|
|
|
Notícies :: antifeixisme |
|
Octubres de “Maquis�
|
|
|
per LQSomos |
08 oct 2008
|
|
Dos saxos sonen de fons i acompanyen l'ofrena floral, flors de primavera republicana en una tardor que destella sol, aquí i ara hi ha molta llum, no solament del gran astre, hi ha llum d'enteniment, de debò, de justícia |
|
Vint anys i a l'octubre, vint anys d'homenatges i reivindicacions, estem en Santa Creu de moya. El primer diumenge del mes d'octubre és l'homenatge al guerriller, a el “Maquis�, homenatge als últims lluitadors per la llibertat d'una Espanya que agonitzava entre la sang i la mort, dintre d'una Europa que volia caminar cap a la Llibertat, la Igualtat i la Fraternitat.
Santa Creu de Moya, patrimoni de la nostra memòria històrica, ens acull en un petit turó, balconada de la regió muntanyenca que va protegir als nostres guerrillers en la seva lluita i en el qual avui es troba el monument als guerrillers.
Els llocs estan muntats i la gent va arribant, llibres, banderes, pamflets de velles i noves lluites… els quals estan organitzats i els quals no, demòcrates, socialistes, comunistes, republicans… historiadors, arxivers, professors, paletes, mecà nics, agricultors, perruqueres… van omplint la forest entorn d'un petit escenari.
Són les 12:30 i hi ha més de 2500 persones amatents a estar prop de dues hores al sol, solament per a poder escoltar a aquesta gent que té tantes coses que dir i ja tan poc temps per a fer-lo, records de parlar pausado, dolgut i al seu torn esperançat. Són pocs ja els quals queden i el temps corre en la seva contra, les generacions canvien i quan ells ja no estiguin, no ens quedarà ningú que ens conti com va anar la veritable realitat d'aquells anys.
Dos saxos sonen de fons i acompanyen l'ofrena floral, flors de primavera republicana en una tardor que destella sol, aquà i ara hi ha molta llum, no solament del gran astre, hi ha llum d'enteniment, de debò, de justÃcia. Les flors aquest any estan acompanyades d'una bandera republicana amb terra de fosses comunes, d'assassinats oblidats, negats, la porten de Arandiga i Illueca, és un agermanament pòstum de lluitadors per la llibertat.
Prenen la paraula: l'Alcalde de Sta. Cruz de Moya, dóna la benvinguda als presents i recorda a la ja desapareguda Raquel Pelayo (1) impulsora i part responsable que avui estiguem aquÃ. Els guerrillers, puros protagonistes d'aquest dia van caminant per les taules de l'escenari, ajudats en la majoria dels casos, cap dels quals puja tornarà a complir els vuitanta: Pep Navarro reclama que se'ls reconegui com membres de l'Exèrcit Republicà , Miguel Salat "Gomez" va sortir cap a França i no li cogierón mai a Espanya, després va passar tota la seva vida treballant en l'exili francès, és la primera vegada que apareix en aquest acte, “Matiasâ€? demana reconeixement, “Rodetâ€? ens canta l'himne guerriller, “Xavalâ€? demana que es prengui el relleu generacional… les paraules entrellaçades ens van refrescant la il·lusió, encenen la llavor. Josefa parla en nom de la Amicale donis Anciens Guérrilleros Espagnols en France, està en l'escenari amb la bandera de dues repúbliques, l'espanyola i la francesa, ens recorda als guerrillers espanyols que van lluitar per la llibertat a França, a no oblidar-los i que l'Estat Espanyol els reconegui també… Mariano Viñales, “El Rubioâ€?, “Angelilloâ€?, Lluis Marti, Gervasio Porta, Domitila… Guerrillers, represaliados, punts d'enllaç.
La lectura del manifest (2) del Guerriller posa el punt final a l'acte, tornen a sonar els saxos, onegen les tricolores, els punys s'alcen i és el comiat, fins a l'any que ve, el que no sabem és quants dels nostres últims guerrillers faltessin l'any pròxim.
Es marxaran sense aconseguir aquest reconeixement oficial que tant han desitjat. Un anhel que al final de les seves vides se'ls faci justÃcia i se'ls reconegui una mica que ha quedat molt clar amb la querella a trà mit del jutge Garzón, després de trenta-tres anys de silenci i negació. És tard, molt tard, però encara es podria donar una petita satisfacció moral a tots els lluitadors de la llibertat que estan amb nosaltres.
Enrere queden dos dies de Jornades, organitzades per l@s compañer@s de La Gavilla Verda, van ja nou anys de ponències, debats, documentals, tallers. Anys de convivència i trobades, de resistents i somiadors, anys de reivindicar memòria i justÃcia, anys de somiar utopies.
Les jornades són una trobada il·lustrada, però sense academicismos, jornades d'aprenentatge d'inclinació i d'agermanament. Sempre vols tornar.
LQSomos. G@lileo. Octubre de 2008.
Más articles de l'autor
* Fotos del XX Dia del Guerriller
* Fotos de les IX Jornades de el “Maquis�
* Manifest amb motiu del XX Aniversari del dia del Guerriller
(1) http://www.loquesomos.org/lacalle/memÃ;²ria/Pornuestrosguerrileros.htm
(2) http://www.lagavillaverde.org/NOVENES/XX%20dia%20guerriller/adhesions.ht
(3 ) Dos toms per a llegir, aprendre i situar-se: “Els guerriller de Llevant i Aragó� de Salvador Fernandez Cava
(4) Un llibre d'un protagonista: “Serralada Ibèrica� de José Manuel Montorio González “Xaval� |
Mira també:
http://www.loquesomos.org
http://www.loquesomos.org/lacalle/Autores/Galileo.htm
|
This work is in the public domain |
