en experiències foranes i allunyades de les nostres coordenades geogràfiques i culturals, i no analitzem les nostres pròpies experiències, revolucionàries i originals.
Re: La talla escaient per a les CUP
03 des 2008
Les CUP representen en molts municipis on hi són presents la Unitat Popular des d'una perspectiva anticapitalista però també plural. Ãs cert que la gran majoria d emilitància prové de la tradició de l'Esquerra Independentista, és a dir, socialista-marxista, però també hi ha gent que procé d'altres tradicions com la llibertària o directament de moviments socials (ecologista, antiespeculatiu, cultural,...) sense una posició política massa definida.

En qualsevol cas,estic d'acord amb l'autor amb una cosa: mirar a fora SÃ?, però no al mimetisme. Aquí no hi haurà ni un octubre del 17, ni la revolució del 36, ni el 26 d ejulio... Ens fa falta construir la NOSTRA PRÃPIA VIA de alliberament social, discutint-la entre la màxima gent possible, avançant i analitzant en que l'encertem i en que ens equivoquem. El que no pot ser és viure tota la vida en minicol·lectius comunistes, troskistes, llibertaris, etc. discutint sobre qui tneia raó el 37, si la URSS no se que, si Troski no se quantos,...

Tot això deixem-ho per als historiadors, però ens fa falta crear una alternativa independentista, socialista, feminista, ecologista, internacionalista, etc. pròpia.

PS: Els bascos fa molts anys que tenen la seva Herri Batasuna (Unitat Popular) en marxa, i malgrat totes les dificultats que passin, crec que fan un gran encert: la construcció d'una via pròpia d'alliberament.
Re: La talla escaient per a les CUP
03 des 2008
LA CUP AL PARLAMENT, JA! no la cagueu o el vot que heu creat s'en aprofitaran uns altres.
Re: La talla escaient per a les CUP
03 des 2008
La CUP si es presenta entra segur, no entenc perque tants dubtes.Les coses es canvien des del Parlament de Catalunya, on s'ha de visualitzar i sumar la majoria social i política per una declaració unilateral d'Independència. Al 2010 serà un moment històric i clau com pocs, el descrèdit de la classe política, l'esgotament dels partits nacionalistes de l'stablishment, la traïció d'ERC i els seus centenars de milers de vots desenganyats i cabrejats, les noves generacions independentistes sense referent encara o afins a la CUP, ....tots els elements alienats perfectament per l'èxit. Un cop dins la projecció mediàtica de la CUP serà extraordinària i arribaran ja a tothom. No us creieu que podeu treure 80000 vots com Ciudadabnos???

Només tenim una vida i tota una revolució per fer!
Re: La talla escaient per a les CUP
03 des 2008
Massa tros per llegir en pantalla, quan m'arribi l'Accent a casa ja ho llegiré. La veritat l'article de l'Arrufat no el vaig acabar d'entendre.
Re: La poca vergonya del popecillos d'Endavant pel darrere
03 des 2008
Que? Barallant-vos per veure d'arreplegar les escurrialles que us deixin els de CiU i ERC?
Miran d'importar ací el model batasuno, I suppose.
Feu fastic i pena.

P.S.
L'IMC BCN no hauria de servir per aquestes merdes.
Nazional-xenófobs fora de Indymedia.
Re: La talla escaient per a les CUP
04 des 2008
La gent de la CUP volem revolucionàries!!! i no votants només!

Sembla mentida... però poquet a poquet se sumen elements que fan que anem perdent el referent (a nivell d'organització interna, clar).

A la CUP del meu poble, l'Assemblea continuarà essent "la CUP", pq hem demostrat el nostre compromis amb la feina diraria, el treball en xarxa, la coherència i l'acció.

Ara, la creació de aquesta mena de megaestructura que no respon al treball diari el que m'inspira és que hi ha qui busca uns objectius diferents (digues-li poltrona, digues-li calé-calé).

Primer ha danar la dinàmica i després la formalització de l'estructura. Sinó, acabem cansades de la propia burocratització d'una estructura nacional que té l'obligació de donar facilitats als municipis, no al contrari, fent perdre a les asseemblees temps i força en debats estèrils en espiral.

Visió des de dins.

Suposo que per ignorancia no entenc a que vé l'article.

Apali!
Sindicat