Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: globalització neoliberal : immigració
Coulibaly, de Mali: sense feina, diners i papers estic atrapat
23 oct 2008
Al 2007 el govern de Guinea Equatorial va prohibir als africans de l'oest d'Àfrica de ser propietaris de botigues d'alimentació. Arreu del pais les botigues propietat de malinesos, senegalesos i altres africans de l'oest d'Àfrica van ser tancades o confiscades pels equatoguineans.

Engonga diu que " Tan aviat els equatoguineans veuen un beninès venent aigua o postres o un camerunès venent peix fregit diuen que els prenen el pais."

Malabo vessa de joiers i restauradors senegalesos, de tractants d'art nigerians, d'empresaris beninesos, libanesos i xinesos, de venedors de carrer malinesos.

Engonga diu que això desferma la xenofòbia, en veure els equatoguineans en els extrangers una amenaça a la seva supervivència. "Per protegir la prosperitat del seu pais desemvolupen un reflex defensiu contra els extrangers."




"Oh no, no, en el nom de déu, Guinea Equatorial no és el pais que havia somiat quan era a Mopti [Mali], diu Coulibaly", vestit amb una samarreta negra, texans bruts i un parell de vambes de tenis que fa temps han perdut el seu color blanc.

Aquest jove i prim malià de 25 anys és un dels centenars d'immigrants, coneguts pels equatoguineans com "indocumentados" o sense papers, que arriben cada mes a una Guinea Equatorial productora de petroli. Com a venedor al carrer de cd's i dvd's nigerians pirates, exposa els seu material diariament sota el sol o la pluja, esperant de fer més calés que el dia abans.

Pero quatre anys després d'arribar a la capital Malabo, Coulibaly diu que el somni que l'havia empès s'ha reduit a només aixó - un somni.

"Vaig sentir de Guinea Equatorial a Mopti per orimera vegada. Un cosí hi havia estat de camí a Espanya. Va dir-me en una carta que havia trobat feina com guardià de seguretat nocturn a una companyia petroliera americana. Que amb els americans hi havien calés per tot arreu, bones feines i sous que només els ministres malinesos tenen. Tot això va fer-me somiar - Americans! Diners!"

"Per arribar-hi, només havia d'anar a Calabar al sud-est de Nigeria per pujar a un vaixell de pescadors i desembarcar a Malabo. És el que vaig fer. Pero m'hauria d'haver adonat que era tota massa bo per ser veritat."

"Sis de nosaltres compartiem una habitació a Semu [barri de la capital Malabo]. El propietari ha estat pujant-nos el lloguer cada mes. De 50$ als 140$ que paguem ara. Puc guanyar entre 3$ i 6$ al dia i de vegades res en ser agredit per gent que vol robar-me els cd's."

"Sense feina, sense diners, sense papers, estic atrapat. No tinc diners per tornar a casa, on no saben res de mi des de que vaig anar-me'n. Pero tampoc tinc diners per anar a un altre pais. Hi han dies en que realment em penedeixo d'haver deixat Mopti abandonant la meva dona i la meva familia."


This work is in the public domain

Comentaris

Re: Coulibaly, de Mali: sense feina, diners i papers estic atrapat
23 oct 2008
Pues et fots. T'haguessis quedat a casa no et pasaria aixo.
Re: Coulibaly, de Mali: sense feina, diners i papers estic atrapat
23 oct 2008
Ets un equatoguineà? Aqui n'hi han uns quants.
Sindicat Terrassa