|
|
|
|
|
Notícies :: globalització neoliberal |
|
Activista expropia mig milio d'euros a la banca
|
|
|
per un |
17 set 2008
|
|
He “robado� 492.000 euros a quienes más nos roban para denunciarlos y construir alternativas de sociedad |
Impresionant.
La meva admiració, respecte i solidaritat amb el company Enric. Els diners expropiats finançaran lluites socials.
Escribo en estas páginas para hacer público que he expropiado 492.000 euros a 39 entidades bancarias a través de 68 operaciones de crédito. Si incluimos los intereses de demora, la cifra actual de la deuda es de más de 500.000 euros que no pagaré.
Ha sido una acción individual de insubmisión a la banca que he llevado a cabo premeditadamente para denunciar al sistema bancario y para destinar el dinero a iniciativas que alerten de la crisis sistémica que estamos empezando a vivir y que intenten construir una alternativa de sociedad.
Se trata de una acción ajena a cualquier tipo de violencia, que reivindico como una nueva forma de desobediencia civil, a la altura de los tiempos que corren. Cuando la financiación al consumo y la especulación son dominantes en nuestra sociedad, ¿qué mejor que robar a los que nos roban y repartir el dinero entre los grupos que denuncian esta situación y construyen alternativas?
¿Cómo he podido conseguir tanto dinero sin propiedades ni avales?
Tras algunas investigaciones y pruebas, en la primavera del 2006, empecé a llevar adelante de manera definitiva esta idea haciendo creer, según el caso, a los diversos bancos, cajas y establecimientos financieros de crédito que me quería reformar el piso o comprar un coche. En algunos casos, también a través de una empresa creada con el propósito de poder justificar determinadas inversiones como la compra de material audiovisual para una productora.
La ventaja de pedir un préstamo desde una empresa es que la deuda como empresa, aunque sea una empresa unipersonal, no aparece en tu historial de deuda personal, de modo que puedes ir aumentando tu endeudamiento indefinidamente sin que el CIRBE (sistema de información sobre deudas del Banco de España) lo detecte. Existen otras maneras de engañar al CIRBE que explicaré a quien quiera realizar una acción con una finalidad similar a la de la mía.
Estos préstamos eran solicitados sin ninguna garantía ni de otra persona ni de ninguna propiedad, simplemente con mi firma. Con una profesión inventada y una buena nómina falsa que hacía creer que ganaba de sobras para acceder a la financiación. El quid de la cuestión es que los bancos no tienen manera alguna de comprobar si una nómina que les presentes es real o no, siempre y cuando la empresa y la persona existan realmente.
También había que presentar los extractos bancarios adecuados, que conseguía haciendo circular el dinero de cuentas de empresa a cuentas personales a través de transferencias de nóminas para simular ingresos personales, que los bancos se creían. En algunos casos me pedían el contrato de trabajo, la declaración de la renta o la vida laboral. A mis empresas les pedían las declaraciones del IVA trimestral y, cuando ya tenían más de un año, el impuesto de sociedades.
A todo esto se puede responder adecuadamente, y a veces con información real. Si no, con una impresora, fotocopiadora, tijeras y celo, ¡se hacen maravillas!
En algunos casos, tuve que comprar el coche para el que había solicitado el préstamo, y después me lo tuve que vender todo antes de dejar de pagar para que no me lo pudiesen embargar i así tener más fondos para financiar las luchas.
Sorprenderá que haya conseguido esto, 492.000 euros sin avales ni garantías, en un contexto de contracción del crédito. Es una demostración de cómo la banca promueve el endeudamiento de las familias por encima de cualquier control y de cualquier medida de prevención de riesgos y de sentido común. Como conclusión, hay un hecho que nos puede ayudar a entender las posibilidades y oportunidades que hay para este tipo de acción: los bancos y las entidades financieras necesitan conceder créditos, porque es una de sus maneras principales de obtener beneficios y porque, como ya hemos explicado en otro artículo anterior, el sistema financiero necesita que cada vez se firmen más créditos para poder crear cada vez más dinero. Es una rueda que no se detendrá hasta que colapse el sistema. Nosotras, en lugar de seguir ayudando a que la rueda gire pidiendo créditos para producir o para consumir, tenemos la oportunidad y la responsabilidad de ponerle trabas, heciéndoles creer que queremos créditos y que así podrán crear este dinero gracias a nosotras. Después, al no devolver los préstamos, hacemos desaparecer este dinero y el que se había creado de la nada, con la garantía que habíamos firmado de devolución de las deudas. Este sistema funciona a partir de la confianza y si mediante formas de actuación como estas, conseguimos sembrar desconfianza, podremos abolirlo (destruirlo?)!
¿Por qué esta acción?
Esta crisis que se ha explicado en artículos anteriores, especialmente en su vertiente energética, era de prever. Hace tres años conocí las refleciones acerca del cénit del petroleo y pensé que en el momento en que se desencadenara la crisis sería fundamental que estuviésemos preparadas. Ésta podría ser una oportunidad para el cambio social, un momento que se tenía que aprovechar. Pero si no nos preparábamos, el futuro podría llegar a ser incluso mucho peor de lo que tenemos ahora, dado que la gestión de la escasez dirigida desde poderes económicos y políticos podría llevarnos hacia un nuevo fascismo.
A menudo, uno de los inconvenientes que encontramos cuando hablamos de transformación social en la actualidad es que nos cuesta identificar a los enemigos principales. No en vano, ya juegan bien sus cartas para que cueste identificarlos. Como hemos visto en el artículo que hablaba del sistema financiero, hay mecanismos escondidos y perversos que hacen que una minoría controle la creación de dinero y, a partir de ello, hacen que el sistema económico se mueva al ritmo que más les interesa. Desenmascarar a esta minoría, a este sistema bancario que nos lleva al colapso ecológico, me parecía fundamental y fue una motivación clara para llevarme a realizar esta acción de insumisión financiera y hacerla pública.
Otra razón de peso fue el poder fortalecer a los movimientos sociales para que se pudiesen preparar para la crisis, ensayando las alternativas que pueden convertirse en el ejemplo de una forma de vida viable cuando ésta estalle. Creía que para esto hacía falta más dinero del que podemos conseguir por otros medios, ya que, según mi experiencia en los movimientos sociales, uno de los factores limitadores importantes de los proyectos transformadores ha sido siempre la falta de capacidad económica para echar adelante proyectos estratégicos que se puedan iniciar cuando se crea conveniente y mantener con el tiempo.
Hay alternativas de sociedad que empiezan a ponerse en marcha desde la práctica y sin ideas demasiado preestablecidas. Hay muchas iniciativas que, desde la autonomía y la autogestión, están empezando a practicar formas de vida en las que creen como alternativa al sistema capitalista actual. Hay esfuerzos claros y decididos para coordinarse y organizarse conjuntamente en red, para empezar a poner en práctica otro modelo de sociedad. El camino ya ha empezado, ahora hay que mantenerlo y darle fuerza.
¿A quién ha ido el dinero?
Una vez pagadas comisiones, intereses, notarios, impuestos y gastos varios relacionados con la acción y que no forman parte del dinero disponible para el cambio social, quedaron unos 360.000 euros que se han destinado, entre otros, a la publicación que tienes entre tus manos1. Los demás destinos han sido diversas acciones e iniciativas destinadas tanto a concienciar sobre la crisis sistémica (energética, alimentaria, económica...) como, especialmente, a impulsar un anplio movimiento social que ponga en marcha otras maneras de vivir en sociedad mientras se enfrenta al modelo capitalista actual, teniendo como objetivo el de sustituirlo.
No daré detalles en este escrito para no poner en problemas a los proyectos que han recibido este dinero sin ser responsables de ello, pero confío que la memoria de las personas con quien he compartido momentos en los últimos tiempos activará el boca-oreja que hará que mucha gente pueda saber con seguridad que el destino de los fondos ha sido orientado en este sentido.
Un llamamiento a la acción
Esta acción quiere ser sobre todo un llamamiento para que cada una se plantee qué es lo que puede y lo que quiere hacer para cambiar el estado de las cosas dentro de lo que sea posible o incluso de lo que podría parecer imposible...
Si yo he llevado a cabo esta insumisión financiera, arriesgando mi libertad para demostrar que el sistema económico es más vulnerable de lo que parece y para conseguir todo este dinero para la construcción de alternativas, quizás muchas otras personas podrán hacer alguna cosa más si creen en sí mismas, si saben librarse de los falsos miedos en que se nos educa premeditadamente dentro del sistema y si piensan decididamente que sólo la gente, desde abajo, podemos cambiar el estado de las cosas.
Poniendo como ejemplo el estilo de acción que yo he llevado a cabo, quizás cada uno, según su contexto personal y económico, pueda darse cuenta de que hay cosas que están a su alcance:
Los arrendatarios, que padecéis el encarecimiento de los precios (que acostumbra a venir tras el encarecimiento de los precios de compra) podéis juntaros para iniciar una huelga de alquileres como la de los años 1930 y 31; me consta que ya hay gente que está pensando en ello...
Si estáis pagando una hipoteca desde hace pocos años y os queda mucho tiempo de trabajo en un puesto que no os gusta, quizás podéis dejar de pagar la hipoteca y okupar vuestra casa. Si lo hacéis solos quizás tendréis un problema (aunque no más grande que el que ya teníais y además os podréis plantear dedicaros a lo que os guste y que sea coherente con vuestras ideas y vocaciones) pero si mucha gente se organiza, será la banca la que tendrá el problema...
Si sois personas comprometidas y queréis colaborar con los movimientos sociales, ahora ya sabéis que tenéis la opción de solicitar algunos préstamos y no pagarlos para así financiar las luchas, a la vez que ponéis trabas al sistema financiero. Hay maneras de hacerlo sin recibir por ello ninguna acusación penal, sería cuestión de hacerlo a una escala más pequeña que la mía y de no hacerlo público. En esto os puedo echar una mano, jeje.
Si ya vais camino de tener que vivir sin cuentas bancarias porque os han puesto una pena-multa (de esas que tanto abundan actualmente) que no queréis pagar, ¿por qué no expropiáis algo de dinero a la banca antes de que llegue el momento de dejar de tener cuentas corrientes?
Eso sí, con estas diversas opciones y otras que se os puedan ocurrir seréis morosos toda la vida (o mientras aguante este sistema financiero en crisis...), de modo que sería aconsejable que os lo pensaseis como idea acompañana de un plan personal para vivir de otra manera, sin cuentas corrientes ni propiedades.
De todos modos, si no podéis o no queréis llevar a cabo ninguna de las acciones anteriores, hay dos cosas más sencillas que todo el mundo puede y debería hacer lo antes posible: no solicitar ningún crédito y sacar el dinero del banco.
Al mantener préstamos, tarjetas de crédito y cuentas corrientes, estamos siendo cómplices de unos bancos que representan el corazón de un sistema capitalista que está sembrando la destrucción del planeta, la pobreza y la esclavitud de nuestras vidas por doquier.
Sacar el dinero del banco es una cosa que cualquier persona puede hacer si simplemente se organiza un poco para gestionar sus pagos y cobros de otro modo.
Y si este llamamiento te llega tarde porque hay deudas que no has podido pagar y ya apareces en listas de morosidad de los bancos... por qué no te pones en contacto conmigo y montamos un sindicato de morosos? Que hay más personas inscritas en las listas de morosos que en las del paro... ¡y vivir sin cuentas corrientes es un arte que valdría la pena compartir!
Lo que voy a hacer a partir de ahora.
Mientras escribo este comunicado público aún no hay ninguna acusación penal contra mi persona, hecho que prueba que he podido llevar a cabo la acción hasta el final afuera de cualquier control o sospecha policial.
De todos modos, según el sistema judicial del estado español (y sin contar con su motivación ética), a partir de esta confesión se me tendría que acusar de estafa mayor (que se considera a partir de 50.000 euros) y de insolvencia punible (también denominada levantamiento de bienes). Por la primera acusación se me pueden pedir entre 2 y 6 años, y por la segunda entre 1 y 3 años. Así que he preferido reivindicar esta acción públicamente como desobediencia civil para que todo el mundo pueda saber lo que se puede hacer y para cuestionar al mismo sistema financiero en vez de esconderlo como me recomendaría cualquier persona que pensase primero en su integridad personal.
Pero dado que mi postura es claramente de reconocimiento y de defensa moral y política de los hechos y dado que no pienso que el sistema judicial está legitimado para juzgarme (como parte de un sistema político totalmente antidemocrático en cuanto a dependencia de los mismos poderes económicos a los que denuncio con mi acción), he decidido acompañar esta explicación pública de los hechos con mi desaparición física. De ese modo evitaré que posibles represalias contra mi libertad o mi cuerpo me impidan seguir defendiendo y explicando estos hechos públicamente y seguiré activo en los movimientos sociales catalanes a partir de la participación virtual mientras me encuentre físicamente en algún otro lugar del mundo desde el que pueda también participar en las luchas sociales.
Más adelante, me reservo la posibilidad de volver a aparecer físicamente en territorio catalán, si se demuestra que la sociedad civil catalana está preparada para defender la libertad de aquellas personas que nos enfrentamos públicamente a los poderes económicos y políticos de nuestra sociedad.
Y si algún día, por voluntad propia o no, soy juzgado, aviso que el único veredicto que aceptaré será la absolución por consideración del tribunal de que mi acción no es constitutiva de delito, a causa de su motivación ética y solidaria en contra de los actores que más daño hacen a esta sociedad y en pro del bien común. Aparte de esto, no negociaré penas menores para evitar cumplir condena, ni pagaré una fianza, ni multa, ni negociaré la deuda. Si el estado es incapaz de salir de la presión de los poderes fácticos, que todo el mundo lo vea manteniendo a una persona como yo en prisión.
Desde este momento, podréis conocer mi identidad y contactar conmigo a través de la web http://www.17-s.info donde también podréis encontrar información más detallada. |
Mira també:
http://www.17-s.info
|
This work is in the public domain |
Comentaris
|
Re: Activista expropia mig milio d'euros a la banca
|
|
per Paranoici.org |
17 set 2008
|
Ves amb compte enric, si vols continuar fent coses i fas servir internet et pillaran de seguida, a no ser que facis servir contra-mesures fortes (criptografia, anonimizers, remailers).
Molta sort. |
|
Ben fet!
|
|
per Tito |
17 set 2008
|
Tota la meua solidaritat, sorpresa i alegria.
"Quien roba a un ladrón, cien años de perdón"
Endavant amb la lluita!
I estaria bé que accions com aquestes, de desobediència civil noviolentes es multipliquessin a tot arreu del territori i del món! |
|
Re: Activista expropia mig milio d'euros a la banca
|
|
per bravo |
17 set 2008
|
|
felicitats, fa falta més gent com tu, ànims! Fins a la victoria sempre! |
|
Re: Activista expropia mig milio d'euros a la banca
|
|
per NIETO DE ROJA |
17 set 2008
|
OEOEOEOEOEOEOEOEOE
molt be enric.
una abraçada.
CRISI!CRISI! |
|
Re: Activista expropia mig milio d'euros a la banca
|
per a
gol ARROBA zo.jej |
17 set 2008
|
Endevant Enric!!!
Bon Gol!!! |
|
Re: Activista expropia mig milio d'euros a la banca
|
|
per un |
17 set 2008
|
Molt bé Enric,
endavant!
CRISI! |
|
Re: Activista expropia mig milio d'euros a la banca
|
|
per @ |
17 set 2008
|
|
ha estat una grata sorpresa. Molt bé Enric. |
|
Re: Activista expropia mig milio d'euros a la banca
|
|
per Albert |
17 set 2008
|
Impresionant! Felicitats!!!
Una de les millors accions que s'han fet mai.
A partir d'ara però comença la persecucio policial i judicial. Estarem amb tu! Molta força!!
Solidaritat Anticapitalista!! |
|
Re: Activista expropia mig milio d'euros a la banca
|
|
per PRSN |
17 set 2008
|
|
Si tot això es cert... aquest tiu és un heroi |
|
Re: Activista expropia mig milio d'euros a la banca
|
|
per Activista |
17 set 2008
|
Adreça on es pot trobar el Pdf:
http://www.vilaweb.cat/media/attach/vwedts/docs/200809/crisi.pdf
El diari Crisi en català :
http://polaris.moviments.net:8000/ca/crisi
Adreça Webb:
http://www.17-s.info
“He robat 492.000 euros als que més ens roben per denunciar-los i construir alternatives de societat�
Tot seguit us aportem el testimoni d’un activista de 32 anys que en primera persona ens relata com ha decidit plantar cara al poder econòmic de la banca
Escric en aquestes pà gines per fer públic que he expropiat 492.000 euros a 39 entitats bancà ries a través de 68 operacions de crèdits. Incloent interessos de demora, la xifra actual del deute és de més de 500.000 euros que no pagaré.
Ha estat una acció individual d'insubmissió a la banca que he realitzat premeditadament per denunciar el sistema bancari i per destinar els diners a iniciatives que alertin de la crisi sistèmica que estem començant a viure, i que tractin de construir una alternativa de societat.
Es tracta d'una acció aliena a cap tipus de violència, que reivindico com una nova forma de desobediència civil, a l'alçada dels temps que corren. Quan el finançament al consum i l'especulació són dominants a la nostra societat, què millor que “robar� als que ens roben i repartir els diners entre els grups que ho denuncien i construeixen alternatives?
Com he pogut aconseguir tants diners sense propietats ni avals?
Després d'algunes investigacions i proves, a la primavera del 2006, vaig començar a tirar endavant de manera definitiva aquesta idea fent creure segons el cas als diversos bancs, caixes i establiments financers de crèdit (EFC) que em volia reformar el pis o comprar un cotxe. En alguns casos, també a través d'un empresa creada a fi de poder justificar determinades inversions com la compra de material audiovisual per una productora. L’avantatge de demanar un préstec des d'una empresa és que el deute com empresa, encara que sigui una empresa unipersonal, no apareix al teu historial de deute personal, de manera que pots anar augmentant l’endeutament indefinidament sense que el CIRBE (sistema d'informació sobre deutes del banc d'Espanya) ho detecti. Hi ha altres maneres de no sortir al CIRBE, que explicaré a qui vulgui realitzar una acció amb una finalitat similar a la meva.
Aquests préstecs eren demanats sense cap garantia ni d'una altra persona ni de cap propietat, només amb la meva signatura. Amb una professió inventada i una bona nòmina falsa que feia creure que guanyava de sobres per accedir al finançament. El quid de la qüestió és que els bancs no tenen manera de comprovar si un full de nòmina que els presentis és real o no, sempre que l'empresa i la persona existeixin realment.
També calia presentar els extractes bancaris adequats, que aconseguia fent moure els diners de comptes d'empresa a comptes personals a través de transferències de nòmines per simular ingressos personals, que els bancs es creien. En alguns casos em demanaven el contracte de treball, la declaració de renda o la vida laboral. A les meves empreses els demanaven les declaracions d' IVA trimestral i, quan ja tenien més d'un any, l'impost de societats.
A tot això s’hi pot respondre adequadament, i de vegades amb informació real. Si no, amb una impressora, fotocopiadora, unes estisores i celo es fan maravelles! En alguns casos, vaig haver de comprar el cotxe pel qual havia demanat el préstec, i després m’ho vaig vendre tot abans de deixar de pagar perquè no m'ho poguessin embargar i aixà tenir més calaix per finançar les lluites.
Sobtarà que hagi aconseguit això, 492.000 euros sense avals ni garanties, en un context de contracció del crèdit. És una demostració de com la banca promou l'endeutament de les famÃlies per sobre de qualsevol control i mesura de prevenció del risc i de sentit comú.
Com apunt, hi ha un fet que ens pot fer entendre les possibilitats i oportunitats que hi ha per aquest tipus d'acció: els bancs i les entitats financeres necessiten donar crèdits, perquè és una de les seves maneres principals d’obtenir beneficis i perquè, com hem explicat en un article anterior, el sistema financer necessita que cada vegada es signin més crèdits per a poder crear cada cop més diners. És una roda que no pararà fins que col·lapsi el sistema. I nosaltres, en lloc de mantenir la roda demanant crèdits per produir o per consumir, tenim la oportunitat i la responsabilitat de posar-hi pals, fent-los creure que volem crèdits i que aixà podran crear aquests diners grà cies a nosaltres. Després, en no tornar els préstecs, fem desaparèixer aquests diners i els que s'havien creat del no res, amb la garantia que havÃem signat de retorn dels deutes. Aquest sistema funciona a partir de la confiança, i si de maneres com aquesta sabem sembrar desconfiança, podrem aturar-lo.
Per què aquesta acció?
Aquesta crisi que s'ha explicat en articles anteriors, especialment en la seva vessant energètica, era de preveure. Fa tres anys vaig conèixer les reflexions del pic del petroli i vaig pensar que en el moment en què es desencadenés la crisi seria fonamental estar preparats. Aquesta podria ser una oportunitat per al canvi social, un moment que s'havia d'aprofitar. Però si no ens preparà vem, el futur podria ser molt pitjor encara que el que ara tenim, donat que la gestió de l'escassetat feta des de poders econòmics i polÃtics podria portar a un nou feixisme.
Sovint un dels inconvenients que tenim quan parlem de transformació social en l'actualitat és que ens costa identificar els enemics principals. No en va s'ho fan venir bé perquè costi identificar-los. Com hem vist en l'article que parlava del sistema financer, hi ha mecanismes amagats i perversos que fan que una minoria controli la creació de diners, i a partir d'això fan ballar el sistema econòmic al ritme que els interessa. Desemmascarar aquesta minoria, aquest sistema bancari que ens porta al col·lapse ecològic, em semblava fonamental i va ser una motivació clara a l'hora de realitzar aquesta acció d’insubmissió financera i fer-la pública.
Una altra raó de pes va ser poder enfortir els moviments socials perquè es puguin preparar per la crisi, assajant les alternatives que poden convertir-se en l'exemple d'una forma de vida viable quan aquesta esclati. Trobava que per això calien més diners dels que podem aconseguir per altres mitjans, ja que, segons la meva experiència en els moviments socials, un dels factors limitants importants dels projectes transformadors ha estat sempre la manca de capacitat econòmica per a tirar endavant projectes estratègics que es puguin iniciar quan es cregui convenient i mantenir amb el temps.
Hi ha alternatives de societat que comencen a posar-se en marxa des de la prà ctica i sense idees massa preestablertes. Hi ha moltes iniciatives que, des de l’autonomia i l’autogestió, estan començant a practicar les formes de vida en què creuen com a alternativa al sistema capitalista actual. Hi ha esforços clars i decidits per coordinarse i organitzar-se conjuntament en xarxa, per començar a posar en prà ctica un altre model de societat. El camà està iniciat, i ara cal mantenirlo i donar-li força.
A qui han anat els diners?
Un cop pagades comissions, interessos, notaris, impostos i despeses diverses relacionades amb l'acció que no són part dels diners disponibles per al canvi social, van quedar uns 360.000 euros que s'han destinat a diverses accions i iniciatives dirigides tant a conscienciar sobre la crisi sistèmica (energètica, alimentà ria, econòmica...) com, especialment, a tirar endavant un ampli moviment social que posi en marxa altres maneres de viure en societat mentre s'enfronta al model capitalista actual, amb l’objectiu de substituir-lo.
No en donaré detalls en aquest escrit per no posar en problemes a projectes que han rebut aquests diners sense ser-ne responsables, però confio que la memòria de les persones amb qui he compartit estones en els últims temps activarà el boca-orella que farà que molta gent pugui saber del cert que la destinació dels fons ha estat orientada en aquest sentit.
Una crida a l'acció
Aquesta acció vol ser sobretot una crida perquè cadascú es plantegi el que pot i vol fer per canviar l'estat de les coses entre el que sigui possible o fins i tot el que semblaria impossible...
Si jo he realitzat aquesta insubmissió financera, arriscant la meva llibertat per demostrar que el sistema econòmic és més vulnerable del que sembla i per aconseguir tots aquests diners per a la construcció d'alternatives, potser moltes altres persones poden fer alguna cosa més si creuen en sà mateixes, si saben alliberar-se de les falses pors en què se'ns educa premeditadament dins del sistema i pensen decididament que només des de la gent, des de baix, podem canviar l'estat de les coses.
Posant com exemple l'estil d'acció que jo he fet, potser cadascú, segons el seu context personal i econòmic, pot adonar-se que hi ha coses que estan al seu abast:
* Les llogateres, que patiu l'encariment dels preus (que acostuma a venir després de l'encariment dels preus de compra), podeu ajuntar-vos per tirar endavant una vaga de lloguers com la dels anys 1930 i 31; em consta que ja hi ha gent que està pensant sobre això...
*
* Si esteu pagant una hipoteca des de fa pocs anys, i us queda molt de temps de treballar en una feina que no us agrada, potser podeu deixar de pagar la hipoteca i okupar casa vostra. Si ho feu soles potser tindreu un problema, encara que no més gran que el que ja tenÃeu, i a més podreu plantejar-vos de dedicar-vos al que us agradi i sigui coherent amb les vostres idees i vocacions. Si molta gent s’organitza, serà la banca la que tindrà el problema...
*
* Si ja aneu camà d'haver de viure sense comptes bancaris, perquè us han posat una pena-multa (que tant abunden ara) que no voleu pagar, per què no expropieu alguns diners a la banca abans que arribi el moment de deixar de tenir comptes corrents?
Això sÃ, amb aquestes diverses opcions i d'altres que se us poden acudir sereu morosos tota la vida (o mentre aguanti el sistema financer en crisi), de manera que seria aconsellable que us ho penséssiu com idea acompanyada d'un pla personal per viure d'una altra manera, sense comptes corrents ni propietats.
Ara bé, si no podeu o no voleu realitzar cap de les accions anteriors, hi ha dues coses més senzilles que tothom pot fer i hauria de fer com més aviat millor: No demanar cap crèdit i treure els diners del banc. Mantenint préstecs, targetes de crèdit i comptes corrents, estem sent còmplices d'uns bancs que són el cor d'un sistema capitalista que està sembrant la destrucció del planeta, la pobresa i l'esclavatge de les nostres vides arreu. Treure els diners del banc és una cosa que qualsevol persona pot fer si simplement s'organitza una mica per gestionar els seus pagaments i cobraments d'una altra manera.
I si aquesta crida t'arriba tard perquè hi ha deutes que no has pogut pagar i ja apareixes en llistes de morositat dels bancs... Perquè no em contactes i muntem un sindicat de morosos? Que hi ha més persones moroses que aturades... i viure sense comptes corrents és un art que valdria la pena compartir!
El que faré a partir d'ara.
Mentre escric aquest text encara no hi ha cap acusació penal en contra meva, fet que prova que he pogut realitzar l’acció fins el final fora de cap control ni sospita policial. Tot i això, segons el sistema judicial espanyol (i sense comptar amb la seva motivació ètica), a partir d'aquesta “confessió� se’m podria acusar d'estafa major (que es considera a partir de 50.000 euros) i d'insolvència punible (també anomenat aixecament de béns). Per la primera acusació se'm pot demanar entre 2 i 6 anys de presó, i per la segona entre 1 i 3 anys.
AixÃ, he preferit reivindicar aquesta acció públicament com a desobediència civil perquè tothom pugui saber el que es pot fer i per qüestionar el propi sistema financer, i no pas amagarho com em recomanaria qualsevol persona que pensés primer en la meva integritat personal.
Ara bé, donat que la meva posició és clarament de reconeixement i defensa moral i polÃtica dels fets, i donat que no penso que el sistema judicial estigui legitimat per jutjar-me (com a part d'un sistema polÃtic totalment antidemocrà tic en quant a dependència dels mateixos poders econòmics que denuncio amb la meva acció), he decidit acompanyar aquesta explicació pública dels fets amb la meva desaparició fÃsica. D'aquesta manera evitaré que possibles represà lies contra la meva llibertat o el meu cos m'impedeixin seguir defensant i explicant aquests fets públicament, i seguiré actiu en els moviments socials a partir de la participació virtual mentre sóc fÃsicament en algun altre lloc del món on pugui també participar en les lluites socials.
Més endavant, em reservo la possibilitat de tornar a aparèixer fÃsicament en territori català , si es demostra que la societat civil catalana està preparada per defensar la llibertat dels qui ens enfrontem públicament als poders econòmics i polÃtics de la nostra societat.
I si algun dia, per voluntat meva o no, sóc jutjat, aviso que l'únic veredicte que acceptaré serà l'absolució per consideració del tribunal que la meva acció no és constitutiva de delicte, a causa de la seva motivació ètica i solidà ria en contra dels actors que més mal fan a aquesta societat i en pro del bé comú. Fora d'això, no negociaré penes menors per evitar complir condemna, ni pagaré una fiança, ni multa, ni negociaré el deute. Si l'estat és incapaç de sortir de la pressió dels poders fà ctics, que tothom ho vegi mantenint una persona com jo a la presó.
Des d'ara podreu conèixer la meva identitat i contactar-me al web www.17-s.info. on també podreu trobar informació més detallada.
La fusió entre dues tradicions activistes
Aquesta acció, tot i ser innovadora, no surt del no res, històricament activistes de moltes tendències s'han arriscat pel be comú des de fora de la legalitat vigent, ja sigui realitzant accions contra la banca per finançar les lluites, ja sigui realitzant accions públiques de desobediència civil per transformar quelcom. En el camp de les expropiacions bancà ries, la tradició arranca a principis de segle XX, en països com França i Ità lia, i també a l'estat espanyol, per exemple amb l'espectacular l'atracament al Banc d'Espanya a Gijon pel grup de los solidarios, el 1923. Personatges mÃtics de la nostra història com Durruti, Quico Sabaté o Salvador Puig Antich, han participat en accions d'aquests tipus, les quals sempre són perilloses doncs es posa en joc la vida tant dels participants com dels treballadors de les sucursals. Altres mètodes clandestins, més segurs per a les persones però complicats, han estat la falsificació de moneda o de txecs de viatge. Per aquesta última acció contra el Citybank es va donar a conèixer el món Lucio Urtubia, qui encara es viu i que recentment ha realitzar varies xerrades en el territori català per presentar el documental biogrà fic “Lucio, el anarquista irreductibleâ€?.
L'estratègia de la desobediència civil arranca al segle XIX de la mà de Henry Thoreau i es fa coneguda mundialment a través de figures com les de Gandhi i Martin Luther King. A l'estat espanyol no comença a valorar-se la desobediència pácifica com a possibilitat fins després de la mort del dictador Franco, amb alguna destacable excepció, com fou el cas de Lluis Maria Xirinacs. Des dels ‘80, alguns dels moviments socials més reconeguts com l'exitosa insubmissió al servei militar i el moviment d'okupacions es basen en aquesta premisa desobedient.
Una de les dificultats del punt de trobada radica en que parteixen de situacions oposades. La primera necessita de clandestinitat, la segona és una acció pública que basa la seva força en el suport social i la legitimitat de les accions. L'acció que ens ocupa avui les pot fusionar perquè té dues parts. La part d'acció directa, ja s'ha dut a terme i el seu secret ha permès l'èxit de l'acció. La desobediència civil comença avui, amb la confessió i defensa pública que en fa l'autor, qüestionant seriosament la legitimitat moral de la banca.
Si aquest exemple quedarà en un cas aïllat o si serà la llavor per una nova estratègia d'acció, ja sigui pública o amagada, ho dirà el temps. La paraula la tenim cadascuna de les persones que volem canviar les coses. |
|
Re: Activista expropia mig milio d'euros a la banca
|
|
per Decreixement STAP |
17 set 2008
|
Vam coincidir al Decreixement de St. Andreu...
Avui n´hem repartit 2000 al poble.
Molt bona acció!
Felcitats noi!
Endavant amb la LLuita! Amunt els /les que lluiten!! |
|
Re: Activista expropia mig milio d'euros a la banca
|
|
per maqui |
17 set 2008
|
Vaja peazo d'acció!. Si senyor, un Robin Hood del segle XXI.
Endavant, i ara esperem que tinguis un bon amagatall compa.
Mentrestant aqui estarem al loro del que vagi passant, i amb tota la solidaritat desde London town. |
|
Re: Activista expropia mig milio d'euros a la banca
|
|
per quico |
17 set 2008
|
Déu existeix i es diu Enric!
impressionant company |
|
Re: Activista expropia mig milio d'euros a la banca
|
|
per rebeld |
17 set 2008
|
|
No hi crec amb la teva lluita, penso que es anar contra corrent, tot i que penso que ha d'existir gent com vosaltres. La teva acció es realment impresionant, admirable, has demostrat la feblesa del sistema capitalista, has guanyat al gegant, ancara que ara et comencen els problemes! ves en compte! |
|
Re: Activista expropia mig milio d'euros a la banca
|
|
per s* |
17 set 2008
|
b o n i s s i m ! !
són coses com aquesta que em donen ganes de continuar lluitant.
Demà trec els meus diners del banc (pel que serveix... 400 euros...), com a homenatge a l'acció d'enric. |
|
Re: Activista expropia mig milio d'euros a la banca
|
|
per a |
18 set 2008
|
No entenc com coi publiqueu en castellà a indymedia Barcelona un article que ha estat redactat i publicat en Català...
PEnso que s'hauria de tenir més respecte per la llengua oprimida, i més en un espai de llibertat com és Indymedia.
Pel contingut, felicitats a tots i totes, ja que aquets és una victòria dels moviemnts socials.
Salut!!!
PD: pels que digueu que només m'importa el català, i k sóc un sectari, ahir vaig estar durant 6 hores repartint diaris CRISI. |
|
Re: Activista expropia mig milio d'euros a la banca
|
per Meri
meritxellv@gmail.com |
18 set 2008
|
M'agradaria posar-me en contacte amb tu fa molt de temps que estic pensant amb liar-la estic cansada de entrar als bancs i que et tractin com si anessis a demanar almoina, ara tinc un problema i m'agradaria assessorar-me i veig que tu estas molt ben informat, diguem alguna cosa.
Endavant ja va sent hora de donar una lliçor a aquest sistema que ens han imposat.... |
|
|
