|
|
|
Barrabasadas
|
|
|
per LQSomos |
16 set 2008
|
|
Qui demanen “tancar ferides� estan demanant tancar la història, la seva pròpia història còmplice en la massacre de la Guerra Civil i l'horror de la dictadura. I el pitjor de tot és que estan emparats per una Església amb tanta vigència i poder com aquella que beneïa els afusellaments en les tà pies dels cementiris |
|
Fa alguns dies el jutge de l'Audiència Nacional, Baltasar Garzón, atenent les peticions de vuit Associacions per la Recuperació de la Memòria Històrica, ha cursat una providència sol·licitant tota la informació sobre els afusellats i desapareguts durant la Guerra Civil i la dictadura franquista.
Per a elaborar aquest cens, Garzón, s'ha dirigit principalment als arxius dels ministeris de Defensa, Cultura i Interior, aixà com als ajuntaments de Madrid, Còrdova, Sevilla i Granada. Inexplicablement, queden fora de la investigació la resta d'ajuntaments més petits (tant peninsulars com insulares) però no per això amb menys indicis d'allotjar en els seus arxius esborronadors xifres d'execucions i soterraments en fosses comunes.
Per a donar un petit exemple (i això els historiadors honests ho saben molt bé) podrÃem acompanyar a la columna del Coronel Yagüe, que, al comandament de tropes legionarias, va afermar la revolta feixista a Sevilla i es va dirigir, via Extremadura, (que les seves dues provÃncies van quedar convertides en gegantescs cementiris) cap a Madrid. Entrevistat pel periodista nord-americà , John T. Whitaker, sobre la massacre que anava deixant al seu pas va tenir una resposta fart expressiva sobre els presoners: “Clar que els afusellem. Què esperava? Suposava que anava a dur 4.000 vermells amb mi mentre la meva columna avançava contrareloj? Suposava que anava a deixar-los solts a la meva esquena i deixar que tornessin a edificar una Badajoz vermella?â€?. Aquesta era l'ètica militar d'aquest personatge laureado pel colpista Franc.
També, la providència del jutge Garzón demana la “col·laboració� de la Conferència Episcopal Espanyola sol·licitant l'accés als llibres de difunts en les gairebé 23.000 parròquies espanyoles i, en primer lloc, l'obertura del registre de morts republicans en la Vall dels Caiguts on, segons el seu abat, estan registrats 34.000 morts.
Altre oblit de Garzón per a elaborar aquest dolorós cens ha estat, al meu entendre, no furgar en els arxius tant de la Direcció general de la Policia com de la Guà rdia Civil. És segur que de les diferents comandà ncies o comissaries centrals d'aquests cossos poguessin sortir moltÃssimes dades o “indicisâ€? del que es va fer amb els “adeptes a la rebel·lióâ€? (aixà denominats qui van defensar la legalitat republicana) i del parador dels milers i milers de lluitadors pel restabliment de les llibertats democrà tiques, massacrats durant 40 anys de dictadura. Lluitadors titllats de & ldquo;desafectos al règimâ€? i, per tant , vÃctimes de la brutal repressió franquista. I és que Espanya sua sang. Segueix suant sang i assassinats impunes…
Davant aquesta decisió de Baltasar Garzón s'han aixecat moltes veus crÃtiques. I ens diuen els “crÃticsâ€? que aquesta mesura no ajuda a & ldquo;tancar les feridesâ€? de la Guerra Civil i la dictadura assassina. Com si aquests “crÃticsâ€?, hereus polÃtics del genocida, no sabessin que les ferides no es tanquen amb una capa d'oblit. Per a tancar ferides primer cal desinfectar-les i sajar fins a on sigui necessari; treure a la llum pública la pus de la història d'aquest paÃs que es troba enterrada de la manera més abjecta i vil.
Una vegada s'hagi sajado fins a la profunditat necessà ria, una vegada s'hagin destapat totes les fosses comunes, una vegada surtin els morts amb la dignitat i el reconeixement merescut, una vegada s'hagin assenyalat responsabilitats i responsables del genocidi… podrem parlar de “tancar ferides�.
És tremendament obscè i indecent que es vulguin “tancar ferides� taponándolas amb la desmemoria, amb tones de terra que cobrixen tantes mirades d'espanto, tants crits de dolor i tants gestos d'impotència apagats, sufocats per l'impacte sec d'uns fusells assassins.
Qui demanen “tancar ferides� estan demanant tancar la història, la seva pròpia història còmplice en la massacre de la Guerra Civil i l'horror de la dictadura. I el pitjor de tot és que estan emparats per una Església amb tanta vigència i poder com aquella que beneïa els afusellaments en les tà pies dels cementiris. Això els dóna fortalesa per a justificar els seus crims però els nega la pau de les seves pròpies consciències, si és que alguna vegada la van tenir.
En aquests dies de darrere, una d'aquestes veus “crÃtiquesâ€? amb la mesura del jutge Garzón ha estat la del supervivent “tiranosaurioâ€? de la nostra història més negra i recent. La veu d'un mequetrefe camaleó que ha vist com la seva col·laboració amb un règim tiránico era rentada per la pusilanimidad polÃtica del postfranquismo.
Parlem de Garrotxa. El “il·lustreâ€? majordom del feixisme espanyol, el qual va compartir Consell de Ministres amb Carrero Blanc (feliçment elevat al cel com mà rtir de la seva pròpia croada), amb Muñoz Grans (altre militar africanista), amb Camilo Alonso Vega, etc. Aquest “RasputÃnâ€?, expert a confeccionar “dossiers de la mortâ€? com el de Julián Grimau (membre del PCE executat grà cies a el & ldquo;historialâ€? que li va preparar Garrotxa) o els dels anarquistes Francisco Granats i JoaquÃn Delgado, també assassinats.
Aquest Garrotxa, “demòcrata de tota la vidaâ€? i Ministre de la Governació en l'últim govern d'Arias Navarro, el & ldquo;carnicerito de Mà lagaâ€?, i, per tant, responsable de les tragèdies que va sofrir el poble espanyol, i molt especialment el PaÃs Basc, en l'any 1976. Aquest “demòcrata falangistaâ€? per devoció que va ordenar disparar foc real contra els treballadors a Vitòria, el 3 de març de 1976, amb el resultat de quatre obrers i un estudiant assassinats; amb altre obrer mort més, uns dies després en Basauri i altres dos morts més, que no cessen, en els successos de Montejurra (Navarra) en aquest fatÃdic any de 1976. Aquest tétrico personatge que es va envoltar perquè en sigueu custodis personal d'un equip de matones, comandados per un pròfug argentÃ, Roberto Almirón, un dels caps de la Triple A (Aliança Anticomunista Argentina), acusat d'assassinat en el seu paÃs.
Aquest personatge sinistre, Garrotxa, critica al jutge Garzón per la seva decisió d'elaborar un cens dels afusellats i desapareguts. Adduïx que “de l'altre costat va haver moltes més barrabasadas, com és obvi…�. I ens està cridant imbècils, està insultant la memòria col·lectiva d'un poble que encara clama pels seus desapareguts. I parla amb la fatxenderia pròpia del falangista que se sap protegit per la tela d'aranya que la seva mentor, Franco, va teixir perquè els crims quedessin en la més absoluta impunitat.
Que va aquest trilero de la polÃtica quan ens parla de “barrabasadasâ€?? La primera i única barrabasada que es va cometre en aquest paÃs va ser el propi cop d'estat contra un govern legÃtim i democrà tic, la II República. Una barrabasada que va costar un milió de morts en una Guerra Civil que durant tres anys va dessagnar al poble espanyol i al que va seguir una llarg nit de 40 anys de dictadura en la qual aquest falangista va tenir un destacat paper. Un paper que es va traduir en morts, repressió, tortures, presó i exili.
La providència del jutge Baltasar Garzón està perfecta per a retornar a les vÃctimes la seva dignitat i reconeixement i als seus familiars la tranquil·litat i assossec de retrobar-se amb ells encara que només sigui a través d'una là pida, d'una tomba familiar.
Garzón ja ha intervingut en casos de genocidi similars a l'espanyol (Argentina, Xile, Guatemala, etc.) amb la diferència que en aquests casos l'exigència judicial també ha buscat responsables (amb nom i cognom) dels assassins. Per quins aquesta “llei de punt final� a Espanya?
Ni oblit ni perdó. JustÃcia.
LQSomos. AgustÃn Mora. Setembre de 2008.
Más articles de l'autor |
Mira també:
http://www.loquesomos.org
http://www.loquesomos.org/lacalle/Autores/AgustinMora.htm
|
This work is in the public domain |
