Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: criminalització i repressió : especulació i okupació
Presó de Carabanchel: l'últim motí
28 set 2008
Ãs dissabte 27 de setembre, deu anys després que sortís l'últim pres la presó es torna a omplir, unes dues mil persones s'agrupen entorn de la rotonda central interior âla cúpulaâ?.
Carceldecarabanchel_clip_image002.jpg
En el que va anar el control de les galeries, prenen seient alguns expressos polítics que van viure els pitjors malsons de la seva vida entre aquestes parets. No solament estan aquí, entre el públic que els escolta trobem moltes cares conegudes, que també van haver de pagar amb el seu dolor i llibertat el preu que la dictadura els va imposar.

Tod@s hem acudit a la convocatòria dels veïns del barri, per a seguir reivindicant la utilització dels terrenys de la presó per a fins socials i per a mantenir una part d'aquesta històrica construcció com Centre per a la Memòria. La memòria que segueix faltant en aquest país tan âdemocràticâ? i en aquest narcotizado Madrid. Els plans especulatius sempre planegen en aquesta ciutat d'esquena als veïns que l'habiten, fa temps que van decidir âels quals manen democràticamentâ? com seria el futur d'aquests 200.000 metres quadrats i per descomptat en aquest futur no hi ha lloc ni per al barri i la seva gent, ni per a la memòria d'aquest país, solament existeix espai per al negoci i els seus interessos.

Dissabte 27 de setembre, trenta tres anys enrere assassinaven sota la pena de mort a cinc ciutadans d'aquest país, la dictadura tornava a repetir el que va fer durant quaranta anys assassinar!. Prop del que va anar la sisena galeria, està Pablo Mayoral, trenta-tres anys després assisteix a la mateixa presó en la qual va conèixer les cel·les de càstig (que ningú ha ensenyat, ni vist) i on va passar un llarg temps després que li anés commutada la pena de mort, sense oblidar el judici de farsa i titelles al que li van sotmetre i de sofrir les brutals tortures que se li van aplicar en la DGS.

Trenta tres anys després què pensés Pablo des d'aquesta presó?, mirall de la repressió política, retrat d'un estat que no ha jutjat a un solament dels torturadors i repressors d'un règim, que passo de ser dictadura a democràcia per l'art de el âbirlibirloqueâ?. Un estat que ha mantingut tot l'aparell repressor, nascut d'un cop militar, sense fer justícia, sense anul·lar les causes sumarísimas, sense reparar a les mates de la repressió feixistaâ¦

La presó es va començar a construir en 1940, amb la idea d'albergar la gran quantitat de presos polítics que tenia la dictadura. La construïssin amb la mà d'obra de 1000 presos polítics sotmesos a treballs forçats, molts van deixar entre aquests maons la seva vida. En aquesta presó també es va executar entre uns altres als anarquistes Francisco Granats Gata i Joaquín Delgado Martínez, en 1964, a garrote vil. Aquí van passar les últimes hores de la seva vida els militants del FRAP: Xosé Humberto Baena Alonso, José Luis Sánchez Bravo i Ramón García Sanz, abans de partir a Clot de Manzanares per a ser afusellats, innocents d'unes acusacions que no es van poder demostrar amb cap prova de càrrec. Uns altres van morir per les pallisses dels funcionaris de presons com Agustín Rueda, uns altres van arribar morts menjo Arregui.

Ãs dissabte 27 de setembre, entre els rebles i ferros retorçats ens hem instal·lat, mentrestant van prenent la paraula vells inquilins d'aquests murs: Gervasio Portes, Víctor Díaz Cardiel, Marcelino Camacho⦠és l'últim motí d'una presó que olora a enderrocament, el motí de les paraules, dels records, dels sofriments, d'històries no reconegudes, de vides truncades. Ãs un crit en la freda presó per la memòria, pel record dels quals ja no estan, és un crit per la llibertat, per mantenir viva la memòria que tots necessitem per a caminar cap al futur.

Ãs un crit de solidaritat dels veïns, de la gent d'aquest barri que necessita equipaments públics, que no s'esborri el seu passat amb una simple demolició.

Les paraules conclouen, es respira pols en un capvespre en el qual amenaça pluja, la gent surt a la immensa plaça de l'entrada, que va conèixer files interminables de familiars que venien a les visites dels presos, davant està el Centre d'Internament d'Estrangers (CIES), una nova presó moderna per a seguir mantenint la injustícia en un món tan democràtic.

Ãs dissabte 27 de setembre i l'últim motí de la presó de Carabanchel ha conclòs, aquesta vegada sense la intervenció de les forces d'ordre públic, ni dels funcionaris de presons, sense ferits, sense morts⦠els ciutadans s'acomiaden amb el cant de la Internacional, pleguen les seves banderes vermelles i tricolores, marxen a un Madrid narcotizado, dormit⦠però que pot despertar.

LQSomos. G@lileo. Setembre de 2008.
Más articles de l'autor

* Fotos de la concentració
* Salvem Carabanchel!
Mira també:
http://www.loquesomos.org/lacalle/memoria/Carceldecarabanchel.htm
http://www.loquesomos.org/lacalle/Autores/Galileo.htm

This work is in the public domain

Comentaris

Presó de Carabanchel
29 set 2008
Crimen de Estado!!

P.d.Porque es normal que cierta gente sea cruel y aberrante, y que la victima sea un Agustin Rueda Sierra, trabajador y libertario.
CIES = Presó política
29 set 2008
Els empresonats per raó d'origen són preses polítiques!
Sindicat Terrassa