Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Calendari
«Desembre»
Dll Dm Dc Dj Dv Ds Dg
  01 02 03 04 05 06
07 08 09 10 11 12 13
14 15 16 17 18 19 20
21 22 23 24 25 26 27
28 29 30 31      

No hi ha accions per a avui

afegeix una acció


Media Centers
This site
made manifest by
dadaIMC software

Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: pobles i cultures vs poder i estats
Emotiu i multitudinari homenatge a Jordi Martínez de Foix i Llorenç
21 oct 2008
Fins a 200 persones es van aplegar a la Plaça del Comerç de Sant Andreu, convocades per Endavant.
IMGP2079.JPG
IMGP2081.JPG
IMGP2082.JPG
IMGP2084.JPG
IMGP2091.JPG
IMGP2094.JPG
IMGP2117.JPG
IMGP2123.JPG
IMGP2130.JPG
El passat 14 d'octubre va fer 30 anys que en Jordi Martínez de Foix i Llorenç va morir en acció de lluita per una terra lliure. Aquella mateixa data del 1978, li explotava a les mans un artefacte que ell preparava per a l'endemà, commemoració de l'afusellament del president Lluís Companys. Algú va posar enmig de l'artefacte un material que va provocar una reacció mortal; aquesta mort en estranyes circumstàncies, molt presumptament provocades pels cossos repressors espanyols mitjançant una infiltració que buscava aquest assassinat, ha portat l'Esquerra Independentista a reivindicar-lo com a lluitador caigut en combat.

Tenint en compte l'efemèride, l'Assemblea d'Endavant Sant Andreu-Nou Barris, que amb aquest ja fa 4 anys que li ret homenatge al poble, va decidir organitzar-ne un a l'alçada de les circumstàncies. El va fer a Plaça Comerç, al centre de Sant Andreu, igual que amb el primer homenatge de 2005; els dos següent s'han realitzat al costat del TEB, sota de les antigues casernes, on han instalâ¢lat, junt amb la família, un monòlit i una placa en record d'en Jordi.

El dissabte 18, dia de l'acte, a 2/4 de 7 de la tarda tot era preparat: una carpa cobria l'equip de so per una temuda pluja que finalment no va arribar; una estelada i una bandera roges flanquejaven la carpa, que exercia de centre de l'acte, just davant del rellotge de la plaça. A la part nord de la plaça, una pancarta amb la cara d'en Jordi, âla lluita continuaâ?. I al capdamunt de la font, una foto d'en Jordi, l'única que la família té en color, amb la data del seu naixement i la seva mort, i una frase concisa i clara: âel millor homenatge, la victòriaâ?, frase acompanyada dels símbols de lâestelada i la falç i el martell. Tres torxes repartides per la plaça culminaven lâambientació.

L'acte va començar amb mitja hora de retard, però la plaça ja era plena de gom a gom. Després del pas d'una batucada sorpresa que va servir per marcar l'inici, la Colla Bastonera de Gràcia âCop a Copâ? va iniciar els actes d'homenatge, amb 6 balls dedicats a en Jordi i la família, que seia de tal manera que semblava que presidissin l'acte. En aquell moment, fins a 200 persones es donaven cita a la plaça, entre les convocades i les encuriosides que s'aturaven a veure què passava.

Acte seguit va prendre la paraula na Josi, la mare d'en Jordi. Visiblement emocionada, va recordar la figura d'en Jordi, i va aprofitar per mostrar a tothom el bust de bronze que un amic els ha fet recentment. El bust del seu fill descansava damunt una estelada de triangle blau, que la família va voler portar en motiu del centenari d'aquesta ensenya. Paraules plenes de tristor i dignitat, de ràbia i fermesa, de dolor i d'esperança, van recordar en Jordi i el seu tràgic final. âVisca Catalunya lliure, visca la terraâ? eren les seves darreres paraules, que aconseguien arrancar aplaudiments de tota la gent assistent.

El següent torn va ser el de l'Assemblea de Joves de la Sagrera i Sant Andreu âLa Trinxeraâ? (CAJEI), qui va recordar la necessitat del jovent de prendre part en la lluita, com ho va fer el mateix Jordi, i com ho pregonava també el Che Guevara, tots dos fins a les últimes conseqüències. Seguidament, David Caño, militant d'Endavant i guanyador del premi Amadeu Oller de poesia 2007 pel seu llibre Barcelona va recitar dos poemes que va escriure expressament per a l'ocasió, âEl fred dels anysâ?. L'acompanyava un acordió que posava el punt d'excelâ¢lència en un moment dels més emotius, forts i carregats de sentiment. Concloïa amb la lectura del poema âLlaorâ?, de Joan Brossa. En acabar, na Josi es va aixecar emocionada per abraçar-lo fortament.

A continuació es va fer lectura de la carta que na Lola, presa política catalana, militant d'ETA i ex-companya de militància d'en Jordi va escriure a petició de l'organització de l'acte. La breu carta acabava amb un crit clar âhonor a Jordi Martínez de Foix i els caiguts en combatâ?.

Finalment, va tenir lloc el parlament de l'assemblea organitzadora de l'acte, Endavant Sant Andreu-Nou Barris, qui traslladava a avui la necessitat de lluitar com ahir, com ho va fer en Jordi, ja que tant l'objectiu com els mitjans segueixen sent els mateixos, igual que els que manen, als que cal sumar els âtraïdors de la transicióâ?. Un cop acabada la lectura, la música va posar la gent dempeus per entonar La Internacional i els Segadors.

Un cop desconvocat l'acte es podia veure molta gent visiblement emocionada pel gran homenatge retut a l'andreuenc Jordi Martínez de Foix, un acte que, malgrat l'amenaça de pluja, no va baixar mai de les 100 persones assistents. I que malgrat la presència de fotoperiodistes dels diaris Avui i El Punt, aquestes no n'han dit cap paraula.

A continuació, i per gentilesa de l'organització, us reproduïm la salutació de la Trinxera, els poemes de David Caño, la carta de la Lola i el parlament d'Endavant.

⢠    SALUTACIà DE LA TRINXERA

Bona tarda. Jo parlo en nom de La Trinxera (assemblea de Joves de La Sagrera i St.Andreu) que hem preparat , el que hem intentat que fós una peita intervenció en aquest homenatge, ple de sentit per nosaltres, en el 30è any de la mort dâen Jordi Martínez de Foix.

âLa arcilla fundamental de nuestra obra revolucionaria es la juventudâ?. Ernesto Che Guevara.

Som aquí per parlar dâen Jordi i no de nosaltres, els i les joves dâavui en dia. O potser, més aviat, som aquí per parlar de tots dos. Per mirar 30 anys enrere, fixar-nos en la seva vida i veure tot el què ell ens va deixar, que no és poc, als 21 anys, la mateixa edat que tenim algunes de nosaltres.

La joventut és aquella etapa de la vida en què com deia el Che les persones som com el fang, moldejables, fresques, en lâestat ideal per construïr-nos i construïr la obra que nosaltres escollim. També és un moment en què es tenen els ulls i la ment oberts al món per aprendre i adquirir experiència. La joventut fa que la sang bulli amb més força davant les injustícies, i que el cap i el cos tinguin més agilitat a lâhora de lluitar. Però també, la curta edat, fa que la innocència i la inexperiència ens juguin, sovint, males passades.

Tot això tenim en comú amb en Jordi els i les joves que avui som aquí. Però de res serveix la força de la joventut sinó ens moldegem, amb implicació, en un projecte personal i colâ¢lectiu que ens dignifiqui.

Dignitat és dedicar-se a lâaprenentatge, teòric i pràctic, ideològic i dâoficis concrets, com ho feia en Jordi. Dignitat és escollir una vida treballadora i humil com ho va fer ell. Dignitat és tenir lâalegria, la solidaritat i humanitat que els que el van conèixer ens descriuen dâen Jordi. Dignitat és tenir el valor, davant els riscos de la tortura i la mort, que el jove andreuenc va mantenir. Dignitat és contribuïr cada dia en la construcció dâun poble lliure i una societat igualitària, amb les eines que tinguem a lâabast o poguem crear.

I doncs, aquests valors tan seus, els quals podem escollir fer nostres, són una herència magnífica que hem dâaprofitar.

Què ha canviat dâençà que ell no hi és des de lâany 78? Ens atrevim a dir, mirant 30 anys enrere, que principalment és la gent jove qui ha canviat, qui sâha pacificat a canvi de res. Ãs la societat catalana la que ha canviat, i no les estructures polítiques i econòmiques. Perquè encara que les formes no siguin les mateixes, és lâEstat espanyol capitalista i les seves lleis, en benefici dâuna minoria, els que segueixen fent agonitzar el franquisme, lâespanyolisme i la desigualtat social, contra els quals en Jordi no va donar ni un pas enrere

Com ho expressa a la perfecció la portada del Setmanari de Comunicació La Directa dâaquesta setmana. A lâesquerra, una foto de lâescenificació teatral de la repressió franquista durant lâhomenatge a Xirinacs al Palau de la Música que es celebrà aquesta setmana, i a la dreta, just 24 hores abans, la foto de la pallissa brutal per part dels Mossos dâEsquadra a les persones que es van atrevir manifestar-se contra el feixisme aquest 12 dâoctubre. Mentre feixistes i nazis, es manifestaven publicament amb total impunitat i protecció policial. I aquí no ha passat res, perquè es veu que la memòria històrica hi és només quan la Generalitat vol, i amb qui vol.

Els joves i les joves dâavui, haurem, doncs, de girar la mirada cap a la vida dâen Jordi, i veure que en la seva època, també el grau de lluita al què arribaven els joves era proporcional a la repressió amb què eren perseguits, quan no ferits de bala, com ell. I no oblidar que ni la por a les clavegueres de lâEstat ni les condicions político-socials adverses, van fer canviar en Jordi.

Per últim, des de La Trinxera, insistir en la idea que el tenim present avui que lâhomenatgem, però també, o caldria que fós així, el tenim present en la nostra vida quotidiana, per fer de Sant Andreu un poble viu i combatiu.

Felicitar també els organitzador fidels cada any al record dâen Jordi, Endavant St.Andreu-Nou Barris. Una forta abraçada a tots els seus familiars, i als que no ho eren, però com si ho fossin.

Fins a la victòria sempre! Visca la Terra!

18 dâoctubre de 2008

⢠    POEMES DE DAVID CAÃO

El Fred dels anys                     A Jordi Martínez de Foix i Llorenç

I

Ãs el vell fred dels anys el que tot ho envolta,
i no sé si el foc era dâencenalls
però no el vam saber atiar com es mereixia.

Confiar sempre ha estat perillós
però la utopia no hi entén de traïcions,
els obrers tornaren a les fàbriques
i la seva ombra no lluïa més
que en cap dels períodes anteriors.

Els delegats del possibilisme
cremaren lâúltim ideari,
i fugiren a les zones altes
a bressolar la desmemòria i lâoblit intencionat.

Ãs el fred dels anys el que tot ho envolta,
la formació havia de trencar les cadenes de la universitat,
i morien els anhels compromesos
amb aquella dignitat brillant
que ha anat difuminant-se
entre els clarobscurs de les primeres meses electorals
a les places de toros,
en els gimnasos dâescoles públiques de barri,
va caure el mur,
trencaren els horitzons a cops de pala,
amb discursos que ens parlaven de benestar,
de reformisme,
de tot ja fa trenta anys, o dues setmanes, tant se val,
moria la dignitat amb aquella voluntat dâanonimat
que mereix tants homenatges...

âles paraules només són el pintallavis de lâacció.
Tots els morts a lâesquena dâuna nació que just té un petit estat de consciènciaâ?,

Tu ets jove i no hi prens part,
com féu ell,
és el maleït virus de la por, de la resignació,
cal vèncer la por,
la por a la por,
tu ets jove,

I nosaltres, senzillament, estem aquí:
Pel demà
fent memòria
dâun ahir
sempre present.

II

Tot el temps és avui. La història mai no escrita embotellada sense drap ni gasolina. Coneixem allò que coneixies i ens estimem com estimaves.

Tot el temps és avui.

I el passat no existeix, podem caminar pel St. Andreu dels anys 60 i perdreâns per la Perona que ara nâhi diuen Pont del Treball digne i els sindicats ho inauguren amb posat greu i moltes fotos. El passat no existeix, però podem passejar-nos per les diverses agrupacions dâescoltes o per lâescola a qui han dedicat, per sort, tantes elegies. Això no és cap elegia, només és una cançó de futur. Un homenatge, a la vida que ens uneix.
Només són sentiments, amb tots els noms que tu vulguis donar-li, lâantifàs dels tímids, la veritat.
La veritat és la utopia del S.XXI i lâanonimat també, però jo us vull parlar de la llum, de la dignitat. I ja sé que la voluntat era fugir dels màrtirs i dels ídols encarcarats eternament joves⦠però és que fa tant mal haver de suportar lâegocentrisme dels farsants, les batalletes de sucre dels interessos, els cants de sirena dels voltors, dels carronyaires dâilâ¢lusions, fàstic, sento un fàstic profund. I per això estem aquí, per combatre lâoblit i dir clarament que si hem de viure dâhomenatges, almenys que siguin merescuts, que ressoni la Plaça del Poble amb Visques al Pedrolo, a en Brossa i a lâOvidi Montllor, a la Marina Bernadó, a en Jordi Martínez de Foix i en Monteagudo dins la càmera fixa de programes del temps. El temps. Tot el temps és avui.

I tants ulls, la complicitat dâuna esperança. En present, ara i aquí, tots els vostres noms, com sempre, Fins a la victòria!

De tot cor, David Caño Cargol


Sant Andreu a 18 dâoctubre de 2008

⢠    POEMA âLLAORâ? DE JOAN BROSSA

A Espanya ha estat creada aquest hivern
una obra mestra d'art conceptual:
fer volar el cotxe del cap del govern
amb ell a dins            
20 de desembre de 1973


dins el poemari ELS ULLS DE LâÃLIBA

⢠    CARTA DE LA LOLA

Salut companys i companyes!!!

Des de la presó de Brieva vull participar amb vosaltres en lâhomenatge que li esteu fent a Jordi Martínez de Foix en el 30 aniversari de la seva mort.
Quant temps ha passat, quants somnis de solidaritat, de coherència i dignitat hem vist i tocat en aquests anys.
Quants homes i dones hem tingut al costat que no han claudicat, que no sâhan callat, que han lluitat per una terra lliure i per un món solidari.
Quantes idees i quantes lluites; lluites tan antigues com pel dret a conquerir la llibertat en les que el Jordi es va comprometre i va lluitar.
Avui continuem aquesta tasca, ens mobilitzem, ens organitzem i ens posem en moviment per aquesta reivindicació colâ¢lectiva que és la llibertat.

â ... i caminem per poder ser
i volem ser per caminar...â?

Honor als nostres morts en lluita!!!
Honor a Jordi Martínez de Foix!!!
Visca la Terra Lliure!!!

Lola López Resina â Presonera Política Catalana i militant dâETA.

⢠    PARLAMENT D'ENDAVANT

Hola, Jordi, company, fill, amic, germà.
Fa 30 anys que no podem saludar-te, abraçar-te, riure amb tu, parlar amb tu, lluitar amb tu. Però no per això hem deixat dâestimar-te, perquè mai has deixat dâestar entre nosaltres. Perquè les persones que com tu, lluiten tota la vida, no només són les imprescindibles, sinó que són les que formen part dâun poble, en són columna vertebral de la seva lluita, exemple, raó i força per seguir endavant.

Avui et retem homenatge a tu, Jordi, company, fill, amic, germà, per tot els que ens vas ensenyar. A no deturar ni un moment, quan després de passar per lâhospital tâincorporaves a la lluita sense dubtar-ho. A no claudicar, quan la suposada esquerra política es canviava la jaqueta i es vestia de âdemòcrataâ?, quan en realitat sâengalanaven com a traïdors. A no defallir, quan un company, com en Gustau, moria als teus braços, assassinat per la policia. A marcar uns objectius clars, quan la grisa nebulosa de la âtransiciónâ? no deixava veure clar que només hi ha un camí, la lluita, per un objectiu: la Independència i el Socialisme als Països Catalans.

Avui, alguns i algunes que vas tenir com a companys de barricada sâhan passat a lâaltra banda. De fet, van trigar ben poc a fer-ho després que te nâanessis. Ara seuen a les seves poltrones, ben acomodats, gestionant aquell poder que tant deien detestar i contra el que deien lluitar. Avui, aquests traïdors/es del poble treballador català tâanomenarien terrorista, i a la més mínima, et detindrien, et torturarien i tâempresonarien. Pel mateix que feies aleshores, i que segueix sent encara tant necessari. Aquells/es que tant sâomplien la boca de repressió són ara els que la gestionen contra nosaltres, que seguim la teva lluita. La nostra memoria historica, la del poble, no s'esvaeix amb el pas dels temps, al contrari, es mes forta cada cop que des del poder volen esborrar-te, esborrar-nos, eliminar tant d'esforç, lluita i sacrifici.

I és que aquest país està sumit en una amnèsia castradora, forçada i colâ¢lectiva que anorrea la lluita que, no fa tants anys, gent com tu portàveu a terme. Ãs aquesta vergonya la que permet que siguin els mateixos gestors de lâopressió espanyola qui cada any reten homenatge als qui hi van lluitar en contra ara fa gairebé 300 anys; la que permet que els lluitadors ho siguin mentre quedin lluny en la història, però que sí ho són a lâactualitat siguin anomenats terroristes i caigui sobre ells/es tot el pes de la llei, una llei que és la del mateix Estat espanyol contra qui lluitaven els i les lluitadores de la nostra història recent, des deân Moragues fins en Gustau Muñoz, passant per en Carrasclet, en Quico Sabaté, en Ramon Vila âCaracremadaâ?, Lluís Companys, els i les lluitadores antifeixistes del 36 i de la dictadura, en Salvador Puig Antich, el Toni Villaescusa, en Quim Sànchez, el Martí Marcó, el Fèlix Goñi, en Joan Carles Monteagudo o el Guillem Agulló; o tu, Jordi, company, fill, amic, germà.

Naltros, però, no oblidem ni perdonem. No oblidem que els que ara ens manen porten 30 anys gestionant el postfranquisme, vestint de democràcia la monarquia imposada que sâencarrega de destruir el nostre poble amb lâaniquilació de la nostra llengua i cultura i la destrucció del territori, mentre continua amb una sobreexplotació extrema de la classe treballadora. No perdonem que segueixin jugant a la política del peix al cove, amb lâEstatut que naltros ja sabíem que només serviria per sotmetreâns més a Espanya i al capital, amb els transvasament que ahir deien oposar-sâhi i avui intenten justificar, amb la MAT, el TAV i dâaltres infraestructures que no necessitem i que ens intenten imposar. I tot això, mentre el feixisme i lâespanyolisme més ranci passegen tranquilâ¢lament pels nostres carrers, insultant, agredint, tacant de sang, altre cop, la nostra terra. No ho oblidem, ni els ho pensem perdonar.

Avui, 30 anys després que marxessis, recollim el teu llegat, Jordi, company, fill, amic, germà. Recollim el testimoni de la teva lluita i el fem nostre, assumim els reptes que comporta i no pensem defallir davant la ignomínia històrica que ens volen imposar aquells que intenten fer-te oblidar, i amb tu, la teva lluita.

Avui, al costat de lâestelada i la bandera roja hi hissem un altre estendard: la bandera negra de la resistència fins la mort. Per tu, Jordi, i per tots els caiguts i caigudes en combat per una Terra Lliure. Com fa 30 anys, la Independència i el Socialisme són lâobjectiu; la lluita, lâúnic camí a seguir; i els mitjans a emprendre, tots els que siguin necessaris.

Visca la terra!

Assemblea Sant Andreu â Nou Barris dâEndavant (OSAN), octubre de 2008
Mira també:
http://stapinfo.bloc.cat

This work is in the public domain

Comentaris

més fotos
21 oct 2008
IMGP2136.JPG
IMGP2145.JPG
IMGP2151.JPG
IMGP2153.JPG
totes les fotos són cedides per l'Assemblea local d'Endavant.
Re: Emotiu i multitudinari homenatge a Jordi Martínez de Foix i Llorenç
21 oct 2008
Volia agrair publicament als organitzadors de l'acte la tasca que van fer. Certament van ser uns moments molt emocionants i plens de contingut. Moltes gràcies pel vostre record i acompanyament.
Blanca Martinez de Foix (neboda del jordi)
Re: Emotiu i multitudinari homenatge a Jordi Martínez de Foix i Llorenç
22 oct 2008
Felicitats companyes, heu aconseguit un acte multitudinari a Sant Andreu per rendir homenatge a un lluitador. No és fàcil, així que, bona feina.

Endavant amb la lluita

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more