Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: antifeixisme : pobles i cultures vs poder i estats
L'Estat espanyol torna a posar fora de la llei a EAE-ANV i 180.000 votants, 59 anys després
per freedom	16 set 2008
L'Estat espanyol torna a posar fora de la llei a EAE-ANB, el partit abertzale i anifeixista, amb els seus 180.000 votants, 59 anys després que ho fes el franquisme
EAE-ANV, vaixell insígnia de la lluita antifranquista amb 550 gudaris morts en el camp de batalla, ha estat il·legalitzat de nou per l'Estat espanyol; aquesta vegada, per decisió del seu Tribunal Suprem, instigada per un govern del PSOE. ALS jutges els va bastar un dia de deliberació per a engreixar la llista d'il·legalitzats que es va estrenar fa cinc anys amb la prohibició de Batasuna, *HB i EH, sense esperar si més no que Estrasburg dictamini sobre aquest cas. Amb una ganyota d'evident satisfacció que va ser reflectida per les càmeres de televisió, el president del Tribunal Suprem espanyol, Francisco José Hernando, donava a conèixer al migdia d'ahir la decisió de posar fora de la llei a Acció Nacionalista Basca (*EAE-*ANV). El dictamen ha estat adoptat per unanimitat, com es va encarregar de ressaltar Hernando, i després d'un únic dia de deliberacions. La iniciativa ha dut la signatura del Govern del PSOE, que va esgrimir a partir de 2007 que *ANV -formació plenament legal des de 1977- estava relacionada amb la il·legalitzada Batasuna. Malgrat que en la vista *pú- *blica celebrada al juny no van aparèixer proves referent a això -i fins i tot Fiscalia i Advocacia de l'Estat van retirar alguns elements dels seus informes finals-, el Tribunal Suprem ha donat per bones les seves demandes. I ho ha fet, a més, en un temps rècord, després de només un dia de deliberacions (en el cas de Batasuna, en 2003, van anar sis). Ja s'havia avançat que la fallada seria fulminant i que, malgrat la gravetat de la qüestió, la Sala del 61 no esgotaria els 20 dies de termini. El propi tribunal no ha eludit admetre que anava a decidir abans del dimarts pròxim, atès que aquest dia es renova el Consell General del Poder Judicial i això suposa el relleu del president del Suprem i president al seu torn d'aquesta Sala, Francisco José Hernando. Així les coses, el tribunal va optar ahir per resoldre pel sa les especulacions i confirmar la «condemna». Avui començarà a revisar el cas de *EHAK, amb la intenció d'il·legalitzar-lo també al llarg d'aquesta mateixa setmana. Serà després quan es *dén a conèixer les dues sentències; ahir només es va avançar el sentit de la fallada. Amb la prohibició de *ANV, són desenes de milers els votants que es queden sense l'opció política que van escollir en 2007 i 2008. Malgrat que la meitat de les seves llistes municipals van ser prohibides, el passat any el partit independentista va acumular uns 180.000 suports que li van donar més de 43o regidors «legals», sense contar aquells els càrrecs dels quals han estat usurpats per altres forces. -- Sense esperar a Estrasburg Les presses mostrades per l'Estat espanyol no només han quedat en evidència en el detall concret de sentenciar abans del relleu d'Hernando. També han estat de manifest en la decisió política d'executar aquesta nova il·legalització sense esperar al dictamen del Tribunal Europeu de Drets Humans, que té sobre la seva taula els recursos d'altres partits i llistes *abertzales que han estat prohibits amb anterioritat i els ha admès a tràmit. Segons es va difondre a principis del passat mes d'agost, la sala encarregada d'instruir aquests recursos ha plantejat a més que siguin elevats a la Gran Sala, el que podria derivar en la celebració d'una vista pública sobre les il·legalitzacions de partits en l'Estat espanyol. Aquesta decisió ha posat en guàrdia al Govern, que s'ha posicionat en contra. No obstant això, gens d'això ha estat obstacle perquè l'Estat escometi aquestes noves il·legalitzacions, i de continuïtat així a la dinàmica oberta en la primavera de 2003 amb l'expulsió del marc legal espanyol de Batasuna, *HB i EH. També igual que va ocórrer llavors, abans que el Tribunal Suprem decretés la il·legalització, l'Audiència Nacional ja s'havia avançat a dictar la suspensió d'activitats de *EAE-*ANV, a través del jutge *Baltasar Garzón i per via penal. La mesura decretada ahir tindrà com principal efecte pràctic la «liquidació» dels seus béns i efectes. *ANV ja va perdre les seves seus a les mans del franquisme en 1939. Tot això es detallarà en el tràmit d'execució de sentència, segons va explicar Francisco José Hernando. -- «Il·legalitzen partits, no idees» Una de les regidores *ekintzales, Arantza *Urkaregi, va conèixer la notícia mentre compareixia en *Donostia. Va considerar que «la decisió estava presa amb antelació. No han debatut molt sobre tema». Va garantir, no obstant això, que «l'esquerra *abertzale va a seguir treballant per a construir una Euskal Herria que tingui reconeguts els seus drets com poble». El moviment pro-amnistia, per la seva banda, va posar l'accent que «il·legalitzaran partits, però no idees. Aquest poble ha demostrat en aquests últims anys que la repressió més salvatge no aconsegueix els seus objectius, com no els van aconseguir el franquisme, els *GAL o el Pla *ZEN», i va instar a deixar a un costat aquestes fórmules. En protesta per la decisió de l'Alt Tribunal espanyol, 78 veïns es van concentrar en *Lekeitio, 30 en Bermeo i 50 davant la seu del PSOE en *Erandio. -- Batasuna, *AuB, HZ, *Aukera *Guztiak, plataformes, *ASB... Diversos mitjans van subratllar ahir que aquest és el segon partit basc il·legalitzat després de Batasuna, al costat del que van ser prohibits també *HB i EH. Aquella decisió va ser presa també de manera fulminant, sense esgotar ni apurar el termini previst, pocs dies després que el Tribunal Constitucional avalés la Llei espanyola de Partits Polítics. No obstant això, durant aquests cinc anys, els dos màxims tribunals de l'Estat espanyol també s'han dut per davant més de mig miler de candidatures a tot tipus d'institucions. Primer, van vetar les agrupacions electorals de *Autodeterminaziorako *Bilguneak (*AuB) a les juntes i parlaments en 2003, així com més de 200 plataformes municipals locals, el que va obrir la primera legislatura del «*apartheid». En 2004 va tancar el pas A *Herritarren *Zerrenda (HZ), que concorria a les europees. I en 2005 va impedir que *Aukera *Guztiak arribés a les urnes per al Parlament de *Gasteiz. El *record d'il·legalitzacions es va produir en 2007, quan la iniciativa del Govern del PSOE va tombar totes les llistes municipals amb la denominació *Abertzale *Sozialistak i la meitat de les presentades per *ANV, a qui es va impedir el pas també al Parlament navarrès i, excepte excepcions parcials, a les juntes de *Gipuzkoa, ÀLaba i *Bizkaia. A més, l'Estat espanyol va vetar la inscripció com partit legal de *Abertzale *Sozialisten Batasuna (*ASB) en 2007. Ho va fer abans fins i tot que iniciés la seva activitat i, per tant, sense analitzar les seves «conductes», com imposa la Llei de Partits.
This work is in the public domain

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more