|
|
|
Notícies :: criminalització i repressió : especulació i okupació |
|
Cal canviar de tà ctica en la defensa del territori?
|
|
per Jesús Zamora
Correu-e: multipolka@hotmail.com (no verificat!) |
08 oct 2008
|
escrit per Jesús Zamora, obrer metal•lúrgic jubilat, veí d'Esplugues de Llobregat
i publicat al setmanari Directa www.setmanaridirecta.info |
|
Com és possible aturar els projectes urbanÃstics un cop estan aprovats i beneïts pel poder públic? Com és possible tirar-los enrere un cop s'han iniciat les obres? Això pregunto a la gent que conec de les diverses entitats, plataformes, col•lectius o associacions que es mobilitzen en defensa del territori i contra l'especulació. La resposta que m'acostumen a donar és que cal més gent al carrer i més imaginació. Tenen clar, i jo també, que centenars de persones bloquejant excavadores i paralitzant obres aconseguirien els seus objectius. He parlat amb molta gent que està decebuda, trista o cremada perquè porta anys intentant frenar quelcom que veritablement sembla impossible vivint envoltats de milers i milions de persones que no miren més enllà del seu televisor.
El model “desobediència civilâ€?, és a dir, m'encadeno, em penjo, m'abraço a un arbre... està bé i té la seva grà cia per al gran públic i els mitjans de comunicació burgesos. És aquà on volem arribar? Els “activistesâ€? són bona gent amb ideals que segueixen les tres “Râ€?, tenen un hort a casa i fan de monitors d'esplai. És això el que som? Mai hem trencat un plat o el vidre d'un aparador? Ho volem fer? Hem de fer tot per caure bé a la gent que passa de tot menys de practicar l'esport més estès al paÃs i fora d'ell com és criticar a qui sigui (ja sigui govern o dissidència)?
Hem d'aguantar detencions, multes, judicis, amenaces de presó, indemnitzacions milionà ries i els maldecaps associats com li passa a les meves veïnes i amigues d'Esplugues? Mai he volgut entrar en aquesta espiral repressiva on es troben gairebé 60 persones que han lluitat en defensa de Collserola i contra el pla Caufec. En els conflictes laborals que m'he vist i quan he vist necessari frenar l'avanç d'alguna obra he actuat de nit i ningú m'ha vist, només el meu petit grup d'afinitat. Els resultats han estat similars, potser sense tanta publicitat, però tinc clar que les conseqüències personals han estat molt diferents. I no és perquè m'hagi volgut escaquejar de res, sempre m'he implicat en qualsevol lluita de caire popular i he donat la cara on ha calgut, però no he esperat mai a ningú encadenat a una mà quina o un balcó. Ho sento per les meves amigues però em sembla ridÃcul. Us imagineu quan venien els feixistes a Barcelona el 1939 que els haguéssim esperat dins un bidó de ciment?? Això era malgastar material que podia servir per preparar altres artefactes.
No sé si he aconseguit més o menys que els meus amics, però segur que dormo més tranquil els dies previs als seus judicis i no he passat cap nit a comissaria com li ha passat a més d'un per penjar-se d'una grua o encadenar-se a una mà quina. I qui dorm més tranquil - i no ho dubto- són la gent de Sacresa que agraeixen que es facin accions a les obres a veure si poc a poc els hi paguen la crisi. De moment ja demanen 98.000 euros per tres accions i falten dos judicis amb possibles indemnitzacions de milers d'euros. Com a mÃnim la gent de la Plataforma podria posar publicitat a la seva pà gina web doncs els de Sacresa i els Mossos d'Esquadra són qui més visites fan a www.noalplacaufec.net. Ho han dit ells mateixos als judicis i quan van ser les accions del maig passat aquesta era la seva pà gina d'inici a l'ordinador dels calabossos.
És per moltes coses que crec que hem de canviar de tà ctica, estratègia, mitjans i el que calgui perquè no se'ns quedi cara d'imbècil quan veiem que l'anomenada noviolència no serveix de res més que per acumular multes. Tampoc estic promovent passar a la clandestinitat, però ja que hem decidit sacrificar la nostra vida, fem-ho de manera una mica més intel•ligent i no tant destructiva per a nosaltres. La repressió aconsegueix els seus fins quan no ens deixa treballar plenament per la societat que volem. Endavant les propostes! |
This work is in the public domain |
|
Re: Cal canviar de tà ctica en la defensa del territori?
|
|
per un |
08 oct 2008
|
|
Molt bona carta, i molt bon plantajament, potser difícil a la pràctica, però estic totalment d'acord. |
|
Re: Cal canviar de tà ctica en la defensa del territori?
|
|
per mansuet |
08 oct 2008
|
el que calen son accions directes.
l'objectiu quin és? autar-ho? doncs ensorrem-ho. I seria hora de començar a cercar a responsables i fer-lis pagar.
També és feina nostra començar a pujar en l'escala de valors socials el medi ambient.
Pels poders fàctics amb una multa ja t'han sancionat. Començem a augmentar la pena tocant algo tan preuat com la integritat física als responsables. Potser s'ho pensen dues vegades... |
|
Re: Cal canviar de tà ctica en la defensa del territori?
|
|
per aquesta és l'actitud |
09 oct 2008
|
PLAS, PLAS, PLAS
tant senzill com cert. |
|
Re: Cal canviar de tà ctica en la defensa del territori?
|
|
per pallisses |
09 oct 2008
|
|
Efectivament, potser caldria actuar de manera més "mafiosa" per entendre'ns. O pensar en analogies amb el Lucio Urtubia qui va aconseguir que el Citybank, un dels més poderosos, retirès la denúncia perquè sinó continuava la falsificació... I així va sortir de la presó |
|
Re: Cal canviar de tà ctica en la defensa del territori?
|
|
per fight the power |
09 oct 2008
|
|
Ha arribat el moment de l'ecoterrorisme, més tallers de fabricació d'explosius i menys hippiades |
|
Re: Cal canviar de tà ctica en la defensa del territori?
|
|
per gio |
09 oct 2008
|
És una reflexió interessant però cal ser prudents abans d'encetar noves formes de lluita que puguin generar rebuig per part d'una opinió pública majoritàriament alienada i manipulada pels mitjans de comunicació. Si ens aïllem i som encara més minoritaris estarem més lluny dels nostres objectius, de manera que el que cal fer és moure's per conscienciar al màxim la societat. Ja sé que el panorama és desolador però hem de sumar i no restar; i quan tinguem una suficient massa crítica aleshores podem debatre sobre noves estratègies.
Ànims als que lluiten! No defalliu! |
