Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: sexualitats : dones
[CAJEI] 25-N: El patriarcat és violència. Combatem-lo d’arrel!
25 nov 2008
25-N:Reflexions en motiu del Dia Mundial Contra la Violència de Gènere
Les 18 dones que han mort en el que portem d'any als Països Catalans a mans de les seves parelles tan sols són l'exemple més gràfic de la violència de gènere, que va molt més enllà del maltractament físic i psicològic en l'àmbit domèstic. Les estructures patriarcals, com l'Estat i la cultura social que crea actualment, coaccionen l'individu amb l'objectiu que segueixi el rol social que li ha estat assignat, evitant que aquestes persones puguin decidir per ells mateixos de forma autònoma i, per tant, que puguin dissentir d’allò establert.

La violència de gènere és tota coacció exercida amb la finalitat de perpetuar els rols de gènere o com a càstig per a no seguir-los. Aquesta no té perquè ser materialitzada en una pallissa o assassinat, també és present en àmbits simbòlics (emocions, desitjos, mancances a l'hora d'establir relacions afectives, etc.), que es manifesten a l'hora d'entendre i construir la masculinitat i la feminitat. La violència de gènere és un instrument que garanteix el bon funcionament del sistema sociocultural patriarcal i econòmic capitalista i que es perpetua gràcies a les formes actuals d'interacció entre persones, que es basen en relacions desiguals de poder.

La violència de gènere és especialment exercida contra el sexe femení. En primer terme, perquè forma part de la construcció de la masculinitat i, en segon lloc, perquè el cos femení és propietat del patriarcat, com ho demostra el fet que es neguin a la dona drets tan íntims i personals com el dret a l'avortament, a la maternitat o a la pròpia sexualitat.

El sistema exerceix una especial coacció, també, envers qui no se sent a gust amb la dicotomia home-dona (com els i les transsexuals i intergèneres) o bé se sent atret per algú del propi sexe. Així, considerem que el rebuig social a qualsevol forma de desig o pràctica que no sigui heterosexual, el fet de considerar la transsexualitat una malaltia psíquica (disfòria de gènere) o l'assetjament escolar, que es manifesta sempre contra els qui no segueixen les pautes socials atribuïdes al seu sexe, són formes de violència de gènere que també cal denunciar.

El nombre de transsexuals, homosexuals i dones mortes és alt i dramàtic, però també hem de valorar la gran quantitat de persones que esclavitzen el seu cos per a apropar-lo als cànons de bellesa masculina i femenina, per la por a ser rebutjats pel seu entorn. Considerem que el cànon de bellesa i la tirania de les talles i de la cirurgia estètica són mecanismes de violència de gènere i, per tant, que malalties tan esteses com l'anorèxia o la bulímia, són fruit d'aquesta situació de violència estructural.

Són temps de crisi per al model econòmic capitalista. La precarietat, la flexibilitat laboral i els acomiadaments massius són factors que fan augmentar potencialment la materialització de la violència de gènere, ja que molts homes es veuen incapaços d'acomplir el seu paper tradicional de subministradors de diners i aliments a la llar, i per tant, la seva identitat masculina és qüestionada. La conseqüència serà l'ús de la violència i la coacció vers la dona, en un intent desesperat de mantenir el rol social assignat. Així doncs, el maltractament en l'àmbit domèstic és una malaltia social, el tractament de la qual només pot ser l'educació dels infants i joves en la igualtat entre sexes, és a dir, la coeducació.

D'altra banda, la concepció sobre la sexualitat femenina ha generat gran part de les pràctiques més cruels de violència de gènere: la violació, l'assetjament, l'explotació sexual, la mutilació genital, el maltractament com a trofeu de guerra. Mecanismes que segueixen tan vigents com sempre i que responen a la colonització i apropiació del cos femení per part del patriarcat.

Des de la CAJEI exigim la llibertat de decidir a qui desitgem, amb qui mantenim una relació sexual i de quina manera ho fem, lliures de tota norma i model. Reclamem el dret a gaudir i experimentar amb el propi cos, sense ser condemnades per la moral cristiana patriarcal de la societat.

Ens hem de reapropiar dels nostres cossos, hem de manllevar al patriarcat el control sobre nosaltres mateixes i lluitar per a poder decidir autònomament, sense coacció i sense violència.

Perquè el dret a disposar del nostre cos lliurement és un dret innegociable,

El patriarcat és violència. Combatem-lo d’arrel!

CAJEI,
25 de novembre de 2008,
Dia Mundial Contra la Violència de Gènere
Mira també:
http://www.cajei.cat

This work is in the public domain

Comentaris

Re: [CAJEI] 25-N: El patriarcat és violència. Combatem-lo d’arrel!
25 nov 2008
Sí, sí, molta boca però després al carrer, a les mobilitzacions no apareixeu si no hi ha mossos per poder-se fer els màrtirs.

Es us desmunta el pilar, era qüestió de temps
Re: [CAJEI] 25-N: El patriarcat és violència. Combatem-lo d’arrel!
25 nov 2008
santa paciència...
Re: [CAJEI] 25-N: El patriarcat és violència. Combatem-lo d’arrel!
25 nov 2008
jo penso que si d'alguna cosa no es pot criticar a la cajei és de presència al carrer, se li podran atribuir molts errors, com a tants d'altres, però presència al carrer penso que no, com a mínim a barcelona ciutat.
Re: [CAJEI] 25-N: El patriarcat és violència. Combatem-lo d’arrel!
26 nov 2008
I menys a les manifestacions antipatriarcals, on cada cop són més. I no precisament treient-ne rèdit, sinó com a participants de les plataformes que tracten el tema i donant suport als col·lectius que treballen el tema.
Re: [CAJEI] 25-N: El patriarcat és violència. Combatem-lo d’arrel!
26 nov 2008
per això justament ho dic, ja em direu on éreu ahir...
Re: [CAJEI] 25-N: El patriarcat és violència. Combatem-lo d’arrel!
27 nov 2008
Moltes felicitats a la CAJEI.

Cada cop són més i fan més feina.
Realment són l'alternativa socialista pel jovent.
Sindicat