Puigcecós ha afirmat que "sense integració no es pot esdevenir ciutadà ni fer ús dels drets i llibertats de ciutadania. La integració social i l’aprenentatge dels valors, hàbits i convencions són un element indispensable. La llengua i la cultura catalana, mal pesi a alguns, formen part d’aquest nucli de socialització, el català és un requisit per aprofundir en la llibertat dels nous catalans a partir de la igualtat d’oportunitats amb els autòctons"

Joan Puigcercós ha defensat "l’exercici de la pròpia cultura en l’àmbit privat (ex: un musulmà pugui menjar xai o celebrar el ramadà)", però "també un contracte social per a l’immigrant en els valors compartits de la comunitat de civisme, democràcia, no discriminació. Insisteixo, sense integració no es pot esdevenir ciutadà o ciutadana".

"I parlo d’integració i rebutjo el multiculturalisme -ha continuat-. La integració és el respecte i l’exercici de les convencions de la societat que acull els nousvinguts, en canvi el multiculturalisme presenta dificultats quan certs valors de part de la minoria immigrada xoquen amb l’esfera pública compartida, com sense anar més lluny: no és comprensible ni acceptable l’exigència de piscines públiques segregades per raó de sexe".

"Sens dubte, és català qui vol ser català -ha continuat-, és català qui s’esforça en integrarse i en incoporar-se socialment a la comunitat, en ser una persona més en la lluita col·lectiva pels nostres drets i és aquí també que el català, com a llengua comuna, és una eina bàsica d’integració i de ciutadania. Com portem als nouvinguts cap al terreny de la integració? Està clar, des de l’activisme i la seducció, mai des de la imposició, és a dir, mai des de la dominació"

Puigcercós ha deixat clar que, en un estat laïc, "les esglésies, les mesquites o les sinagogues, per posar alguns exemples, són agrupacions de consciències religioses. Poden demanar al poder civil que les deixi viure, tenim el deure de protegir-les. Perquè cada creient té dret a difondre la seva veritat peculiar, però sense reclamar cap privilegi per la seva activitat proselitista i sense envair l’àmbit públic".