Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: @rtivisme
Nosaltres si que odiem Barcelona
04 oct 2008
Estic ensenyant a llegir al meu gat, per això ens mirem un llibre infantil que acaba de sortir: Odio Barcelona. A veure, gat mèu, llegeix: âEn un escenario político-social desquiciado por los rigores del pensamiento unidireccional, la especulación inmobiliaria y el silenciamiento sistemático de cualquier voz discordante este libro, compuesto por doce ensayos escritos por los autores más jóvenes e interesantes del panorama literario barcelonés, se erige en un grito dislocado y subversivo...â? I visca la revolució, i Che Guevara, i Ronald McDonald i si eres joven y rebelde coca-cola te comprende.
agbar.jpg
Ja em dispensaran, però després de llegir el llibre no puc parar de fer-me preguntes en forma dâarengada escapçada.

Primera pregunta: A Barcelona ja només es pot odiar en castellà? Aquest llibre ho demostra i no, exclusivament, perquè tots els autors escriguin en castellà (o el projecte estigui pensat així. A veure si algun editor espavilat fa un Odio Barcelona en català: crec que ens enduríem sorpreses), sinó perquè la Barcelona que ells dibuixen és únicament de mirada castellana, espanyola, internacionalista, revolucionària de PVC; filla dâun esnobisme gandul; moderna dâestupidesa; mentalment deshonesta, per això els vénen basques de pronunciar o mirar la lletra C: Catalunya, català (dislèxia, analfabetisme existencial? Cal anar a lâoculista?). Per ells això és la prova de lâincivisme del segle XXI. Sí, els autors ho negaran i també voldran escopir-me, però ho demostraré i sense fer gàrgares.

Aquest llibre que vol ser (i em sembla molt bé i hi puc estar molt dâacord) una crítica a la Barcelona dâavui ignora, o vol fer-ho, que hem passat dâodiar Barcelona en català a només poder odiar-la en castellà. Els autors salivegen amb la Barcelona âcanallaâ? de Vázquez Montalbán; el pijoaparte de Marsé; els ionquis dels vuitanta... Però i abans? I també ara. Clar ells o no en tenen idea, o no la volen tenir. No existeix. El coitus interruptus de la Guerra Civil i aquest franquisme coala que encara duem a les esquenes han fet i estan fent molta feina. Bé, i el càncer del progressisme de pin i el bufet lliure de frenopàtic: ciutadanisme del món; pseudocosmopolitisme; tontisme, burrisme, orellisme, capgrossisme... Vaja, la democràcia de la farsa, lâempresa colâ¢lectivitzada del gat per llebre.

Si aquests autors revolucionaris els agrada la Barcelona lliure, esvalotada, corrupta, que llegeixin els originals: el Juli Vallmitjana de principis del XX, que aprenguin quan sâatracava en català, i âsâatxantavaâ? (paraula apropiada pel quillisme) perquè venia la âbòfiaâ? i potser havies de treure la âxuriâ?. O bé la Barcelona de la Primera Guerra Mundial, ciutat que es va convertir en la capital mundial de la depravació: droga, prostitució, pispes, transvestits...i tot el que un es pugui embeinar per qualsevol orifici. Per tant, el parc temàtic dels que es queixen els autors en que sâha transformat Barcelona ja estava muntat a principis de segle. El Raval, el districte cinquè, el xino.. El Port Aventura del vici, la indústria més rendible i eterna, ja la teníem i, a més, és un invent nostre: de la literatura, del periodisme català. Hem creat icones planetàries: âel carterista barceloní ha contribuït a donar un relleu internacional a la nostra ciutatâ?, explicarà el súper reporter Domènec de Bellmunt, el 1930. O us penseu que aquesta imitació apegalosa, de caramel infantil, que feu del nou periodisme (que ja no és nou i està suat i fa mala olor), xatos, això, ja ho vam començar a fer a Catalunya, i en català, fa un segle.

Però qui penseu que ha explicat aquell món de llibertat i corrupció pel qual tant flipeu plexiglàs? Llegiu Pitarra; Rafael Nogueras Oller; Jaume Passarell i tota la colla del Bar del Centro; Josep Maria Planes; Domènec de Bellmunt; Josep Maria Lladó... Tots ignorats, perquè són catalans, perquè han escrit en català, és clar. Els noms no ens els acabaríem, bé potser sí, perquè ja va dir Francesc Pujols, aquell tristíssim 1939, que als catalans tot això ens costarà molt car i potser sí que ens els acabaran. Lâespoli físic i espiritual ha estat una festa dâaniversari infantil.

No és que Barcelona -i Catalunya- sigui una puta com dieu, és que som la mare honesta de la que abusen violentament i a sobre ens denuncien per violació a nosaltres. Ja ho va deixar escrit el gran Joan Sacs, el 1923: âAquesta Barcelona inurbana, on totes les sutzures tenen acolliment, no podia ser per menys dâassenyalar-se com lâestatjadora benevolent dels captaires de totes les Espanyes. Els pidolaires professionals i taüls de totes les províncies espanyoles no tenen altre ideal que arraconar les pessetes necessàries per fer el viatge de Barcelona i quedar-sâhi incrustats com una paparra.â?. Aquí ve tothom, dâEspanya, França, o Silvània i seâns munta a sobre.

Però Barcelona és així, i així lâestimem. Ãs la âBarcelona femerâ?, que el 1913 va batejar Prudenci Betrana; La âRamblotaâ? âenlletgidaâ? i âdescaracteritzadaâ?, dels anys vint; la âBarracópolisâ? de tuberculosi i tifus... Barcelona bruta, sorollosa, plastificada, sempre ha estat així. Potser ho desconeixeu perquè no teniu identitat i també potser voleu ignorar que sí que hi ha una cosa que ha deixat dâexistir en aquesta Barcelona dâavui.

Vosaltres odieu Barcelona perquè el gin-tonic us costa un euro més, però dâaltres odiem Barcelona perquè ja no és que no sentim ni per casualitat la nostra llengua, que és el català, ni perquè ningú no ens entengui enlloc, és que a sobre ens miren amb mala cara, raresa, indiferència i també amb mala educació: els catalans ja no existim a Barcelona. Aquesta és la ciutat que ha deixat dâexistir. Però tranquils, que el vostre gin-tonic us el podreu beure igual i fareu la revolució a costa nostra, els morts ja els posem nosaltres, com sempre.

This work is in the public domain

Comentaris

Re: Nosaltres si que odiem Barcelona
04 oct 2008
molt bon escrit
Re: Nosaltres si que odiem Barcelona
04 oct 2008
t`.estimo barcelona, t,estimo por maca i por bruixa, i tens espirit almogavar, volem que siguis negoci pero la teva anima es llibertaria.
Re: Nosaltres si que odiem Barcelona
04 oct 2008
ho has escrit malament: te esperit alodovar, no almogavar.
Re: Nosaltres si que odiem Barcelona
04 oct 2008
L'escrit, la crítica que fas, m'ha enganxat molt i m'ha agradat. Jo soc dels que vam nèixer a Ciutat Vella. Y comparteixo la teva acritud, ...

el que no puc compartir es el vicimisme aquest de pensar que tota la gent que fa algo per canviar això sigui algú que a la volta de la cantonada ens vengui per un gin tònic. La lluita, la crítica, la literatura, tot és un aprenentatge.
Re: Nosaltres si que odiem Barcelona
04 oct 2008
Francesc Canosa, no se qui ets, però chapeau!.
Els espanyols només volen Barcelona per passar-s'ho bé.
Re: Nosaltres si que odiem Barcelona
04 oct 2008
ja, com brama l'ecspainoliet. et fot ràbia que algú reivindiqui el que és just. Aqui som catalans!
Re: Nosaltres si que odiem Barcelona
04 oct 2008
Molt bon text!
Re: Nosaltres si que odiem Barcelona
05 oct 2008
No sé de quin llibre parles. La teva crítica, però, és apassionada i literària. M'ha agradat llegir-la. Però és esbiaixada. Que jo sàpiga, la gent que governa en aquestes contrades, a tots dos cantons de la Plaça Sant Jaume, que són els qui estan fent la Barcelona que ara tenim -especulació, coartada del civisme, expulsió de classes populars o lumpens del centre de la ciutat, projectes com els de la urbanització dels terrenys del Barça...-, són catalans i fan obstentació del seu catalanisme.

Si vols odiar Barcelona en català, doncs fes tu mateix un llibre en aquest sentit.
Re: Nosaltres si que odiem Barcelona
06 oct 2008
Sensacional!!!!
Colera camping CNT