|
|
|
Notícies :: amèrica llatina |
|
XXII Reunió Plenària Ampliada del Congrés Nacional Indígena
|
|
per produccions a cegues
Correu-e: prodacegues@gmail.com (no verificat!) |
28 set 2008
|
|
La regió centre Pacífic del CNI es reuneix a Oaxaca per tal d'unir esforços en la lluita contra el capitalisme. |
|
Els passats dies 19, 20 i 21 de setembre es va cel.lebrar la XXII Reunió Plenària Ampliada del Congrés Nacional Indígena (CNI) de la regió centre Pacífic de Mèxic, a la comunitat Cuicateca de Cacalotepec, Municipi de Santos Reyes Pápalo, Oaxaca.
Hi van assistir representants de 38 comunitats pertanyents a 11 pobles indígenes diferents, i un total de 25 organitzacions indígenes i civils. Alguns d'aquests participants provenien d'estats tan allunyats com Jalisco o Colima, a milers de quilòmetres, i moltes vegades des de comunitats amb accés bastant difícil, el que suposa varis dies de viatge i una despesa econòmica important. Tot això podria dificultar l'assistència, però, en la majoria de casos, els membres de les comunitats s'organitzen per nomenar un representant o representanta que pugui anar a la reunió i entre tots els membres de la comunitat li paguen el passatge. Això demostra la seva capacitat d'unir esforços per tal d'avançar i enfortir el CNI, apostant per l'organització com a medi per a lluitar, no sols per trobar solució als problemes dels pobles indígenes, sinó també als problemes com a camperols, treballadors i, en definitiva, oprimits pels governs i les transnacionals.
Les inversions de les transnacionals en projectes que deriven en desallotjaments i reubicacions forçades, i els plans i tractats comercials dels governs, s'han confirmat com els principals embats contra la seva lliure determinació. Això es pot veure en les diferents meses de treball que es van realitzar, que són les que s'enumeren a continuació: mesa 1, "Nuestro caminar como pueblos indígenas frente a los proyectos capitalistas"; mesa 2, "Fortalecimiento del CNI"; mesa 3, "Situación de la mujer indígena ante los proyectos capitalistas"; mesa 4, "La represión a los pueblos indígenas".
Així doncs, senyalen i denuncien el Tractat de Lliure Comerç de les Amèriques (TLC), el Plan Puebla Panamà (PPP, renombrat recentment com a Proyecto Mesomérica), i el Plan Mérida, entre altres, com les formes amb les quals els governs duen a terme la devastació i l'etnocidi dels pobles indígenes a través de programes com el PROCEDE o el PROCECOM, que busquen privatitzar les terres i els recursos naturals.
A la mesa 4, cada un dels representants explicava els plans que afecten a les seves comunitats: carreteres, mines, preses, projectes ecoturístics, etc. I com els tres nivells de govern mexicà i la policia reprimeixen qualsevol tipus d'oposició amb segrestos, tortures i desaparicions, exili o mort; i intimiden constantment amb l'exèrcit i els grups paramilitars.
A la mesa 1, van anomenar cada un d'aquests projectes capitalistes, com els dificulta el seu avançar cap aquesta lliure determinació i algunes experiències de com fer-los front, amb propostes com la creació d'un pla nacional de lluita.
Les dones i alguns homes, a la mesa 3, també van denunciar com el capitalisme les priva dels seus medis històrics de subsistència, com són la collita o la venda ambulant d'artesanies, per recluir-les en feines assalariades en botigues o oficines, o explotant-les a les "maquiles" (fàbriques on es produeixen parts d'algun producte).
També denuncien la criminalització que pateixen com a lluitadores socials, i posen com exemple el cas d'Atenco, on l'estat va pretendre frenar la seva resistència a través de violacions i tortures sistemàtiques de les dones que hi participaven.
I proposen, prenent l'exemple de les dones zapatistes amb la llei revolucionària de dones, seguir amb la resistència i començar a construir noves formes de relació entre dones i homes.
Així doncs, i veient que l'enfortiment del CNI suposarà un avanç clar en els seus objectius, a la mesa 2, després de les exposicions de què està fent cada comunitat per l'enfortiment del Congrés en les seves respectives zones, van establir una agenda per a realitzar aquest Pla nacional de lluita especialment per a la defensa del territori.
Veiem doncs, com els pobles indígenes de Mèxic caminen cap a aquest nou món que més que ser possible, el fan realitat mitjançant l'autonomia a les comunitats i organitzant-se tots ells per a unificar les lluites i poder així ser més forts davant l'envestida capitalista. |
|
|
This work is in the public domain |
