Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: educació i societat : mitjans i manipulació
Épica independentista
21 oct 2008
En el homenaje a Xirinacs se dio gato por liebre y no importó caer en el sainete
f022mh12.jpg
ANDREU Mayayo
HISTORIADOR

El acto de homenaje a Lluís Maria Xirinacs celebrado el pasado lunes en el Palau de la Música tenía como objetivo dotar de épica al independentismo catalán. Una corriente ideológica (más bien un sentimiento) en alza, según sus pregoneros, dispuesta a hegemonizar el espacio político del soberanismo. Tras el intento de vender a Terra Lliure como la palanca de Arquímedes del crecimiento del independentismo político, ahora le toca a la figura polémica del captaire de la pau, convertido en protomártir y cuerpo místico de la nación.

En un abarrotado Palau, el acto empezó con unos figurantes recorriendo el pasillo central coreando la consigna ¡Poble català, posa't a caminar! Luego subieron al escenario y ante la agresión de los grises respondieron blandiendo una estelada y coreando a pleno pulmón: "inde, in-de-pen-dèn-cia-a". Finalmente se congeló la escena teatral en la que se recreó la foto legendaria de Manel Armengol de la manifestación del domingo uno de febrero de 1976. Los aplausos y gritos retumbaron en el centenario edificio.
Con tal puesta en escena no es de extrañar que el cronista de Vilaweb escribiera que el homenaje empezó con la "representación de la manifestación por la independencia" de 1976. No vamos a ser crueles, ni estúpidos, de matar al mensajero. Hay que tirar de las orejas al emisor de tal patraña, digna de estudiarse en las universidades como paradigma de manipulación histórica.

Vayamos por partes. Aquella manifestación fue proamnistía, convocada por la Assemblea de Catalunya, el Consell de Forces Polítiques de Catalunya y diversas entidades ciudadanas. La solicitud del permiso corrió a cargo de Joan Frías, en calidad de presidente de la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB). Los gritos, por consiguiente, fueron a favor de la amnistía y no de la independencia. Así mismo, las pocas banderas que ondearon eran cuatribarradas y no estelades. Otra impostación errónea es el lema ¡Poble català, posa't a caminar!, que surgió meses más tarde en el marco de la Marxa de la Llibertat. Finalmente, la caracterización del personaje de Xirinacs también es falsa, ya que no se corresponde con la persona de chaqueta blanca (a punto de ser aporreada por la policía), situada al lado de Ferran García Faria. Una simple ojeada a la secuencia de las 18 fotos de Armengol nos presenta a un Xirinacs con anorak oscuro, por cierto, enlazado por el brazo con el dirigente socialista Joan Reventós.

Puesto que lo único parecido con la realidad son los grises, los guionistas hubieran podido rizar el rizo y substituirlos por los Mossos d'Esquadra con el conseller Joan Saura al frente. A los espectadores alfabetizados en Polònia les hubiera encantado.


Xirinacs fue uno de los símbolos más notorios de la lucha por la amnistía, con huelgas de hambre y sentadas ante la Modelo incluidas. Su condición de sacerdote escolapio empujó a numerosas personas vinculadas a movimientos por la paz y los derechos humanos, principalmente de carácter eclesiástico, a promover su candidatura al Senado bajo el lema Tu voto contra la violencia, bendecida también por el president Josep Tarradellas. Mosén Xirinacs resultó elegido en las primeras elecciones de 1977 gracias al apoyo recibido de los votantes procedentes del catolicismo catalanista de UDC y CDC. Los votos que abogaban por la independencia de Catalunya eran irrisorios.

El problema principal, pero, no es la manipulación histórica sino la ocultación de la responsabilidad de Xirinacs en la falta de políticas públicas de la memoria en nuestro país. Joel Joan perdió la oportunidad histórica de leer la intervención antológica del senador, que renunció a sentarse en su escaño hasta la consecución de la amnistía, en la sesión del 14 de octubre de 1977. Xirinacs, en nombre del Grupo de l'Entesa dels Catalans, exponía las razones del voto favorable al proyecto de ley de amnistía afirmando: "El texto tiene grandes méritos, quizás los solos que hoy se pueden conseguir. Es la primera ley de nuestras Cortes democráticas. Debemos estar orgullosos por ello (...) es el punto final de un sistema y el principio de otro. Largo fue el primero y laboriosa la transición del segundo". Para el emocionado senador, la amnistía había sido una conquista de la movilización popular "en contra de la voluntad decidida de no darla por parte de los vencedores". Y finalizaba sin paliativos: "Amnistía quiere decir amnesia. Ya no recuerdo nada. No voy a hablar de este pasado. Combatiré sus reliquias en el presente con todas sus fuerzas. Me voy a sentar en el Senado desde el momento de la aprobación de esta amnistía (Risas y rumores)".

Xirinacs, con el paso del tiempo, el ostracismo político y su renuncia al sacerdocio, quiso renegar de estas y de otras palabras y reinventarse a sí mismo escupiendo bilis contra los líderes de la transición. Lean, por favor, el meneo que le dio Josep Benet en el libro Escrits en defensa pròpia. Mientras la épica pujolista de Els fets del Palau de 1960 es consistente, por lo menos real, la recreación virtual de una transición ucrónica por parte de algunos independentistas es patética, e intolerable si, además de sublimar los deseos, se da gato por liebre, pasando, sin el menor sentido del ridículo, de la épica al sainete.
Mira també:
http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idnoticia_PK=553404&idseccio_PK=1008

Copyright by the author. All rights reserved.

Comentaris

Re: Épica independentista
21 oct 2008
La veritat és que la tergiversació històrica de l'establishment indepe no té fi. A l'ovidi mateix li van fotrte un homenatge que sembalava que fos del PSAN o un secta d'aquestes, quan tota la vida va ser del PSUC, fins a la seva mort independentment del que s'opini d'aquest partit...
Re: Épica independentista
21 oct 2008
De fet, va ser del PSUC i en el moment que aquest va distanciar-se de l'herència comunista i va expulsar gran part de la seva direcció acusada de "prosoviètica".

En aquell moment, juntament a aquests expulsats, l'Ovidi va passar a militar al PCC (Partit dels i les Comunistes de Catalunya), del qual va formar part fins a la seva malaurada mort.


Però hi ha qui no té ni tan sols la decència de respectar la memòria dels qui lluitaren en èpoques més fosques.

Potser perquè respectar la memòria implica assumir que ells no hi van ser mai.


Molt bon article, per cert. Posa les coses al seu lloc.
Re: Épica independentista
21 oct 2008
sisi, clar... ves a dormir, feixista disfressat !
Re: Épica independentista
21 oct 2008
Ara fa un any, un diari gens sospitós de ser independentista, un diari d’aquells que considerem de l´orbita pro-estatal i que evita informar de certes coses i, en canvi, s’esplaia a informar de certes altres, publicava una enquesta. Una enquesta, sí; ja sé que les enquestes només són enquestes. Això és el que es diu quan allò que se’n pot deduir ens inquieta. Per tant, qui pensi que una enquesta d’un mitjà de comunicació no té cap interès, no cal que continuï llegint. El mitjà, en aquest cas (n’hi ha molts d’altres que s’ajusten a la descripció de pro-estatal) era El Periódico. I l’enquesta era... La recordem? Va, som-hi, que si podem fer memòria de coses de fa 30 anys, podem fer d’una cosa de fa un any, i segur que tothom la recorda millor. Doncs l’enquesta deia que el 58,6 % de la població estaria a favor que es fes un referèndum sobre la independència de Catalunya. Andreu Mayayo: ho recorda, també? Li ho repeteixo: 58,6 %. Totes aquestes persones no estan dient que vulguin la independència, però estan dient que volen poder anar a un referendum i decidir-ho. Això passava fa un any. Ni piu. Misèria. Ho recordo perquè la pressió en aquest sentit continua i continuarà, i quan arribi el moment que el referèndum sigui inevitable per escandalós, alguns es presentaran com els demòcrates de tota la vida, però no oblidarem què fan ara des dels mitjans de comunicació pro-estatals.

I per cert, Andreu Mayayo estaria bé aprendre a distingir entre el que és un documental, el que és una performance i el que és una tarda al teatre. Si més no, faci-ho per la salut dels seus lectors, que s´ho agrairan
Re: Épica independentista
21 oct 2008
...jajaja l'andreu mayayo, historiador? historiador de que? això existeix? igual de manipulat està l'acte com el seu escrit...

aquí una breu història: jo del xirinacs només se que en certs moments hi va ser allà, perque ell ho creia...com hi creia aquell dimecres de ja fa més d'una dècada, aquell dimecres d'una semana qualsevol....en una remota ermita perduda pel montseny....i per això aquell dia vam cantar free catalonia, oi que si xirinacs? jo m'enrecordo i vostè allà on sia de ben segur que també...visca la terra lliure!

independència i socialisme!
Sobre l'Ovidi al Palau
21 oct 2008
em sembla molt gratuït això de l'Ovidi i liar la troca. Pots agafar el dvd si vols i a veure quina alteració política veus (o potser és que no hi vau ser).

Potser va haver-hi una sola intervenció gens afortunada (i que no es va cenyir a allò del que s'havia de parlar, que era l'Ovidi però això és responsabilitat de qui ho va fer). I mira al dvd es va suprimir precisament per això. No volíem mitings. Cadascú porta l'Ovidi com el va conéixer.

L'altra és que els excompanys del PSUC i també del PCC que ara governen i manen, no han tingut cap record per l'Ovidi. O sigui que cadascú es retrata. Ha sigut una generació de joves (i si, molts independentistes, però també hi eren els okupes de Can Vies, pagesos com Pep Riera o moviment social i veïnal com Gabriela Serra) qui va fer possible allò.

De l'Ovidi no es va vendre cap imatge acabada ni cap consigna. "Tinc partit i tinc ideologia" ja ho va dir ell. Encara que el 'partir' el va enviar a l'ostracisme.

En aquell Palau qui més va parlar de l'Ovidi van ser tots els seus amics i els qui l'han seguit artisticament. I el millor va ser la definició del Luchetti: "comunista per fora, anarquista per dins". I la carta del Toni Miró.

A veure si filem prim amb la crítica, que us desacrediteu tots.
Re: Épica independentista
21 oct 2008
Quina pena d'article. Era força partidari de treballar amb anarquistes, però últimament em defrauden tant teòrica com pràcticament. Amagats a l'ombra de les excuses i mentides feixistes es fan veure com l'avantguarda transformadora i revolucionària. Ho són en la revolució de les drogues, la que crea ments estúpides que obeeixen de manera directa (feixisme) o de la manera indirecta: és a dir, com a ramat de per pastora la droga.
Re: Épica independentista
21 oct 2008
S'oblida de que l'Asamblea de Catalunya cridaba LLIBERTAD, ANMISTIA, ESTATUT D'AUTONOMIA.No tegiversis nen....
Dol eh!!!que sortim 1.000.000 fa un temps per el dret d'autoderminació.
A pasta fang, que també tens irregularitats
Re: Épica independentista
21 oct 2008
Com a mínim Xirinacs es reiventa i no és directament un traidor com en Mayayo, (IU!).

No confondre en Mayayo amb anarquista, no sigueu babaus, i no pensar q pq algú es digui anarquista necessariament n'és. L'independentisme està plagat de gent anarquista, no oblideu que a quasi totes les assemblees i entitats hi ha un nutrit gruix de gent que es considera a si mateixa anarquista.

Mayayo et fa rabia l'acte perque no us van convidar als traidors al poble.
Re: Épica independentista
21 oct 2008
Ben dit:

"l’enquesta deia que el 58,6 % de la població estaria a favor que es fes un referèndum sobre la independència de Catalunya. Andreu Mayayo: ho recorda, també? Li ho repeteixo: 58,6 %. Totes aquestes persones no estan dient que vulguin la independència, però estan dient que volen poder anar a un referendum i decidir-ho."

L'important és això, pero en Mayayo no en dirà res del silencia mediatic respecte aquesta enquesta, malgrat ser un acte de manipulació infinitament més greu.

Perque no es tracta d'un home mort sino d'un poble viu. Perque no es tracta de la gent que pot encabir-se al Palau de la Músico sino de milions de persones a qui es censura.
Re: Épica independentista
21 oct 2008
Estàs dient que Mayayo és anarquista??? juas, juas, juas, és increible les excuses patètiques que utilitzeu alguns per tirar merda sobre l'anarquisme. O sigui que Mayayo, l'alcalde de Montblanc pel PSUC i IC ara és anarquista?? I tu una lluminària.

Per cert, que Mayayo es dediqui a la història que és el seu i es deixa de fer d'altaveu dels progres de torn al diari dels sociolistos, tanta pena fan uns homenatges oficials al Xirinacs, ell ni ho hagués volgut, com l'altre plorant des de la seva posició privilegiada tristpartita. Xiorinacs us hagués enviat a la merda a tots.
Re: Épica independentista
21 oct 2008
L'homenatge a Xirinacs molesta "El Periódico" i "intel·lectuals orgànics"
http://www.llibertat.cat/content/view/3892/29/
Re: Épica independentista
21 oct 2008
i a tu el primer, a la jota jota.
Re: Épica independentista
21 oct 2008
és que ningú recorda la campanya Jo també em plangto, iniciada per exigir la independència dels Països Catalans o el seu darrer ecrit: Acte de sobirania?

Xirinacs va ser independentista i va morir procalamant-ho any rere anys des de tots els fronts, el que no treu que en altres moments prioritzés altres tipus de lluita.

com ràbia l'espanyolisme... estarem fent bé les coses...
Re: Épica independentista
21 oct 2008
Quina demagògia. No hi ha una relació directa en fer un referèndum sobre la independencia amb que la gent que ho vol hagués votat que sí.

I el 1.000.000 de persones que van "sortir per la independència"? Et refereixes a la mani convocada per la PDD, és a dir, un aparell al servei de la burgesia? Ja es veu on acabareu.
Re: Épica independentista
21 oct 2008
Que divertit. Els psucaires estan acollonits davant l'auge de l'independentisme i han de difamar per tapar les seves vergonyes.

La majoria del poble català de l'època de la "transició" tenia un horitzó nacional molt més ambiciós i bé que vosaltres us el vau vendre pactant amb el feixisme. I ara us l'heu revenut acceptant aquest estatutet de merda.

Merda de traïdors que,a sobre, ens volen donar lliçons!
Re: Épica independentista
21 oct 2008
Lenin ha parlat, Lenin és espanyol, Lenin s'en pot anar a cagar al gulag.

;D
Re: Épica independentista
21 oct 2008
Com bé diu en Mayayo aquest sentiment independentista us el podeu quedar, igual que el sentiment de la "una grande y libre", que al cap i a la fi com bé és sabut, els sentiments ennuvolen la raó.

La raó és l'unic camí per seguir avançant. Els sentiments ens fan estar aturats. Fa 30 anys i cap progrés significatiu ha estat impulsat per ningú. Ans al contrari, portem ja molt anys on els succesius debats sobiranistes ofusquen els problemes reals de la gent.
Re: Épica independentista
21 oct 2008
Aquí qui no és independentista és un dimoni-espanyol-feixista. Feu-vos-ho mirar, perque el vostre sectarisme us portarà a la ruina.

Gambalajillo, com et piques quan parlen del teu futur partit, CiU, se sobreentén
Re: Épica independentista
21 oct 2008
El iaio Mayayo és d'ICV-PSOE i un que es diu Lenin surt a defensar-lo. És còmic. El comunisme està acabat i l'independentisme no en té la culpa.

Aqui qui no es un sectari flipat és un feixista.

:D
Re: Épica independentista
21 oct 2008
molt bo l'article de llibertat.cat-

vaya amb el Mayayo i les sectes d'icv a la uni.

txintxa rabinya!
Re: Épica independentista
21 oct 2008
Jo sóc un independentista amb sentiments "nacionals" dispersos i globals. prefereixo el death metal suec a la Dharma i a chuck palaniuk que a quim monzó i a en Godzilla abans que en Dragui.
Això no treu que vegi la independència dels PPCC com la millor alternativa a aquest estat construït a sang i foc pels merdes més akarossus de la història.
I sempre m'ha fet molt fàstic el feixisme espanyol i d'arreu.
La raó és el que m'impulsa a ser partidària de destruïr l'estat de forma unilateral (i no esperant una fantàstica embranzida contestatària arreu de l'estat, a fachadoliz, per exemple. Aquí les coses estan més ben encarades, per tocar els collons, com a mñinim.
Re: Épica independentista
21 oct 2008
Dins d´ICV hi ha un sector indepe que vol fer, vés a saber què, en el següent congrès del partit aquest successor del PSUC. Que vagi piulant el Lenin i tots els astres de la URSS, que el PSUC va estar dins de l´Assemblea de Catalunya, igual que el PCC, si haguessin existit, llavors. Aquells de fa 30 anys, que s´organitzaven en Assemblea de Catalunya, i es constituïen contra la dictadura, demanaven Llibertat, Amnistia i Estatut d´Autonomia. Eslògan resumit. Si llegeixes més, per ex. ens trobem que volien i entenien l´estatut d´autonomia, com una fase de transició per a poder exercir plenament el dret d´autodeterminació del poble català. Però això ja ho tenen els comunistes sovietics, o els xinesos de Mao-Tsé-Tung, que sempre ens van dient que el seu socialisme és una fase de transició entre el capitalisme i la societat comunista. Catalunya ja porta 20 anys de fase transitòria, i desde la derrota de 1700 dels Àustries a mans dels Borbons, els Països Catalans d´avui, la Corona d´Aragó antiga, en tres segles d´ocupació, mai haviem tingut tan autogovern com ara i mai havia sigut tan forta la idea d´independència a Catalunya. Un 35% positiu front un 45% negatiu. A la que estem empatats, 40% a 40% ? Mayayo? I a Russia i a Xina que ha passat? Ha caigut el Mur de Berlin, ha caigut Wall Srett i no pot caure l´estat espanyol que és més dèbil? La fase de transició, a Rússia i a Xina, ha consistit en passar de la monarquia feudal a la monarquia del capital. Un gran aplaudiment als genials comunistes soviètics i xinesos! A Catalunya la fase de transició no consistirà en això i el que ho sap millor és el president.
Re: Épica independentista
22 oct 2008
Jo només sé que millor per vosaltres que les coses segueixin estan i que no guanyem, perquè com ho fem, tota la púrria de per aquí, només us dic que acabareu pensant que els gulags eren balnearis de luxe, Stalin en Xirinacs i les tortures a les casernes massatges, de lo "bé qu us tractarem"...
Re: Épica independentista
22 oct 2008
Bon comentari "indp racional" A mi també m'agrada el "Gothemburg metal" o el "martial industrial" o el "neofolk" molt més que "antònia font" o "cesk freixas" i d'altres que només em fan badallar. Estats decadents i corruptes com l'espanyol no tenen futur pero a més tampoc tenen dret a negar-nos el futur a nacions com la catalana. El vell [des]ordre està desapareixent a Europa i els catalans no desapareixem amb aquest. Sempre que tinguem voluntat de lluita que, malauradament, es absent entre la majoria de la gent
Re: Épica independentista
22 oct 2008
només dir-li al Mayayo aquest que la gent que va fer parlaments és la que es va centrar en exposar les coses que havia fet en Xirinacs, entre elles la de no seure a l'escó. El problema és que un centreu amb el Joel i no amb totes les intervencions que van haver-hi, on es tornava a posar de manifest un aspecte de la personalitat d'en Xirinacs, que encara hi ha gent amb dignitat política, cosa que gent com el Mayayo i tots els responsables polítics d'ICV i EUiA han perdut ja fa temps.
Sindicat Terrassa