Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: dones
La Dona a l´islam: A prop la 3 Conferència internacional del Feminisme islàmic a Barcelona
20 oct 2008
Junta Islàmica Catalana ha convocat a Barcelona pels dies 24-25-26-27 d’octubre el Tercer Congrés Internacional de Feminisme Islàmic.
El Congrés estarà centrat en la problemàtica de les dones musulmanes en lâera de la globalització, enfrontades a una doble opressió: econòmica (neoliberalisme) i política (fonamentalisme religiós). Sâanalitzaran les respostes des del feminisme islàmic a aquesta situació, i la seva contribució a la construcció dâuna societat civil planetària, basada en la cultura dels drets humans i en valors centrals al Missatge de lâAlcorà com són la democràcia, la justícia social, la llibertat de consciència i la igualtat de gènere.

Entre els assistents, es troben personalitats com la Ministra de Síria per als Refugiats i candidata al premi Nobel de la Pau, Bouthaina Shaaban, i la Baronessa Uddin, la primera dona musulmana membre de la Cambra dels Lords a Gran Bretanya.

Està prevista lâassistència dâintel·lectuals musulmanes de primer ordre, com Amina Wadud, Penda Mbow, Fatou Sow o Norani Othman. També assistiran Siti Musdah Mulia, presidenta del Muslimat Nahdlatul Ullama, la major organització social musulmana dâIndonèsia, amb més de 40 milions de membres; i Subhasini Ali, presidenta de la branca femenina del Partit Comunista de la Ã?ndia, amb més de 10 milions de dones afiliades.

Es donaran a conèixer la campanya contra les lapidacions a lâIran, la lluita per la participació política de les dones a la península Aràbiga, o les estratègies per la millora dels drets de les dones musulmanes a països com ara Marroc, Senegal, Pakistan o Malàsia.

En total, una vintena de ponents arribades del Marroc, Síria, Oman, Aràbia Saudí, Pakistan, Iran, �ndia, Senegal, Malàisia, Indonèsia, EEUU i Regne Unit.



Participants

Bouthaina Shaaban (Síria) és la Ministra Assessora en Afers Polítics i de Mitjans de comunicació per a la Presidència de Síria, a més dâescriptora i professora en la universitat de Damasc des de 1985. En el 2005 va ser nominada al Premi Nobel de la Pau i va obtenir el premi a la âdona més destacada en una posició governamentalâ? atorgat per la Lliga Ãrab.

La Baronessa Uddin de Bethnal Green (Regne Unit). Nascuda a Bangladesh, va ser anomenada noble en 1998, convertint-se en la primera musulmana que accedeix a la Cambra dels Lords.

Amina Wadud (EEUU), prominent teòloga feminista, coneguda per la seva reivindicació del lideratge espiritual de les dones dintre de l'islam.

Sharifa Khanam (Ã?ndia), directora de STEPS. Women's Development Organisation i promotora de la Unió de Dones Musulmanes, a través de la qual s'enfronta al sistema patriarcal i promou la construcció dâuna mesquita per a dones.

Subhasini Ali (�ndia) és presidenta de la All �ndia Democratic Women's Association, una de les majors organitzacions de dones del món.

Siti Musdah Mulia (Indonèsia), presidenta del Muslimat Nahdlatul Ullama (Muslimat NU), organització amb més de 40 milions dâafiliats.

Mahboubeh Abbasgholizadeh (Iran) és una coneguda activista pels drets de les dones a Iran, promotora de la campanya contra les lapidacions.

Fatou Sow (Senegal) és professora de sociologia i membre de nombrosos comitès científics internacionals (UNESCO, UNDP, USAID, etc.) i ha publicat extensament sobre temes relacionats amb el gènere, reproducció i salut sexual així com sobre els drets de la dona en l'Islam.

Penda Mbow (Senegal) és professora en la Universitat Cheikh Anta Diop de Dakar. Va ser la ministra de Cultura de Senegal, nomenada Cavallera de la Legió dâHonor Francesa en el 2003.

Rafiah Al-Talei (Oman) és una coneguda periodista i co-fundadora de l'ONG Gulf Forum for Citizenship. Va ser candidata al consell assessor d'Oman en el 2003, que va perdre per 102 vots.

Wajiha al-Huwayder (Aràbia Saudita) és activista i escriptora, famosa per la seva campanya pel permís (pel dret) a conduir de les dones en el seu país.

Ayesha Mir (Pakistan) és coordinadora de programes en el Centre de Recursos per a Dones Shirkat Gah, una de les ONG més importants de Pakistan.

Norani Othman (Malàsia) és una de les fundadores de Sisters in Islam, així com professora en diverses universitats.

Sabin Malik (Regne Unit) és especialista en cohesió comunitària a Londres i membre de la Womenâs National Commission.

Margot Badran (EEUU) és especialista sobre el feminisme islàmic, camp en el qual treballa des de fa dècades, i sobre el qual se centren les seves nombroses publicacions.

Asma Lamrabet (El Marroc) coordina un grup dâinvestigació sobre la dona musulmana membre de la Fundació Anna Lindh, se centra en la relectura dels textos sagrats des dâuna perspectiva femenina.

Anouar Majid (El Marroc) és un intel·lectual i escriptor marroquí establert en els EEUU, autor de diversos llibres i fundador de Tingis, la primera revista marroquina-americana dâidees.

Aicha El-Hajjami (El Marroc) és investigadora i professora en la Facultat de Dret de la universitat Qadi Ayyad de Marrakech. Està especialitzada en la Mudawwana, el codi Familiar del Marroc.










Feminisme Islàmic: Oxímoron o Realitat?

Conferència de Barcelona 2006.

A principis de novembre de 2006, la moderna i cosmopolita ciutat de Barcelona, amb cert caràcter andalusí, i irradiant una efervescència innegablement d'encreuament de cultures, va vibrar amb la trobada intel·lectual del âFeminisme Islàmicâ.

El Congrés Internacional de Feminisme Islàmic va sorgir com una iniciativa de la Junta Islàmica Catalana. La Junta Islàmica Catalana forma parteix de la federació espanyola d'entitats islàmiques. Va néixer de la necessitat de tenir una organització unificada que analitzés els temes d'importància als quals s'enfronta la comunitat musulmana a Espanya i també en la resta del món. El seu principal objectiu és el d'adoptar un enfocament social significatiu, ja que en la seva opinió això permetrà promoure un millor comportament social. La seva voluntat és la de lluitar contra els biaixos i equívocs que plagan l'Islam. Fomenta un enfocament multicultural i multi-religiós per a promoure una comprensió pacífica de l'Islam, tan vital per a mantenir intactes els seus valors humanitaris.

El Congrés de Feminisme Islàmic va fer una crida per a unir les veus de tot el planeta per a expressar solidaritat amb la seva causa per primera vegada l'any passat. El rotund èxit d'aquesta primera trobada va dur a un segon congrés al novembre, iniciant-se així el camí de molts altres que seguiran. Els organitzadors van admetre sincerament que no havien previst aquest efecte âbola de neuâ de popularitat. La fenomenal resposta que van rebre mostra clarament fins a quin grau és necessari i rellevant aquest tema avui dia. El president de la Junta Islàmica va opinar: âLa negació dels drets de les dones duu a la necessitat del feminisme islàmic. El feminisme islàmic és un moviment que s'emmarca en l'Islam.â?

La veu multicultural de l'Islam es va veure reflectida en la diversitat de la representació ètnic-cultural, tant entre els ponents com entre el públic. Des d'Amèrica a Occident fins a Indonèsia en Orient, la crème de la crème dels intel·lectuals en l'àmbit dels temes islàmics, es van reunir per a deliberar, debatre i analitzar les teories i pràctiques relacionades des de les més àmplies perspectives. L'única necessitat impulsora per a fer això, en paraules de Naeem Jeenah, acadèmic sud-africà i activista dels drets humans és: âPer què practiquem el Feminisme islàmic? Ho fem per Al-lâh. Per a molts de nosaltres no es tracta només d'una lluita intel·lectual; és per evitar el sofriment a altres musulmans. La gent vol respostes islàmiques.â?

El desenllustrament de la imatge de l'Islam en el món, que va prendre una dimensió sense precedents després del 11 de setembre, va enfrontar als musulmans amb el monstre de l'extremisme islàmic. El tema de l'Islam ja no es reduïx a una reflexió personal; ha entrat de ple en la sorra política i pública universal. El caràcter i la naturalesa mateixa de l'Islam corren el risc de demonització i especulació negativa. Ha arribat el moment que els legítims fills i filles de la terra islàmica defensin l'honor i la integritat de la seva meravellosa tradició, la Font de la qual es va oferir a la humanitat com âmisericòrdia i curacióâ?, exemplificada per aquell (que la pau sigui amb ell) âque va arribar el perfecte bon comportamentâ?. El fet que una tradició que deriva de la llavor Divina de l'Amor, la Compassió, la Generositat i la Tolerància, que es xopa en l'ètica noble i l'alta moralitat, avui es nomeni com sinònim de paraules com terrorisme i barbàrie, és una profunda traïció interna. Quin és aquest càncer, aquesta distorsió anormal, que està deformant la bella i gentil cara de la nostra religió? Nosaltres, els Umma, el cos espiritual i col·lectiu de l'Islam, hem d'enfrontar-nos amb algunes veritats desagradables per a poder embarcar-nos en la necessària croada intel·lectual i espiritual per a reivindicar la nostra posició islàmica.

Durant el congrés, es van plantejar aquestes veritats desagradables sense cortapisas. El diàleg entre islamisme i feminisme posa de manifest que l'Islam i la seva Identitat tenen raó. El renaixement i la revitalització de la veritable identitat islàmica implica una reevaluació i una anàlisi de les lleis islàmiques, la seva interpretació i la seva implementació. El terrorisme islàmic és una contradicció en si mateix, ja que si és terrorisme no pot ser islàmic. L'Islam no és, ni literal i simbòlicament, altra cosa que la âpauâ. El âmaqasid-i-shariahâ o l'objectiu de la llei de revelació de l'Islam no és altra cosa que âmasalahaâ o benestar. Quan alguna cosa va en contra del benestar de l'individu, de la societat o de la humanitat no pot trobar justificació en el marc islàmic. La paraula âShariahâ ve de la paraula àrab âsharhâ que significa un camí buidat i ampli. S'aplica metafòricament al camí buidat i ampli que duu A Déu o, en altres paraules, la llei que Déu va revelar per a guiar a la humanitat. De la referència alcorànica a la Shariah s'extreuen una sèrie de principis ètics i normatius que defineixen una societat justa i moralment protegida.

La Shariah de l'Islam, tal com la coneixem avui, és un conjunt de normes legals de l'Edat Mitjana. Els llibres islàmics clàssics de jurisprudència escrits per juristes musulmans dels segles IX, X i XI són les fonts de les lleis islàmiques que s'apliquen en el món musulmà avui. El tancament de les portes al Ijtehad o raonament individual, propi i analític, que recomanava el Profeta Muhammad (la pau sigui amb ell) com font de legislació i interpretació, és la pitjor tragèdia que es cerneix sobre el món islàmic. Aquest fet va aconseguir congelar i ancorar en una època a una religió que pretenia ser dinàmica, evolutiva i universal. L'enfocament hermenéutic dels juristes musulmans clàssics que van codificar la llei islàmica es va veure acolorida al seu torn per les tendències socioculturals indígenes i consuetudinàries de les seves èpoques i regions. Les diferències de l'aplicació i pràctica multicultural de la Shariah la converteixen un gegant jurídic complex i diversificat. En el passat pròxim, la destrucció de les societats islàmiques tradicionals a les mans del colonialisme va dur a l'augment dels moviments fonamentalistes que consideraven que l'única via per a la reivindicació era tornar a l'estat musulmà i a la societat del segle VII a Aràbia, a través d'una rígida emulació del seu comportament i caràcter. Abdennur Prado, el director del congrés va dir: âTornar a la religió no és necessàriament involutiu, però els intents d'utilitzar la validació Divina per a perpetuar lleis discriminatòries és alguna cosa totalment infundanda en l'Alcorà i absolutament superflu.â?

âLa lectura analítica de l'Alcorà de forma global demostra que no hi ha cap element que doni suport el control patriarcal o chauvinistaâ?, va continuar. Va declarar que el que negaven els musulmans progressistes era aquesta lectura patriarcal del text alcorànic, però mai el text en si mateix. Tornar a llegir el text alcorànic d'una forma no parcial quant al gènere permetria als musulmans, així com a la resta del món, obrir-se a una nova dimensió de la nostra tradició. L'Alcorà explica el concepte de âNafsan Wahidahâ?, l'ànima única que es va dividir per a crear a l'home i a la dona. Tots els éssers humans tenim la mateixa qualitat espiritual. Això ens retorna a la imatge còsmica de la Creació. La Creació va néixer de polaritats. Un equilibri adequat de les energies masculina i femenina és l'objectiu últim de l'Islam.

Fins i tot des de la perspectiva sufí, el comportament ètic es transforma en equilibri. El camí sufí tracta sobre la tornada voluntària del ser humà a Déu, a través de l'adopció de les característiques divines derivades de l'Asma-ul-Husna (els bells noms de Déu) que exemplifiquen el model moral i el comportament virtuós. L'equilibri perfecte dels noms es cobreix amb l'assumpció perfecta de cada característica en la forma en la qual es van crear els humans. Aquesta és la representació humana del âmeezanâ? (La Balança) o equilibri de la Llei.

Segons Margot Badran, una historiadora américo-egípcia de les societats d'Orient Mig i islàmiques, en l'Islam els homes i les dones comparteixen els mateixos drets i responsabilitats. Estan ambdós encarregats per igual del âKhilafahâ?, és a dir, la vicegerencia, i se'ls demana per igual que lluitin a favor de la âTaqwahâ? o pietat. Cada individu li deu obediència únicament a Déu. L'Alcorà reconeix la diferència biològica però no defineix els rols segons el gènere. Hi ha una divisió per igual en la parella conjugal. El terme utilitzat per a l'esposa en l'Alcorà és âzawjâ que significa senzillament company, sense especificar el gènere. L'Alcorà està específicament lliure de les marques de gènere. Algunes pràctiques anteriors a l'islam van quedar limitades però permeses en l'Alcorà, com, per exemple, la poligàmia i l'esclavitud. Això es va fer per a facilitar que la gent pogués avançar pel camí de la Shariah. Però que es permetés no significava que es prescrivís. Aquest va ser el procés de gradualisme introduït en la revelació alcorànica, un procés al com no s'ha permès progressar. La complementarietat es basa en la naturalesa mateixa. âKhilafahâ? i âTawheedâ? són dos conceptes fonamentals del pensament islàmic que no es poden rebaixar.

Necessitem una consciència que vagi més enllà d'aquestes polaritats.

La professora tunecina del Fiqh islàmic, Amal Grami, va dir, âLa psicologia social i les tradicions econòmiques han resultat en lleis opresivas en el món islàmic.â?

Fent una disecció de la metodologia jurídica dintre del món islàmic, Shaheen Sadar Ali, professora de dret islàmic, va dir âA pesar que l'Alcorà segueix sent la font d'inspiració, van anar els legisladors polititzats els quals van fer les lleis. Això va quedar consagrat en el principi legal de âsiyaasa shariahâ, la política de la Llei. El govern i l'Estat van adoptar la tasca de legislar. L'Alcorà diu que a la gent injusta que calumnia falsament els testimonis o les proves presentats haurien de cancel·lar-se per a sempre i no tornar a acceptar-se mai. De conformitat amb la llei islàmica haurien de rebre 80 cops de fuet. La intenció d'aquesta llei és protegir la reputació de les dones contra les sospites infundades i el entrometimiento indegut en els assumptes personals per a aquells que s'alimenten d'escàndols. La revelació d'aquest versicle alcorànic va ser el resultat del famós âincident del collaretâ en el qual Hazrat Ayesha Siddiqa, honorable dona del Sagrat Profeta (que la pau sigui amb ell) va quedar ressagada darrere de la caravana mentre estava distreta buscant un collaret que havia perdut. L'home responsable de vigilar la part del darrere de la caravana la va trobar sola en el desert i la va acompanyar fins a reunir-se amb la resta de la caravana. La gent va començar a murmurar i a difamar la seva honrosa reputació a gran consternació del Sagrat Profeta i ella mateixa. Aviat, Al-lâh va revelar aquests versicles com resposta al vici de xerrar massa d'aquests entrometits. No obstant això, cap llei d'un país musulmà reflecteix aquesta regulació en l'actualitat. Avui, El text alcorànic està molt lluny de la llei projectada pels cridats defensors de la llei islàmica. L'estudi de la legislació a Pakistan abans de 1979 mostra que havia solament 70 dones empresonades en tot Pakistan. Després de la implementació de l'Ordenança Hudood, en una enquesta de 2003, es van registrar 7000 dones empresonades. La majoria d'elles han estat empresonades per càrrecs de âzinaâ que, segons l'Ordenança Hudood no distingeix entre âzinaâ (adulteri o fornicació) i âzina bil jabrâ (violació). En la majoria de casos, és la víctima violada la qual acaba en al presó. Els oprimits són els quals contínuament es veuen sotmesos a major opressió. I, no obstant això, l'Islam és la religió que diu: âTant l'opressor com el qual tolera l'opressió són injusts.â?

Ãs necessari fer una crida a favor de l'abolició de les lleis discriminatòries per a rescatar a l'Islam de les arpes de l'extremisme radical. Margot Badran va reiterar que el camí ha d'estar buidat, tant conceptual com intel·lectualment. Es tracta, d'una banda d'un renaixement islàmic i, per un altre, d'una transformació. Ãs un renaixement en el sentit que és una volta de l'Islam al seu Llibre i, per tant, un renaixement i una recuperació del que significa realment. Ãs una transformació en el sentit que el que s'ha âacceptatâ com Islam necessita transformar-se en un Islam basat en el missatge alcorànic de la igualtat de gènere i justícia social.

AL subratllar la importància de la justícia en l'Islam, Naeem Jeenah va dir: âHem de desenvolupar una relació contemporània amb l'Alcorà. Què ens diu avui? La Justícia és el pilar important de l'Alcorà, que és la clau. La Justícia és l'objectiu de la religió. âQuistâ, la paraula àrab per a l'equitat i la justícia, és el pilar sobre el qual s'aixequen el cel i la terra. La Justícia hauria de, per tant, formar les premisses de totes les metodologies hermenèutiques i interpretatives. Fazlur Rahman parla sobri l'Alcorà no com un Llibre de principis o lleis, sinó més aviat com una compilació de respostes contextuals a preguntes contextuals. Hem de rebre les referències alcorànicas com respostes a les preguntes que ens plantegem en el món contemporani.â?

Shaykha Amina Al Jerrahi, una líder espiritual de l'ordre sufí Jerrahi, va expressar la necessitat urgent de generar una consciència sobre totes les distorsions interpretatives de l'Alcorà; suscitar les lluites ideològiques en el món musulmà. âÃs important rescatar a l'Islam de les interpretacions autoritàries que s'han institucionalitzat amb el temps. Quan vam arribar a la qüestió de convertir a les dones en fenòmens absents en les societats musulmanes, reduint i controlant la seva interacció pública i social, es torna espiritualment frustrant entendre com una tradició sagrada amb una saviesa tan sublim com l'Islam pot veure's reduïda a la grandària i a la forma del vel d'una dona! Aquest reduccionisme religiós no es troba en l'Islam. El terme utilitzat per a la humanitat en l'Alcorà és âJa Ayyuhan Naasâ, âOh Humanitatâ i el terme âInsaanâ de âNaasâ és de gènere neutre. Insaan té la responsabilitat davant Déu amb o sense el suport dels homes. Cadascun de nosaltres és responsable per la seva pròpia espiritualitat i fisiologia. Els éssers humans han d'entrar en l'experiència de l'Asma ul Husna. Els extremistes religiosos i els humanistes seculars es basen en falses pretensions. Necessitem escombrar de les nostres ments totes aquestes distorsions socioculturals i polítiques. L'Islam posseïx aquest marc obert i inclusiu que inclou a tots els profetes anteriors i les revelacions en el seu sí. Aquesta és la marca de l'era Muhammadí, l'era de la revelació finalâ?, va dir Shaykha Amina al Jerrahi.

Per a concloure, es podria dir que el chauvinisme masclista és una tendència hegemónica que funciona en diferents esferes i nivells de la vida humana. No té un lloc vàlid en un sistema o societat realment islàmic, ja que l'Islam és essencialment una religió d'equitat, justícia, igualitarisme i joc net. Allí on hi ha un element d'opressió, d'explotació oportunista i judici parcial basat en principis distints del âTaqwahâ o pietat moral, vam entrar en l'esfera del Dar-ul Kufr i vam sortir de les fronteres santificades del Dar-ul Imaan.

Escrit per Naila Tiwana. L'autora és una Sufi Salika (una estudianta del camí sufí) i escriptora/investigadora de l'espiritualitat i de temes islàmics d'actualitat.

This work is in the public domain

Comentaris

Re: La Dona a l´islam: A prop la 3 Conferència internacional del Feminisme islàmic a Barcelona
20 oct 2008
O de com l'islam li menja el tarro a l'esquerra que, com ja no te gaire cosa dins, es deixa fer... encara que si es tractes d'una conferència anomenada "conferència internacional sobre feminisme cristià" encapçalat per l'opus dei i legionarios de cristo i altre púrria no en fotrien ni cas.

Que pensos sou. Abandoneu l'Europa laica només perque us diuen quatre collonades multicultis.

De la situació de la dona a l'islam l'ONU ha revelat que als països islàmics és on més analfabetisme femení hi ha.

Pero no passa res, anem tots a deixar-nos menjar el tarro per una altre merda de religió

:D
Re: La Dona a l´islam: A prop la 3 Conferència internacional del Feminisme islàmic a Barcelona
20 oct 2008
Julia estoy de acuerdo contigo

Aqui todo dios adorando a los musulmanes como si fuesen megarevolucionarios de la muerte

cristianos y musulmanes los mismos
Re: La Dona a l´islam: A prop la 3 Conferència internacional del Feminisme islàmic a Barcelona
20 oct 2008
Si ha de haver hi canvis als països de religió islàmica vindrà des de dintre i aquest congrés sembla una bona manera de començar; que voleu anar allà a envair en plan Xina salva el Tibet, com diuen els maoistes que van fer? O pot ser heu fet la revolució a casa vostre i us veieu amb cor de portar-la mes lluny?
Es tan fàcil parlar des de la vostra religió-laica-progre-etnocentriste sense conèixer de que parleu i sense molestar-vos a llegir la noticia...
Es tan fàcil repetir uns eslògans apresos fa molt temps, des des que vau pensar que vau arribar a la veritat inamovible, com un deu de firme i segura. Pot ser a la vostre manera sou més religiosos que molts musulmans. No professo cap religió però encara penso.
Re: La Dona a l´islam: A prop la 3 Conferència internacional del Feminisme islàmic a Barcelona
21 oct 2008
"El fet que una tradició que deriva de la llavor Divina de l'Amor, la Compassió, la Generositat i la Tolerància, que es xopa en l'ètica noble i l'alta moralitat"

A mi que m'expliquin com una religió imposada a foc i sang pel seu profeta, pot tenir aquests valors, va com el Papa, ex SS nazi, i ara resulta que és tot amor i pau, va, haviam si comencem a madurar com a humans i adonar-nos que la religió (sigui la que sigui) sols serveix pel control i homogenització de la societat mitjançant la por i la idolatria, ja seria hora de canviar els valors religiosos, per uns valors de solidaritat entre totes, serviria per adonar-nos de la falacia que signifiquen les religions.
Re: La Dona a l´islam: A prop la 3 Conferència internacional del Feminisme islàmic a Barcelona
21 oct 2008
"Com?":

Aquesta gent és islamocentrista, en conseqüència arabocentrista, com pots parlar de "-centrismes" sense tenir present que aquesta religió si destaca per res és per ser de les més supremacistes i totalitaries que hi han. Sembla que et confòn el seu universalisme, fent servir paraules apropiades de l'esquerra que ingenua i bonista, tu potser et deixes confondre pero sortosament n'hi ha molts més que no ens deixem.

Es interessant com la UE -com Zapatero i la seva patetica aliança de civilitzacions- i certes esquerres suposadament antisistema li petonegen alhora el cul a islam.

Que et passa, que has passat de ser un kumbaià a ser un musulmà? Has trobat una nova veritat absoluta a la que refugiar-te?

Si ara ser d'esquerres és petonejar-li el cul a l'islam, qui sentit té ser d'esquerres ja? Sembla que està culminant la seva decadència, que estàn en fase terminal.

Re: La Dona a l´islam: A prop la 3 Conferència internacional del Feminisme islàmic a Barcelona
21 oct 2008
âL'Islam no és, ni literal i simbòlicament, altra cosa que la âpauâ.â?
Com es pot dir aquesta afirmació quan lâislam es va imposar al nord dâÃfrica i el mediterrani mitjançant guerres, aquí un exemple de la pau que demostrava fer servir el senyor Mahoma:
âEn Medina, Mahoma tomó contacto con la comunidad judía, que le rechazó por su errónea interpretación de las Escrituras; comprendió entonces que su predicación no conducía a la religión de Abraham, sino que constituía una nueva fe: de entonces data el cambio de la orientación de la oración, de Jerusalén a La Meca. Combinando la persuasión con la fuerza, Mahoma se fue rodeando de seguidores, que empezaron a practicar las razias contra caravanas y poblaciones del entorno como medio de vida. Estas escaramuzas (Badr, Uhudâ¦), elevadas a la categoría de batallas por la historia oficial, fueron descubriendo a los musulmanes la «guerra santa», el uso de la fuerza para someter y convertir a los infieles.â?

Si ens em estat tant de temps criticant lâesglésia catòlica per la violència exercida en nom de deu, com pot ser que ara diguem o acceptem el mateix dâuna altra religió, pel sol fet de que tinguin un nom per referir-se a la guerra santa (yihad als musulmans, creuades, els catòlics) com podem esperar que aquestes creences realment ens portin a un mon en pau, o més ven dit amb quina pau, la pau de lâhomogeneïtzació dins la moral religiosa, qui se surti del que està escrit és un heretge o infidel, ja sabem que volen fer dels infidels totes les religions monoteistes (o canvies o morts en pecat).

I a com? Jo no tinc la veritat absoluta, i si una llibertat de pensament, que entre altres coses fa que pugui parlar amb la gent, adonar-meân de les coses errònies de la meva forma de pensar i canviar-les si és necessari, sense que tingui un greu problema moral, o es desmuntin les meves creences, una persona religiosa, te dogmes (que venen a ser veritats absolutes) que no sols no canvien, si no que sâhan de seguir a âtoca tejaâ?, no podràs convenç-seâls de que estan equivocats, ni canviaran la seva forma de pensar (ja que no pensen, sols aprenen els dogmes i després els practiquen (generalment dâuna forma molt dogmàtica o fonamentalista) com es veu clar en aquest cas, on ells i elles tracten Mahoma com lâhome perfecte, el garant de la Pau, però quan mires qui era i que va fer, es veu clar que de pacífic poc en tenia, i si havia de trair el que deia per aconseguir la homogeneïtzació o (com deien els missioners catòlics) civilitzar mitjançant les guerres o feia. Està clar que els seus seguidors tenen una realitat esbiaixada o idealitzada del seu profeta, que no els deixa veure més enllà dels seus dogmes. Així que em sembla a mi que qui menys fa servir el raonament per prendre les seves decisions o opinions son els seguidors acèrrims a les religions i no tant els laics. I una de les proves es que tot i tenint una religió que les a maltractat des de sempre les tracta coma a persones de segona si no de tercera, aquests grups continuen dient que lâislam és el camí, enlloc de alliberar-se definitivament de les cadenes imposades i començar a ser lliures no sols físicament, si no també lliures de pensament (això fàcilment es pot extrapolar a la religió catòlica i els i les seves seguidores, o fidels).
Re: La Dona a l´islam: A prop la 3 Conferència internacional del Feminisme islàmic a Barcelona
21 oct 2008
El diumenge el diari La Vanguardia publicava una entrevista a l'imam referència de l'islam als EUA.

Per què mai ha fet una entrevista a la psiquiatra Wafa Sultan d'origen sirià, exiliada als EUA i implacable crítica amb l'islam?

Per què mai han fet una entrevista amb Ehsan Jami d'origen iranià, que viu als Països Baixos i va haver de viure amagat després de defensar públicament el dret de les persones d'origen musulmà a apostatar i d'advertir de la possibilitat de l'islamització d'Europa?

Per què no han fet mai una entrevista a Ibn Warraq d'origen paquistanès que ha escrit llibres molt contundents de critica racional de l'islam pel que també ha de viure amagat?

És interessant que tant La Vanguardia com certes esquerres estàn sempre desitjant de petonejar-li el cul a l'islam pero mai donen cap mena de suport a tota la gent d'origen musulmà que defensa la laicitat i la llibertat a Europa i per extensió al món.

Per què ho fan?

Consideren aquesta que tota aquesta no és prou bona per viure en una societat laica i lliure, que només poden viure sota el dictat de la xaria?

Per què sempre estàn disposats a justificar i donar projecció mediatica a l'islam mentre silencien tota aquesta gent?
Re: La Dona a l´islam: A prop la 3 Conferència internacional del Feminisme islàmic a Barcelona
21 oct 2008
a Julià l'apòstata

Perquè son catòlics, i la majoria d'aquestes crítiques també es poden fer al catolicisme, i no o poden permetre, la religió és una forma molt bona de contenir, dominar i homogeneïtzà la població, i no volen donar peu a que la gent s'alliberi psíquicament d'aquestes cadenes morals imposades, gracies a aquestes religions s'aguditza entre altres coses el patriarcat dominant, i mentre existeixin el patriarcat seguirà existint (no en son l'única causa, però si una de les que ho perpetuen) les pròpies estructures religioses son patriarcals, des de l’islam, al budisme, passant pel catolicisme, judaisme, etc, en cap d’aquestes religions la dona te un paper important, si no nul totalment, a més per la moral imposada, i l’organització, també perpetuen la divisió i desigualtat de classes, si anessin en contra d’això, anirien en contra dels seus principis patriarcals i classistes, donant peu a que la gent penses per si mateixa, sense la por a un déu venjatiu i egòlatra (com és el déu que ens pinten), excusa perfecte per intentar ser idolatrats els dirigents de torn.
Re: La Dona a l´islam: A prop la 3 Conferència internacional del Feminisme islàmic a Barcelona
21 oct 2008
PFfffff, ja ajajajajaja si ara resulta que tota l'esquerra és catòlica. Juas! Estic amb vosaltres, mort a les religions, però criticar així l'esquerra és patètic perquè la majoria de coses que dieu són mentida.
Re: La Dona a l´islam: A prop la 3 Conferència internacional del Feminisme islàmic a Barcelona
21 oct 2008
L'esquerra és com els catòlics. La diferència entre uns i altres és l'embolcall religiòs. Absent a l'esquerra que ho compensa sent encara més fanàtica que els cristians en estimar l'enemic, en aquest cas a un islam que allà on ha aconseguit l'hegemonia social i politica ha esclafat sense miraments l'esquerra.
Re: La Dona a l´islam: A prop la 3 Conferència internacional del Feminisme islàmic a Barcelona
23 oct 2008
¿alguien se ha preocupado en leer el texto?:

"El Congrés estarà centrat en la problemàtica de les dones musulmanes en lâera de la globalització, enfrontades a una doble opressió: econòmica (neoliberalisme) i política (fonamentalisme religiós). Sâanalitzaran les respostes des del feminisme islàmic a aquesta situació, i la seva contribució a la construcció dâuna societat civil planetària, basada en la cultura dels drets humans i en valors centrals al Missatge de lâAlcorà com són la democràcia, la justícia social, la llibertat de consciència i la igualtat de gènere.

Entre els assistents, es troben personalitats com la Ministra de Síria per als Refugiats i candidata al premi Nobel de la Pau, Bouthaina Shaaban, i la Baronessa Uddin, la primera dona musulmana membre de la Cambra dels Lords a Gran Bretanya.

Està prevista lâassistència dâintel·lectuals musulmanes de primer ordre, com Amina Wadud, Penda Mbow, Fatou Sow o Norani Othman. També assistiran Siti Musdah Mulia, presidenta del Muslimat Nahdlatul Ullama, la major organització social musulmana dâIndonèsia, amb més de 40 milions de membres; i Subhasini Ali, presidenta de la branca femenina del Partit Comunista de la Ã?ndia, amb més de 10 milions de dones afiliades.

Es donaran a conèixer la campanya contra les lapidacions a lâIran, la lluita per la participació política de les dones a la península Aràbiga, o les estratègies per la millora dels drets de les dones musulmanes a països com ara Marroc, Senegal, Pakistan o Malàsia.

En total, una vintena de ponents arribades del Marroc, Síria, Oman, Aràbia Saudí, Pakistan, Iran, �ndia, Senegal, Malàisia, Indonèsia, EEUU i Regne Unit. "

podemos discutir sobre si esa versión del corán es correcta o entra en contradicción con el mismo islam, y todo lo que querais...pero buena parte de lo que criticais del islam también es contrario a los principios de la conferencia...

Y no la compareis con el Opus Dei, seria mas acertado hacerlo con la JOC, u otros colectivos cristianos de base...
Re: La Dona a l´islam: A prop la 3 Conferència internacional del Feminisme islàmic a Barcelona
23 oct 2008
Toda la crítica que he echo la he hecho después de leer el escrito, después de leer la historia de su profeta (no he leido todo el Coran eso sí) y las comparaciones las hago con la institución de la Iglesia Catolica Apostolica y Romana (ni opus ni JOC)y también después de leer buena parte de la Biblia (ser agnóstico no significa que no quiera leer lo que predican), y basandome en todo esto, es quando digo que se equivocan al seguir vajo el yugo de la religión, buscando la libertat, el objetivo de las religiones (especialmente las monoteistas, ya que las politeistas daban sociedades más abiertas, generalmente) és la de dominar a la población imponiendo una moral y una forma de ser igual para todos y todas, y encima con bases patriarcales (i eso si que pasa en todas las actuales), po eso decia que si las mujeres, i también los hombres, quieren ser libres, y pensar libremente, lo mejor és que abandonen cualquier dogma religioso, que no intenten reformar lo que no es maneable. (en este sentido, es lo mismo que el sistema economico, actual, no se puede reformar, hay que acabar con el i empezar de zero, para construir un nuevo sistema acorde con las máximas de igualdad, solidaridad, respeto y libertat) y eso lo digo no solo para las personas musulmanes, también para las católicas (que se deveria ver más claro teniendo en cuenta que todo lo relacionado con el catolicismo se hizo y creo por un emperador romano, para mantener el estado romano, y hay sigue su cesar, haora llamado PAPA), lo mismo pasa con la religion musulmana, y aún a repetirme, no pueden decir que és sinonimo de paz, cuando su fundador obligo mediante la guerra, a que los demás le siguiesen y considerasen un profeta, lo único que conseguiran por ese camino, es lo que se ha conseguiodo a aquí, donde si hay un régimen más igualitario entre hombres y mujeres, pero ni mucho menos se a acabado con el sistema patriarcal, i las injusticias hacia la mujer, eso si ya pueden ir a la peluqueria, pero para muchos siguen siendo de su propiedad, así que lo que se dice avanzar no lo hemos echo tanto, y si miras a la religion católica, creo que aun no han tirado atrás las maximas del concilio donde decidieron que la mujer no tenia alma, y era un producto del diablo.


Ha engrescat, la vanguardia es un diari d'esquerres? atòlic sí però estas segur que és d'esquerres.
Re: La Dona a l´islam: A prop la 3 Conferència internacional del Feminisme islàmic a Barcelona
23 oct 2008
Per què no soc musulmà
, d'
Ibn Warraq
;

Aquest llibre i aquest autor són silenciats en comparació al suport mediatic que reben aquestes beates i santones musulmanes.

Es interessant que aquestes facin conferències aqui pero no als seus països islamitzats.

És interessant que semblin més interessades en convèncer-nos de com l'islam combina en una divina perfecció i equilibri totes les virtuds, incloent les que l'esquerra considera les més emblemàtiques seves, que en treballar des dels països islamitzats mateixos en canviar-los de veritat.

Els musulmans creuen ser la culminació de tot el saber humà -tipic de les religions, com per exemple la cristiana-.

Així que la seva actitud front altres cosmovisions, altres valors i altres identitats etnoculturals va del rebuig xenòfob i violent frontal a assumir-los amb una prepotent generositat com propis i digerir-los.

Això darrer és el que fan aquestes dones, aquestes beates i santones que venen a dir-nos que el feminisme assoleix la seva culminació dins l'islam. És una llàstima que l'amarga rialla de tants milions de dones d'ara i segles enrere no es senti al lloc on fan la conferència.

Són conscients de que a Europa l'islam no reeixirà gens només per la força o per la por com ha fet a tants llocs des de fa 1400 anys. Encara que és precisament la violència i l'amenaça de la violència, fins i tot cert morbo malaltis, el que fa patir a alguns una mena de "síndrome d'Estocolm" fent-los babejar front aquesta mena d'actes que són només pura propaganda i proselitisme.

És com si l'esquerra organitzes conferències on el papa Ratzinger expliquès la doctrina social de l'esglèsia, com si des de socialdemocrates a maoistes i anarquistes el lloessin admirats dient que la religió d'en Ratzinger és la culminació de tots els seus valors i lluites, com si aquesta diguessin embadalits que te tota la raó i li riguèssin totes les gracietes.

La actitud de l'esquerra, no de tota pero si de la seva gran majoria, és d'una feblesa ingènua front l'islam.

Entre les conferènciants destaquen una ministra de Siria on s'hi pateix una dictadura, una membre del partit comunista indi i una membre de la Cambra dels Lords del Parlament britànic.

S'hi veu una barreja cada vegada més habitual entre esquerra en concret comunista i islam, potser en compartir el mateix impuls messianic i totalitari, amb l'afegit de musulmans que havent aconseguit fites que mai haurien ni somiat als seus països -com a dones en un pais islamitzat- ara venen a alliçonar-nos sobre el collonut que és.

Re: La Dona a l´islam: A prop la 3 Conferència internacional del Feminisme islàmic a Barcelona
23 oct 2008

Per què no soc musulmà

Ibn Warraq

Sindicat