Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: un altre món és aquí
Jornades "La por a la memòria no tanca ferides" a Salt (Gironès)
27 oct 2008
LA POR A LA MEMÃRIA NO TANCA FERIDES

Jornades sobre la vila de Salt en el període de la república, la revolució, la guerra civil, lâexili i la repressió.

Exposició itinerant.âLA REVOLUCIà LLIBERTÃRIA-70è aniversari del 19 de Juliol del 1936â?.

Del 3 al 14 de Novembre del 2008 a la Nau Kropotkin de la biblioteca pública de Salt. Totes les xerrades a les 20.30h.
PROGRAMA:

- Dilluns 3 de Novembre: Exposicío âLa revolució llibertària. 70è aniversari del 19 de juliol del 1936â?.

Fins el 14 de Novembre.

- Dimarts 4 de Novembre: âEl Comitè Antifeixista de Saltâ?.

Per Josep Maymí, doctor en antropologia i investigador.

- Dijous 6 de Novembre: âTeresa Pons, una saltenca llibertària.

La primera dona regidora de les comarques gironines. Història dâun personatge anònim dins el gran circ de la guerra civilâ?.

Per Jaume Prat, investigador.

- Dissabte 8 de Novembre: Visita guiada. âEls indrets del Salt revolucionari del 1936. Punt de sortida: Plaça del Veinat de Salt a les 11h. del matí, en cas de mal temps s´ajorna per el proper dissabte 15 de novembre al mateix lloc i hora.

Per Agapit Alonso, llicenciat en història contemporània, redactor de la revista La Farga.

- Dimarts 11 de Novembre: âLâanarquista violent: la construcció del miteâ?.

Per Xavier Díez, doctor en història contemporània, investigador de la cultura i el pensament llibertari.

- Dimecres 12 de Novembre : âEduard Pardo. Un cap de comitè en un poble convulsâ?.

Per Pau Lanao, historiador, investigador del període de la guerra civil a les comarques gironines

- Divendres 14 de Novembre: Presentació del llibre âMiedo a la memóriaâ? dâOctavio Alberola i Félix Villagrasa.

Per lâhistòric militant del moviment llibertari Octavio Alberola.

PRESENTACIÃ

âApoderar-se de la memòria i de lâoblit és una de les màximes aspiracions de les classes, dels grups, dels individus que han dominat i dominen les societats històriquesâ?. (Jaques Le Golf a "Lâordre de la memòria"). Per això la memòria institucionalitzada és sempre la que més i millor serveix els interessos de la dominació. No és pas estranya, doncs, la pretensió de tot Poder de decretar quines són les parts de la memòria que es poden recordar i com, i quines han de ser imperativament oblidades. Aquest oblit, sempre deliberat, és el que permet al Poder reelaborar el passat i instituir la memòria en Història. La seva funció no és només convertir-se en amnèsia històrica institucional, sinó també en amnèsia col.lectiva. Aquesta és lââ?amnèsiaâ? que el ânouâ? Poder sorgit de la transició va imposar-nos. I ara, trenta anys després, una llei de âmemòria històricaâ? aprovada pel parlament espanyol el desembre de 2007 pretén seguir negant la rehabilitació dâaquells que lluitaren per les llibertats i van patir repressió per haver combatut la dictadura".

Octavio Alberola, coautor del llibre "Miedo a la Memoria.

Salt és el paradigma de lâamnèsia per decret. Els successius ajuntaments âdemocràticsâ? hereus del Poder franquista han coincidit a significar-se en lâesforç dâesborrar lâexemple, l´empremta i el record de tota una digna generació de saltencs i saltenques que sâatreviren a tenir somnis de llibertat i a convertir-los en realitat. Aneu per exemple a la biblioteca i alceu la mirada fins al capdamunt de la façana, fixeu-vos bé en la tímida restauració de la inscripció Kropotkin, un nom massa evident per ser obviat però tanmateix considerat perillós de mostrar massa francament. No hi ha noms de carrers ni places, ni escultures, ni un senzill acte institucional, ni tan sols una discreta placa de record i reconeixement a cap racó de la nostra vila que dignifiqui les transformacions i conquestes socials assolides pels nostres avis. Hi ha un desconeixement i una mancança important de treballs sobre l´estigmatitzada vila de Salt durant el període de la república, la guerra civil, lâexili, lâentrada de les tropes feixistes i els decennis anteriors i posteriors.

Sâha instaurat lâamnèsia col.lectiva i la por a la memòria però les ferides segueixen obertes per més que els nostres avis segueixin morint-se sense trencar el seu llarg silenci de somnis robats amb sang, foc i por, dels temps més durs i trascendents de les seves vides per protegir i no comprometre la família.

La CGT ha organitzat les jornades "La por a la memòria no tanca ferides" amb lâobjectiu dâajudar al coneixement del passat llibertari de la nostra vila i com a humil homenatge i rehabilitació als saltencs injustament oblidats o mal recordats.

Confederació General del Treball (CGT)
Federació Intercomarcal de Girona

www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article2291

This work is in the public domain
Sindicat Terrassa