Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: un altre món és aquí : globalització neoliberal : ecologia : laboral : pobles i cultures vs poder i estats
Ara o mai: hem d'aprofitar la crisi per canviar el sistema
01 des 2008
El resultat de la reunió del G20 ens demostra clarament que la línia que ha agafat el poder polític i financer global és la fugida cap endavant. La importància d'aquesta constatació no per previsible l'hem de menysvalorar
.

Estem sentint moltes persones argumentant en aquesta direcció, explicant-nos que amb les decisions que perpetuen el que s'ha fet fins ara no s'aturarà la crisi. També tenen raó i també és important.

Però penso que és encara més fonamental mirar més enllà de les finances i de l'economia de saló que està fent tant de mal a l'economia real.
El G20 ha apostat per oposar-se al proteccionisme i per mantenir el creixement econòmic com a fi en si mateix, i això és igual a apostar pel col·lapse ecològic. Ningú de dalt diu que parlar de proteccionisme, ecològicament parlant, es sinònim de reduir globalment el transport de mercaderies i persones.
El transport actual és un 95% depenent del petroli, el qual ja ha arribat al seu pic - la seva capacitat màxima de producció- i en breu començarà a declinar. Si bé poden haver diverses alternatives per produir l'electricitat de manera renovable, no n'hi ha de vàlides per substituir els combustibles líquids necessaris pel transport de mercaderies que va majoritàriament en camió i vaixell.
(veure article sobre crisi energètica a la publicació Crisi, per més informació.

Cap dels caps d'estat del G20 no considera que parlar de creixement econòmic com objectiu en si mateix, està fora de tota lògica conseqüent en un món que està arribant als seus límits naturals. No volen reconèixer que el que haurien de fer es canviar un sistema econòmic en que els diners són creats pels bancs del no res, i on el sistema de negoci bancari basat en el tipus d'interès, fa que sense creixement hi hagi depressió econòmica i social com ara estem veient.
(veure article sobre com es creen els diners a la publicació Crisi, per més informació:

Ningú se'n recorda ara del gran problema del canvi climàtic que va ser tant mediàtic, el 2006 i el 2007 fins que va començar la crisi econòmica. Sense oblidar-nos dels perills que tenim davant la dificultat 'accés a aigua potable, l'escassetat de minerals bàsics per la industria, la reducció de peixos i de terres cultivables, les especies que s'extingeixen etc...
Per no parlar de l'augment del nombre de pobres a tot el món, per causes intrínseques al sistema capitalista, ja molt abans que comences la crisi actual.
(Veure article la crisis global como contexto para construir nuestras estrategias de acción? per ampliar informació de diferents elements de la crisi sistèmica)

Voler solucionar la crisi econòmica girant l'esquena a les crisis energètica, ecològica i social és una de les decisions més irresponsables de la història.

Ara que la depressió econòmica impedirà créixer per uns quants anys pot ser la gran oportunitat pel nostre món, per construir un nou sistema econòmic que ens permeti perdurar en el planeta molt de temps i acabí amb les desigualtats socials . Pel que ens ha servit la reunió del G20, es per corroborar que no seran els de dalt els que ho faran.

Davant d'això que podem fer des dels moviments socials?
Hem d'evitar la visió parcial i tancada que ja tenen els poderosos i l'esquerra institucional, no podem lluitar només per que els capitalistes no sigui tan dolents i deixin menys persones en atur. No podem dedicar-nos simplement a demanar els polítics que destinin diners a la classe treballadora, o al nostre sector econòmic concret. Tenim el deure d'unir-nos per transformar el sistema. Estem iniciant uns anys molt importants en la història de la humanitat, la depressió econòmica que està arribant serà possiblement la darrera oportunitat que tindrem per aturar la destrucció del planeta i salvar-nos a nosaltres els humans de una catàstrofe social sense precedents en la nostra història.

Aquesta unió per canviar el sistema necessita de projectes estratègics per a que el capitalisme en crisi perdi la seva hegemonia social. El primer que està a l'abast de totes les persones és deixar de col·laborar amb les empreses que simbolitzen el poder del capitalisme: els bancs i les empreses transnacionals.
Podem desobeir a la banca i potenciar les seves alternatives. Podem deixar de consumir productes de la majoria de les transnacionals i en general reduir el consum. Les que no podem abandonar perquè són empreses privatitzades que gestionen en situació de monopoli les necessitats bàsiques (aigua, electricitat, gas,...), les hem de deixar per més endavant però les hauríem d'acabar expropiant.

Davant d'una situació excepcional, no podem seguir actuant com sempre estem habitats a fer des dels moviments socials sinó que calen respostes excepcionals. Calen accions que preparin el context de revolta o que l'anticipin.

Es en aquest marc que des del col·lectiu Crisi, sorgit arrel de la publicació del 17 de setembre, hem iniciat la campanya per una vaga unitària d'usuaris i usuàries de banca. Som conscients que no és l'única, ni potser la més important de les accions estratègiques amb les que ens hem d'unir per fer front el capitalisme, però pensem que n'és una d'elles.

Sabem de sobres que també hem de construir una acció unitària en l'àmbit del treball, davant dels acomiadaments i de l'augment exponencial de l'atur, que s'està començant a viure, però no podem conformar-nos amb pressionar per quedar-nos com estem; perquè la construcció d'una alternativa al capitalisme necessita d'altres tipus d'empreses, autogestionades pels treballadors i treballadores, que es dediquin cada vegada més a aquelles àrees econòmiques que ens permetin realitzar una transició cap un altre manera de viure. Així doncs es necessari apostar per l'expropiació i la recuperació d'empreses i alhora per la transició d'elles cap a d'altres models productius. Alhora cal apostar per crear noves empreses socials que facin possible un altra manera de fer economia i de viure, com planteja la xarxa d'economia solidària.

Per tot això, les accions de pressió puntuals, com determinades accions directes, manifestacions i el que podria ser una vaga general, les hauríem d'acompanyar d'accions estratègiques de caràcter sostingut que ens permetin progressivament anar restant hegemonia al poder i repartir-la entre els de baix.
A més de la pròpia vaga d'usuaris i usuàries de banca se m'acudeixen propostes com:

* Una xarxa de persones i grups destinada directament a donar suport (de mobilització, econòmic, tècnic) als treballadors en perill de comiat i persones ja aturades, que vulguin apropiar-se i recuperar una empresa en crisi o crear una nova cooperativa.

*Una xarxa de suport a les persones que per causes de lluita o precarietat tinguin problemes per cobrir les seves necessitats bàsiques: (habitatge, alimentació, etc...). A més de donar suport solidari oferint lloc a casa si cal, es podrien augmentar els recursos a través de l'acció directa: ocupar nous edificis que estan buits perquè no es venen pisos, entre d'altres opcions. També augmentar l'organització de les xarxes de reciclatge de menjar i estendre les accions d'expropiació a grans magatzems, que ja s'estan començant a donar de forma autònoma.

*Estendre les xarxes i mercats socials i d'economia alternativa per evitar el consum d'empreses transnacionals i augmentar els espais d'autogestió, d'intercanvi i gratuïtat. En aquest cas no es tracta d'una proposta concreta sinó de convertir en quelcom més unitari i més ampli allò que moltes persones i grups ja estant fent. A Catalunya, espais com la xarxa pel decreixement i la xarxa d'economia solidària poden aportar molt sobre això. Es fonamental que el mon obrer i el mon alternatiu conflueixin en la lluita i la construcció d'alternatives al capitalisme.

Així doncs, un cop iniciades les mobilitzacions front la crisi hem d'aprofundir en el debat i l'autoorganització. Penso que des dels moviments socials anticapitalistes hem de plantejar-nos deixar las reivindicacions al govern pels col·lectius directament afectats i superar lemes de l'estil “que la crisi la paguin els rics? que són lemes només defensius i que hem d'anar a l'ofensiva i apostar per frases com “la seva crisi la nostra oportunitat? Darrera de les paraules caldrà construir fets que facin real aquesta oportunitat. L'oportunitat de transformar la societat. Ara o mai.
Mira també:
http://www.17-s.info/ca/ara-o-mai-hem-daprofitar-la-crisi-canviar-el-sistema

This work licensed under a
Creative Commons license

Comentaris

Re: Ara o mai: hem d'aprofitar la crisi per canviar el sistema
01 des 2008
En este enlace podeis encontrar la versión en castellano

http://www.17-s.info/es/ahora-o-nunca-tenemos-que-aprovechar-la-crisis-p
Re: Ara o mai: hem d'aprofitar la crisi per canviar el sistema
02 des 2008
Qui et penses que ets? El nou Messies?

Les teves anàlisis són tan pobres com les solucions que proposes.

Les "xarxes per donar suport als i les treballadores en vies de suport" ja existeixen: se'n diuen sindicats i provenen d'unes reflexions força més fonamentades i reeixides que van tenir lloc fa cent cinquanta anys.

Nano, cultiva't una estoneta més abans de venir amb ínfules de salvador dels oprimits. Estafar diners als bancs és una bona gamberrada, però dista tant de canviar el sistema com fotre bombes en nom de l'alliberament nacional.
Re: Ara o mai: hem d'aprofitar la crisi per canviar el sistema
02 des 2008
Des de fa 150 anys ha plogut molt i no tenir en compte els nous reptes als que ens enfrontem és un error. Lluitar x tornar a fer funcionar les fàbriques i seguir amb el creixement desmesurat quan tenim als nassos una crisi de collons a nivell energètic i ecològic?

Qui s'ha de reciclar són els sindicats, que només foteu que muntar-vos festes.
Re: Ara o mai: hem d'aprofitar la crisi per canviar el sistema
02 des 2008
Bones enric.
jo dono suport a les teves propostes, les trobo molt oportunes, necessàries i si fa mes de 150 anys que ja estan fetes perquè els sindicats i PC,s donen suport al capital o no a les persones treballadores.
Les persones que patim el sistema capitalista tindrem que deixar de demanar canvis al governs i funcionar de manera autònoma, solidaria i llibertari.
Una abraçada enric.
Camí del cargol
Re: Ara o mai: hem d'aprofitar la crisi per canviar el sistema
02 des 2008
Quines anàlisis més patètiques les del paio aquest...
Re: Ara o mai: hem d'aprofitar la crisi per canviar el sistema
02 des 2008
"perquè els sindicats i PC,s donen suport al capital o no a les persones treballadores"

No tots els PC's donen suport a la burgesia i als governs de les empreses.
Re: Ara o mai: hem d'aprofitar la crisi per canviar el sistema
02 des 2008
no so, no se.
quins PC,s no son burgesos?
Re: Ara o mai: hem d'aprofitar la crisi per canviar el sistema
02 des 2008
Sí, esclar, és molt més revolucionari el paio robabancs aquest que els PC's.

juasjuas
Re: Ara o mai: hem d'aprofitar la crisi per canviar el sistema
02 des 2008
No es poden donar tots els detalls, ni tots els matissos ideològics ni pràctics en un article que preten ser prou curt perquè sigui fàcil i ràpidament llegible.

En tot cas és evident que si parlo de crear xarxes i parlo d'unitat d'acció, és perquè penso que aquesta unitat d'acció s'ha de constituir en base a tot: tant a les organitzacions existents com a les necessitats noves.
Per donar un exemple amb el tema del treball que s'ha tocat
Sabem que podem comptar a l'hora de defensa els treballadors amb la xarxa contra el tancament d'empreses i la precarietat, CGT, CNT's, Cobas, en construcció, Cos, FTC i d'altres sindicats petits que em pugui deixar.
Sabem que podem comptar alhora de constituir noves cooperatives amb les associacions i cooperatives que formen la xarxa d'economia solidaria,

Però també podem veure que en l'àmbit dels treballadors autónoms i de les petites empreses familiars o no, es difícil trobar una organització existent des de l'àmbit anticapitalista que s'hi dediqui o pugui fer-ho.
Així com les experiencies en recuperació d'empreses abandonades les tenim en altres països en la nostra història, però es molt dèbil en el nostre present....

Per tant pot caldre una xarxa de tots aquests grups i moltes més persones, que per la rao que sigui no formen part d'aquests grups, per poguer fer-ho lo millor possible davant dels reptes que se'ns plantegen en aquesta situació de crisi.

La base per aconseguir, tot això passa per exemple per a que les persones o grups que creuen que les teories del segle XIX ens valen completament ara, acceptin que d'altres persones i grups puguin tenir altres perspectives anticapitalistes molt més noves. I a la inversa que les noves maneres de llegir la realitat acceptin les antigues.

Sortament i en contra del que pugui semblar en alguns comentaris, se que hi ha molta gent disposada a coordinar-se en aquesta diversitat i amb aquest article només pretenia ficar enfàsis en que ara es una oportunitat inexcusable per fer-ho...

salut
Enric
Re: Ara o mai: hem d'aprofitar la crisi per canviar el sistema
02 des 2008
Wuenu, les anàlisis pot ser que no siguin brillants. Però toquen els punts claus, deslegitimar el capitalisme i redimensionar i reorientar els conceptes poderosos de sempre: autoorganització i autogestió.
Mesíes no, encara que jugar amb el mediatisme és perillós, entenc que en la seva posició és una bona eina per intentar capgirar la truita.
Els sindicats porten 150 jugant a intorlocutar amb el sistema fins al punt que la majoria d'ells han estat coptats pel sistema i han deixat de ser una eina útil sinó més aviat un agent social per clavar punyalades per l'esquena, apart que l'obrerisme va perdre la lluita amb el capitalisme en el moment que no va saber fer escac i mat al sistema i apropiar-se de les fàbriques, pèrpetuant així la seva situació de feblessa davant els cicles del capitalisme. De la mateixa manera que molts PC's s'han perdut entre l'estatisme (com l'URSS, la xina, el Vietnam, Cuba) o pel control que hi podien exercir les petites burgesíes (la gran majoria de PC's de l'europa occidental).
Afegir els punts de vista del decreixement, la crisi energética o alimentària i les diferents problemàtiques relacionades amb el medi ambient sens dubte enriqueixen l'anàlisi marxista de les societats del món i ens poden oferir un munt d'elements per generar eines contra el capitalisme i poder dissenyar alternatives o reciclar-ne i reaprofitar-ne d'antigues.
Re: Ara o mai: hem d'aprofitar la crisi per canviar el sistema
02 des 2008
Enric, lo teu va ser heroic però també força inútil. No penses que t'has destrossat part de la teva vida company? I ho dic pensant que és un mite per totes nosaltres. Un mite viu.
Re: Ara o mai: hem d'aprofitar la crisi per canviar el sistema
03 des 2008
estoy ya de los revolucionarios cooperativistas y de las redes solidarias hartito hartito...si salierais de gracia, l'eixample y ciutat vella y vinierais por los pueblos del baix llobregat, veriais que las masas de trabajadores de las que tanto hablais son a horas luz de vuestros discursos de libros de foros sociales y compañía.
a ver si os dais ya cuenta de que las revoluciones y las rebeldías anticapitalistas o antiimperialistas nunca se dan en los barrios modernos, pijipies y "yo que leo mucho y sé muchas cosas" del centro de las ciudades. la vida está en otras partes, y en las periferias, aunque con menos estudios que vosotros, se ha conocido y vivido el anticapitalismo de corazón.
si la crisis aprieta más, mientras en los bares de gracia se siga teorizando sobre redes de solidaridad y cooperativas en vinagre, al pie de los polígonos periféricos (los que nunca habeis pisado) se estará luchando.
suerte con vuestras ideas, pero cuando trabajeis en la generalitat o en cargos empresariales no nos jodais demasiado. las generaciones anteriores sí lo hicieron
Re: Ara o mai: hem d'aprofitar la crisi per canviar el sistema
03 des 2008
en part en feia gracia el teu comentari "Harto ya"

pero qui mitifica ets tu, perque en els barris "obrers" amb pedigri es a on surt tambe molta penya rapada que es dedica a fotre patades a immigrants, per exemple (tambe surt d'altres llocs de classe mitja alta com els del crim classista)

molts carrecs intermitjos de CCOO, burocrates professionals des de fa una pila d'anys no són pas de Gracia, ni els venguts del comite d'empresa de la SEAT que celebraven el pacte d'acomiadament de 600 treballadors anant-se de putes amb la patronal m'agradaria saber d'on surten

per no parlar dels Corbatxos i Montillas, de familia inmigrant que legislen contra la immigració. O el de Fincas Corral, dirigent del PT i mira'l ara, d'on va treure els quartos

a mi tambe em cansen certs rotllos, pero mitificar mitificar no serveix per res

potser no cal tant pedigri de tornada sense Haver anat en lloc, pero el cas es que el sindicalisme oficial-vertical tampoc porta a res, potser 4 anticapitalistes d'estudis mes 4 anticapitalistes de corazon avançarem mes junts que separats -i gairebe tots els de 4 estudis tambe són assalariats i s'Han de guanyar el pa treballant, no fotis-
Sindicat