"Oh no, no, en el nom de déu, Guinea Equatorial no és el pais que havia somiat quan era a Mopti [Mali], diu Coulibaly", vestit amb una samarreta negra, texans bruts i un parell de vambes de tenis que fa temps han perdut el seu color blanc.

Aquest jove i prim malià de 25 anys és un dels centenars d'immigrants, coneguts pels equatoguineans com "indocumentados" o sense papers, que arriben cada mes a una Guinea Equatorial productora de petroli. Com a venedor al carrer de cd's i dvd's nigerians pirates, exposa els seu material diariament sota el sol o la pluja, esperant de fer més calés que el dia abans.

Pero quatre anys després d'arribar a la capital Malabo, Coulibaly diu que el somni que l'havia empès s'ha reduit a només aixó - un somni.

"Vaig sentir de Guinea Equatorial a Mopti per orimera vegada. Un cosí hi havia estat de camí a Espanya. Va dir-me en una carta que havia trobat feina com guardià de seguretat nocturn a una companyia petroliera americana. Que amb els americans hi havien calés per tot arreu, bones feines i sous que només els ministres malinesos tenen. Tot això va fer-me somiar - Americans! Diners!"

"Per arribar-hi, només havia d'anar a Calabar al sud-est de Nigeria per pujar a un vaixell de pescadors i desembarcar a Malabo. És el que vaig fer. Pero m'hauria d'haver adonat que era tota massa bo per ser veritat."

"Sis de nosaltres compartiem una habitació a Semu [barri de la capital Malabo]. El propietari ha estat pujant-nos el lloguer cada mes. De 50$ als 140$ que paguem ara. Puc guanyar entre 3$ i 6$ al dia i de vegades res en ser agredit per gent que vol robar-me els cd's."

"Sense feina, sense diners, sense papers, estic atrapat. No tinc diners per tornar a casa, on no saben res de mi des de que vaig anar-me'n. Pero tampoc tinc diners per anar a un altre pais. Hi han dies en que realment em penedeixo d'haver deixat Mopti abandonant la meva dona i la meva familia."