Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: especulació i okupació
ATURAT Desnonament/Deshaucio Robador 29
01 des 2008
Una veintena de persones han impedit l'accés del secretari judicial al pis de l'últim llogater del número 29 del carrer Robador de Barcelona. S'està a l'espera de conèixer oficialment si s'ha suspés l'ordre.
IMG_9834.JPG
COMUNICAT::

Un cop més tornem a cridar la vostra atenció sobre un fenomen i un cas malauradament conegut des de fa anys per tothom, lâassetjament immobiliari als veïns del número 29 del carrer Robador. Aquesta escala, situada al períme-tre de lâIlla Robador âuna operació urbanística al voltant de la qual lâespeculació, el mobbing i lâexpulsió dels veïns han estat la tònica generalâ, sâha convertit en un exemple paradigmàtic del que ha passat i continua pas-sant de manera silenciosa en moltes llars de Ciutat Vella i dâaltres barris de Barcelona. Com sâha repetit prou vegades, entre lâany 2001 i el 2003 lâedifici es va vendre quatre cops, augmentant exponencialment el seu valor a cada traspàs, malgrat la progressiva degradació i lâabandonament de la finca. Com en molts altres casos (com es pot constatar, sense anar més lluny, al mateix carrer, als números 31 i 33), en aquestes compravendes les irregularitats també van ser la tònica: inscripcions en què els inquilins desapareixien (amb la connivència del registrador de la propietat), vulneració del dret de compra preferent dels llogaters, etc., etc. Lâobjectiu dels successius propietaris de la finca ha estat ben clar des del prin-cipi: aconseguir el buidat de lâedifici per destinar-lo a un altre ús i satisfer les expectatives de rendiment generades per la revalorització de la zona. Avui dia podem dir que aquest objectiu sâha acomplert: de la vintena de famílies que hi vivien lâany 2001, ara només hi queda un llogater que està a punt de ser des-nonat, en Manel González, i un local en ús als baixos, que està a punt de tan-car. Les pressions sofertes pels veïns durant aquests anys han estat profusament recollides pels mitjans de comunicació: talls dâaigua i de llum, degradació de-liberada de la finca, abandonament i tapiat de pisos buits plens dâescombraries per afavorir la invasió de rates, negativa a cobrar els lloguers i obertura de processos de desnonament, amenaces verbals i mitjançant burofaxs, sol·licitud de declaració de ruïna, etc., etc. Però malgrat que les administracions públiques i els mitjans de comunicació nâhan estat testimonis directes, aquests fets sâhan succeït i prolongat en el temps en un clima dâabsoluta impunitat, inaudita en un país âdesenvolupatâ? com el nostre, tal com reconeixia el de-sembre del 2006 el relator especial per lâHabitatge de Nacions Unides, el Sr. Miloon Kothari. Malgrat la persistent denúncia dels veïns i de nombrosos col·lectius i associa-cions de Ciutat Vella la resta de Barcelona, i malgrat els successius anuncis de mesures i serveis dâatenció als afectats fets per lâAjuntament i la Generalitat des de lâany 2003, la passivitat institucional davant aquestes situacions també ha estat la tònica, i no ha fet més que reforçar el clima general dâimpunitat. Lâabisme entre la xifra de més de 10.000 afectats donada fa dos anys pel mateix conseller dâHabitatge, Francesc Baltasar, i els 7 casos derivats pels serveis municipals dâatenció al consumidor al llarg dels últims quatre anys, in-dica fins a quin punt som lluny dâuna consideració i una actuació conseqüent per part de les administracions públiques davant aquestes greus vulneracions de drets bàsics dels ciutadans. El fet que les darreres setmanes sâhagi conegut la primera sentència penal condemnatòria dâun cas dâassetjament immobiliari (el del carrer Servet), si bé suposa un precedent importantíssim, no deixa de posar en evidència, per la seva excepcionalitat, els nombrosos esculls que encara cal superar tant a nivell institucional com judicial perquè aquest fenomen sigui combatut i eradicat: els veïns que van denunciar els fets han vist satisfeta la seva demanda tres anys després dâhaver hagut dâabandonar el seu domicili, i a més ho han hagut de fer sense el concurs de cap institució pública, amb les dificultats i els costos que això suposa, cosa que resulta inaccessible a la majoria dâafectats per aquestes pràctiques. Lâevolució del cas Robador proporciona un exemple dels esculls judicials i la manca de voluntat de les institucions per aturar aquest fenomen. Els col·lectius que des de lâany 2003 han donat suport i han denunciat la situació dels veïns de la finca, sâhan reunit amb la Generalitat i lâAjuntament més dâuna dotzena de vegades des del juny del 2006, i han vehiculat tres denúncies a Fiscalia, sense que en cap cas sâhagi acordat una sola mesura encaminada a la pro-tecció dels drets dels inquilins; en el millor dels casos, les pressions han de-sembocat en el reallotjament dels veïns fora de la finca i a càrrec de lâerari públic. Les causes penals interposades, dâaltra banda, romanen en els llimbs de la judicatura a lâespera que algun magistrat les examini amb lâatenció que mereixen. Tot i així, en Manel González sâha convertit els darrers anys en un referent de la lluita veïnal contra el mobbing. Gràcies al seu coratge i a la seva resistència, no només alguns dels seus veïns han pogut salvar-se dâanar a parar al carrer, sinó que, molt més enllà, el mobbing immobiliari ha sortit de la invisibilitat i ha estat reconegut (si més no mediàticament) com una realitat punyent. Tant és així que la seva imatge sâha utilitzat fins i tot en un vídeo promocional editat per la Generalitat amb motiu de la presentació de la Llei del Dret a lâHabitatge, fet que el dia del seu desnonament només podem contemplar com un sar-casme intolerable. Avui, com dèiem, en Manel González és lâúnic veí que queda la finca. Arran de la presentació de la querella criminal ara fa un any per part dels veïns, la propietat de lâedifici es va afanyar a pactar amb la resta dâinquilins (tres) una sortida silenciosa amb indemnitzacions i reallojaments, sortida que (compren-siblement, tenint en compte la seva precària situació) van acabar acceptant. Per la seva banda, lâarrendatària del local continua rebent pressions perquè accepti lâoferta que li ofereixen, sota lâamenaça que les properes setmanes ini-ciaran unes obres per a les quals no disposen de llicència, i que les iniciaran precisament pels baixos, cosa que posa de manifest la indiferència i la immuni-tat amb què els assetjadors continuen actuant fins al dia dâavui. El fet que en Manel González sâhagi significat com el cap visible de la denúncia del cas ha motivat que els propietaris lâhagin exclòs de qualsevol tracte i sâhi hagin acarnissat fins a lâúltim moment. Davant lâanunci de lâexecució del seu desnonament, el Districte de Ciutat Vella li ha ofert un pis de reallotjament de titularitat pública, pis que ha acceptat, conscient que no li queda altra alterna-tiva, ateses les seves circumstàncies econòmiques i el seu estat de salut. Un cop més, doncs, la despesa social dâuna operació especulativa duta a terme amb un alt nivell de violència anirà a càrrec de lâAdministració. Ben aviat, doncs, la finca quedarà buida. Lâobjectiu dels assetjadors sâhaurà acomplert, i un cop més en sortiran impunes. Davant aquest final ignominiós, les associacions i col·lectius que hem donat suport als veïns de Robador 29 en la denúncia del cas, reiterem un cop més les demandes que els darrers anys hem fet tant a lâAjuntament de Barcelona com a la Generalitat de Catalunya. Perquè un exemple de lluita i resitència no es converteixi en un exemple dâimpunitat, perquè el cas Robador no es rubriqui amb la validació dâaquesta impunitat, reclamem un cop més a les Administra-cions que es personin com a acusació pública en aquest i altres casos dâassetjament immobiliari, i reclamem a lâAjuntament de Barcelona que executi subsidiàriament les obres de rehabilitació requerides i que expropiï la finca i en destini els pisos buits a pisos de lloguer social i assequible.
Barcelona, 1 de desembre del 2008

Comunicat signat per:
Coordinadora contra l'especulació del Raval
Taller VIU
AAVV Casc Antic
Observatori de drets humans DESC
Veïns en defensa de la Barcelona Vella
Arquitectes sense fronteres
Federació d'associacions de veïns de Barcelona FAVB
Mira també:
http://www.coordinadoraraval.org/

This work is in the public domain

Comentaris

Re: ATURAT Desnonament/Deshaucio Robador 29
01 des 2008
felicitats!
Sindicat