Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Calendari
«Gener»
Dll Dm Dc Dj Dv Ds Dg
          01 02
03 04 05 06 07 08 09
10 11 12 13 14 15 16
17 18 19 20 21 22 23
24 25 26 27 28 29 30
31            

No hi ha accions per a avui

afegeix una acció


Media Centers
This site
made manifest by
dadaIMC software

Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: un altre món és aquí : globalització neoliberal : corrupció i poder : pobles i cultures vs poder i estats
Aquest 15 de novembre el G20 decidirà per tothom. Aquesta és la seva democràcia.
06 nov 2008
Els dies 15 i 16 de novembre els caps d'estat dels països més poderosos es reuneixen per decidir sobre el futur del sistema que ha entrat en la seva crisi més gran almenys des del 29. Parlen de reformar el sistema financer, de refundar el capitalisme, i ho faran sense consultar-nos.
A la reunió hi estan convidats els països que formen el G-20, la qual cosa ja demostra com pretenen decidir de de l'elit. Ni tan sols es busca el suport o la participació de l'assemblea de les Nacions Unides, l'únic òrgan democràtic entre països que havia creat l'actual ordre mundial. Així dels 192 estats membres de la ONU, només hi seran poc més del 10%.

Els 20 caps d'estat presents, tampoc parlaran en nom de la població dels seus països, ni tan sols d'aquells que en el seu dia els van votar, ja que els acords als que arribin en la cimera no formaven part de cap dels seus programes polítics. Tot i això, a cap d'ells se li haurà passat pel cap de sotmetre les seves propostes a referèndum i ni de lluny a la cimera es parlarà de sotmetre els seus acords a un referèndum de la població d'aquests 20 països ni molt menys, de la població mundial.

Així doncs, en nom de qui decidiran realment Bush (president en funcions), Zarkoszy, Merkel, Lula i companyia? Podem pensar que ho faran en nom seu i dels seus assessors. En representació de les estructures burocràtiques de govern que manen., i veient les decisions que prenen segurament estarem d'acord en que en molts casos ho faran en nom dels mateixos poders financers que han causat la crisi o de les principals empreses transnacionals.

Les injustes decisions econòmiques dels govern a favor dels bancs i en contra de la majoria de la gent que hauran precedit la cimera durant les darreres setmanes, juntament amb el seu procediment antidemocràtic estan despertant sortosament respostes múltiples entre la societat civil que anuncien unes mobilitzacions que s'esperen massives.

Com va dir Einstein, un problema no es pot solucionar amb les mateixes maneres de pensar que l'han creat. Cada vegada hi ha més gent que ho té clar i el 15 de novembre hi haurà mobilitzacions a tot el món.
Una coalició de 630 ONGS ha emès una declaració http://www.choike.org/bw2
que denuncia la cimera pel seu format i el seu caràcter continuista d'un sistema fracasat i explicita com hauria de ser una cimera mundial per ser realment democràtica i participativa. Les Ong també demanen que s'escolti el Grup de treball sobre el sistema financer internacional que recentment ha creat la Onu, dirigit per Joseph Stiglitz

A l'estat espanyol està corrent àmpliament una crida a l'acció
http://www.17-s.info/todxs-la-calle-el-15-n-la-crisis-que-la-paguen-ello...
que convoca a concentracions a més de 50 ciutats i en l'àmbit català diferents espais de coordinació dels moviments socials, com vdevivienda, la xarxa pel decreixement, la campanya contra les 65 hores i l'assemblea de moviments socials del fòrum social català s'han unit per ampliar i donar força a les convocatòries del dia 15 de novembre i organitzar una manifestació unitària pel dia 29 de novembre.

Aquestes mobilitzacions són un inici i caldrà anar molt més enllà perquè des de la societat civil puguem ser protagonistes del nostre propi futur. No n'hi haurà prou amb manifestar-se, caldran accions sostingudes, de desobediència, boicot i no col·laboració amb el sistema financer. No n'haurà prou amb l'acció contra el sistema, caldrà plantejar i sobretot construir des de ja alternatives de societat, amb la que mostrem que es pot viure sense creixement econòmic i sense bancs.

Des de la web www.17-s.info estem fent i farem tota la difusió que puguem d'aquestes mobilitzacions i participarem de promoure accions que ens facin avançar ara més que mai, cap a una altra societat basada en la justícia social i ecològica.

Vull recordar per acabar, un lema que va moure centenars de milers de persones al 2002 en la campanya contra l' Europa del capital i la guerra, i que segueix plenament vigent: Per que som milions i el planeta no és vostre!!

Enric Duran
Mira també:
http://www.17-s.info
http://www.17-s.info/ca/blog/522

This work licensed under a
Creative Commons license

Comentaris

Re: Aquest 15 de novembre el G20 decidirà per tothom. Aquesta és la seva democràcia.
06 nov 2008
Los días 15 y 16 de noviembre las jefes de estado de los países más poderosos se reúnen para decidir sobre el futuro del sistema que ha entrado en su crisis más grande al menos desde el 29. Hablaran de reformar el sistema financiero, de refundar el capitalismo, y lo harán sin consultarnos.

A la reunión están invitados los países que forman el G-20, lo cual ya demuestra como pretenden decidir desde la élite. Ni siquiera se busca el apoyo o la participación de la asamblea de las Naciones Unidas, el único órgano democrático entre países que había creado el actual orden mundial. Así de los 192 estados miembros de la ONU, sólo estaran poco más del 10%.

Los 20 jefes de estado presentes, tampoco hablarán en nombre de la población de sus países, ni siquiera de aquellos que en su día los votaron, puesto que los acuerdos a los que lleguen en la cumbre no formaban parte de ninguno de sus programas políticos. Aún así, a nadie de ellos se le habrá pasado por la cabeza de someter sus propuestas a referéndum y ni de lejos en la cumbre se hablará de someter sus acuerdos a un referéndum de la población de estos 20 países ni mucho menos, de toda la población mundial.

Así pues ¿en nombre de quien decidirán realmente Bush (presidente en funciones), Zarkoszy, Merkel, Lula y compañía? Podemos pensar que lo harán en nombre suyo y de sus asesores. En representación de las estructuras burocráticas de gobierno que mandan. y viendo las decisiones que toman seguramente estaremos de acuerdo en que en muchos casos lo harán en representación de los mismos poderes financieros que han causado la crisis o de las principales empresas transnacionales.

Las injustas decisiones económicas de los gobierno a favor de los bancos y en contra de la mayoría de la gente que habrán precedido la cumbre durante las últimas semanas, junto con su procedimiento antidemocrático están despertando afortunadamente respuestas múltiples entre la sociedad civil que anuncian unas mobilizaciones que se esperan masivas.

Como dijo Einstein, un problema no se puede solucionar con las mismas maneras de pensar que lo han creado. Cada vez hay más gente que lo tiene claro y el 15 de noviembre habrá movilizaciones en todo el mundo.
Una coalición de 630 ONGS ha emitido una declaración http://www.choike.org/bw2.
que denuncia la reunión por su formato y su carácter continuista de un sistema fracasado y explicita cómo debería ser una reunión cumbre mundial por ser realmente democrática y participativa. Las Ong también piden que se escuche el Grupo de trabajo sobre el sistema financiero internacional que recientemente ha creado la Onu, dirigido por Joseph Stiglitz

En el estado español está corriendo y extendiéndose ampliamente un llamamiento a la acción
http://www.17-s.info/todxs-la-callo-el-15-n-la-crisis-que-la-pagan-ellos...
que convoca a concentraciones además de 50 ciudades y en el ámbito catalán diferentes espacios de coordinación de los movimientos sociales, como vdevivienda, la red por el decrecimiento, la campaña contra las 65 horas y la asamblea de movimientos sociales del foro social catalán se han unido para ampliar y dar fuerza a las convocatorias del día 15 de noviembre y organizar una manifestación unitaria para el día 29 de noviembre.

Estas movilizaciones son un inicio y hará falta ir mucho más allà para que desde la sociedad civil podamos ser protagonistas de nuestro propio futuro. No habrá uficiente con manifestarse, harán seran necesarias acciones sostenidas, de desobediencia, boicot y no colaboración con el sistema financiero. No será suficiente con la acción contra el sistema, hará falta plantear y sobre todo construir desde ya alternativas de sociedad, con la que mosteamos que se puede vivir sin crecimiento económico y sin bancos.

Desde la web http://www.17-s.info estamos haciendo y haremos toda la difusión que podamos de estas movilizaciones y participaremos de promover acciones que nos hagan adelantar ahora más que nunca, hacia otra sociedad basada en la justicia social y ecológica.

Quiero recordar para acabar, un lema que movió centenares de miles de personas al 2002 en la campaña contra la Europa del capital y la guerra, y que sigue plenamente vigente: Porqué somos millones y el planeta no es vuestro!!
Re: Aquest 15 de novembre el G20 decidirà per tothom. Aquesta és la seva democràcia.
07 nov 2008
Després de realitzar una búsqueda per internet hem actualitzat el llistat de poblacions que acudiran a la cita del 15-N

son ja 64 ciutats http://www.17-s.info/ca/ciutats-del-15n-ciudades-del-15n-cities-n15-cat-

Si us plau escribiu-nos a info ARROBA 17-s.info o afegiu en aquest fil si sabeu de més. Anirem actualitzant aquest enllaç i difonent

Col·lectiu CRISI
Refundació del capitalisme? Ni pensar-hi!.
15 nov 2008
Els mitjans de comunicació, enduts per la seva habitual petulància de creureâs cronistes de la història, han volgut remarcar unes hipotètiques divergències entre Bush i els seus aliats europeus en la cimera dâavui. Ãs possible que algú hagi utilitzat lâexpressió ârefundar el capitalismeâ? com a forma de manifestar la necessitat dâactuar dâalguna manera enfront de la crisi, però no crec que tingui massa credibilitat agafada al peu de la lletra, i menys venint de gent com Nicolas Sarkozy o Angela Merkel. Els líders europeus probablement també sâhan deixat portar per un afany de protagonisme històric, del qual no nâha volgut quedar al marge el Zapatero. Però siguem seriosos: de refundar el capitalisme, res de res.

En aquest sentit, té raó el President dels Estats Units quan afirma que si el capitalisme ha funcionat bé durant tants anys, no cal refer-lo de nou, sinó simplement establir els mecanismes per evitar que es repeteixin situacions com les que estem vivint ara. I en això sí que hi coincideixen tots els líders europeus, els del G-20 i els del G-vint-i-tants que es troben avui a Washington. Sense massa diferències entre els sectors conservadors i els anomenats progressistes, socialdemòcrates o socialistes, fins ara tothom veia amb complaença el funcionament dâaquest sistema capitalista. El sistema que permet que es vagin incrementant les desigualtats entre el nord i el sud; el sistema que permet a les multinacionals la concentració de grans fortunes i dâun poder immens, per damunt dels Estats; el que dóna per bo en nom del lliure mercat que sâespeculi amb els béns de primera necessitat, com lâhabitatge o els aliments; el que instiga conflictes al tercer món (Irak, Sudan, Ruanda, Congo...) per apropiar-se dels seus recursos naturals, o que recolza sistemes autoritaris; el que es mira impassible el creixement de la fam als països del tercer món, i que com a principal mesura correctora reforça les fronteres per tal que no tinguin la temptació de fugir de la misèria; el que, en nom de la productivitat i del creixement, juga amb els treballadors, els dâaquí i els que quan a ells els convé fan venir de fora, localitzant i deslocalitzant els centres de producció únicament en benefici de les empreses; el que prioritza aquesta mateixa productivitat i rendibilitat a la preservació del medi; el que permet mantenir uns determinats nuclis privilegiats al planeta, el que converteix els països pobres en abocadors, el que sosté dictadures o països sense llibertats democràtiques per a fer-hi els negocis més impresentables, el que es reserva els seus paradisos fiscals...

La crisi actual, fruit en bona mesura de la desmesurada voracitat especulativa que propicia el propi sistema, ha mobilitzat els líders mundials no pas per lâincrement de les desigualtats, ni per lâencariment dels productes alimentaris al tercer món, ni per les dificultats que passen moltes famílies per a fer front a les hipoteques..., sinó simplement perquè ha ferit la pròpia bèstia que lâha engendrat. Lâúnic que no es pot permetre és que caiguin els grans bancs o les grans corporacions. Cal reforçar el sistema per a garantir que es puguin continuar fent grans fortunes a costa de la misèria dels altres, però regulant-ho de manera que aquesta especulació i espoliació sigui sostenible.

Semblantment a la dictadura franquista que va establir un sistema sanitari suficient com a mínim per a retornar els treballadors malalts a la feina, ara també cal fer reformes al capitalisme no pas per refundar-lo sinó simplement per garantir que es pugui mantenir lâactual sistema de desigualtats, sense que els efectes negatius del sistema perjudiquin els qui el creen.
Crònica des de Washington
15 nov 2008
Ja som a la Cimera. Comencem amb un bon sopar, perquè al capdavall és al voltant d’una taula que es poden formular les grans propostes i es pot arribar a acords globals. I en això hi ha unanimitat: el sopar és exquisit. Això pinta bé.

I comencem el dia amb sessió fotogràfica. Als arribats a darrera hora, se’ls permet sortir a la foto a la fila del darrere. Ni que sigui estirant el coll, Zapatero també hi sortirà: primer èxit de la jornada.

Però ara comença la feina dura de veritat. ¿Hem de parlar de refundar el capitalisme o simplement de corregir-ne les desviacions?. La discussió és de gran calat: al Bush no li fa cap gràcia passar a la història com el causant d’una crisi que va provocar la caiguda d’un sistema que sempre s’havia cregut com infalible; però als líders europeus els faria molta il·lusió passar a la història com els iniciadors d’una nova era. Dels detalls de les mesures a prendre ja en parlarem després, però primer ens hem de posar d’acord amb el nom de tot el procés; i per respecte a l’amfitrió, sembla adequat abaixar el to històric de la Cimera.

Ara sí, ara parlem dels temes de fons. Una prèvia, però: parlem de les reformes que calgui, però sempre sense tocar els pilars del lliure mercat, ni de la llibertat d’especular, ni dels privilegis dels qui al cap i a la fi són els qui creen riquesa. Faltaria més! Acord total sobre la qüestió: hi ha uns principis bàsics inqüestionables.

Aleshores per on ens hi posem? Un dinar de gala, aquesta vegada amb senyores, per refer forces i preparar l’apoteosi final de la Cimera. Un estómac agraït sempre és un estómac amb més capacitat de pensar, i de pensar bé, està clar.

Arriba el moment clau de la Cimera. Calen propostes clares i contundents per a fer front a la greu situació. El món té els ulls posats sobre Washington, i n’espera grans resultats. El món no en pot sortir defraudat. La proposta que hi ha sobre la taula té més d’un impulsor: pot haver-hi conflicte per la paternitat de la brillant proposta que segellarà una Cimera realment exitosa. S’acorda que allà, es donarà com a proposta col·legiada, i després als respectius països, a partir de demà, cadascú que l’expliqui com vulgui.

Un llibre d’or on estamparan la signatura els participants de la Cimera. Una de les darreres serà la de Zapatero; Espanya ja figura en el mapa de les potències mundials!

La proposta és clara, contundent, resolutiva, eficaç: s’acorda crear un Grup de treball per estudiar les mesures a prendre de cara a fer front a la crisi mundial i retornar la confiança als mercats. Genial.

Tornem satisfets d’una jornada intensa. No sé si pot afirmar-se que hem refundat el capitalisme, però sí que hem escrit una pàgina memorable per a la història.

publicat a http://cinicat.wordpress.com/

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more