|
|
|
|
|
Notícies :: @rtivisme |
|
Nosaltres si que odiem Barcelona
|
|
|
per Francesc Canosa |
04 oct 2008
|
|
Estic ensenyant a llegir al meu gat, per això ens mirem un llibre infantil que acaba de sortir: Odio Barcelona. A veure, gat mèu, llegeix: “En un escenario polÃtico-social desquiciado por los rigores del pensamiento unidireccional, la especulación inmobiliaria y el silenciamiento sistemático de cualquier voz discordante este libro, compuesto por doce ensayos escritos por los autores más jóvenes e interesantes del panorama literario barcelonés, se erige en un grito dislocado y subversivo...â€? I visca la revolució, i Che Guevara, i Ronald McDonald i si eres joven y rebelde coca-cola te comprende. |
|
Ja em dispensaran, però després de llegir el llibre no puc parar de fer-me preguntes en forma d’arengada escapçada.
Primera pregunta: A Barcelona ja només es pot odiar en castellà ? Aquest llibre ho demostra i no, exclusivament, perquè tots els autors escriguin en castellà (o el projecte estigui pensat aixÃ. A veure si algun editor espavilat fa un Odio Barcelona en català : crec que ens endurÃem sorpreses), sinó perquè la Barcelona que ells dibuixen és únicament de mirada castellana, espanyola, internacionalista, revolucionà ria de PVC; filla d’un esnobisme gandul; moderna d’estupidesa; mentalment deshonesta, per això els vénen basques de pronunciar o mirar la lletra C: Catalunya, català (dislèxia, analfabetisme existencial? Cal anar a l’oculista?). Per ells això és la prova de l’incivisme del segle XXI. SÃ, els autors ho negaran i també voldran escopir-me, però ho demostraré i sense fer gà rgares.
Aquest llibre que vol ser (i em sembla molt bé i hi puc estar molt d’acord) una crÃtica a la Barcelona d’avui ignora, o vol fer-ho, que hem passat d’odiar Barcelona en català a només poder odiar-la en castellà . Els autors salivegen amb la Barcelona “canallaâ€? de Vázquez Montalbán; el pijoaparte de Marsé; els ionquis dels vuitanta... Però i abans? I també ara. Clar ells o no en tenen idea, o no la volen tenir. No existeix. El coitus interruptus de la Guerra Civil i aquest franquisme coala que encara duem a les esquenes han fet i estan fent molta feina. Bé, i el cà ncer del progressisme de pin i el bufet lliure de frenopà tic: ciutadanisme del món; pseudocosmopolitisme; tontisme, burrisme, orellisme, capgrossisme... Vaja, la democrà cia de la farsa, l’empresa col•lectivitzada del gat per llebre.
Si aquests autors revolucionaris els agrada la Barcelona lliure, esvalotada, corrupta, que llegeixin els originals: el Juli Vallmitjana de principis del XX, que aprenguin quan s’atracava en català , i “s’atxantavaâ€? (paraula apropiada pel quillisme) perquè venia la “bòfiaâ€? i potser havies de treure la “xuriâ€?. O bé la Barcelona de la Primera Guerra Mundial, ciutat que es va convertir en la capital mundial de la depravació: droga, prostitució, pispes, transvestits...i tot el que un es pugui embeinar per qualsevol orifici. Per tant, el parc temà tic dels que es queixen els autors en que s’ha transformat Barcelona ja estava muntat a principis de segle. El Raval, el districte cinquè, el xino.. El Port Aventura del vici, la indústria més rendible i eterna, ja la tenÃem i, a més, és un invent nostre: de la literatura, del periodisme català . Hem creat icones planetà ries: “el carterista barcelonà ha contribuït a donar un relleu internacional a la nostra ciutatâ€?, explicarà el súper reporter Domènec de Bellmunt, el 1930. O us penseu que aquesta imitació apegalosa, de caramel infantil, que feu del nou periodisme (que ja no és nou i està suat i fa mala olor), xatos, això, ja ho vam començar a fer a Catalunya, i en català , fa un segle.
Però qui penseu que ha explicat aquell món de llibertat i corrupció pel qual tant flipeu plexiglà s? Llegiu Pitarra; Rafael Nogueras Oller; Jaume Passarell i tota la colla del Bar del Centro; Josep Maria Planes; Domènec de Bellmunt; Josep Maria Lladó... Tots ignorats, perquè són catalans, perquè han escrit en català , és clar. Els noms no ens els acabarÃem, bé potser sÃ, perquè ja va dir Francesc Pujols, aquell tristÃssim 1939, que als catalans tot això ens costarà molt car i potser sà que ens els acabaran. L’espoli fÃsic i espiritual ha estat una festa d’aniversari infantil.
No és que Barcelona -i Catalunya- sigui una puta com dieu, és que som la mare honesta de la que abusen violentament i a sobre ens denuncien per violació a nosaltres. Ja ho va deixar escrit el gran Joan Sacs, el 1923: “Aquesta Barcelona inurbana, on totes les sutzures tenen acolliment, no podia ser per menys d’assenyalar-se com l’estatjadora benevolent dels captaires de totes les Espanyes. Els pidolaires professionals i taüls de totes les provÃncies espanyoles no tenen altre ideal que arraconar les pessetes necessà ries per fer el viatge de Barcelona i quedar-s’hi incrustats com una paparra.â€?. Aquà ve tothom, d’Espanya, França, o Silvà nia i se’ns munta a sobre.
Però Barcelona és aixÃ, i aixà l’estimem. És la “Barcelona femerâ€?, que el 1913 va batejar Prudenci Betrana; La “Ramblotaâ€? “enlletgidaâ€? i “descaracteritzadaâ€?, dels anys vint; la “Barracópolisâ€? de tuberculosi i tifus... Barcelona bruta, sorollosa, plastificada, sempre ha estat aixÃ. Potser ho desconeixeu perquè no teniu identitat i també potser voleu ignorar que sà que hi ha una cosa que ha deixat d’existir en aquesta Barcelona d’avui.
Vosaltres odieu Barcelona perquè el gin-tonic us costa un euro més, però d’altres odiem Barcelona perquè ja no és que no sentim ni per casualitat la nostra llengua, que és el català , ni perquè ningú no ens entengui enlloc, és que a sobre ens miren amb mala cara, raresa, indiferència i també amb mala educació: els catalans ja no existim a Barcelona. Aquesta és la ciutat que ha deixat d’existir. Però tranquils, que el vostre gin-tonic us el podreu beure igual i fareu la revolució a costa nostra, els morts ja els posem nosaltres, com sempre. |
This work is in the public domain |
Comentaris
|
Re: Nosaltres si que odiem Barcelona
|
|
per barsalunina |
04 oct 2008
|
|
molt bon escrit |
|
Re: Nosaltres si que odiem Barcelona
|
|
per barcelona |
04 oct 2008
|
|
t`.estimo barcelona, t,estimo por maca i por bruixa, i tens espirit almogavar, volem que siguis negoci pero la teva anima es llibertaria. |
|
Re: Nosaltres si que odiem Barcelona
|
|
per no |
04 oct 2008
|
|
ho has escrit malament: te esperit alodovar, no almogavar. |
|
Re: Nosaltres si que odiem Barcelona
|
|
per uauh |
04 oct 2008
|
L'escrit, la crítica que fas, m'ha enganxat molt i m'ha agradat. Jo soc dels que vam nèixer a Ciutat Vella. Y comparteixo la teva acritud, ...
el que no puc compartir es el vicimisme aquest de pensar que tota la gent que fa algo per canviar això sigui algú que a la volta de la cantonada ens vengui per un gin tònic. La lluita, la crítica, la literatura, tot és un aprenentatge. |
|
Re: Nosaltres si que odiem Barcelona
|
|
per a minuscula. |
04 oct 2008
|
Francesc Canosa, no se qui ets, però chapeau!.
Els espanyols només volen Barcelona per passar-s'ho bé. |
|
Re: Nosaltres si que odiem Barcelona
|
|
per ecssspaniolets |
04 oct 2008
|
|
ja, com brama l'ecspainoliet. et fot ràbia que algú reivindiqui el que és just. Aqui som catalans! |
|
Re: Nosaltres si que odiem Barcelona
|
|
per x |
04 oct 2008
|
|
Molt bon text! |
|
Re: Nosaltres si que odiem Barcelona
|
|
per ? |
05 oct 2008
|
No sé de quin llibre parles. La teva crítica, però, és apassionada i literària. M'ha agradat llegir-la. Però és esbiaixada. Que jo sàpiga, la gent que governa en aquestes contrades, a tots dos cantons de la Plaça Sant Jaume, que són els qui estan fent la Barcelona que ara tenim -especulació, coartada del civisme, expulsió de classes populars o lumpens del centre de la ciutat, projectes com els de la urbanització dels terrenys del Barça...-, són catalans i fan obstentació del seu catalanisme.
Si vols odiar Barcelona en català, doncs fes tu mateix un llibre en aquest sentit. |
|
Re: Nosaltres si que odiem Barcelona
|
|
per Raskolnikov |
06 oct 2008
|
|
Sensacional!!!! |
|
|
