"M'agradaria que tornessim a Sierra Leone pero en ser nascuda aqui no tinc els papers per viatjar. La meva mare va començar fa dos anys els tràmits per aconseguir els nostres papers per Sierra Leone i ara només em resta esperar. De moment no puc anar-me'n."

"Viure aqui simplement em torna boja per tot el racisme quotidià. Em fico en baralles tota l'estona amb els meus amics libanesos en fer-me comentaris racistes. Acostuma a ser que ells comencen i jo m'hi torno."

"La meva amiga Mona i jo planegem de fer pràctiques a un saló de bellesa. Vull ser peluquera quan em faci gran per tenir millor sou que la meva mare i poder tenir-ne cura."

Mona, de 15 anys d'edat, te la mare de Sri Lanka i el pare de Jordània. La seva mare va arribar al Líban fa 20 anys com treballadora de la llar. Com molts treballadors domèstics al Líban, Mona diu que la mestressa de la seva mare va començar a abusar-ne verbal i físicament.

"Aqui no m'agrada perque no m'hi faig amb els libanesos i m'agradaria tornar a Sri Lanka i viure com la gent allà", diu Mona.

"Vull veure la resta de la meva familia, parlar la meva llengua i estar amb gent que són com jo."

"En haver nascut al Líban la meva mare no ha pogut fer-me la paperassa a l'ambaixada de Sri Lanka. Li cal pagar molts diners a l'ambaixada perque facin el passaport i no hi arriba. El meu pare em podria haver aconseguit la ciutadania jordana pero no ho ha volgut fer perque això vol dir que li caldria casar-se amb la meva mare. Arràn d'això estic atrapada aqui."