|
Notícies :: sexualitats |
Manifestació per la Lluita Transgènere, Transexual i Intersexual
|
|
per Guerrilla Travolaka, Plataforma d’Activistes Sin Vergüenza i Activistes Independents |
08 oct 2008
|
Manifestació per la Lluita Transgènere, Transexual i Intersexual
DISSABTE 11 OCTUBRE 2008 - a les 18 hores
Pl. Universitat (BARCELONA) |
Manifestació per la Lluita Transgènere, Transexual i Intersexual
DISSABTE 11 OCTUBRE 2008 - a les 18 hores
Pl. Universitat (BARCELONA)
DIVENDRES 10 OCTUBRE, FESTA TRANS amb concerts i perfors, 23 hores
Can Vies C/ Jocs Florals 42 (metro plaça de Sants, L1 I L5)
Programa:
22h30 Obertura!
23h30 Martina Dry : Hormonas en el Espacio
23h40 PornoTerrorismo
00:00 La espeluznante mujer manguera, by Erika Duende
00:30 Antiherois
01:30 DJ LA PA
03:15 NEOPinchadiscos (LesFatales)
05:00 Cierre
* Presentacions a cà rrec de Verónika Arauzo!
MANIFEST
Per segona vegada, activistes trans i intersex d’aquesta ciutat hem decidit sortir al carrer per a visibilitzar les violències que viu el nostre col∙lectiu, la precaritat i la vulnerabilitat en les que vivim, però sobretot per a denunciar públicament una vegada més la psiquiatrització de les identitats trans i les greus conseqüències de l’anomenat “trastorn d’identitat sexual o de gènere� (TIG).
Aquesta manifestació s’emmarca en una jornada de lluita que té lloc a diverses ciutats europees: A Corunha, Barcelona, Bilbo, Brusel.les, Donosti, Gasteiz, Lisboa, Madrid, Paris i Saragossa.
Per a controlar les identitats de gènere noâ€?normatives i normalitzar aquests cossos i comportaments, les institucions governamentals disposen de mecanismes com ara la institució mèdicoâ€?psiquià trica. Motivada per interessos estatals, religiosos, econòmics i polÃtics, aquesta treballa sobre els cossos de les persones emparant i reproduint un binomi que pressuposa un cos i un comportament especÃfic segons se’ns cataloga com a homes o dones. Per a legitimar el binomi cal doncs invisibilitzar i patologitzar totes les altres opcions que existeixen. Si invisibilitzar suposa intervenir els nadons intersex ( nascuts amb genitals ambigus funcionals ) amb violents tractaments normalitzadors aixà es farà , per tal d’esborrar la possibilitat d’aquests cossos i vetar l’existència de les diferències.
La transsexualitat i la intersexualitat són definitivament processos mèdics de normalització binà ria. I amb la nostra resistència a aquests processos resistim també a ser transsexuals o intersexuals, en el sentit en que en cap cas no responem a la definició psiquià trica. No acatem cap catalogació, etiqueta o definició que ens vingui imposada per part de l’ institució mèdica.
Actualment la transsexualitat és considerada un “trastorn d’identitat sexualâ€?, patologia mental classificada a la CIMâ€?10 (Classificació Internacional de Malalties de la Organització Mundial de la Salut) i al DSMâ€?IVâ€?R ( manual diagnòstic i estadÃstic de malalties mentals de l’Associació de Psiquiatria Nordâ€?Americana). Aquestes classificacions són les que guien els i les psiquiatres de tot el món a l’hora de fer els seus diagnòstics.
Ara fa dos anys va començar la revisió del DSM�IV�R, una classificació que determina també els canvis en la llista de malalties de la OMS. En aquests darrers mesos s’han fet públics els noms dels psiquiatres que decidiran el futur del trastorn d‘identitat sexual.
Al capdavant del grup de treball sobre el TIG es troben el Dr.Zucker (director del grup de treball), el Dr. Blanchard i el Dr. Bailey, entre d’altres. Aquests psiquiatres, que son coneguts per utilitzar terà pies reparatives de reconducció a homosexuals i transsexuals i que estan vinculats a clÃniques de nens intersexuals, proposen no només no retirar el trastorn sinó ampliar el seu tractament als nens que presentin comportaments de gènere noâ€?normatius i aplicarâ€?los terà pies reparatives d’adaptació al rol
d’origen. En aquest sentit el moviment trans nord�americà ha fet una crida per a que aquests psiquiatres siguin expulsats de la revisió del DSM.
La patologització de la transsexualitat sota el « trastorn d’identitat sexual » és un gravÃssim exercici de control i normalització. El tractament d’aquest trastorn es porta a terme a l’Hospital ClÃnic de Barcelona i a tantes altres Unitats d’Identitat de Gènere del món. Aquesta avaluació psiquià trica obligatòria suposa un control setmanal de la nostra identitat de gènere a través terà pies de grup i familiars i tota mena de processos denigrants que vulneren els nostres drets. A l’Estat espanyol, qualsevol persona que vulgui canviar el seu nom en la seva documentació o modificar el seu cos amb hormones o operacions ha de passar obligatòriament per una consulta psiquià trica.
Ens adrecem directament a la classe polÃtica catalana i a la de l’Estat espanyol, la nostra demanda és clara: â€? Reivindiquem el dret de canviar el nostre nom en els nostres documents oficials sense haver de passar cap avaluació mèdica ni psicològica. I exigim la derogació de l’art.54 de la llei de Registre Civil que diu que cap ciutadà pot posarâ€?se un nom que “indueixi a error sobre el seu sexeâ€?. Pensem fermament que l’Estat no hauria de tenir cap competència sobre els nostres noms, els nostres cossos i les nostres identitats.
â€? Fem nostres les paraules del moviment feminista en la lluita pel dret a l’avortament i el dret al propi cos, reivindiquem el nostre dret a decidir lliurament si volem o no modificar els nostres cossos i poder dur a terme la nostra elecció sense impediments burocrà tics, polÃtics ni econòmics. Volem que el sistema sanitari català es posicioni davant del trastorn d’identitat sexual i replantegi el seu programa d’atenció sanità ria a la transsexualitat fent de l’avaluació psiquià trica una opció voluntà ria. Exigim també l’aturada de les operacions a nadons intersex.
â€? Denunciem l’extrema vulnerabilitat i les dificultats en l’accés al mercat laboral del col∙lectiu trans. Exigim que es garanteixi l’accés al món laboral i la posada en marxa de polÃtiques especÃfiques per acabar amb la marginació i discriminació del nostre col∙lectiu. Exigim a més, condicions de salut i de seguretat en el desenvolupament del treball sexual i la fi de l’assetjament policial d’aquestes persones i del trà fic sexual. â€? Aquesta situació de vulnerabilitat s’accentua en el cas de les persones trans immigrades , que arriben al nostre paÃs fugint de situacions d’extrema violència. Exigim la concessió immediata d’asil polÃtic en aquests casos alhora que reivindiquem la plena equiparació de drets de les persones immigrants.
â€? Alhora que cridem que no som vÃctimes sinó essers actius i decisoris de la pròpia identitat, volem recordar també totes les agressions, els assassinats i també els suïcidis de les persones trans a conseqüència de la transfòbia. Assenyalem el sistema com a culpable d’aquestes violències. El silenci és complicitat.
Per tot això, els activistes trans de Lisboa, Madrid, Donosti, Bilbo, A Corunha, ParÃs , Brusel.les i Barcelona exigim:
� La retirada del TIG dels manuals internacionals de diagnòstic.
� La retirada de la menció de sexe dels documents oficials
� L’abolició dels tractaments de normalització binà ria a persones intersex
� El lliure accés als tractaments hormonals i a les cirurgies (sense la tutela psiquià trica)
� La prevenció de la transfòbia: el treball per la formació educativa i la inserció laboral de les persones trans
Dient que no son ni homes ni dones volem demostrar que el binomi home�dona i totes les diferencies que s’atribueixen als gèneres masculà i femenà son construïdes i poden ser qüestionades. I que quan la medicina i l’Estat ens defineixen com a trastornats posen en evidencia que les nostres identitats, les nostres vides trastornen el seu sistema. Per això diem que la malaltia no és en nosaltres sinó en el binarisme de gènere.
Ni homes ni dones, el binarisme ens emmalalteix!
Ni homes, ni dones. Ni disfòrics, ni transtornats, ni transsexuals. Només som guerrilleres o guerrillers segons el moment. Pirates del gènere, buscadors de tresors. Som Trans-resistents, Trans-guerrilleres, Trans-ciutadanes, Travolakes, Drag-Kings i Drag-Queens. Dissidents de l’heteropatriarcat.
Jornada de lluita a Barcelona, A Corunha, Bilbo, Brusel.les, Donosti, Gasteiz, Lisboa, Madrid, Paris i Saragossa.
Més info a:
http://guerrilla-travolaka.blogspot.com/2008/09/mani-trans-2008.html |
Mira també:
http://guerrilla-travolaka.blogspot.com/2008/09/mani-trans-2008.html |
This work is in the public domain |