|
|
|
Notícies :: un altre món és aquí : globalització neoliberal : amèrica llatina |
|
Les eleccions del 4 de novembre, per Fidel Castro Ruz
|
|
|
per Cuba Socialista |
04 nov 2008
|
|
|
Demà serà un dia de gran importà ncia. L'opinió mundial estarà atenta del que en Estats Units ocorri amb les eleccions. Es tracta de la nació més poderosa del planeta. Amb menys del 5 per cent de la població del món succiona cada any enormes quantitats de petroli i gas, minerals, matèries primeres, béns de consum i productes sofisticats procedents de l'exterior; molts d'ells, especialment els combustibles i els extrets de les mines, que no són renovables.
És el major productor i exportador d'armes. El complex militar industrial compte, a més, amb un insaciable mercat en el propi paÃs. Les seves forces aèries i navals es concentren en desenes de bases militars situades en el territori d'altres nacions. Els coets estratègics d'Estats Units, portadors de caps nuclears, poden arribar a amb total precisió qualsevol punt del món.
Moltes de les millors intel·ligències del planeta són sostretes dels seus països d'origen i posades al servei del sistema. És un imperi parasitari i saquejador.
Com es coneix, la població negra introduïda a través de l'esclavitud en el territori d'Estats Units al llarg de segles, és vÃctima d'una forta discriminació racial.
Obama, candidat demòcrata, és en part d'origen negre, i en ell predominen el color fosc i altres trets fÃsics d'aquesta raça. Va Poder estudiar en un centre d'educació superior on es va graduar amb notes brillants. És sens dubte més intel·ligent, cult i equà nime que el seu adversari republicà .
Analitzo les eleccions de matà quan el món sofreix una greu crisi financera, la pitjor des dels anys 30, entre moltes altres que al llarg de més de tres cambres de segle han afectat seriosament l'economia de nombrosos països.
Els òrgans internacionals de premsa, els analistes i comentaristes polÃtics, empren part del temps en el tema. Es considera a Obama com el millor orador polÃtic d'Estats Units en les últimes dècades. El seu compatriota Toni Morrison, Premi Nobel de Literatura de l'any 1993, la primera de la seva ètnia nascuda en Estats Units que obté aquest tÃtol, i excel·lent escriptora, ho qualifica de futur President i poeta d'aquesta nació.
He observat la lluita entre ambdós contendents. El candidat negre, que tant va sorprendre a l'obtenir la seva nominació en la pugna enfront de forts adversaris, té bé articulades les seves idees i copeja una vegada i una altra amb elles en la ment dels votants. No vacil·la a afirmar que per sobre de tot, més que republicans i demòcrates, són nord-americans, ciutadans que qualifica com els més productius del món; que reduirà els impostos a la classe mitja, en la qual inclou a gairebé tots; els eliminarà als més pobres, i els elevarà als més rics. Els ingressos no estaran destinats a salvar als bancs.
Reitera una vegada i una altra que les despeses ruïnoses de la guerra de Bush a L'Iraq no han de ser pagats pels contribuents nord-americans. Li posarà fi i portarà de retorn als soldats d'Estats Units. Tal vegada va tenir present que aquest paÃs gens va tenir a veure amb els atemptats terroristes del 11 de setembre de 2001. Ha costat la sang de milers de soldats d'Estats Units, morts o ferits en els combats, i més d'un milió de vides a aquesta nació musulmana. Va ser una guerra de conquesta imposada per l'imperi a la recerca de petroli.
Davant la crisi financera deslligada i les seves conseqüències, als ciutadans nord-americans els preocupa més en aquests instants l'economia que la guerra de L'Iraq. Els turmenta la preocupació pels seus llocs de treball, la seguretat dels estalvis dipositats en els bancs, els fons de jubilació; el temor de perdre el poder adquisitiu dels seus diners i els habitatges on resideixen amb els seus familiars. Desitgen la seguretat de rebre en qualsevol circumstà ncia els serveis mèdics adequats i la garantia del dret que els seus fills rebin educació superior.
Obama és desafiador, penso que ha corregut i correrà creixents riscos en el paÃs on un extremista pot adquirir per llei un arma sofisticada moderna en qualsevol cantó com en la primera meitat del segle XVIII a l'Oest del territori d'Estats Units. Dóna suport el seu sistema i es recolzarà en ell. La preocupació pels aclaparadors problemes del món no ocupen realment un lloc important en la ment de Obama, i molt menys en la del candidat que, com pilot de guerra, va descarregar desenes de tones de bombes sobre la ciutat de Hanoi, a més de 15 mil quilòmetres de Washington, sense remordiment algun de consciència.
Quan dijous passat 30 li vaig escriure a Lula, a més del que vaig contar en la reflexió del 31 d'octubre, li vaig expressar textualment en la meva carta: “El racisme i la discriminació existeixen en la societat nord-americana des que va néixer, fa més de dos segles. Negres i llatinoamericans han estat allà sempre discriminats. Els seus ciutadans van ser educats en el consumisme. La humanitat està objectivament amenaçada per les seves armes d'extermini massiu.�
“Al poble d'Estats Units li preocupa més l'economia que la guerra de l'Iraq. McCain és vell, beliciós, incult, poc intel·ligent i sense salut.�
Finalment li vaig afegir: “Si els meus cà lculs estiguessin equivocats, el racisme de totes maneres s'imposés i el candidat republicà obtingués la Presidència, el perill de guerra s'incrementaria i les oportunitats dels pobles per a sortir endavant es reduirien. Malgrat tot, cal lluitar i crear consciència sobre això, guanyi qui guanyi aquestes eleccions.�
Quan aquesta opinió que sostinc es publiqui demà , ningú tindrà ja temps per a dir que vaig escriure una mica que pugui ser utilitzat per algun dels candidats en favor de la seva campanya. Havia de ser, i he estat, neutral en la contesa electoral. No és “una ingerència en els assumptes interns d'Estats Units�, com diria el Departament d'Estat, tan respectuós de la sobirania dels altres països. |
This work is in the public domain |
