|
|
|
Anàlisi :: antifeixisme |
|
La memòria dels guerrillers antifranquistes i els seus propis testimoniatges
|
|
|
per LQSomos |
07 oct 2008
|
|
La transició va ser la catarsi que aparentment ens eximia, com poble espanyol, de vincles o responsabilitats amb el nostre passat proper, que va venir a fer-se llunyà i aliè. |
|
En el nostre paÃs, el trigo-feixisme d'encuny europeu va decretar el que ha d'i no ha de ser objecte de record. Mentre que fa ja dècades la ciutadania europea pot disposar d'alguns llocs per a la memòria i reflectir la memòria en alguns llocs, casos de Auschwitz o Mauthausen, els ideòlegs de la Transició espanyola, model transitiu de l'Estat de terror cap a la Monarquia parlamentà ria borbònica, van dissenyar un univers simbòlic de pau i prosperitat per a tots els espanyols sustentat en l'amnèsia provocada pel profund dolor d'un poble massacrat. La profunda i mortal ferida oberta al juliol de 1936 la van situar en un passat estrany a la nostra història present i la van intentar restañar a força d'ignorar-la.
La transició va ser la catarsi que aparentment ens eximia, com poble espanyol, de vincles o responsabilitats amb el nostre passat proper, que va venir a fer-se llunyà i aliè.
Tot estava i està tan bé orquestrat i intervingut, que no va haver ni hi ha necessitat d'ocultar a la ciutadania qui van ser i són els deslleials i traïdors de la pà tria, doncs els noms dels seus assassins, torturadors, lladres i corruptes estan escrits encara en les plaques que nomenen els carrers dels nostres pobles i ciutats. Són els no llocs de la memòria històrica. Els veritables llocs de la memòria hem de treure'ls a la llum a força de ahondar i remoure el horrendo record dels quals à dhuc sobreviuen, per a construir amb la terra de la fossa comuna, no ja un record digne i perdurable, sinó la necessà ria identitat que com pobles d'Espanya necessitem sentir.
La Llei 52/2007 “per la qual es reconeixen i amplien drets i s'estableixen amidades en favor de qui van patir persecució o violència durant la Guerra Civil i la Dictaduraâ€? en cap cas contempla la reparació del dany, ni la dignificación de les vÃctimes. Els sumaris de l'època franquista que sentencia de criminals lladres, maleantes, parias i escòria social als guerrillers antifranquistes segueixen vigents.
Aquest fet és un repugnant insult, doncs recordem que molts viuen encara i segueixen sent considerats legalment com indignes espanyols. ALS guerrillers, guerrilleres, als seus punts de suport, no se'ls ha reconegut social, polÃtica, cultural, econòmica i històricament la seva aportació a la consecució de les llibertats aconseguida a força de sang, dolor, presó, mort, repressió i, sobretot, per la valentia d'enfrontar fins a les seves últimes conseqüències la defensa de la legalitat republicana trencada. Els nostres herois nacionals, homes i dones d'avançada ancianidad, veuen com se'ls passa la vida mentre se segueix decretant la seva no existència.
És grà cies al laboriós i silenciat treball d'investigadors, a l'obstinació de les associacions de la memòria històrica, dels familiars i amics de les vÃctimes, a la incessant activitat guerrillera dels guerrillers, que avui podem disposar de dades i coneixements que estan servint per a incorporar-los a la nostra memòria fent-la visible, després de punts i imperdonables anys de invisibilización còmplice.
Perquè sabem que la nostra identitat com poble, com pobles d'Espanya, es configura al voltant del record. Aquesta és l'ensenyament impartit avui pel moviment guerriller espanyol. Perquè la memòria no s'oposa a l'oblit, ja que el contrari de l'oblit és la conservació dels fets.
“Només mor del tot el infecundo�, ens va dir el guerriller Sever. De tal calat és la fecunditat de la sembra guerrillera, a pesar dels cèrcols i tancats privats que delimiten cases i paraules, que fins a les trencades i els turons estan prenyats de llavors insurgentes, el fruit de les quals neix exigint “l'alliberament objectiu de la misèria�. I un matà la coloma, l'olor del romanà i el llorer, i un matà el record
“I un matà tot estava cremant,
i un matà les fogueres
sortien de la terra
devorant éssers,
i des de llavors foc,
pólvora des de llavors,
i des de llavors sang.
(…)
i pels carrers la sang dels nens
corria simplement, com sang de nens.
(…)
Enfront de vosaltres he vist la sang
d'Espanya aixecar-se
per a ofegar-vos en una sola ona
d'orgull i de ganivets!
(…)
Generals
traïdors:
mireu la meva casa morta,
mireu Espanya trencada:
però de cada casa morta surt metall cremant
en comptes de flors,
però de cada buit d'Espanya
surt Espanya,
però de cada nen mort surt un fusell amb ulls,
però de cada crim neixen bales
que us trobaran un dia el lloc
del cor.�
I el lector es preguntarà a què vénen avui i aquà aquestes proclames. Quin és el sentiment o la raó que justifica remoure les cendres del passat. Doncs cal dir bé clar que no ens mou el rancor, els dolors o la venjança, sinó l'amor pels meus compatriotes que amb els seus fusells en les forests i la propaganda en els carrers segueixen donant-nos la veu d'alerta
“Veniu a veure la sang pels carrers,
veniu a veure
la sang pels carrers,
veniu a veure la sang
pels carrers!� (1)
Des de l'Homenatge als Guerrillers, Santa Creu de Moya, Cuenca.
LQSomos. Beatriz MartÃnez RamÃrez. 5 d'octubre de 2008.
Más articles de l'autora
(1) Versos de “Espanya en el cor: himne a les glòries del Poble en les Guerres.� Pablo Neruda. Font, URL http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/058162875880583064544 |
Mira també:
http://www.loquesomos.org
http://www.lagavillaverde.org/NOVENAS/XX%20dia%20guerrillero/adhesiones.htm
|
This work is in the public domain |
|
Re: La memòria dels guerrillers antifranquistes i els seus propis testimoniatges
|
|
per Jaume |
08 oct 2008
|
|
Muy bueno, salud. |
