Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: educació i societat
Les perspectives del moviment estudiantil actual
02 oct 2008
Respostes a una breu entrevista sobre el moviment estudiantil actual, realitzada per estudiants de la Universitat Autònoma de Barcelona via correu electrònic.
006.jpg
1. Quina evolució ha experimentat el moviment Estudiantil des del 2006 fins l'actualitat?

Per ser precisos, el cicle actual del moviment estudiantil s'inicia a l'estiu del 2005, amb la preparació del que seran les jornades de lluita del 17 de novembre d'aquell any, decidint de situar les reivindicacions en una data assenyalada i reconeguda internacionalment (Dia Internacional de l'Estudiant). Allà s'hi havia arribat després d'una trajectòria força satisfactòria amb les campanyes contra la LOU del PP i la guerra de l'Iraq, que havien mobilitzat milers de persones. I això és rellevant, perquè a partir del curs 2005-2006 es va començar a enfocar tota la problemàtica de la reforma universitària que nosaltres, estudiants, vam batejar com a "Procés de Bolonya", amb una actitud i alguns mètodes llegats de l'etapa anterior, en què era molt senzill treure la gent al carrer.

Això va fer que en un primer moment les expectatives fossin altes, hi hagués una revigorització de la PMDUP (Plataforma Mobilitzadora en Defensa de la Universitat Pública, que aplega assemblees d'estudiants de les universitats públiques de Barcelona i els sindicats AEP i SEPC) i es tingués en cap una estratègia molt marcada per la mobilització i la visibilització pública del rebuig estudiantil, al carrer i als mitjans. A poc a poc, es van fer evidents uns certs símptomes d'estancament. En cada mobilització no aconseguíem que hi hagués més gent que a l'anterior (ans al contrari, de vegades fins i tot n'érem menys), i això va motivar que ens plantegéssim un canvi en el discurs, que s'apropés més a les problemàtiques quotidianes de l'alumnat: beques, pràctiques, horaris, desaparició d'assignatures i de carreres, etcètera. Això va donar fruits, a partir del curs 2007-2008, amb la vitalitat que es va demostrar a les setmanes de lluita i manifestacions del 15 de novembre i del 6 de març. A més, el fet que a la Universitat Autònoma es produissin diversos incidents de gravetat, molt especialment l'entrada dels Mossos d'Esquadra a la Facultat de Lletres i la posterior càrrega contra estudiants asseguts al terra, va facilitar que la crida es fes extensiva a més persones i que la vaga i la manifestació fossin més exitoses.

Tanmateix, el moviment estudiantil continua enquistat en unes formes de fer que demostren molt poca profunditat política, i sense abordar de forma seriosa una sèrie de debats que són imprescindibles i que ja s'han ajornat massa vegades: la comunicació, interrelació i cooperació amb el professorat i el personal laboral de la universitat; la reflexió crítica i seriosa sobre política universitària, amb voluntat d'establir tesis i estratègies que vagin més enllà de "la mobilització per la mobilització"; l'abandonament de la faceta més estètica, sectària i excloent de la protesta estudiantil que ens condemna en una ocasió i en una altra a l'aïllament i ens imposa un sostre de mobilització contra el que ja ens hem topat prou... I sobretot, la fi necessària de les lluites fratricides i de l'avantguardisme infantil en el si de les assemblees estudiantils i entre les organitzacions d'estudiants, tot entenent que des de posicions divergents en alguns aspectes i mètodes es pot avançar envers el mateix objectiu, en base al respecte als acords col·lectius, la tolerància i la definició conjunta de punts a assolir.


2. Quin impacte ha produït en la societat, i en concret en els estudiants, de manera general i especialment amb el procés de Bolonya? Han aconseguit els estudiants alguna cosa?

Pel que fa a l'impacte produït, el que ha aconseguit el moviment estudiantil fonamentalment ha estat la irrupció amb força en l'escenari mediàtic i polític (molt més en el primer que no pas en el segon) del debat sobre política universitària, fent més evident la contraposició d'idees existents entorn al model d'universitat i al futur de l'ensenyament superior que existeix entre forces polítiques, gerències i direccions de centres universitaris i, més perillós que els altres, el sector empresarial. Les reiterades mobilitzacions i campanyes de sensibilització de les reformes han fet inevitable que se'n parlés, fins i tot aconseguint en algunes ocasions quotes prou altes de presència als mitjans de comunicació (editorials i articles d'opinió als diaris, aparició en televisió i ràdio, etcètera).

Tanmateix, considero que els i les estudiants no hem sabut fixar de forma adequada els paràmetres d'aquest debat en funció dels nostres interessos. Sovint ha primat massa la posició irreductible i bastant infantil de la confrontació absoluta a tots els elements i sectors inclosos en el complex procés de reformes, evitant així la possibilitat d'establir aliances tàctiques amb determinats sectors entorn a aspectes centrals: finançament, beques, accés universal, qualitat de la docència, model d'estudiant... El fet que s'hagi optat, no sense friccions internes, per una posició de cara a l'exterior que es traduïa en un "amb nosaltres o contra nosaltres", des de posicions irreconciliables amb ningú altre, ha perjudicat la potencial força expansiva que el moviment estudiantil havia aconseguit després de les mobilitzacions de tres anys seguits (entre el 2005 i el 2008). S'ha perdut la possibilitat d'incloure a més estudiants que puguin convergir amb el projecte de tranformació de la universitat en qüestions concretes, s'ha ignorat la possibilitat de dialogar amb professorat i fins i tot algunes direccions de Facultat en la via de trobar mitjans de pressió més eficients i representatius de cara a la institució i a l'Administració... en definitiva, s'ha apostat per una posició tan lloable i purista com estèril i inoperant a la llarga. Si els èxits dels estudiants només es medeixen numèricament a partir de la gent participant en les seves estructures d'organització, sense transcendir en un autèntic moviment social que aglutini més enllà de les aules, sempre tindrem les de perdre.


3. Quins punts forts i febles té el moviment Estudiantil de la UAB?

El moviment estudiantil de l'Autònoma gaudeix d'una llarga trajectòria i d'una tradició assembleària que esdevé un factor determinant en un sentit organitzatiu, a diferència d'altres universitats, campus o facultats que no tenen un llegat de protesta com el nostre o que el van perdre de forma pràcticament irrecuperable. Això significa que a la UAB, de forma gairebé inherent al caràcter del campus, existeixen estructures de base en forma d'assemblees d'estudiants, que permeten arribar a un nivell de treball, presència, mobilització i projecció cap a tota la comunitat universitària gens despreciable. Ara bé, de vegades això mateix acaba tornant-se un punt feble, en el moment en què les persones implicades en el moviment assembleari o en les diverses organitzacions d'estudiants que existeixen a la UAB, juguen a "bons i dolents" i cauen en l'avantguardisme més inútil. Em refereixo a quan es planteja la manera de fer que depassa el caràcter representatiu de l'assemblea i entra en oposició directa a la resta d'alumnes que no estan políticament posicionats o actius.

El moviment estudiantil, per definició, ha d'ésser la punta de llança en el marc de l'associacionisme i la vida universitària, però això no significa que s'hagi de considerar al marge de la resta d'àmbits de socialització existents; tot el contrari, ha de ser capaç d'implicar de forma transversal el conjunt dels i les estudiants i més enllà, sempre plantejant el conflicte d'una forma incloent, per a guanyar-se el suport i la confiança de la comunitat estudiantil, no des d'una visió de "salvapàtries". En aquest sentit, de vegades a l'Autònoma l'arrelament de les assemblees és més intensiu que no pas extensiu: poca gent s'hi involucra molt, quan el desitjable seria que molta gent s'hi involucrés de forma variable. Aquesta dicotomia, i la reflexió entorn al paper rellevant i representatiu de les assemblees, a més del model assembleari i dels mecanismes per a garantir la igual participació i capacitat de decisió de tothom, poden tornar-se punts febles si no s'aborden amb suficient valentia.


4. Quines expectatives de futur té el moviment Estudiantil contra en Pla Bolonya?

Aquesta és una pregunta perillosa. És perillosa perquè planteja allò que abans comentava, el "tot-o-res", els estudiants contra el món. Malauradament, a aquestes alçades no sóc tan optimista com ho era quan va començar el canvi de cicle en el moviment estudiantil. Les opcions més irreductibles favorables a aturar absolutament qualsevol bri de la reforma no responen a una anàlisi rigorosa de la realitat. Hi ha massa dimensions, massa autors implicats, i massa batalles per a combatre, i nosaltres no hem sabut conduir un procés d'acumulació de forces suficient per a plantejar-nos un pols seriós amb tots els sectors que tiren endavant les múltiples facetes de la reforma.

Un cop assumida aquesta bufetada de realitat, considero que malgrat tot les expectatives podrien ser àmplies, en el camí d'aconseguir posar el dit a la nafra en les nombroses instàncies en què s'acorda el rumb dels canvis, aprofitant tota la capacitat de decisió, negociació i pressió que es pugui: en les comissions pels nous plans d'estudi (que ara mateix i a curt termini són el forat més negre de tot el panorama), en els òrgans de direcció de les universitats (que es mostri, de forma evident, el rebuig estudiantil a determinades decisions que no han tingut un origen ni una acceptació democràtica) i, evidentment, al carrer. Però la via no ha de ser la que veníem fent, d'actors messiànics i coratjosos que s'enfrontaven sols contra el gegant. Crec que seria molt més útil i fructífer plantejar-se d'una vegada les aliances amb altres sectors -professorat, PAS, deganats-, tenint molt clar que això implicaria la renúncia a alguns objectius i a moltes exigències de màxims, però que possibilitaria unir més forces per a garantir el caràcter públic de la universitat i la seva dimensió social.

Aquest és l'objectiu fonamental, i és una qüestió que ens transcendeix i que implica la nostra generació i totes les que vindran després. La importància de la seva consecució ha de passar per sobre de qualsevol interès corporativista o d'actitud estètica. Fins que no despertem d'aquest joc de nens i ens plantegem l'escenari com una conjuntura històrica crucial per a la continuïtat de la universitat pública, no entendrem la necessitat d'enfocar la lluita d'una forma madura, conseqüent i autènticament revolucionària.
Mira també:
http://klareto.blogspot.com

This work licensed under a
Creative Commons license

Comentaris

Re: Les perspectives del moviment estudiantil actual
02 oct 2008
Així és com veieu la situació des dels despatxos de l'AEP?
Molt millor començar a pactar els nous plans d'estudi no? Tan sols una cosa, es una desició vostra o hi ha hagut trucadeta d'ICV?
Re: Les perspectives del moviment estudiantil actual
02 oct 2008
M’agradaria discutir alguns dels teus plantejaments i posicions aixi com altres apreciacions aue crec que no son del tot precises :


En primer lloc en el teu anàlisis t’oblides de dir el perquè va ser relativament fàcil mobilitzar la gent al carre durant la lluita de la LOU i la guerra de l’Irak . La presència al Govern estatal del PP va provocar que els partits a l’oposicio i els mitjans sota el seu control (publics i privats) toleressin les mobilitzacions estudiantils i hi donessin una cobertura important ja que aquestes jugaven al seu favor pel que fa a les curses electorals que venien. Per altra banda crec que en cap part del document esmentes la LUC i la lluita estudiantil que va comportar. També comets un error, menor, al no esmentar que al començament de la lluita contra l’EEES la confluència orgànica entre l’Alternativa ESTEL i la CEPC (aue donaria lloc al SEPC) encara no s’havia produit i aue totes dues organitzacions formaven part de la PMDUP.

Posteriorment dius que es va tendir cap a una estratègia de mobilitzacions massives ens va dur cap a l’estancament i en un descens de manifestants. Crec aue aqui fas un salt temporal una mica barroer i ignores per exemple la repressio dels mossos d’esquadra contra el moviment estudiantil. En l’estrena dels mossos a Barcelona hi van haver 46 detinguts a la manifestacio del 2005 i uns 10 a la de l’any següent. Dinamica que continuaria amb els fets del Salo de l’ensenyament, de les tancades de l’any passat i amb un exagerada presència policiaca a les « inofensives » manifestacions d’estudiants dels darrers anys.
Tot i aixi si que estic d’acord que hi va haver un estancament al veure que les formes de lluita no eren les adequades per provocar una incidència real i transformar la situacio. Tambe crec que es bo per qualsevol lluita, tal i com es va fer, conduir la reivindicacio d’un terreny purament ideologic cap a la denuncia de l’aplicacio concreta de la llei. Sense perdre mai de vista el marc general d’una llei lligada a la lliberalitzacio neoliberal d’un dels principals sectors publics.
Pero crec que tu fas un analisi esbiaixat de la situacio de l’any passat : Va haver-hi una presència mes notable a les manifestacions del novembre i del Març, pero aixo no vol dir que aquestes fossin mes exitoses o contribuissin d’una manera significativa en la lluita. Aleshores ja s’havia començat a produir per alguns sectors del moviment diferents reflexions sobre els metodes de lluita que alguns veiem que no duien enlloc. Omplia de moral a la militancia veure una manifestacio mes o menys multitudinaria …. Pero aixo no es traduia en avenços concrets. Aleshores va ser quan es va decidir optar per altres vies de lluita mes directes com les tancades a les universitats, que si van ser abortades, van donar certs fruits, van tenir una bona repercussio als seus mitjans i van obrir un nou ventall de possibilitats a la lluita. Tambe em sorpren encara que trobo assenyat que valoris positivament la tancada de lletres i la vaga de l’Autonoma , quan des de l’AEP no vau estar d’acord amb aquests metodes.

En el darrer paragraf d’aquest punt es sens dubte el pitjor, perque pqrles d’aliançes estrategiques amb els sectors de la universitats tals com els docents o el PAS com si aquests fossin subjectes organitzats quan en tots aquests anys de lluita el professorat catala, exceptuant cassos punctuals no s’ha articulat contra Bolonya. Ha estat en el darrer any aue s’ha forjat algun manifest de rebuig, com el promogut per l’ex rector de la UPC o altres professors univesitaris vinculats al PCC i a l’orbita d’EUIA.
No puc si no pensar malevolament sobre el que tu anomenes « reflexio critica i seriosa » « mobilitzacio per la mobilitzacio » « faceta estetica » « avantguardisme infantil », es pot llegir entre linies a qui van dirigits i em sento aludit com suposo que es sentiran altres companys. I crec sincerament que vas molt errat, perque precisament el que vam intentar provocar des del SEPC i algunes assemblees de facultat i que es va materialitzar amb les propostes aue es van dur a terme al si de la PMDUP i aue van provocar la seva fi van ser les ansies d’anar mes enlla de superar l’estancament i d’enfortir la lluita contra Bologna des d’un punt de vista obert pero sense renuncies, donant mes pes a les assemblees de facultat en front a les organitzacions sindicals.
La radicalitat no és dolenta com volen fer creure des del pensament dominant, va a « la rel » del conflicte i proposa una lluita consequent amb aquest platejament. La radicalitat com qualsevol altre posicio es dolenta si no va acompanyat d’una reflexio certera i profonda i crec aue en aquest cas encara que vulguis revestir el teu analisis d’una façana d’adjectius aquest es parcial i esbiaixat. Per exemple crec que mesurar l’impacte de la lluita en la societat o el seu nivell de penetracio amb la repercussio que hi hagut als mitjans es una forma d’analisis massa simplista.
Dius que hi hagut posicions « massa irredutibles o infantils », pero el que jo veig i el que no queda clar en el text, encara que es pot endevinar, és : Quins son els objectius d’aquesta lluita ? reformar la seva aplicacio ? aconseguir un moviment estudiantil fort (aseemblees . ..) ?
L’experiencia m’ha demostrat, i es una opinio exclusivament personal, que en la lluita estudiantil, a vegades aglutinar punctualment a molta gent darrera un acte o una pancarta no dona fruits a llarg termini, com per exemple en el cas de la Guerra a l’Irak o en algunes manis. Perque el grqu de polititzacio i de compromis a llarg termini acostuma a ser baix. El moviment estuadiatil pateix endemicament d’una falta d’estructura notable que provoca i un baix temps de residencia de la militancia, aixi doncs crec que en certes ocasions es mes important tenir un nucli embrionari poc nombros pero molt actiu de militancia en una facultat que dinamitzi les estructures de participacio estudiantil i que mantingui una ferma linia politica tant ideologica com assemblearia, d’aquesta forma a llarg termini s’aconsegueix mobilitzar i sobretot apropar i polititzar a molta gent, potser menys que amb l’altra opcio, pero amb una conciencia i una implicacio majors.

Aixi doncs, company Claret deixem enrere posicions possibilistes i bastim un moviment estudiantil fort i transversal que constitueixi un veritable focus d’infectacio (polititzacio) per a gran quantitat de joves d’aquest pais. Des d’un punt de vista rupturista i anticapitalista, perque nomes aixi podrem « acumular forces » i crear una massa critica que comporti canvis mes substancials en un futur.


Salut i
Endavant amb les que lluiten


Boi Sagarra
Re: Les perspectives del moviment estudiantil actual
02 oct 2008
Quina repassada t'han fotut Claret (això de la K... tant guai...)i a més, amb bases, de la manera més correcta possible. Perfecte reflexió exiliat!

AEP, deixeu de fer expansió per partits quealgun dia van ser conseqüents però que han acabat infectats per la poltrona
Re: Les perspectives del moviment estudiantil actual
02 oct 2008
Senyor/a "uaf", em sembla que has entès més aviat poc del teu company Boi i la seva manera de fer. No has estat capaç d'entendre que les coses no es mesuren amb "repassades", l'objectiu del teu company no era "guanyar" a ningú, sinó que forma part de l'intercanvi d'idees, d'estratègies, i que això és sempre positiu en tant que s'estableix una relació dialèctica entre anàlisis diferents de la realitat que permeten (a les dues parts) tenir altres visions de les coses.

Per desgràcia demostres un cop més la manera que teniu de relacionar-vos amb qui no pensa igual que vosaltres. Teniu bastant a aprendre dels que ja no hi són, i en aquest cas, dels que estan exiliats.
Re: Les perspectives del moviment estudiantil actual
03 oct 2008
Mira, un altre amb ganes de protagonisme com en joan gil, quins cansats mare meva
Re: Les perspectives del moviment estudiantil actual
03 oct 2008
enric, un comentari molt enriquidor, en la linia del teu company "uaf"
Sindicat