|
|
|
Notícies :: globalització neoliberal : laboral : especulació i okupació |
|
LA CGT Davant la CRISI Administració Local: CRISI PER A QUI?
|
|
|
per CGT |
19 nov 2008
|
LA CGT DAVANT LA CRISI
ADMINISTRACIÓ LOCAL: CRISI PER A QUI? |
|
Malgrat que els nostres polÃtics governants han trigat a reconèixer la situació de crisi, tots ells, ja siguin d’un color o altre, s’han apuntat rà pidament a aplicar mesures pressupostà ries restrictives que empitjoren les condicions laborals del personal al servei de l’administració i tenen un impacte directe en la qualitat dels serveis públics.
Els últims anys, amb l’obsessió de tancar els pressupostos municipals amb dèficit 0, l’administració pública ha oblidat que la seva finalitat és donar un servei de qualitat als seus ciutadans, emprant una visió netament neoliberal d’acord a les tendències de l’Europa del capital. Entenem que en temps de crisi, l’administració local ha de fomentar l’ocupació pública i mantenir els drets laborals dels empleats municipals
Els equips de govern municipals apliquen polÃtiques laborals i socials que beneficien als propis partits polÃtics i als sectors empresarials afins que els hi donen suport i financen les seves campanyes; en definitiva practiquen el “clientelismeâ€? polÃtic que garanteix la continuïtat en el cà rrec. No importa el ciutadà , sinó mantenir la “poltronaâ€? amb un sou milionari. El municipalisme democrà tic deixa pas a la partidocrà cia.
Què està passant a l’administració local?
1. S’adapten les estructures orgà niques en funció dels cà rrecs a nomenar i no de les necessitats de la ciutadania
2. Hi ha un excés de cà rrecs de confiança amb funcions i sous d’alt directiu dins l’administració, obviant els principis constitucionals d’igualtat, mèrit, capacitat i publicitat en l’accés a la funció pública
3. “Pelotazosâ€? als pressupostos municipals per a increments a l’entorn d’un 30% de salaris de polÃtics i cà rrecs de confiança
4. S’elaboren pressupostos orientats a la propaganda polÃtica del partit governant malgastant diners públics com ara: premsa, mòbils, dietes, vehicles oficials, dinars, protocols i inauguracions fastuoses
5. A més privatització, més precarietat laboral i salarial: s’externalitzen els serveis públics, degradant la seva qualitat, adjudicant els treballs a empreses afins que suposen un major cost en la prestació del servei i empitjora les condicions de treball del personal contractat.
6. La gestió pública del sector privat implica, evidentment, no donar un servei social sinó buscar un benefici a costa de les condicions laborals del seus treballadors. S’aplica la directiva Bolkestein, “patente de corsoâ€?, per a desmuntar el que encara resta del sector públic amb la col•laboració del poder polÃtic
7. Es paralitza la negociació col•lectiva amb l’excusa de la crisi. L’estratègia dels ajuntaments és escudar-se en l’assessorament tècnic de la Diputació. Aquest assessorament, polÃticament interessat en la recerca d’un conveni únic i a la baixa va en contra dels interessos dels/de les treballadors/es de l’administració. Aquest model de conveni únic només beneficia als sindicats burocratitzats i alineats als partits polÃtics en detriment de la legÃtima representació sindical local. Conveni únic=Sindicat únic?
Quines són les conseqüències d’aquestes polÃtiques municipals?
1. Després de 30 anys de municipalisme “democrà tic� encara prima l’objectiu electoralista del partit governant per damunt de les necessitats reals dels ciutadans.
2. Es genera ocupació “a dit� i partidista vetant a la ciutadania, en especial als joves, la possibilitat d’accedir a un lloc de treball públic.
3. Els funcionaris accedeixen a la funció pública mitjançant processos selectius i amb retribucions fruit de la negociació col•lectiva. La “castaâ€? privilegiada de cà rrecs de confiança, que exerceixen l’alta direcció dels serveis municipals, accedeix per la seva fidelitat polÃtica i no per la seva professionalitat. Se’ls assigna grans salaris, adjudicats arbitrà riament pel polÃtic de torn. Aquesta situació degrada els serveis públics.
4. Una gran part dels diners públics, que paguem entre tots, es malgasten sense control sindical ni social en detriment de despeses socials.
5. L’externalització i la gestió indirecta precaritza el treball i té com a conseqüències immediates:
• Prestamisme laboral: utilització d’espais i materials públics per persones alienes a l’administració
• Dobles escales salarials
• Jornades laborals amb “flexibilitat horà ria� imposada que fan impossible la conciliació de la vida laboral i familiar
• Generació de milers d’hores extres que correspondrien a llocs de treballs públics amb jornades senceres. L’administració no genera ocupació pública
• Increment de la sinistralitat laboral per la manca de la vigilà ncia en la prevenció dels riscos laborals
Propostes de la CGT davant la crisi:
1. Basta de nepotisme democrà tic. No als nomenaments a dit i sà a l’accés transparent a la funció pública
2. Elaborar pressupostos socials front a pressupostos de l’interés del capital, que atenguin a les necessitats dels ciutadans i mantingui els drets laborals del personal de l’administració amb la finalitat de donar un servei públic de qualitat.
3. Limitar el nombre i reduir els salaris d’assessors, directius, cà rrecs de confiança i polÃtics. Sà a salaris dignes per a tothom, no a l’enriquiment a través del cà rrec públic.
4. Més transparència en la gestió dels pressupostos municipals i de les seves empreses que en depenen
5. Que les polÃtiques municipals de Promoció econòmica fomentin l’ocupació local enlloc de l’ocupació partidista
6. Racionalitzar les hores extres i fomentar l’ocupació pública d’aquelles que són estructurals.
7. Potenciar i desencallar la negociació col•lectiva en base:
• Aconseguir salaris dignes que garanteixin el poder adquisitiu del personal de l’administració tenint en compte la manipulació polÃtica de l’IPC real (gas, electricitat i agua han pujat pel damunt del 10%, productes bà sics ...)
• Aplicar polÃtiques d’increments salarials que garanteixin l’equitat retributiva anant reduint el ventall salarial
• Garantir la participació sindical en la confecció de les plantilles i oferta pública que garanteixi la dotació correcte d’efectius a tots els serveis municipals.
• Aconseguir i mantenir les 35 hores de jornada laboral acabant amb la flexibilització i borses horà ries en defensa de la creació d’ocupació i de la conciliació de la vida laboral i familiar.
• Garantir i fomentar la promoció interna atenent als principis d’igualtat, mèrit, capacitat i publicitat
• Fomentar la jubilació parcial mitjançant la contractació de relleu per fomentar l’ocupació
DEFENSEM ELS SERVEIS PÚBLICS PERQUÈ:
• L’à mbit públic busca la protecció social i la redistribució de la riquesa de forma col•lectiva mentre que el privat busca la rendibilitat, l’eficà cia i la competitivitat des de l’interés individualista
• L’à mbit públic ha de garantir la justÃcia, la igualtat i la solidaritat socials. A l’à mbit privat no hi ha redistribució social i sà explotació laboral.
• Privatitzar un servei públic significa reconèixer el fracà s dels que gestionen l’administració pública, que són els polÃtics. Per això calen directius professionals i no polÃtics fidelitzats
• No acceptem la gestió indirecta dels serveis públics, és a dir, serveis de titulació municipal amb execució privada. Reclamem la municipalització dels serveis públics privatitzats amb l’objectiu de fomentar l’ocupació de qualitat i la millora dels serveis públics que rep la ciutadania
DAVANT LA CRISI, LLUITEM PER UNS SERVEIS PÚBLICS, SOCIALS I DE QUALITAT.
CONFEDERACIÓ GENERAL DEL TREBALL:
Coordinació de Seccions Sindicals d’Administració Pública Local de Catalunya
Federació d’Administració pública de Catalunya |
This work is in the public domain |
