Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Calendari
«Abril»
Dll Dm Dc Dj Dv Ds Dg
      01 02 03 04
05 06 07 08 09 10 11
12 13 14 15 16 17 18
19 20 21 22 23 24 25
26 27 28 29 30    

Accions per a Avui
17:00

afegeix una acció


Media Centers
This site
made manifest by
dadaIMC software

Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: dones
Totes patim violència! Rebel·lat i lluita contra el patriarcat!
25 nov 2008
Manifest del bloc de l'Esquerra Independentista a la manifestació contra la violència de gènere que se celebrarà aquesta vesprada a València
cartell25cdr.jpg
Aquest any no ha estat diferent que els demés. Més d'un cop cada mes hem escoltat pels mitjans que al nostre país hi havia una nova víctima de violència de gènere. A dia d’avui ja son 8 les dones que han mort per violència de gènere al País Valencià. En un dia com el d'avui, 25 de Novembre de 2008, eixim al carrer per recordar-les especialment a elles, símbol esfereïdor de les conseqüències més dures de la dominació patriarcal. És a totes les víctimes de violència de gènere a les que volem recordar; les que surten pels mitjans i les que no; i tot i que sabem que aquesta violència no es limita a l'agressió física, als assassinats, volem destacar molt pronunciadament que mai deixarem que aquests crims caiguin a l'oblit, i sobretot que mai perdonarem als seus culpables.

Aquesta violència no és deguda a res més que a la reproducció fidel i ortodoxa dels rols que dissenya el patriarcat. La dominació del mascle sobre la femella és una condició inherent al sistema de gèneres, i aquesta dominació implica violència. Quan aquesta violència trenca la seva esfera simbòlica i es tradueix en violència física o psicològica és quan els mitjans en parlen. Mai abans. Però això no implica que no existisca.

A les dones se’ns obliga a aprimar per encaixar en el model de dona objecte que aquest sistema ens ha imposat i que els mitjans de comunicació s’encarreguen de potenciar, quan se’ns impedeix decidir sobre el nostre propi cos, quan al treball no es reconeix la feina que fem cobrant menys per un mateix nivell de responsabilitat, quan en molts cops si volem ser mare veiem perillar la nostra feina, quan es pretén que sigam sumises, atentes, cuidadores dels nens, dels major i de la llar. En tots aquests casos considerem que estem patint violència de gènere i aquesta, no només l'exerceix "l'altre" gènere, és tot el sistema social el que genera la violència.

El sistema social delimita les nostres funcions en tant que homes/dones; ser home implica dominar a la dona, i ser dona implica ser dominada. La violència de gènere no és conjuntural, sinó estructural. No és quelcom que poguém solucionar amb estratègies reformistes. La fi de la violència exigeix una ruptura amb el patriarcat. La fi de la violència passa inevitablement per la ruptura dels rols de gènere. Cal destruir l'estereotip d'home i l'estereotip de dona. Només quan siguem persones que ens generem a nosaltres mateixes, sense l'imperatiu social de "la feminitat" o "la masculinitat" podrem realment alliberar-nos de la xacra del patriarcat i de totes les seves conseqüències.
Totes patim violència de gènere!
Rebel·lat i lluita contra el patriarcat!

Aquest any no ha estat diferent que els demés. Més d'un cop cada mes hem escoltat pels mitjans que al nostre país hi havia una nova víctima de violència de gènere. A dia d’avui ja son 8 les dones que han mort per violència de gènere al País Valencià. En un dia com el d'avui, 25 de Novembre de 2008, eixim al carrer per recordar-les especialment a elles, símbol esfereïdor de les conseqüències més dures de la dominació patriarcal. És a totes les víctimes de violència de gènere a les que volem recordar; les que surten pels mitjans i les que no; i tot i que sabem que aquesta violència no es limita a l'agressió física, als assassinats, volem destacar molt pronunciadament que mai deixarem que aquests crims caiguin a l'oblit, i sobretot que mai perdonarem als seus culpables.

Aquesta violència no és deguda a res més que a la reproducció fidel i ortodoxa dels rols que dissenya el patriarcat. La dominació del mascle sobre la femella és una condició inherent al sistema de gèneres, i aquesta dominació implica violència. Quan aquesta violència trenca la seva esfera simbòlica i es tradueix en violència física o psicològica és quan els mitjans en parlen. Mai abans. Però això no implica que no existisca.

A les dones se’ns obliga a aprimar per encaixar en el model de dona objecte que aquest sistema ens ha imposat i que els mitjans de comunicació s’encarreguen de potenciar, quan se’ns impedeix decidir sobre el nostre propi cos, quan al treball no es reconeix la feina que fem cobrant menys per un mateix nivell de responsabilitat, quan en molts cops si volem ser mare veiem perillar la nostra feina, quan es pretén que sigam sumises, atentes, cuidadores dels nens, dels major i de la llar. En tots aquests casos considerem que estem patint violència de gènere i aquesta, no només l'exerceix "l'altre" gènere, és tot el sistema social el que genera la violència.

El sistema social delimita les nostres funcions en tant que homes/dones; ser home implica dominar a la dona, i ser dona implica ser dominada. La violència de gènere no és conjuntural, sinó estructural. No és quelcom que poguém solucionar amb estratègies reformistes. La fi de la violència exigeix una ruptura amb el patriarcat. La fi de la violència passa inevitablement per la ruptura dels rols de gènere. Cal destruir l'estereotip d'home i l'estereotip de dona. Només quan siguem persones que ens generem a nosaltres mateixes, sense l'imperatiu social de "la feminitat" o "la masculinitat" podrem realment alliberar-nos de la xacra del patriarcat i de totes les seves conseqüències.

This work is in the public domain

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more