|
|
|
Anàlisi :: amèrica llatina : pobles i cultures vs poder i estats |
|
El 12 d'Octubre
|
|
|
per LQSomos |
11 oct 2008
|
|
Què celebrar el 12 d'Octubre? Gens |
|
Avui és el dia que hem d'aixecar el cap, mirar als ulls a aquells que avui desfilen i dir-los, encara que ja ho sàpiguen, que no tenen per què desfilar, perquè ho estan fent sobre milions de víctimes, nens, ancians, dones i homes
Ja sonen les campanes altra vegada en els campanars del silenci, i a punt est án els mitjans oficials que amb alharacas i verborrea escrita enaltiran el 12 d'Octubre com data nacional, igual que antany. En el cel volen avions pel cel blau com rememorant el viatge, pels mars ja no creuaran vaixells en la mar oberta. Ho van a fer amb gaubança com volent recordar el que els seus avantpassats, qui hagin estat, van fer en el nou continent. Les botes dels soldats desfilen com titelles de plom sense no-res en el cap; bé, sí, molts tenen boines, és l'Exèrcit que desfila pels carrers de la capital espanyola. No duen llança, però és el mateix. Ja no són imperi, però ho volen semblar.
Ja sonen altra vegada les botes, es veuen charreteras i alzacuellos... La celebració del «descobriment d'Amèrica» és la seva festa nacional, arriba Espanya!, cridaran els més fervorosos. Això celebren ells, i li criden el Dia de la Hispanitat. I els més exaltats surten al carrer a aplaudir. Duen als seus fills, sí, als seus fills, i els ensenyen, les honrades famílies, els tancs que passen enfront d'ells. Tancs de l'exèrcit de pau. Sí, de pau. Increïble com canvia el llenguatge i l'ús de la mort. Avui a qui es vesteix de verda oliva i té un fusell en la seva mà, conduïx un tanc o pilota avions de guerra, sí, de guerra, li criden «membre de l'exèrcit de pau». Si Gandhi aixequés el cap, no ho creuria, i ningú li seguiria en el camí per la pau.
I en l'escenari preparat per a l'ocasió, unes persones vestides amb vestits negres com demanda el moment. Ara, el que no sé és si el negre és de gal·la o és que estan de dol perquè els seus avantpassats, qui hagin estat, van massacrar a milions d'indis en el nou món descobert! Aquí estan les autoritats del Govern al costat del seu alteza real, sí, perquè els de l'altre costat del toll ho sàpiguen, també hi ha reis! Majestats amb els seus majestuosos vestits contemplen als súbdits que desfilen fent-los les reverències del moment, com els seus avantpassats, enaltint el seu españolidad el 12 d'Octubre. És el seu dia, diuen, i s'escolten les botes que copegen a pas militar els carrers asfaltats per migrants procedents en la seva majoria de les «índies».
I a l'altre costat del toll milions de llatinoamericans segueixen recordant la ignomínia, el etnocidio, les massacres comeses contra els seus avantpassats. Milions de llatinoamericans recorden que la trobada de cultures va ser una mentida; de trobada gens. Va ser un encontronazo, els quals van arribar d'aquest costat del toll a la recerca de l'or van ser botxins d'un imperi al que li corroïa l'avarícia i el seu Déu es va utilitzar per a tals menesters. I van imposar la seva religió, la seva llengua, la seva cultura. Però abans de fer-lo van denigrar als altres éssers humans, que per a ells eren animals. Es van valer de la creu i l'espasa, perquè els quals allà vivien se sotmetessin, perquè si no ho feien els sotmetien, destrossaven pobles, massacraven poblacions senceres, nens, dones, ancians... fins a aconseguir amb la por la claudicació d'aquelles gents. Qui van arribar @dir<3> que els quals allí vivien no tenien ànima, així van justificar el sacrifici humà que ofrendaron al Déu dels nouvinguts . Ells van fer contra la població indígena tot tipus de vejámenes, i això no l'hi ensenyen als seus fills en l'escola.
El que ha arribat fins als nostres dies sobre com eren aquelles cultures ho coneixem perquè ho va escriure el qual va sotmetre. Ells van redactar els seus fechorías, però no han dit tota la veritat. Ho va escriure qui va assassinar, i si no va ser ell, ho va fer l'escrigui que duien al costat, i descrivia des del punt de vista de l'assassí el que aquí veia. I l'escrigui no veia maldat en els invasors, veia bondat. I on havia resistència veia maldat. On havia cultura veia averno. On havia ciència veia dimoni. I així consta en els escrits. No obstant això, poc coneixem de com era la cultura dels quals allí vivien, perquè la història no l'han contat ells. L'han contat -i la segueixen contant- qui van assassinar i van massacrar a milions d'éssers humans nascuts en aquelles terres. Llavors, què celebrar el 12 d'Octubre? Gens.
En tot cas, celebrarem en silenci, el record infame de la mort de milions dels nostres avantpassats que vivien en el nostre continent, que van donar a cridar Amèrica. I avui és el dia que hem d'aixecar el cap, mirar als ulls a aquells que avui desfilen i dir-los, encara que ja ho sàpiguen, que no tenen per què desfilar, perquè si ho fan ho estan fent sobre milions de víctimes, nens, ancians, dones i homes. Mayas, asteques, inques, aimaras, quechuas, guaraníes i un llarg etcètera. I, per si no fos poc, també tenim en les nostres memòries als guanches i als milions d'africans que van dur al «nou continent» com esclaus, després que havien extingit a gairebé la totalitat de les cultures, nacions i pobles del continent amb nom equivocat. 12 d'Octubre, Dia de la Hispanitat? Quin?
LQSomos. Txamba Payés. Octubre de 2008. |
Mira també:
http://www.loquesomos.org
http://www.loquesomos.org/lacalle/Autores/TxanbaPayes.htm
|
This work is in the public domain |
