|
|
|
|
|
Notícies :: guerra |
|
[Barcelona] No a la guerra i a les ocupacions! Tropes fora de l’Afganistan!
|
|
|
per tardor-08 |
18 oct 2008
|
Què fan les tropes estrangeres a l’Afganistan? Realment es tracta d’una operació humanitària?
Ens van dir que van envair l’Afganistan per acabar amb el terrorisme. Però la intervenció només ha produït més odi i ha augmentat el risc de nous atemptats. |
Després, van dir que portarien la democrà cia a l’Afganistan. En realitat, han instal·lat un antic empleat de la petroliera nord-americana UNOCAL i exconfident de la CIA —Hamid Karzai— com a President, i antics senyors de la guerra com a ministres.
Potser la mentida més cÃnica fos que alliberarien les dones afganeses. Amb l’ocupació, a l’opressió que han patit històricament i continuen patint les afganeses, s’hi ha afegit la possibilitat de perdre la seva vida, o la dels seus éssers estimats, en un bombardeig aeri.
Els motius reals de la guerra
La “guerra contra el terror� i la invasió de l’Afganistan res tenen a veure amb la democrà cia i la llibertat, però sà amb els interessos de les grans potències. El poble afganès té la mala sort de viure a una zona de gran importà ncia geoestratègica, fronterera amb l’Iran, la Xina, el Pakistan, i prop dels importants jaciments energètics del Mar Caspi. Després dels terribles atemptats del 11-S, els dirigents d’EUA van veure l’oportunitat d’imposar-se a la regió.
L’OTAN, una aliança militar que s’ha quedat sense la seva suposada raó d’existència —donat que el bloc de l’Est va desaparèixer fa gairebé dues dècades— ha aprofitat l’ocasió per reciclar-se en policia mundial. L’aliança sencera, incloent-hi els països europeus, ha adoptat la doctrina nord-americana de guerra preventiva. L’ocupació de l’Afganistan s’ha convertit en la prova del cotó de la “nova OTAN�; de l’èxit d’aquesta operació dependrà la capacitat de l’Aliança per imposar-se com el braç armat d’EUA i de la Unió Europea.
I no oblidem l’ombra de Guantánamo. La guerra contra el terror ha produït un enorme retrocés als drets humans a tot el planeta, donant als governs una coartada per criminalitzar expressions d’oposició al sistema que res tenen a veure amb el terrorisme.
La participació espanyola
El govern manté que les tropes espanyoles no formen part de l’ocupació, sinó que treballen a la reconstrucció. Però el propi Secretari General de l’OTAN, Jaap de Hoop Scheffer, rebutja qualsevol separació entre reconstrucció i guerra, declarant que “l’Afganistan és un sol paÃs. És un sol teatre estratègic per a l’OTANâ€?. També segons l’OTAN, la funció dels PRT —els equips de reconstrucció en què treballen els soldats espanyols— és la de “estendre l’autoritat del Govern centralâ€?; és a dir, enfortir al govern imposat per l’ocupació.
La presència espanyola a l’Afganistan forma part d’un quadre preocupant:
L’Estat espanyol ha votat repetidament dins l’ONU per legitimar l’ocupació de l’Iraq.
Les bases militars d’EUA a l’Estat español continuen servint d’escala per als vols il·legals de la CIA, i ara es planteja la construcció d’una nova base, a Saragossa.
El govern espanyol manté el seu suport al govern israelià —que continua cometent crims de guerra contra el poble palest× mentre boicoteja el govern democrà ticament elegit pels palestins.
Després de la guerra d’Israel contra el LÃban el 2006, les tropes espanyoles vigilen no l’agressor, sinó a la vÃctima de guerra, sota una resolució que exigeix el desarmament no dels atacants, sinó de la resistència.
Durant el mandat del Govern de Zapatero, tant la despesa militar com el comerç d’armes de l’Estat espanyol s’han disparat.
La nova ministra de Defensa ha declarat “obsoletâ€? el lÃmit de 3.000 soldats espanyols destinats a l’exterior, obrint aixà el camà a encara més intervencions militars.
És evident que el govern de Zapatero s’ha allunyat molt del sentiment popular antiguerra que el va alçar al poder el 2004. Actualment, més de la meitat de la població veu com a negativa la presència de tropes espanyoles a l’Afganistan, i demana la seva retirada.
Quina és la solució?
Després de gairebé 7 anys d’ocupació, han mort desenes de milers de civils a l’Afganistan —no hi ha xifres fiables del total— i milions d’afganesos continuen sent refugiats. El paÃs està en una situació terrible, que no té possibilitat de millorar, sense la fi de la guerra i l’ocupació.
La retirada de les forces espanyoles de l’Iraq —fruit de les massives protestes antiguerra de 2003— va ser un pas important, i va motivar molts altres països a sortir d’aquella guerra il·legal. Els mateixos arguments s’apliquen a aquest cas: es tracta d’una guerra il·legal i il·legÃtima que persegueix un interès estratègic en detriment del benestar de la població.
Davant les contÃnues referències a la guerra que podria sorgir com a conseqüència de la retirada de les tropes estrangeres, cal insistir en el fet que és ara quan el paÃs es troba en guerra. El Govern espanyol, un vegada retirats els soldats, podria limitar en gran manera la capacitat destructiva dels grups armats exigint als nombrosos països i grups afins que donen o donaven suport a aquests grups —sense padrins el seu impacte és mÃnim— que cessin les seves prà ctiques de finançament econòmic i militar.
Hi ha altres motius urgents per a una sortida de les tropes espanyoles.
Barack Obama, probablement el proper president d’EUA, proposa intensificar la guerra a l’Afganistan, la qual cosa només empitjorarà la situació.
Fins avui, l’Estat espanyol ha gastat més de 1.100 milions d’euros a la invasió i ocupació de l’Afganistan. Davant l’actual crisi econòmica, la retirada de les tropes de l’Afganistan —idealment com a part d’una reducció global a la despesa militar— alliberaria recursos per invertir en serveis públics i feines.
Això no ha de significar abandonar el poble afganès. El seu paÃs necessita la reconstrucció, però el Secretari General de l’OTAN ja va dir que aquesta “no és una feina per a l’OTAN. Aquesta no és feina d’un soldatâ€?. Es reconstruiria el paÃs millor —i amb menor cost econòmic i en vides humanes— acabant l’ocupació i donant suport a programes civils impulsats pels propis afganesos. Actualment, entorn al 99% de la despesa espanyola al paÃs es destina a l’exèrcit.
Exigim la retirada immediata de les tropes espanyoles de l’Afganistan, i que no les enviïn a una altra missió a l’exterior, sinó que sigui el primer pas del replantejament de la polÃtica militar de l’Estat.
Per aquest motiu, moviments socials de diverses parts de l’Estat espanyol —responent a la crida d’una trobada estatal d’activistes antiguerra, el 28 de juny a Madrid— organitzaran, durant octubre i novembre de 2008, una campanya informativa per explicar la necessitat de la retirada de tropes de l’Afganistan, culminant amb un dia de mobilització a favor d’aquesta demanda, el dissabte, 22 de novembre.
Plataforma Aturem la Guerra
Acte públic: 29 d’octubre, 18,30h, Universitat Pompeu Fabra Intervindran: Malalai Joya, diputada afganesa oposada a l’ocupació militar· Robert Matthews · i altres
22-Novembre: Jornada d’acció social per la retirada de les tropes de l’Afganistan
Sortirem als carrers de Barcelona, detalls per concretar. |
This work is in the public domain |
Comentaris
|
Re: [Barcelona] No a la guerra i a les ocupacions! Tropes fora de l’Afganistan!
|
|
per Icà ria |
19 oct 2008
|
Entre el 4 i 5 d’octubre va tenir lloc a Stuttgart (Alemanya) la primera reunió internacional per preparar unes grans mobilitzacions de lluita anti-OTAN coincident amb amb el seixantè aniversari. Desenes de grups pacifistes, antiguerra, pel desarmament militar, col.lectius crítics amb el sistema capitalista, l´esquerra partidista, etc, estan impulsant un moviment força important. Les organitzacions convocants ja van avançar treball al Fòrum Social Europeu (a l’assemblea de moviments contra l’OTAN) on es va donar un primer pas cap aquesta reunió feta fa poc a Stutgart.El moviment anti-OTAN culminarà el 4 d’abril a Estrasburg, on es reuniran els estats membres de l’OTAN per que volen celebrar el 60è aniversari del Tractat militar. Les entitats convocants són: Champaign for Nuclear Disarmament (CND), Cooperation for Peace, Federal Committee Peace Council, International Association of Lawyers against Nuclear Arms (IALANA Europe), International Network of Engineers and Scientists for Global Responsibility (INES), International Peace Bureau (IPB), International Physicians for the Prevention of Nuclear War (IPPNW), Le Mouvement de la Paix, Stop the War Coalition Great Britain, Stop the War Coalition Greece, War Resisters’ International, Woman’s International League for Peace and Freedom (WILPF). etc. Han creat un Comitè Internacional de la Campanya anti-OTAN per donar-li continuïtat al procés començat a Stuttgart. Les activitats durant la protesta anti-OTAN inclouran una manifestació el dissabte 4 d'abril, accions directes i de desobediència civil una conferència internacional del dijous 2 d'abril al diumenge 5 d'abril, , i un campament internacional de resistència a partir del dimecres 1 d'abril, fins al diumenge 5 d'abril.
Un factor important a molts països serà el fet que la guerra a l’Afganistan és actualment una de les operacions militars ofensives més evidents de l’OTAN, amb tràgics efectes sobre la població civil afganesa. A continuació hi ha escrita la Crida resultant entre totes les organitzacions a la reunió presents a Stutgart, que té l’objectiu de protestar contra les polítiques militars agressives i nuclears de l'OTAN, i afirmar la visió d'un món just, lliure de la guerra. Amb la crida es demana difusió entre el nostre entorn i moviments socials, per a venir a Estrasburg i fer d'aquest objectiu una realitat.
CRIDA ACORDADA A STUTTGART OCTUBRE 2008
No a la guerra
No a l'OTAN
En ocasió del seixantè aniversari de l'organització militar de l'OTAN, fem una crida a totes les persones a venir a Estrasburg i Kehl, l'abril de 2009, per a protestar contra les polítiques militars agressives i nuclears de l'OTAN, i afirmar la nostra visió d'un món just, lliure de la guerra.
L'OTAN és un obstacle cada vegada major per a aconseguir la pau mundial. Des del final de la Guerra Freda, l'OTAN s'ha reinventat a si mateixa com una eina per a l'acció militar de la "comunitat internacional", inclosa la promoció de l'anomenada "guerra contra el terror". En realitat es tracta d'un vehicle de l'ús de la força encapçalat per Estats Units amb bases militars a tots els continents, eludint les Nacions Unides i el sistema de dret internacional, accelerant la militarització i augmentant la despesa en armament -els països de l'OTAN representen el 75% de les despeses militars mundials. En aplicació d'un programa expansionista des de 1991, dissenyat per a arribar a interessos estratègics i recursos, l'OTAN ha lliurat la guerra als Balcans, amb el pretext de l'anomenada "guerra humanitària", i ha lliurat set anys de brutal guerra a Afganistan, on empitjora la seva tràgica situació i on la guerra s'ha expandit a Pakistan.
A Europa, l'OTAN està agreujant les tensions, alimentant la carrera d'armaments amb els anomenats "míssils de defensa", un enorme arsenal nuclear i una política de primer atac nuclear. La política de la UE està cada vegada més vinculada a l'OTAN. L'actual potencial expansió de l'OTAN a Europa oriental i fins i tot més enllà, i les seves operacions "fora d'àrea" estan fent del món un lloc més perillós. El conflicte en el Caucas és una clara indicació d'aquests perills. Cada avanç de la frontera de l'OTAN augmenta la possibilitat de la guerra, inclòs l'ús d'armes nuclears.
Per a assolir el nostre objectiu d'un món en pau, rebutgem les respostes militars a les crisis regionals i mundials- aquestes són part del problema no part de la solució. Ens neguem a viure sota el terror de les armes nuclears, i rebutgem una nova carrera d'armaments. Hem de reduir les despeses militars -dirigint aquests recursos a satisfer les necessitats humanes. Hem de tancar totes les bases militars estrangeres. Ens oposem a totes les estructures militars utilitzades per a intervencions militars. Hem de democratitzar i desmilitarizar les relacions entre els pobles i establir noves formes de cooperació pacífica per a construir un món més segur i just.
Amb aquesta crida demanem la difusió d'aquest missatge entre el teu entorn i moviments socials, i l'anada a Estrasburg i Kehl i fer d'aquest objectiu una realitat. Creiem que un món en pau és possible.
No a la guerra
No a l'OTAN.
Les activitats durant la protesta anti-OTAN inclouran una manifestació el dissabte 4 d'abril, una conferència internacional del dijous 2 d'abril al diumenge 5 d'abril, accions directes i de desobediència civil, i un campament internacional de resistència a partir del dimecres 1 d'abril, fins al diumenge 5 d'abril. |
|
|
