|
|
|
|
|
Notícies :: pobles i cultures vs poder i estats |
|
Emotiu i multitudinari homenatge a Jordi MartÃnez de Foix i Llorenç
|
|
per L'EIXIDA
Correu-e: informa@gmail.com (no verificat!) |
21 oct 2008
|
|
Fins a 200 persones es van aplegar a la Plaça del Comerç de Sant Andreu, convocades per Endavant. |
| | | | | | | | |
El passat 14 d'octubre va fer 30 anys que en Jordi MartÃnez de Foix i Llorenç va morir en acció de lluita per una terra lliure. Aquella mateixa data del 1978, li explotava a les mans un artefacte que ell preparava per a l'endemà , commemoració de l'afusellament del president LluÃs Companys. Algú va posar enmig de l'artefacte un material que va provocar una reacció mortal; aquesta mort en estranyes circumstà ncies, molt presumptament provocades pels cossos repressors espanyols mitjançant una infiltració que buscava aquest assassinat, ha portat l'Esquerra Independentista a reivindicar-lo com a lluitador caigut en combat.
Tenint en compte l'efemèride, l'Assemblea d'Endavant Sant Andreu-Nou Barris, que amb aquest ja fa 4 anys que li ret homenatge al poble, va decidir organitzar-ne un a l'alçada de les circumstà ncies. El va fer a Plaça Comerç, al centre de Sant Andreu, igual que amb el primer homenatge de 2005; els dos següent s'han realitzat al costat del TEB, sota de les antigues casernes, on han instal•lat, junt amb la famÃlia, un monòlit i una placa en record d'en Jordi.
El dissabte 18, dia de l'acte, a 2/4 de 7 de la tarda tot era preparat: una carpa cobria l'equip de so per una temuda pluja que finalment no va arribar; una estelada i una bandera roges flanquejaven la carpa, que exercia de centre de l'acte, just davant del rellotge de la plaça. A la part nord de la plaça, una pancarta amb la cara d'en Jordi, “la lluita continuaâ€?. I al capdamunt de la font, una foto d'en Jordi, l'única que la famÃlia té en color, amb la data del seu naixement i la seva mort, i una frase concisa i clara: “el millor homenatge, la victòriaâ€?, frase acompanyada dels sÃmbols de l’estelada i la falç i el martell. Tres torxes repartides per la plaça culminaven l’ambientació.
L'acte va començar amb mitja hora de retard, però la plaça ja era plena de gom a gom. Després del pas d'una batucada sorpresa que va servir per marcar l'inici, la Colla Bastonera de Grà cia “Cop a Copâ€? va iniciar els actes d'homenatge, amb 6 balls dedicats a en Jordi i la famÃlia, que seia de tal manera que semblava que presidissin l'acte. En aquell moment, fins a 200 persones es donaven cita a la plaça, entre les convocades i les encuriosides que s'aturaven a veure què passava.
Acte seguit va prendre la paraula na Josi, la mare d'en Jordi. Visiblement emocionada, va recordar la figura d'en Jordi, i va aprofitar per mostrar a tothom el bust de bronze que un amic els ha fet recentment. El bust del seu fill descansava damunt una estelada de triangle blau, que la famÃlia va voler portar en motiu del centenari d'aquesta ensenya. Paraules plenes de tristor i dignitat, de rà bia i fermesa, de dolor i d'esperança, van recordar en Jordi i el seu trà gic final. “Visca Catalunya lliure, visca la terraâ€? eren les seves darreres paraules, que aconseguien arrancar aplaudiments de tota la gent assistent.
El següent torn va ser el de l'Assemblea de Joves de la Sagrera i Sant Andreu “La Trinxera� (CAJEI), qui va recordar la necessitat del jovent de prendre part en la lluita, com ho va fer el mateix Jordi, i com ho pregonava també el Che Guevara, tots dos fins a les últimes conseqüències. Seguidament, David Caño, militant d'Endavant i guanyador del premi Amadeu Oller de poesia 2007 pel seu llibre Barcelona va recitar dos poemes que va escriure expressament per a l'ocasió, “El fred dels anys�. L'acompanyava un acordió que posava el punt d'excel•lència en un moment dels més emotius, forts i carregats de sentiment. Concloïa amb la lectura del poema “Llaor�, de Joan Brossa. En acabar, na Josi es va aixecar emocionada per abraçar-lo fortament.
A continuació es va fer lectura de la carta que na Lola, presa polÃtica catalana, militant d'ETA i ex-companya de milità ncia d'en Jordi va escriure a petició de l'organització de l'acte. La breu carta acabava amb un crit clar “honor a Jordi MartÃnez de Foix i els caiguts en combatâ€?.
Finalment, va tenir lloc el parlament de l'assemblea organitzadora de l'acte, Endavant Sant Andreu-Nou Barris, qui traslladava a avui la necessitat de lluitar com ahir, com ho va fer en Jordi, ja que tant l'objectiu com els mitjans segueixen sent els mateixos, igual que els que manen, als que cal sumar els “traïdors de la transició�. Un cop acabada la lectura, la música va posar la gent dempeus per entonar La Internacional i els Segadors.
Un cop desconvocat l'acte es podia veure molta gent visiblement emocionada pel gran homenatge retut a l'andreuenc Jordi MartÃnez de Foix, un acte que, malgrat l'amenaça de pluja, no va baixar mai de les 100 persones assistents. I que malgrat la presència de fotoperiodistes dels diaris Avui i El Punt, aquestes no n'han dit cap paraula.
A continuació, i per gentilesa de l'organització, us reproduïm la salutació de la Trinxera, els poemes de David Caño, la carta de la Lola i el parlament d'Endavant.
• SALUTACIÓ DE LA TRINXERA
Bona tarda. Jo parlo en nom de La Trinxera (assemblea de Joves de La Sagrera i St.Andreu) que hem preparat , el que hem intentat que fós una peita intervenció en aquest homenatge, ple de sentit per nosaltres, en el 30è any de la mort d’en Jordi MartÃnez de Foix.
“La arcilla fundamental de nuestra obra revolucionaria es la juventud�. Ernesto Che Guevara.
Som aquà per parlar d’en Jordi i no de nosaltres, els i les joves d’avui en dia. O potser, més aviat, som aquà per parlar de tots dos. Per mirar 30 anys enrere, fixar-nos en la seva vida i veure tot el què ell ens va deixar, que no és poc, als 21 anys, la mateixa edat que tenim algunes de nosaltres.
La joventut és aquella etapa de la vida en què com deia el Che les persones som com el fang, moldejables, fresques, en l’estat ideal per construïr-nos i construïr la obra que nosaltres escollim. També és un moment en què es tenen els ulls i la ment oberts al món per aprendre i adquirir experiència. La joventut fa que la sang bulli amb més força davant les injustÃcies, i que el cap i el cos tinguin més agilitat a l’hora de lluitar. Però també, la curta edat, fa que la innocència i la inexperiència ens juguin, sovint, males passades.
Tot això tenim en comú amb en Jordi els i les joves que avui som aquÃ. Però de res serveix la força de la joventut sinó ens moldegem, amb implicació, en un projecte personal i col•lectiu que ens dignifiqui.
Dignitat és dedicar-se a l’aprenentatge, teòric i prà ctic, ideològic i d’oficis concrets, com ho feia en Jordi. Dignitat és escollir una vida treballadora i humil com ho va fer ell. Dignitat és tenir l’alegria, la solidaritat i humanitat que els que el van conèixer ens descriuen d’en Jordi. Dignitat és tenir el valor, davant els riscos de la tortura i la mort, que el jove andreuenc va mantenir. Dignitat és contribuïr cada dia en la construcció d’un poble lliure i una societat igualità ria, amb les eines que tinguem a l’abast o poguem crear.
I doncs, aquests valors tan seus, els quals podem escollir fer nostres, són una herència magnÃfica que hem d’aprofitar.
Què ha canviat d’ençà que ell no hi és des de l’any 78? Ens atrevim a dir, mirant 30 anys enrere, que principalment és la gent jove qui ha canviat, qui s’ha pacificat a canvi de res. És la societat catalana la que ha canviat, i no les estructures polÃtiques i econòmiques. Perquè encara que les formes no siguin les mateixes, és l’Estat espanyol capitalista i les seves lleis, en benefici d’una minoria, els que segueixen fent agonitzar el franquisme, l’espanyolisme i la desigualtat social, contra els quals en Jordi no va donar ni un pas enrere
Com ho expressa a la perfecció la portada del Setmanari de Comunicació La Directa d’aquesta setmana. A l’esquerra, una foto de l’escenificació teatral de la repressió franquista durant l’homenatge a Xirinacs al Palau de la Música que es celebrà aquesta setmana, i a la dreta, just 24 hores abans, la foto de la pallissa brutal per part dels Mossos d’Esquadra a les persones que es van atrevir manifestar-se contra el feixisme aquest 12 d’octubre. Mentre feixistes i nazis, es manifestaven publicament amb total impunitat i protecció policial. I aquà no ha passat res, perquè es veu que la memòria històrica hi és només quan la Generalitat vol, i amb qui vol.
Els joves i les joves d’avui, haurem, doncs, de girar la mirada cap a la vida d’en Jordi, i veure que en la seva època, també el grau de lluita al què arribaven els joves era proporcional a la repressió amb què eren perseguits, quan no ferits de bala, com ell. I no oblidar que ni la por a les clavegueres de l’Estat ni les condicions polÃtico-socials adverses, van fer canviar en Jordi.
Per últim, des de La Trinxera, insistir en la idea que el tenim present avui que l’homenatgem, però també, o caldria que fós aixÃ, el tenim present en la nostra vida quotidiana, per fer de Sant Andreu un poble viu i combatiu.
Felicitar també els organitzador fidels cada any al record d’en Jordi, Endavant St.Andreu-Nou Barris. Una forta abraçada a tots els seus familiars, i als que no ho eren, però com si ho fossin.
Fins a la victòria sempre! Visca la Terra!
18 d’octubre de 2008
• POEMES DE DAVID CAÑO
El Fred dels anys A Jordi MartÃnez de Foix i Llorenç
I
És el vell fred dels anys el que tot ho envolta,
i no sé si el foc era d’encenalls
però no el vam saber atiar com es mereixia.
Confiar sempre ha estat perillós
però la utopia no hi entén de traïcions,
els obrers tornaren a les fà briques
i la seva ombra no lluïa més
que en cap dels perÃodes anteriors.
Els delegats del possibilisme
cremaren l’últim ideari,
i fugiren a les zones altes
a bressolar la desmemòria i l’oblit intencionat.
És el fred dels anys el que tot ho envolta,
la formació havia de trencar les cadenes de la universitat,
i morien els anhels compromesos
amb aquella dignitat brillant
que ha anat difuminant-se
entre els clarobscurs de les primeres meses electorals
a les places de toros,
en els gimnasos d’escoles públiques de barri,
va caure el mur,
trencaren els horitzons a cops de pala,
amb discursos que ens parlaven de benestar,
de reformisme,
de tot ja fa trenta anys, o dues setmanes, tant se val,
moria la dignitat amb aquella voluntat d’anonimat
que mereix tants homenatges...
“les paraules només són el pintallavis de l’acció.
Tots els morts a l’esquena d’una nació que just té un petit estat de consciència�,
Tu ets jove i no hi prens part,
com féu ell,
és el maleït virus de la por, de la resignació,
cal vèncer la por,
la por a la por,
tu ets jove,
I nosaltres, senzillament, estem aquÃ:
Pel demÃ
fent memòria
d’un ahir
sempre present.
II
Tot el temps és avui. La història mai no escrita embotellada sense drap ni gasolina. Coneixem allò que coneixies i ens estimem com estimaves.
Tot el temps és avui.
I el passat no existeix, podem caminar pel St. Andreu dels anys 60 i perdre’ns per la Perona que ara n’hi diuen Pont del Treball digne i els sindicats ho inauguren amb posat greu i moltes fotos. El passat no existeix, però podem passejar-nos per les diverses agrupacions d’escoltes o per l’escola a qui han dedicat, per sort, tantes elegies. Això no és cap elegia, només és una cançó de futur. Un homenatge, a la vida que ens uneix.
Només són sentiments, amb tots els noms que tu vulguis donar-li, l’antifà s dels tÃmids, la veritat.
La veritat és la utopia del S.XXI i l’anonimat també, però jo us vull parlar de la llum, de la dignitat. I ja sé que la voluntat era fugir dels mà rtirs i dels Ãdols encarcarats eternament joves… però és que fa tant mal haver de suportar l’egocentrisme dels farsants, les batalletes de sucre dels interessos, els cants de sirena dels voltors, dels carronyaires d’il•lusions, fà stic, sento un fà stic profund. I per això estem aquÃ, per combatre l’oblit i dir clarament que si hem de viure d’homenatges, almenys que siguin merescuts, que ressoni la Plaça del Poble amb Visques al Pedrolo, a en Brossa i a l’Ovidi Montllor, a la Marina Bernadó, a en Jordi MartÃnez de Foix i en Monteagudo dins la cà mera fixa de programes del temps. El temps. Tot el temps és avui.
I tants ulls, la complicitat d’una esperança. En present, ara i aquÃ, tots els vostres noms, com sempre, Fins a la victòria!
De tot cor, David Caño Cargol
Sant Andreu a 18 d’octubre de 2008
• POEMA “LLAOR� DE JOAN BROSSA
A Espanya ha estat creada aquest hivern
una obra mestra d'art conceptual:
fer volar el cotxe del cap del govern
amb ell a dins
20 de desembre de 1973
dins el poemari ELS ULLS DE L’ÒLIBA
• CARTA DE LA LOLA
Salut companys i companyes!!!
Des de la presó de Brieva vull participar amb vosaltres en l’homenatge que li esteu fent a Jordi MartÃnez de Foix en el 30 aniversari de la seva mort.
Quant temps ha passat, quants somnis de solidaritat, de coherència i dignitat hem vist i tocat en aquests anys.
Quants homes i dones hem tingut al costat que no han claudicat, que no s’han callat, que han lluitat per una terra lliure i per un món solidari.
Quantes idees i quantes lluites; lluites tan antigues com pel dret a conquerir la llibertat en les que el Jordi es va comprometre i va lluitar.
Avui continuem aquesta tasca, ens mobilitzem, ens organitzem i ens posem en moviment per aquesta reivindicació col•lectiva que és la llibertat.
“ ... i caminem per poder ser
i volem ser per caminar...�
Honor als nostres morts en lluita!!!
Honor a Jordi MartÃnez de Foix!!!
Visca la Terra Lliure!!!
Lola López Resina – Presonera PolÃtica Catalana i militant d’ETA.
• PARLAMENT D'ENDAVANT
Hola, Jordi, company, fill, amic, germà .
Fa 30 anys que no podem saludar-te, abraçar-te, riure amb tu, parlar amb tu, lluitar amb tu. Però no per això hem deixat d’estimar-te, perquè mai has deixat d’estar entre nosaltres. Perquè les persones que com tu, lluiten tota la vida, no només són les imprescindibles, sinó que són les que formen part d’un poble, en són columna vertebral de la seva lluita, exemple, raó i força per seguir endavant.
Avui et retem homenatge a tu, Jordi, company, fill, amic, germà , per tot els que ens vas ensenyar. A no deturar ni un moment, quan després de passar per l’hospital t’incorporaves a la lluita sense dubtar-ho. A no claudicar, quan la suposada esquerra polÃtica es canviava la jaqueta i es vestia de “demòcrataâ€?, quan en realitat s’engalanaven com a traïdors. A no defallir, quan un company, com en Gustau, moria als teus braços, assassinat per la policia. A marcar uns objectius clars, quan la grisa nebulosa de la “transiciónâ€? no deixava veure clar que només hi ha un camÃ, la lluita, per un objectiu: la Independència i el Socialisme als Països Catalans.
Avui, alguns i algunes que vas tenir com a companys de barricada s’han passat a l’altra banda. De fet, van trigar ben poc a fer-ho després que te n’anessis. Ara seuen a les seves poltrones, ben acomodats, gestionant aquell poder que tant deien detestar i contra el que deien lluitar. Avui, aquests traïdors/es del poble treballador català t’anomenarien terrorista, i a la més mÃnima, et detindrien, et torturarien i t’empresonarien. Pel mateix que feies aleshores, i que segueix sent encara tant necessari. Aquells/es que tant s’omplien la boca de repressió són ara els que la gestionen contra nosaltres, que seguim la teva lluita. La nostra memoria historica, la del poble, no s'esvaeix amb el pas dels temps, al contrari, es mes forta cada cop que des del poder volen esborrar-te, esborrar-nos, eliminar tant d'esforç, lluita i sacrifici.
I és que aquest paÃs està sumit en una amnèsia castradora, forçada i col•lectiva que anorrea la lluita que, no fa tants anys, gent com tu portà veu a terme. És aquesta vergonya la que permet que siguin els mateixos gestors de l’opressió espanyola qui cada any reten homenatge als qui hi van lluitar en contra ara fa gairebé 300 anys; la que permet que els lluitadors ho siguin mentre quedin lluny en la història, però que sà ho són a l’actualitat siguin anomenats terroristes i caigui sobre ells/es tot el pes de la llei, una llei que és la del mateix Estat espanyol contra qui lluitaven els i les lluitadores de la nostra història recent, des de’n Moragues fins en Gustau Muñoz, passant per en Carrasclet, en Quico Sabaté, en Ramon Vila “Caracremadaâ€?, LluÃs Companys, els i les lluitadores antifeixistes del 36 i de la dictadura, en Salvador Puig Antich, el Toni Villaescusa, en Quim Sà nchez, el Martà Marcó, el Fèlix Goñi, en Joan Carles Monteagudo o el Guillem Agulló; o tu, Jordi, company, fill, amic, germà .
Naltros, però, no oblidem ni perdonem. No oblidem que els que ara ens manen porten 30 anys gestionant el postfranquisme, vestint de democrà cia la monarquia imposada que s’encarrega de destruir el nostre poble amb l’aniquilació de la nostra llengua i cultura i la destrucció del territori, mentre continua amb una sobreexplotació extrema de la classe treballadora. No perdonem que segueixin jugant a la polÃtica del peix al cove, amb l’Estatut que naltros ja sabÃem que només serviria per sotmetre’ns més a Espanya i al capital, amb els transvasament que ahir deien oposar-s’hi i avui intenten justificar, amb la MAT, el TAV i d’altres infraestructures que no necessitem i que ens intenten imposar. I tot això, mentre el feixisme i l’espanyolisme més ranci passegen tranquil•lament pels nostres carrers, insultant, agredint, tacant de sang, altre cop, la nostra terra. No ho oblidem, ni els ho pensem perdonar.
Avui, 30 anys després que marxessis, recollim el teu llegat, Jordi, company, fill, amic, germà . Recollim el testimoni de la teva lluita i el fem nostre, assumim els reptes que comporta i no pensem defallir davant la ignomÃnia històrica que ens volen imposar aquells que intenten fer-te oblidar, i amb tu, la teva lluita.
Avui, al costat de l’estelada i la bandera roja hi hissem un altre estendard: la bandera negra de la resistència fins la mort. Per tu, Jordi, i per tots els caiguts i caigudes en combat per una Terra Lliure. Com fa 30 anys, la Independència i el Socialisme són l’objectiu; la lluita, l’únic camà a seguir; i els mitjans a emprendre, tots els que siguin necessaris.
Visca la terra!
Assemblea Sant Andreu – Nou Barris d’Endavant (OSAN), octubre de 2008 |
Mira també:
http://stapinfo.bloc.cat
|
This work is in the public domain |
Comentaris
|
més fotos
|
|
per L'EIXIDA |
21 oct 2008
|
 | |  | |
|
totes les fotos són cedides per l'Assemblea local d'Endavant. |
|
Re: Emotiu i multitudinari homenatge a Jordi MartÃnez de Foix i Llorenç
|
per Blanca
blancamdefoix@gmail.com |
21 oct 2008
|
Volia agrair publicament als organitzadors de l'acte la tasca que van fer. Certament van ser uns moments molt emocionants i plens de contingut. Moltes gràcies pel vostre record i acompanyament.
Blanca Martinez de Foix (neboda del jordi) |
|
Re: Emotiu i multitudinari homenatge a Jordi MartÃnez de Foix i Llorenç
|
|
per Des de la Garriga |
22 oct 2008
|
Felicitats companyes, heu aconseguit un acte multitudinari a Sant Andreu per rendir homenatge a un lluitador. No és fàcil, així que, bona feina.
Endavant amb la lluita |
|
|
