|
|
|
|
|
Notícies :: especulació i okupació |
|
Reflexions sobre el creixent desprestigi del moviment okupa
|
|
|
per Espartac |
01 nov 2008
|
|
Cal repensar els errors interns d'un moviment que va viure un "boom" a partir de mitjan anys 90 (primer govern Aznar) i els encerts del Sistema en bloquejar l'expansió d'un moviment radical, després d'haver pres nota de la popularització de les causes del moviment insubmís i antimilitarista en la majoria de la societat catalana i, també, de bona part de la resta de l'Estat. |
L'esperó al "fer-se okupa" va produir-se des d'editorials pioneres de l'escena "underground" dels setanta, que animaven a implantar aquí experiències que es desenvolupaven ja a altres països del centre i el nord d'Europa, al caliu d'una moguda entre el hippisme tardà i el nou punk.
Mentrestant, l'estricta extrema esquerra estava més ocupada en una lògica encara molt tradicional de lògica de partits i moviments socials clàssics (sindical, veïnal...), ara que s'obrien les esquerdes de l'Estat postfranquista. Començava a calar un incipient feminisme. L'ecologisme semblava una extravagància exòtica de quatre hippies centreeuropeus preocupats per coses com la pluja àcida.
Còmics com Makoki, el PGB de l'Azagra a El Jueves (tan rebutjat per certs puristes tipus "Straight Edge", ni que la seva època daurada de creativitat fa temps que ha passat) van donar a conèixer aquest moviment a una generació crescuda en els paràmetres del desencís de la Transició, oferint-los una alternativa radical de lluita, com podien ser-ho també -i sovint lligats- la insubmissió o l'anomenat "independentisme combatiu" de l'MDT.
Una de les okupacions pioneres de Bcn fou el CSO Cros. A Madrid, el País Basc, València... sorgien experiències anàlogues.
A diferència del País Basc, als Països Catalans són desenvolupades bàsicament per petits grups àcrates força crítics amb la decadència d'una CNT que els resulta rígida i inoperant.
Així es desenvolupa, entre circuits molt minoritaris, però en un creixement lent i molt gradual, durant el llarg govern del PSOE de González (80s-1/2 90s).
Dos fets catapulten l'okupació com a primer moviment social pel jovent: d'una banda, la professionalització de l'Exèrcit, eliminant-se la impopular mili obligatòria: l'anunciada materialització de la reivindicació número1 del moviment antimilitar li resta actualitat, es desorienta, i perd la seva principal estratègia: el fer-se insubmís, enlloc d'objector o soldat.
En segon lloc, la virulenta defensa de la propietat privada com a valor sagrat pel PP d'Aznar, malgrat l'encara viva indignació social per la corrupció de l'etapa socialista anterior, molt vinculada al sector immobiliari, enmig de la crisi que va arribar passat el 92, que va calar entre gran part de la gent com a "antisocial", de "primer el neoliberalisme econòmic, per sobre dels drets de les persones".
El fet detonant va ser el violent desallotjament per la Policia Nacional de l'emblemàtic CSO barceloní "Princesa", que els mass media catapulten a nivell de tota la premsa mundial.
A partir d'aquí es dispara el boom okupa, enmig d'un clima d'enfrontament tant a l'aznarisme com als skins neonazis que comencen a proliferar.
Aquest boom, molt menys articulat que el moviment pro-insubmissió, per la seva naturalesa més autònoma -"cada casa, un món"-, malgrat experiències com l'Assemblea d'Okupes de Bcn (en que participen les "kases" que volen), a més, començarà a implantar-se primerament en una lògica més semblant a la d'Itàlia (d'hiperpolitització dels okupes, fent molts centres socials, etc) que la britànica (més vivencial, amb molts més habitatges que CSOs). És en aquest moment en el qual l'independentisme radical (bàsicament, la PUA) hi participa també.
La nova etapa de Zapatero significa una relaxació general, que coincideix amb un estancament propi del moviment okupa. Comença a afectar-li també la influència de l'entrada d'un munt de gent per la qual ni la lluita, ni la cerca ben bé d'experiències de vida alternatives és la prioritat a l'hora d'apuntar-se al que veuen com poc més que una "moda" des d'on obtenir beneficis immediats molt més mundans: no pagar lloguer emancipant-se, tenir més a mà els porros i altres estupefaents, el lligar fàcil amb noies (o nois) en "amor lliure", a l'estar al rovell de l'ou de concerts gratix, "raves" i altres festetes; que acaben donant la imatge de "botelloneros" que "rebenten" les Festes de Gràcia o altres barris, molesten als veïns i a la "bona gent". I exemples com el lamentable CSO Kampanilla, armen d'arguments contra tot el moviment, el que és un llast en expansió d'aquest, al qual la pròpia contrapropaganda mediàtica (escarmentada pel Govern amb el seu bombo a l'antimilitarisme, al Princesa...) retroalimenta.
Així, molts partidaris primerencs d'aquest moviment van dessolidaritzant-s'hi, alhora que assenyalen les crítiques aquí exposades, que jutgen característiques d'universitaris fills de papà, o d'elements marginals com els "pies negros", i fins i tot els estrambòtics "nazi-punks", que molt minoritàriament (però amb molt d'escàndol) comencen a haver-hi, tant d'aquí, com vinguts d'Itàlia, els països de l'Est... en una particular versió de les vacances que la "Barcelona per a guiris" també els ofereix a ells, adaptant-la a un fer més brut, "botellonero" i violent.
Reflexions així són fetes arribar per sectors socials teòricament afins com poden ser treballadors joves, joves de la nova immigració, persones grans i de mitjana edat de l'esquerra radical...
Al moviment antimilitarista li ha costat replantejar-se l'antiga estratègia quasi única de "fer-se insubmís a l'Exèrcit i a l'objecció", ha perdut pols polític i actualitat, però ha renovat estratègies (insubmissió fiscal, denúncia de la "guerra-negoci"), alhora que, i molt més important, el seu pòsit de dècades de feina es va manifestar obertament en les protestes multitudinàries contra les invasions d'Afganistan i Iraq.
Aquí es diagnostica tan sols "un llast" de les últimes èpoques del moviment okupa català i de l'Estat el qual, cal dir-ho, l'està enfonsant literalment mentre ni tan sols altres projectes com "V de Vivienda" acaben de quallar com fóra d'esperar. No tinc cap més recepta en aquest moment, que tallar qualsevol relació amb el sector que fa del "ser okupa" un oportunisme egoista disfressat d'una retòrica que no correspon als seus actes.
Tan sols notifico un estat del moviment, esperant que cadascú hi reflexioni i n'extregui les conclusions, actes, etc, que consideri més adequats. |
This work is in the public domain |
Comentaris
|
Re: Reflexions sobre el creixent desprestigi del moviment okupa
|
|
per aa |
01 nov 2008
|
Començar per tallar les nostres relacions amb la krostes, hippies furgoneteros i raveros seria un bon principi. Despres caldria replantejar-se la estetica, la forma d'oci, i la nostra manera d'okupar, aixi com desvincular-nos definitivament del que es coneix avui dia com a okupació (imatge difosa pels mitjans).
Cal nova sang i noves ganes de fer les coses. I això a tots els ambits relacionats amb el moviment llibertari.
SAlut |
|
Re: Reflexions sobre el creixent desprestigi del moviment okupa
|
|
per x |
01 nov 2008
|
|
Estic d'acord que una bona manera de començar és trencar certs esterotipos. No entinc que per okupar hagis de vestir malles, tenir gos, menjar vegà o tocar la flauta. És a dir, si okupar és habitar o fer ús d'un edifici sense ser-ne inquilí legal, per motius de necessitat o de lluita política, no cal que se't reconegui pel carrer, "estètica okupa", i és fàcil de fer, altres moviments ho fan; per exemple els comunistes no són reconeguts al carrer per la seva forma de vestir ni acostumen a portar sempre gossos al voltant. |
|
Re: Reflexions sobre el creixent desprestigi del moviment okupa
|
|
per Espartac |
01 nov 2008
|
El principal és no fer cert l'estereotip difós de fills de papà "botelloneros" que a certs sectors objectivament afins està calant per culpa d'una gent creixent, que simplement es dedica a viure així a costa de la resta del moviment okupa.
Comparteixo la resta d'inquietuds, però el punt feble pel qual això s'està enfonsant és per culpa d'aquests paràsits. |
|
Re: Reflexions sobre el creixent desprestigi del moviment okupa
|
|
per HEREURIP |
01 nov 2008
|
|
tots aquests comentaris son de genteta que no ha tingut la valentia d'okupar res en s'ha vida i que mai okuparà ni la seva vida, en alguna cosa mínimament digne. Sou uns fills de Mayol i Saura! |
|
Re: Reflexions sobre el creixent desprestigi del moviment okupa
|
|
per Espartac |
01 nov 2008
|
|
I tu i jo de què ens coneixem, valent? |
|
Re: Reflexions sobre el creixent desprestigi del moviment okupa
|
|
per be |
01 nov 2008
|
|
Molta raó en l'article... per cert, que estrasny que les cases de krostes no les dessallotgin mai (o com a mínim no rebin tanta pressió legal/policial) com els centres socials... |
|
Re: Reflexions sobre el creixent desprestigi del moviment okupa
|
|
per aneu en compte |
01 nov 2008
|
|
Em semblen molt bé les reflexions però abans de llançarse a fer maximalismes a partir de la inducció mediàtica, Espartac et recomanaria que fessis una ruta per les desenes de projectes okupats i després fessis el text, es nota que parles d'oïdes o del coneixement només del teu projecte i els del teu barri. Camina una mica i després en parlem. Ets capaç de citar deu centres socials en funcionament que tinguin una assemblea regular i un projecte definit de cara al barri? N'hi ha més de 30. Fa uns anys no n'hi havia tants però els sociates i iniciativa van sobredimensionar l'okupació pels seus interessos antipeperos. Apa, camina i després en parlem. |
|
Re: Reflexions sobre el creixent desprestigi del moviment okupa
|
|
per un |
01 nov 2008
|
|
Si enlloc de malaguanyar esforços en intentar desmarcar-se de Magdalenes (ja m'enteneu), marquesin distàncies amb els ocupiraves, millor imatge es tindria. |
|
Re: Reflexions sobre el creixent desprestigi del moviment okupa
|
|
per Espartac |
01 nov 2008
|
No crec que hagi generalitzat. La majoria d'okupes poden ser admirables, però tant perquè objectivament la part més vividora ha crescut preocupantment i fa més escàndol, com perquè als mitjans els interessa sobredimensionar-la, que també és problema de tots (aquest tipus de periodistes es limiten a fer la feina com les directrius del partit de torn els manen), el que m'ha induït a fer aquesta autocrítica necessària és perquè aquests estereotips estan calant a gent que, en un altre moment, si se't desallotjava anaven a la mani de protesta, i ara a molts se'ls ha instal·lat el prejudici generalitzat, i t'engeguen a prendre vent.
Clar que no he fet recompte dels CSOs que funcionen correctament, del que es tracta és de que la part real de vividors que fa del discurs okupa una manera de viure a costa dels altres no trinxi la feina que a la majoria d'okupes tant els ha costat.
En kases que funcionen també sempre s'han donat certes actituds individuals de "xupar de la resta de feina".
No crec que ningú opti per tancar el moviment okupa i dedicar-nos a una altra cosa. Però sí que volia deixar constància de fets que estan fent-nos molt de mal, i que està a les nostres mans actuar-hi de la manera que es cregui convenient quan encara s'hi és a temps, a deixar que el krostisme eclipsi i foti a terra la feina social ben feta de la majoria d'okupes. |
|
Re: Reflexions sobre el creixent desprestigi del moviment okupa
|
|
per amb l'Espartac |
01 nov 2008
|
Això pot sonar du, però l'únic CSO que funciona "correctament" a Barna és Can Vies i encara gràcies.
Vaja, dir que fas "activitats pel poble" pot estar molt bé, però sense participació veïnal i popular REAL, no podem considerar que funcioni correctament. Jo algun cop he passat per davant algun CSO que feien activitats de puta mare com tallers, passis de video, pintura,... la pega es que participaven 3, 5, 7 persones, totes probablement del CSO o d'altres. El quid està en perquè no s'arriba a la gran massa de població (de veïnat), per molt alienat que estigui. |
|
Re: Reflexions sobre el creixent desprestigi del moviment okupa
|
|
per Espartac |
01 nov 2008
|
|
Trencar el gueto ara que se'ns estan fent més gruixuts els murs que ens separen de la resta de la ciutat... |
|
Re: Reflexions sobre el creixent desprestigi del moviment okupa
|
|
per Grenouille |
01 nov 2008
|
Buf, no sé per on començar, així que anirè per parts:
Sobre l'estètica: Si bè és cert que no conec totes les realitats dels barris i dels pobles que gaudeixen d'un o més centres socials, sí que puc dir què les que he conegut no necessàriament compleixen amb l'estètica imposada des dels mass media. Si els costres no hi fossin, no dubteu en què els mitjans ja provarien de deslegitimar i deformar el "moviment okupa" amb altres estratègies (recordeu els intents de relacionar-nos amb ETA?). Evidentment el kostrisme ofega i parasita molts projectes, i a nivell intern de cada assemblea s'ha de plantejar com fer-hi front, però no en base a la reacció dels mitjans, ja que llavors ens duran cap al terreny on volen. El periodisme cutre que vivim des de les grans empreses de "comunicació" treurà la foto que li convingui i, si no l'aconsegueix, se l'inventa (hi han nombrosos precedents).
Sobre el desprestigi: El prestigi es guanya amb la constància i solidesa dels projectes, encara que en un inici estiguin carregats d'errors (és importatn l'autocrítica per evolucionar). L'okupació ja és un "moviment" madur que ha superat molts atacs mediàtics i repressius i, tot i això, continua havent un creixement del nombre de CSO's actius. La fluctuant opinió pública es polaritza més a l'hora d'opinar sobre l'okupació, fruït també d'una millor informació que s'ha aconseguit transmetre als diversos estrats de la població, crec que la indiferència era més perjudicial, ja que aquesta contenia ignorància vers els nostres projectes i la comunicació amb la resta de la societat, que és el que sempre busquem, restava inexistent.
Sobre la qualitat ideològica: Que jo recordi, sempre hi ha hagut gent que s'ha trobat còmoda dins els centres socials okupats sense tenir càrrega ideològica, parlo dels que aprofiten la permissivitat amb el consum de drogues, qui busca companyia o sexe o simplement fotre's la farra per la patilla, però que mai s'han mullat quan tocava. No crec que sigui un esdeveniment nou.
Sobre l'estancament del "moviment": Recordo anys molt bèsties en que l'okupació de cases es triplicava any rere any, no estic segur de si l'any 2004 va ser el rècord (pero por ahí anda), eren temps amb un context especial; els maderos estaven en retirada, els mossos encara no havien arribat i la brigada d'informació ja havia esgotat gran quantitat d'estratègies per combatre'ns. Però tot i el fatídic any del desplegament dels mossos a bcn, l'okupació ha resistit i ha crescut quantitativament (desconec del tot el creixement qualitatiu). Tot i això també puc dir que les persones que integren o han integrat (per dir-ho d'alguna manera) el "moviment okupa" han creat el camp de cultiu d'una (relativament)considerable xarxa de resistència anticapitalista, és a dir, que moltes de les inquietuds o sensibilitats concretes i lluites especialitzades han sorgit dels CSO's, que han estat i són encara centres on es genera un nou discurs crític que s'havia perdut amb l'amnèsia històrica. Dit breument, les lluites han traspassat les parets de les cases okupades.
Potser soc massa optimista amb el que exposo en aquest comentari, no veig la situació tan fotuda, però el que mai podem fer és perdre l'esperit d'autocrítica i deixar de generar debats com el que ara mateix i aquí estem reproduint. En fi, espero les vostres crítiques, gràcies.
Salut. |
|
Re: Reflexions sobre el creixent desprestigi del moviment okupa
|
|
per una |
01 nov 2008
|
Una petita reflexió:
Ens han robat la paraula okupació. Els mass media i entre nosaltres mateixes. Tant per part d'aquells que foten la patada a la porta (els que ho fan per pura necessitat personalment els englobaria dins el moviment d'okupació, la resta, no) com per part d'aquells que han fonamentat el seu discurs polític de la patada a la porta volent desmarcar-se de l'etiqueta okupa que ens han imposat socialment. |
|
Re: Reflexions sobre el creixent desprestigi del moviment okupa
|
|
per una |
01 nov 2008
|
Una petita reflexió:
Ens han robat la paraula okupació. Els mass media i entre nosaltres mateixes. Tant per part d'aquells que foten la patada a la porta (els que ho fan per pura necessitat personalment els englobaria dins el moviment d'okupació, la resta, no) com per part d'aquells que han fonamentat el seu discurs polític de la patada a la porta volent desmarcar-se de l'etiqueta okupa que ens han imposat socialment. |
|
Re: Reflexions sobre el creixent desprestigi del moviment okupa
|
|
per Espartac |
01 nov 2008
|
Resposta parafrassejant Grenouille:
L'únic realment greu de l'estètica és aparèixer bruts i antisocials com els crostes. Molt bo recordar els intents de vincular-nos a ETA. Aleshores el moviment de lluita estava crescut, i la intoxicació desinformativa no va calar massa. Ara ens volen plantar la llufa del krostisme, més afinada, perquè
jo no sé qui ha conegut comandos etarres a CSOs, però tampoc qui no hagi patit els excessos
dels “pies negros� a les Festes de Grà cia o Sants. De totes maneres, em quedo amb el teu: “el crostisme ofega i parasita molts projectes, i a nivell intern de cada assemblea s'ha de plantejar com fer-hi front, però no en base a la reacció dels mitjans, ja que llavors ens duran cap al terreny on volen�.
Sobre el desprestigi, l'okupació ja no és que sigui un "moviment madur�, sinó que ens l'estan podrint per fora, després que el cuc krosta comencés a rosegar-nos els nostres “espais alliberats�.
Continuant fil-per-randa, molts dels que aprofiten la permissivitat okupa poden dutxar-se tres cops al dia, depil·lar-se cada tres mesos, ser “pijos�... i parasiten i fan tant de mal com se'ls deixa, però el dia del desallotjament havien quedat amb la nòvia abans. El tema de l'estètica SHARP o redskin també desconcerta a immigrants que s'acosten als espais alternatius (amics que es queden estupefactes a la que me'n ric al veure un pegat de Kortatu o Núcleo Terco als skins), però això són figues d'un altre paner.
De l'estancament del moviment me'n referia més en termes qualitatius que quantitatius. Potser la crisi ens ha despertat del “paÃs de les meravellesâ€? d'en ZP, però s'ha caigut més en la inèrcia que afavoreix les crÃtiques tan esmentades tota l'estona, el fet del recanvi dels maderos pels mossos esmentat tampoc s'ha de passar per alt (i l'orquestrina medià tica desinformativa li fa la viu-viu aixà al sergent Saura des del Periódico, El PaÃs, l'Avui... votants-lectors als que podem apropar-nos més que als de la Vanguardia, o els que només miren A3. Però cal agafar decisivament la dinà mica d'una esquerra radical acostumada a anar “en contraâ€?: (de Bolonya, de la guerra...â€? i que ven més bé això “contra el PPâ€? que “contra el Tripartitâ€?.
Potser soc massa pessimista...
Salut! |
|
Re: Reflexions sobre el creixent desprestigi del moviment okupa
|
|
per quina ignorancia |
01 nov 2008
|
l'ateneu de l'eixample i la teixidora tambe et semblen crostes? perque si nomes funciona Can Vies....
una mica ignorant txaval. |
|
Re: Reflexions sobre el creixent desprestigi del moviment okupa
|
|
per per a amb l'Espartac |
01 nov 2008
|
|
Què vol dir que un CSO funcioni "correctament"? I aquesta "correcció" que tens perquè no es pot aplicar a la teixidora o l'ateneu de l'eixample com diu el de dalt? |
|
Re: Reflexions sobre el creixent desprestigi del moviment okupa
|
|
per I |
01 nov 2008
|
|
I quina mania amb voler arribar a molta gent. No ens estarem perdent alguna cosa pel camí? On queda aleshores allò autèntic de cadascú i fins i tot de cada grup? |
|
Re: Reflexions sobre el creixent desprestigi del moviment okupa
|
|
per Cheguevara |
01 nov 2008
|
|
Las okupas son espacios de amor y encuentro donde no hay fronteras ni fisicas ni mentales ni energeticas ni sexuales ni de ropa. "Krostes, hippies furgoneteros i raveros" que dices tu son resistencia al heteropatriarcado binarista rasista. Todos estamos en lo mismo. Vosotros no y vuestro odio es más de nazis que de anarquistas que construyen un mundo sin frotneras y sin razas donde seamos todos iguales. Ese es el porvenir hacia donde caminamos. Menos darse de cabeza contra la pared por pelotudeces. Uniros a la diversidad y dejad de querer ser mejores que los demas. Miraros al espejo y pensad si realmente esto es lo que quereis ser. Tus reflexiones son centripetas y no centrifugas como debieran ser. |
|
Re: Reflexions sobre el creixent desprestigi del moviment okupa
|
|
per un de can vies |
01 nov 2008
|
|
No només can vies funciona, no ens passem de frenada. |
|
Re: Reflexions sobre el creixent desprestigi del moviment okupa
|
|
per krosta antinazi |
01 nov 2008
|
l'aliança de botiguers frenetics amb kumbas de l'escolisme progre es destapa: es prepara un nou Maig del 37? perro ladrador, poco mordedor
(molt bo el paragraf que fica el mateix sac el PGB ola insubmissio-okupacio amb l'independentisme de l'MDT, no cal que firmis aquesta conte tan bonic) |
|
Re: Reflexions sobre el creixent desprestigi del moviment okupa
|
|
per okUPA dance |
01 nov 2008
|
però l'únic CSO que funciona "correctament" a Barna és Can Vies i encara gràcies?
que risa, marisa! can vies és un lloc idealitzat per certs sectors, només cal rascar una mica per veure la realitat.
Ja molts més CSO que potser porten menys (o no)però han estat currant per donar realment alternatives en els seus barris.
i no cal tampoc obsessionar-se en com et veurà la gent fora del guetho, és important però a vegades es fan massa concessions per aconseguir-ho |
|
Re: Reflexions sobre el creixent desprestigi del moviment okupa
|
|
per HEREURIP |
01 nov 2008
|
|
Espartac què passa que avui se t'ha petat la play i no sabies que fer oi? |
|
Re: Reflexions sobre el creixent desprestigi del moviment okupa
|
|
per Andrea |
02 nov 2008
|
|
El desprestigi bàsic de l'okupació a barcelona, majoritàriament, ha sigut la política duríssima de l'especulació inmobiliària i les dures lleis del Codi Penal, que es va reformar 1995, i els judicis ràpids de desallotjament i enderroc inmediat de les cases okupades, amb tots aquests fets, el moviment okupa s'ha debilitat i molt! La moral va i va baixant en veure que Barcelona i rodalies està ple de nous plans urbanístics (a Esplugues del Llobregat, Poblenou, Vallcarca, Raval...). CSO rera CSO ha sigut desallotjada. Hem rebut en aquests 10 últims anys atacs constants per part dels Ajuntaments, amb col·laboració de la Generalitat i el Govern Central... No podem frivolitzar, siusplau, que només ha sigut la festa qui ha debilitat aquest moviment... |
|
Re: Reflexions sobre el creixent desprestigi del moviment okupa
|
|
per deprisa deprisa |
02 nov 2008
|
|
siempre estais culpando "costras" y "Raveros". todo el mundo tiene legitimidad de aprovechar de un espacio abandonado. porque no asumirse la responsabilidad de que hay un vacio de contenidos entre los okupas? somos viejos y los jovenes no tienen espiritus rebelde suficiente para aportar aire fresco a nuestro movimiento. que podemos hacer? seguir lo que dicen nuestros corazones por cuanto viejos y sobretodo tenernos lejos de dar etiquetas y culpabilizar quien simplemente pasa de todo. a veces pareceis periodistas a sueldo |
|
Re: Reflexions sobre el creixent desprestigi del moviment okupa
|
|
per Espartac |
03 nov 2008
|
Estan bé les matisacions a una autocrítica meva que només vol sacsejar una mica un moviment que sempre s'ha definit, precisament, pel seu pensament crític.
No he estat jo qui ha dit que només Can Vies funciona, (el CSO de l'Eixample està bé, i tants d'altres), i estic tb d'acord amb el que diu l'Andrea sobre els canvis antiokupes al Codi Civil i la bogeria urbanística.
Amb Deprisadeprisa coincideixo amb que potser s'han d'omplir buits al discurs de cadascú, després d'uns quants anys de lluita, en la direcció, segurament, de que si realment dius que fas activitats pel poble, que les enfoquis una mica a les necessitats primeres de les noves persones que se t'apropen. Tampoc cal capficar-se molt amb l'estètica, amb què diran els mitjans mercenaris, etc., intentar que una mani sigui com la cursa del Corte Inglés... però sí complir uns mínims d'higiene, per exemple (ser brut i makarra és sinònim de revolució?).
Malgrat tot, els ànims "destroyers" de certs comentaris sense cap mena d'argument, fan pensar que hi ha molta penya que hi ha molta penya a qui ja li resulta còmode que molts CSOs es converteixin en disco-raves.
Per cert: no he tingut mai PlayStation. |
|
Re: Reflexions sobre el creixent desprestigi del moviment okupa
|
|
per jo |
03 nov 2008
|
Jo si m'hagués de definir d'alguna manera no ho faria com a okupa, sinó com a independentista (aquestes definicions no són ni excloents ni contradictòries). Això ho dic perquè s'entengui que tot i viure d'aprop el moviment okupa, no me n'he sentit mai un component, sinó un simpatitzant molt proper però sempre amb un component de crítica cap a un moviment social que com a tal, tot i tenir un component social molt important i una forta ideologització dins al seu sí, mai ha pretès ser res més que un moviment social contestatari, partint d'un objectiu, okupar, que a la vegada era la seva pròpia finalitat, okupar.
Aquesta crec que ha estat la seva virtut per arribar a on va arribar i la seva debacle.
Sembla que no aprenguem de la història. si fem un repàs breu i per sobre dels diferents moviments socials que hi ha hagut fins al moment podem treure algunes conclusions que no cal que ens frustrin si les utilitzem per a entendre alguns plantejaments erronis.
Primer de tot, qualsevol moviment social, com a tal, sorgeix en la societat capitalista i s'implica a intentar canviar, no tota la societat, sinó un part d'aquesta. Aquest punt és molt important ja que per exemple, si consideréssim l'independentisme com a moviment social, podríem dir que el seu objectiu, tot i la seva vessant ideològica, seria únicament la seva finalitat, la independència. I què canviaria a part de la independència? Doncs res, la societat seria la mateixa però a un únic canvi.
De la mateixa manera podríem parlar del moviment feminista o del drets dels negres als EUA o dels homosexuals: el seu objectiu, tot i la seva vessant ideològica, finalment no era canviar la societat, sinó aconseguir col·locar dins la normalitat de l'etatus quo a uns sectors que fins al moment eren exclosos d'aquest.O sigui, tots els moviments socials tenen el mateix problema: la seva trajectòria és erràtica al no treballar en un tot a canviar sinó al treballar en un espai fix i en un entorn concret que els fa sentir-se diferents al resta i buscar un objectiu de curt abast que finalment només aconseguex unes millores de reforma per al sistema actual que, finalment, només comporta reduir la seva capacitat transformadora per a passar a ser una forma d'involucrar a un nou lobbi de força dins els entramats del vell sistema, actualitzant-lo en cada cas per a que canviïn els components d'aquest, però no la forma.
Si voleu més claredat, podríem parlar dels moviments socials o polítics dels proletaris. Els sindicats i els partits comunistes europeus, tot i els grans objectius finals que deien tenir, només van formular uns objectius parcials: ser part i emportar-se un bon pessic dels beneficis que creien que els hi pertocava, però en cap cas van seguir amb l'intent de canviar la societat.
Un altre aspecte a tenir en compte és qui forma part d'aquests moviments socials i de quina manera en forma part. Tornaré a l'exemple de l'independentisme per a que no sembli una altra cosa el que vaig a dir, però espero que tothom entengui que va per tots.
L'independentisme està format majoritàriament per joves que provenen de classes socials mitjanes i la seva forma de formar part d'aquest moviment no és donar-ho tot per aquest, sinó no perdre el que es té, que és molt i lluitar per una cosa en la que no es creu gaire de forma real, sinó que més aviat és una utopia.
Per tant aquí tenim dos components més i molt importants: treballem en un moviment a on tenim més a perdre que a guanyar personal i individualment i hi treballem sense posar-nos al cap que si no et creus el que fas, les rectificacions i les derives estan constantment dins els paràmetres de la lluita.
I una última reflexió vindria a ser un toc d'atenció a tots plegats: Els independentistes, igual que altres moviments polítics, posen l'accent de la lluita en les estructures de poder i en els macrosistemes que podríem reduir a la paraula societat. En canvi, el moviment okupa i d'altres moviments socials posen l'accent en les relacions personals i els microsistemes que podríem reduir a la paraula individu. Potser és hora de veure de tots dos són importants, però cap d'ells és més importants que l'altre i que, per tant, si ens fem dir revolucionaris o antisistema de l'estatus quo actual, hauríem d'entendre d'una vegada per totes, que no podem treballar aquests dos factors per separat, sinó que ho hem de fer a la vegada i de forma conjunta i que, per tant, hem de fer evolucionar els moviments socials i polítics cap a un moviment que respongui de forma coherent a la dualitat individu-societat, societat-individu.
La solució no està en assolir el poder per aconseguir el canvi, ja que si no s'hi arriba amb uns plantejaments vitals nous res canviarà (Com al bloc soviètic), però que la solució tampoc està en intentar crear un estil de vida per a uns joves que finalment acabaran vivint la seva majoria un cop hagin complert una edat, amb l'estil de vida de l'estatus quo.
Per tant, la conclusió que jo en trec és clara: tots som importants per a intentar buscar la transformació de l'individu-societat, però cap dels diferents moviments socials o polítics ho aconseguirà sol, ja que parcialitzem massa el nostre objectiu en aquell afer que més ens interessa, traient importància a d'altres que són igual d'importants.
No aconseguirem posar entre l'espasa i la paret l'estatus quo si no aprenem a treballar en xarxa i a avançar a la vegada, tot incorporant tots a la vegada els aspectes transformadors i trencadors de cadascú i veient que els monotemes només ajuden al sistema.
No estem uns tant lluny dels altres, només volem està uns lluny dels altres per a seguir amb el sistema: nosaltres som millors que vosaltres i per tant nosaltres som els que obrirem el bon camí. |
|
Re: Reflexions sobre el creixent desprestigi del moviment okupa
|
|
per epicuro |
03 nov 2008
|
|
el spartak, fa risa sembla que axi fet una tesina, i que els catedratics le posaran bona nota, i tindra el laureado. de vritat fa fastic tan historiador cientific, que recull dats i estadistiques per descriura una realitat, que per simplificar es que can vies es la bona, sera perque va anar el oleguer i le va donar llum de trionfadors, si can vies cantera de liders que el dia de dema seran els que nos governaran con ara el fam els de ic y erc, nomes tindrian que recordar d ahon venan aquest liders politics que ara son goverm, els que son mes grands o saven, de las lluites antiautoritaries, sempre aprovenchadose de tot, asi que para acavar val mes una okupa krosta que 100 can vies reconegudes como models, la primera rompe el sistema as segundas lo afianzan, amb la primera no ni ha goverm, amb las segonas camvien el goverm aixo si per un bon goverm, pero no ni ha goverms bons tots son iguals nomes sirveixem per fomentar els privilegis, i axi el spartac es mes que un kostra, pero jo dic que mes es facil fer ajuda mutua amb un kostra que amb un engreit que pensa que sap algo perque te cultura. |
|
Re: Reflexions sobre el creixent desprestigi del moviment okupa
|
|
per vallcarca |
03 nov 2008
|
per mi només hi ha un objectiu aprendre a viure i colaborar plegats sense una ideologia homogeneitzadora sinó desde el respecte, crec que
és algo que s'ha aconseguit relativament a molts CSOs i que és la veritable proposta revolucionaria sinó sempre haurem d'anar al darrrera d'un moviment concret repetint el que ens proposa el status quo: jerarquia i més jerarquia. apa salut a tothom. |
|
Re: Reflexions sobre el creixent desprestigi del moviment okupa
|
|
per Espartac |
03 nov 2008
|
|
Deixant de banda el que jo pensi sobre la independència, crec tb que no és desitjable una ideologia homogènia, sinó que la gent treballi pel que ens uneix a tots als CSOs (l'anticapitalisme), als que ja estem convençuts, i als qui vénen a veure què s'hi cou. |
|
Re: Reflexions sobre el creixent desprestigi del moviment okupa
|
|
per vallcarca 2 |
03 nov 2008
|
|
hola vallcarca, jo també soc de vallcarca qui ets? segur que ens coneixem.... |
|
Re: Reflexions sobre el creixent desprestigi del moviment okupa
|
|
per vallcarca 2 |
03 nov 2008
|
|
hola vallcarca, jo també soc de vallcarca qui ets? segur que ens coneixem.... |
|
Re: Reflexions sobre el creixent desprestigi del moviment okupa
|
|
per Obama |
03 nov 2008
|
|
Aixà m'agrada tots units per El Canvi.
Aixà m'agrada deixebles meus prepareu el món per la meva propera vinguda.
Si germanets, també parlo català i amb un nostrat accent noroccidental, no sabeu que soc Obama i tot ho puc?
Centrifugs o centripets? Yingyang és la resposta, be okupi my friend. |
|
Re: Reflexions sobre el creixent desprestigi del moviment okupa
|
|
per per Espartac i d'altres |
03 nov 2008
|
Primer de tot crec que per lo escuet de les reflexions està prou bé. No entraré en matisos ni en impertinències, ja que darrera de lo escrit la intenció que hi veig m'agrada.
Però en qüestió de dades, situes els inicis en el MOC + defensa de la propietat privada PP (potser aquest 2n seria més un desencadenant, crec que té molt més a veure persones de fora que porten aquestes idees).
El que no acabo de veure és el tema de SER okupes. Potser m'equivoco i no dius això, però ho intueixo. Jo no em sento identificat amb la resta d'okupes, pel fet de que siguin okupes, no crec que hi tingui res a veure, ni cap lligam forçós. M'identifico amb projectes concrets que m'agraden més enllà de l'espai en el que es fan, o de quina relació tenen les persones que el duen a terme amb l'espai on desen les seves pertinences i el seu cul alhora d'anar a dormir.
A altres
1.- I no comparteixo en res el tema de que els okupes tenen mala premsa. M'agradaria que hi hagués un bon arxiu (no el faré pas, ni li foto la bronca a ningú perque no hi sigui aquest arxiu) per poder observar la de vegades que hi ha bona premsa, i la de vegades que hi ha mala premsa. I en el 2n cas si no es déu a que el periodista no va tenir una persona qualificada davant i com no s'entera va posar lo primer que va pensar i no era mala fe del periodista. I això comparar-ho amb la quantitat de coses xungues que podrien haver tret i mai no han tret.
2.- Els intents de dividir-nos (bons dolents) en el moment en el que no crees una identitat, ... a cap periodista se li ocorre publicar que per que tal ONG ha robat o ha fet tal, totes les ONG's son corruptes. Si no hi hagués identitat okupa això no passaria. Si kampanilla fa el que fa, a mi plim! no del tot perque jo no estic d'acord amb que aquesta gent estigui al barri, per mi son igual que l'Starbucks. I a més, tampoc no veig una clara escriptura dels periodistes separant bons-dolents (crec que aquesta es una lectura que fa alguna gent, ja que està buscant si en la notícia se'ns està dividint o no, si t'ho preguntes tot el temps, clar que en algun moment ho llegiràs).
I per acabar si el moviment està en crisis no és pels costres, és per que no hi ha moviment. I jo ho prefereixo així, no vull que hi hagi moviment okupa. Això ha generat una identitat excloent, identitat que genera una barrera (quants centres socials són freqüentats per no-okupes?) si això no dóna que pensar, ... que genera que okupar sigui una moguda de uns pocs amb unes certes capacitats. Així doncs, menys cercar culpables, i més produir contrapoder, xarxes, comunicació, contaminar-se amb altres col·lectius, que la pròpia lluita reforci altres col·lectius, nous models, referents (que quasibé no en tenim), i un llarg etcètera |
|
|
