Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: pobles i cultures vs poder i estats
Blai Bonet, els intel·lectuals, ANB i EHAK
per noname	24 set 2008
Article d'opinió a L'ACCENT 138
Quan dic "els intel·lectuals", no em refereixo pas a aquesta gonorrea social que envaeix els espais radiofònics, televisius i de la premsa escrita, i parlen en nom d´un partit, en nom d´una ideologia oficial, en nom de les directrius que marca la caixa, la patronal, el tribunal i algun animal més. Si ho mirem amb perspectiva actual, un "intel·lectual" és el mateix que un "polític", un mercenari que ven idees en les quals no creu si no hi ha diners pel mig. Fins aquí crec que no he dit res de nou. Els intel·lectuals de què vull parlar són aquells qui volen fer veure que no ho són, que són gent normal, de confiança. D´aquests en troben un a cada poble, a cada barri, als casals, a les assemblees, fent la Moritz als cafès, dinant als "restaurants del rotllo" (francament, una idea una mica Gaixample). La seva vida és implacable: opinen molt perquè llegeixen molt, malparlen força de la iniciativa d´altri, s´acosten molt als més joves, car són impressionables i sensuals. Són els més treballadors el primer de maig i els més segadors l´11 de setembre, però no celebren gaire ni el 8 de març ni el 28 de juny. Com que llegeixen La Vanguardia a la tassa del vàter, fan ferms dictàmens de política autonòmica, i fins i tot potser han votat -potser per correu i d´amagat, si són de comarques- a les eleccions autonòmiques. Molt abans que ERC, volien votar "Sí" a l´Estatut per no votar el mateix que el PP. Quan han de donar la cara, es troben malament o tenen pana amb el cotxe. Aleshores la Guàrdia Civil fotografia i cita a declarar el noi que els ha hagut de substituir. I ells organitzen, parlen, dictaminen, orienten, il·luminen, van al Burger. Com que són catalans, tot sovint s´emmirallen en basc. Blai Bonet, poeta amic i geni català, en diria: "Com que no ´eren´, com que eren pràcticament res, just tenien ´figurera´. I mira, els deixaven ´figurar´… Haver de figurar és literalment l´infern real dels qui no tenen voluntat ni coratge de ´ser´… No tenien coratge, voluntat ni decisió de tenir autoritat per si mateixos. L´autoritat pròpia de tot home li ve donada, a qualsevol home, per la pràctica diària de la veritat i de la veracitat". S´emmirallen en basc. Fan l´anàlisi política de la situació basca. Talment com l´endemà de la Diada la van fer a les barres dels locals, dels barets, dels "restaurants del rotllo", perquè havien anat de dalt a baix de la manifestació, i havien fet fotos per penjar-les al blog, etc. Els nostres intel·lectuals, els intel·lectuals EI, els IEI, fan veure que es preocupen pel que passa a Euskal Herria, perquè el somni basc és més lluent que el somni català, perquè parlar dels bascs fa moda i fa cultura, fa condret, vull dir: fa semblar condret. Blai Bonet: "L´infern és ser un porc, saber-ho / i veure´s tractat com un home digne. // L´infern són les relacions públiques, / l´amar just legal. / L´infern és la dignitat negociada." Fa l´efecte, però, que molts IEI no paren gaire esment al fet que l´argolla que ens lliga i ens separa a nosaltres és la mateixa argolla que lliga i que separa el poble basc. Als IEI els agrada dir que il·legalitzant ANB i EHAK han il·legalitzat un gruix de població equivalent a la població de Palma. Però quan seuen a les sales de reunions amb altres IEI, no els agrada que els prenguin per bascs. A ells no els preocupa la il·legalització, perquè ells es mouen en legalitat, perquè fan comptes legalitzar l´esquerra extraparlamentària, perquè tenen la idea de dur-la al Parlament. En una paraula, tenen la idea de dur-la cap a Espanya. Els IEI no fan la lluita, gestionen la pau. Blai Bonet tenia ben clar què era una lluita: "La tragèdia etarra i la novella i mala d´entendre revolució dels adolescents bascs al carrer són una guerra i han de ser vistes i viscudes com una guerra, en lloc de ser vistes i tractades com una banda de delinqüents comuns". I no li tremolava la veu quan havia de parlar de terrorisme: "Ja no hi ha terrorisme més dur que el terrorisme de la hipocresia legal". O de la llei: "A Occident, la llei és feta des d´un vell call immoral estant, i, en una multitud particular de casos particulars, el senzill fet de l´aplicació de la llei és un groller acte hipòcrita". I no he dit res de Blai Bonet. És un poeta. Un poeta no és aquell qui fa lleteradetes d´amor. Un poeta no és un intel·lectual, no escriu bajanades en un blog ni comenta l´actualitat mediàtica: es dedica a fer d´oposició al poder. Un poeta com Blai Bonet sap que "ser súbdit és incompatible amb la dignitat". També sap que "l´home no és culpable. Culpables només ho són els papes i els legisladors". El PSOE ha enviat tres-cents mil "súbdits" a la clandestinitat. Com ho entomarem des de Catalunya? Enviant un altre partit al Parlament espanyol de Catalunya? Demaneu-ho als IEI. En teniu un a cada bar, a cada restaurant. Parlen de franc. O ho fan veure. CARLES REBASSA, poeta
Mira també: http://www.laccent.cat
This work is in the public domain

Comentaris

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more