Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: antifeixisme : pobles i cultures vs poder i estats
L'estat feixista espanyol il·legalitza ANB
16 set 2008
La sala 61 del Tribunal Suprem espanyol ha acordat avui d'il·legalitzar l'històric partit independentista i antifeixista basc Acció Nacionalista Basca (ANB) i n'ha ordenat la dissolució immediata (àudio), perquè ha estimat les demandes presentades per la fiscalia i l'advocat de l'estat. ZAPATERO com FRANCO
50722_PSOE_FASCISTA_x.jpg
ANB_Bilbao.jpg
psoe_fascista.jpg
La portaveu de la ja il·legalitzada ANB, Arantza Urkaregi, ho ha qualificat de decisió política que els jutges ja havien pres d'antuvi i ha dit que l'independentisme basc continuarà treballant per construir un País Basc lliure.

---
Urkaregi afirma que es "una decisión política que ya estaba tomada"

La electa independentista Arantza Urkaregi ha denunciado hoy que la ilegalización de EAE-ANV es "una decisión política que ya estaba tomada". Asimismo, ha recordado que la izquierda abertzale ya ha manifestado que "por encima de ilegalizaciones y de cualquir tipo de dificultades", seguirá con "su trabajo político" en favor de "la construcción política y social de Euskal Herria".

16/09/2008 12:47:00

DONOSTIA-. En una comparecencia en Donostia, ha indicado que la decisión de ilegalizar a la formación ekintzale "ya estaba tomada" ya que, según ha manifestado, se ha reunido la Sala del 61 y "debatir mucho no han debatido y ni siquiera han tenido en cuenta las alegaciones presentadas".

Para Urkaregi, la ilegalización constituye "una nueva señal del estado de excepción" y ha afirmado que ya esperaban que en este mes se produjeran "nuevas agresiones" contra la izquierda abertzale desde el punto de vista judicial.

A su entender, la resolución del TS supone "una decisión política". En ese sentido, ha agregado que, si bien aún no conocen su contenido, probablemente lo único que contendrá es "un maquillaje jurídico".

Tras insistir en que es "una muestra clara de que no existe democracia en el Estado español" ha apuntado que quedan pendientes otras sentencias como las de EHAK o el movimiento pro amnistía que, a su entender, evidencia que el PSOE está "inmerso en una locura represiva".

"Clara involución"

En su opinión, "se está viviendo una situación clara de involución, donde el Gobierno español se atreve sin ningún tipo de argumentos a ilegalizar a un partido como ANV, con una historia de 78 años, con una lucha en la Guerra Civil, un partido de izquierdas y abertzale con un amplia trayectoria" contra.

Urkaregi ha recordado que "hemos dicho una y otra vez que por encima de ilegalizaciones y de cualquier tipo de dificultades la zqiuerda abertzale iba a seguir con su trabajo político, íbamos a seguir trabajando en favor de la construcción a nivel político y social de Euskal Herria como nación" que sea "dueña de su futuro y tenga reconocidos todos los derechos que le corresponden como pueblo".

Por último, ha anunciado que en los próximos días la izquierda abertzale realizará una valoración más profunda de la sentencia de ilegalización de ANV, ya que aún no les ha sido "comunicada oficialmente".

This work is in the public domain

Comentaris

Re: L'estat feixista espanyol il·legalitza ANB
16 set 2008
Els promotors de la il·legalització d'ANB duen les mateixes sigles del partit amb el qual va compartir trinxera en el 36, Govern Basc durant molts anys i fins a Consell de Ministres diversos mesos (va haver un ministre ekintzale en el Govern del dirigent del PSOE Juan Negrín). Ni més ni menys que 550 gudaris d'ANB van morir per la República i enfront del feixisme. Cap d'ells hauria sospitat llavors que el PSOE canviaria de bàndol i es recolzaria en la dreta postfranquista per a intentar treure'l del mapa legal espanyol.

Ramón SOLA, al diari GARA
Més de mig miler de vides de gudaris d'EAE-ANB, partit que per aquell temps tot just sumava sis anys de trajectòria, es van quedar per a sempre en els camps de batalla de les Intxortas, Bizkargi, Albertia o Sollube en el combat contra el feixisme. Corrien els anys 1936 i 1937, en els quals EAE-ANB compartia amb el PSOE presència en el Front Popular i fins i tot participació en dos governs: el basc de José Antonio Agirre i l'espanyol de Juan Negrín (encara que la història sigui molt poc coneguda, va haver-hi un ministre ekintzale -Tomás Bilbao- en un dels executius estatals que van intentar detenir l'avanç franquista). Mirar enrere, per tant, fa més sagnant la decisió dels hereus de les sigles del PSOE d'il·legalitzar a l'històric partit abertzale i alinear-se així amb els successors ideològics de Franco.

La cadena de les relacions entre ambdós partits té baules abans, durant i després del conflicte bèl·lic. Fins a 1936, ANB i PSOE van coincidir -amb matisos i alts i baixos- en la defensa de la II República i l'impuls a un Estatut per als territoris bascos. I després seguirien junts durant moltes dècades tant en el Govern Basc en l'exili com en els successius acords antifranquistes.


Amb tot, l'aliança que per les seves característiques hauria de resultar indestructible és la teixida en el camp de batalla. Un espai en el qual EAE-ANB es va dessagnar materialment i des del primer moment, al contrari del que farien forces com el PNB, que no es van implicar amb decisió en la defensa de la República fins que el PSOE va donar llum verda a l'Estatut i es va formar el Govern Basc, a l'octubre de 1936.

«ANB, l'altre nacionalisme» (Eduardo Renobales, Editorial Txalaparta, 2005) resumeix aquell exemple d'heroisme, iniciat quan, gens més generalitzar-se el cop d'estat feixista, militants ekintzales i milicians d'esquerra van tractar de frenar el pas a Gipuzkoa de les columnes carlistes que arribaven des de Nafarroa, fins a la caiguda d'Irun el 5 de setembre. La implicació d'ANB era coherent amb la seva integració en el Front Popular, amb el qual havia concorregut a les eleccions de 1936 en la major part dels herrialdes, en aliança amb el PSOE i altres forces. El mateix que havien fet ja en 1931, en el si del denominat Bloc Antimonàrquic, tant en les eleccions municipals com en les estatals.

En ambdós casos, ANB no va dubtar a traçar aquesta aliança amb l'objectiu d'impulsar un Estatut autonòmic per a Hego Euskal Herria i un nou disseny federal i laic per al conjunt de l'Estat. Ho va fer per sobre de les seves divergències internes... i d'episodis més espinosos, com la mort d'un dels seus militants (Hermenegildo Alvariño) a les mans de pistolers socialistes el dia de les eleccions de 1933. Per cert, les de 1931 i 1936, que va concórrer amb el PSOE, serien les eleccions més reeixides de la història d'EAE-ANB, fins a arribar a les passades municipals de maig de 2007.

En primera línia del front

La implicació d'ANB en la guerra va ser molt més allà del que corresponia a un partit incipient i amb una implantació molt desigual. Per aportar una dada referencial, en les municipals de 1931 va sumar en els quatre herrialdes 36 regidors enfront dels 163 del PSOE, els 330 republicans, els 508 jeltzales i els 2.750 monàrquics.

Amb els seus gudaris es van conformar tres grans batallons, unitats que agrupaven a una mitjana d'uns 700 soldats, i dos menors. Aproximadament un de cada cinc combatents ekintzales perdria la vida lluitant contra el franquisme. Després d'uns primers mesos de resistència caòtica -en els quals els voluntaris de EAE-ANB van tenir un paper decisiu en la defensa de Donostia enfront dels amotinats en les casernes de Loiola o en el María Cristina-, al novembre el Govern Basc d'Agirre assoliria estructurar un exèrcit format per 25.000 homes englobats en 33 batallons (entre ells els quatre d'ANB). Ekintzale era un dels cinc comissaris generals, Luis Ruiz de Agirre; al mateix nivell, per tant, que el PSOE, que aportava un altre càrrec d'aquest rang. Ekintzales serien també dos dels principals caps militars, Saseta i Ordoki. I ekintzale va ser el responsable del Servei Cartogràfic i Topogràfic, Uribe-Etxeberria. Com recorda Renobales, Ordoki seria després comandant del Batalló Gernika, estructurat dintre de l'Exèrcit francès i que va ajudar a aturar als nazis, a qui -per cert- va sobreviure al llançar-se del camió en el qual el duien per a afusellar-lo.

Les dades objectives són concloents del sacrifici d'ANB. Es calcula la xifra de 550 combatents morts. Les seves baixes van arribar el 23% enfront d'una mitjana general situada entorn del 10%. Van haver-hi dos moments especialment tràgics: la batalla d'Albertia, al costat de Legutio, on el partit celebra la seva festa anual en l'actualitat, i els combats d'Areces, en l'intent de recuperar el control d'Oviedo, la capital asturiana. En ambdues ofensives es van produir més de 800 baixes ekintzales, entre ferits i morts.

Unes 300 es van registrar a la falda del mont Albertia, en la qual va haver-hi major ofensiva de l'Exèrcit basc recentment constituït. Va combatre allí durant gairebé un mes -des del 30 de novembre fins al 24 de desembre- amb gairebé tots els seus batallons. Però la victòria va ser franquista. «Aquí vam tenir el nostre L'Iraq», afirmava un supervivent en una recent commemoració oficial.

Malgrat el menyspreu amb que el PNB ha tractat tradicionalment a ANB, aquell esforç ha estat reconegut fins i tot per dirigents jeltzales tan poc sospitosos d'afinitat a l'esquerra abertzale com Josu Jon Imaz. En l'últim Alderdi Eguna, Imaz es referia a EAE-ANB com «una sigla històrica plena de dignitat i heroisme».





Companys en dos governs

La lògica dinàmica de la guerra i de l'Exèrcit basc -que actuava de manera certament independent respecte a Madrid- va fer que en aquells anys EAE-ANB s'aproximés a poc a poc al PNB en detriment del PSOE i, per exemple, abandonés el Front Popular. No obstant això, la lleialtat al projecte republicà i antifeixista va quedar plasmat a l'agost de 1938, quan l'ekintzale Tomás Bilbao Hospitalet, que havia estat tinent alcalde de Bilbo i cònsol de la República a Perpinyà, va ser reclamat pel govern legítim estatal per a formar part del Consell de Ministres, en qualitat de ministre sense cartera. Ocuparia el lloc del jelkide Manuel de Irujo. El PNB va donar la seva conformitat que el càrrec passés a ANB, i Bilbao va ocupar la cartera entre agost de 1938 i abril de 1939 a les ordres del socialista Juan Negrín. Compartiria executiu amb cinc dirigents del PSOE, cinc republicans, un del PCE, un altre de la CNT i un més d'ERC. La direcció d'ANB va vacil·lar, però va acceptar la decisió de Bilbao i li va donar el seu suport.

Des de la perspectiva actual, no deixa de ser impactant trobar un ministre d'ANB en un govern del PSOE. Més tard, en 1946, altre president espanyol en l'exili, Giral, tornaria a cridar a Bilbao per a reclamar la seva presència en un executiu reconstituït, però llavors l'oferta va ser rebutjada.

Si aquell episodi ha quedat com una raresa històrica, la coincidència de ANB i PSOE en successius governs bascos en l'exili seria una constant fins a després de la mort de Francisco Franco. En el primer format per José Antonio Agirre a l'octubre de 1936 hi participaven quatre representants del PNB, tres del PSOE i un de ANB. Era Gonzalo Nardiz, al que es va encomanar l'àrea d'Agricultura. Ekintzales i socialistes integrarien els executius mantinguts després en l'exili, i ambdós partits donarien el seu vistiplau -com components de l'anomenat Consell Consultiu Basc- al nomenament com lehendakari de Jesús María Leizaola després de la mort d'Agirre.

Junts contra Franco

Tan poc coneguda com la presència de Tomás Bilbao en el Govern de Madrid resulta la cooperació puntual d'ANB i PSOE en la iniciatives d'unitat d'acció antifranquista. â?ANB, l'altre nacionalisme'â? o ``El pèndol patriòtic'' recullen alguns episodis.

Ja en 1945, ambdós coincideixen en el Pacte de Baiona, subscrit pels partits i sindicats bascos i que entre altres coses suposa la reafirmació de l'Estatut d'Autonomia i del Govern Basc en l'exili com referència. A més, en 1947 el PSOE oferix al partit abertzale la possibilitat d'integrar-se en la plataforma Solidaritat Espanyola, cosa que no deixa dubtes que el considera de nou com un aliat. ANB declina la invitació amb bones paraules. «No podem pactar amb aquells que no es declarin obertament resolts a reconèixer l'Estatut d'Autonomia reconegut per la República i protegir-lo contra qualsevol atac», havia afirmat poc abans el seu Comitè Nacional en una nota titulada «La veu de l'interior als nostres germans de l'exterior».

Deu anys després, per impuls del socialista Enrique Tierno Galván, prendria cos el Pacte de París, en el qual ekintzales i jeltzales, així com sindicalistes de STV, uneixen la seva signatura amb la del PSOE per a advocar per un govern democràtic que pugui preparar unes eleccions que decideixin la forma política del futur Estat espanyol. Pur voluntarisme, queda clar, però alhora nova mostra contundent que ANB i PSOE estaven en el mateix costat.

Mentrestant, en l'interior un representant ekintzale i un altre de socialista compartiren files en l'amomenat Consell Delegat del Govern d'Euskadi a Navarra. En 1970, ambdós partits coincidirien en consells similars per als altres herrialdes, també sense cap efectivitat. Finalment, al setembre de 1974 ANB, PNB i PSOE estampaven la seva signatura en un mateix document destinat a remarcar que en 1936 havia pres cos un «front nacional» liderat per Agirre en el qual s'havia practicat «la lluita armada contra la rebel·lió».

Mirant ja al futur, els signants prenien llavors posicions per a l'escenari posfranquista que s'aveïnava comprometent-se a exigir «un règim provisional a Euzkadi paral·lel al règim provisional espanyol» i a reivindicar que «de la mateixa manera que Navarra s'ha incorporat a la nostra lluita comuna de resistència, ocupi també el ja que legítimament li està reservat en l'Estatut d'Autonomia». No passarien molts anys abans que el PSOE escometés un espectacular gir en aquest terreny.

Fins i tot després de la mort de Franco es pot trobar una certa sintonia entre el PSOE i ANB. En la confusa fase prèvia de les eleccions estatals del 15 de juny de 1977, després dels dies que el PNB va descartar a Txiberta arribar a una unitat d'acció amb l'esquerra abertzale que hagués canviat el futur, la signatura d'ANB es troba en el denominat «compromís autonòmic» al costat de les de PNB, PSOE, ESEI, PC o DCV; el partit abertzale compartiria fins i tot llistes amb el PSN a Nafarroa, en l'anomenat «front autonòmic» que va concórrer al Senat. En la resta va concórrer pel seu compte, i els resultats del conjunt del partit van ser dolents.

A partir d'aquí, superada una altra de les seves crisis internes, ANB se situaria inequívocament en l'àmbit de l'esquerra abertzale, a la qual havia posat pilars ideològics des de 1930, i el seu camí tot just es fregaria amb el del PSOE. El partit va mantenir en qualsevol cas la seva plena independència orgànica, tant després de la conformació de la Taula Nacional de Herri Batasuna en 1979 com a la culminació del procés Batasuna, en 2001. En l'any 2005, amb motiu de la diada de San Andrés, diverses organitzacions de l'esquerra abertzale subscriurien un manifest presentat públicament en el qual es reconeixia a Batasuna i ANB com diferents expressions polítiques de l'esquerra abertzale. Un text que, paradoxalment, l'Advocacia de l'Estat ha dut ara als tribunals afirmant que d'ell es desprèn just el contrari.

EAE-ANB va ser relegalitzat sense cap trava pel sistema posfranquista el 1977 i així ha seguit funcionant durant 30 llargs anys sota governs de UCD, PP i PSOE. Fins a l'actualitat.

L'última reunió amb el PSE

Els camins de PSOE i ANB en els últims anys tot just s'han creuat. Dintre de l'esquerra abertzale, el partit de Rodríguez Zapatero ha prioritzat la interlocució amb Batasuna, encara que només en una ocasió se celebrés un contacte amb caràcter públic. Però sí que hi va haver una reunió entre PSOE i ANB fa ja diversos mesos, segons van confirmar a GARA fonts ekintzales. En ella, la representació del PSE va estar encapçalada pel dirigent guipuscoà Alberto Bon -representant de Política Municipal dintre de l'Executiva del PSE-. En la taula es van constatar les diferències, però es va acordar també seguir parlant. El PSOE ha preferit il·legalitzar.


Els batallons de EAE-ANB

Cinc batallons formats o integrats per militants d'EAE-ANB es van deixar la pell en la refrega antifranquista. Les seves dades han estat recopilades per l'historiador Eduardo Renobales:

sasetaNúmero 6, ANB-1 o Batalló Olabarri. Batalló d'infanteria format oficialment a l'octubre de 1936 i que homenatja al primer mort en combat d'ANB: Claudio Olabarri, Txato, mort a les penyes d'Aia. Estava conformat per 688 gudaris i va participar en la batalla d'Albertia, deixant enrere més de 150 morts. Després va lluitar a Gorbeia, Durango, Sollube, Bizkargi, Orduña o Artzeniega, i també a Santoña-Laredo. Una de les seves companyies acudiria també a Astúries a reforçar a ANB-2.

Número 23, ANB-2 o Batalló Eusko Indarra (Força Basca). Es va formar a l'octubre de 1936 i arribaria a englobar més de 800 gudaris amb seu en la societat donostiarra Eusko Indarra, situada al carrer 31 d'agost. Va participar en la defensa de Gipuzkoa i en l'assalt a Albertia abans d'acudir a Astúries. Allí hagué de creuar el riu Nalón mitjançant gavarres en estat enemic i sota el foc rival; Eusko Indarra havia de passar en tercer lloc, però va decidir prendre el cap per ser el batalló més bregat. Anava comandat per Cándido Saseta, un dels caps militars més carismàtics i capacitats de l'Exèrcit basc. Saseta va caure a Astúries, en la batalla d'Areces.

Número 68 o ANB-3. Es va formar a l'abril de 1937, amb la participació de 468 gudaris i amb José Zapirain com a comandant. Ãdhuc estant incomplet, va haver d'acudir a fronts com el de Sollube o Artxanda. ANV va decidir finalment dissoldre'l al trobar-se molt minvat, dies abans de la caiguda de Bilbo, i va enviar als supervivents a cobrir les baixes de l'Olabarri i l'Eusko Indarra.

Enginyers número 8 o Askatasuna. Amb Isidro Olaizola com a comandant, es va formar a l'abril de 1937 i estava format per sapadors. El seu treball de fortificació sense cobertura de cap classe i molt prop de l'enemic li va provocar nombroses baixes.

Batalló Gordexola. Encara que ha estat considerat com un batalló jelkide, en realitat l'integraven molts militants d'ANB de Barakaldo que a l'esclatar la guerra havien estat expulsats per no acatar l'ingrés en el Front Popular. Prenia el seu nom de la localitat en la qual les tropes castellanes invasores van ser derrotades en 1355. El batalló es va formar a l'octubre de 1936, i tindria uns 750 gudaris. Va combatre a Elgeta, Sollube o Artxanda.



El partit que va fusionar la lluita de classes amb l'abertzalisme

anb 2008No és d'estranyar que ANB i PSOE tinguessin coincidències des de l'inici de la seva història, perquè els ekintzales van ser la primera formació inequívocament d'esquerres en l'àmbit del nacionalisme basc, fins a llavors copat pel PNB de Sabino Arana. ANB va optar per dotar l'abertzalisme de contingut social, fusionant-lo amb el concepte de la lluita de classes (de fet, molts dels seus primers afiliats eren de zones marcadament obreres com Barakaldo). A més, va eliminar el concepte de la raça que havia impregnat el discurs d'Arana, alhora que donava prioritat a altres qüestions com la llengua. I va introduir dues concepcions que tindrien enorme futur fins a arribar a l'actualitat: en primer lloc, la de la decisió popular -després formulada com dret d'autodeterminació-com clau de volta de l'abertzalisme, en detriment de qüestions com els cognoms; i en segon lloc, la defensa de l'autonomia com assoliment gradual fins a arribar a l'objectiu final de la independència. Al costat d'això, l'aposta pel laïcisme l'acostava a les posicions del PSOE i aprofundia encara més la bretxa inicial respecte al PNB.

El Manifest de San Andrés, text fundacional d'EAE-ANB, dóna mostra de tot això: prioritza la unitat amb els abertzales, però innova a l'apostar també per «col·laborar» amb els partits espanyols «que reconeguin els drets de les col·lectivitats nacionals a disposar dels seus destins; que tendeixin a una estructuració de l'Estat espanyol menys utilitarista que l'actual; que millor garanteixin els drets individuals, incompatible amb tot sistema de dictadura, arbitrarietat o poder personal; que resolguin amb major esperit de justícia i equitat els problemes socials; que redueixin l'Exèrcit a l'esfera de la seva pròpia funció, amb derogació de la Llei de Jurisdiccions; i, en fi, que propugnin un règim jurídic-polític més en harmonia amb els imperatius democràtics sota els quals ha viscut i vol viure el nostre país».



GARA, 16 de setembre de 2008
Re: L'estat feixista espanyol il·legalitza ANB
16 set 2008
Aquí la única cosa il·legal que hi ha és l'Estat espanyol, implantat per un aixecament militar feixista i ocupant il·legítim de territoris i nacions que no li corresponen, entre elles els Països Catalans.
FEM FORA LA DICTADURA ESPANYOLA!
Re: L'estat feixista espanyol il·legalitza ANB
16 set 2008
FORA LA DICTADURA DE L'ESTAT ESPANYOL

Solidaritat amb el poble basc
Re: L'estat feixista espanyol il·legalitza ANB
16 set 2008
Trobat algo indignant sobre el tema a foropolicia.es parlan del tema i es mofen. Es un forum on hi estan tots la diversa pasma del estat espanyol.
Re: L'estat espanyol il·legalitza ANB
17 set 2008
En Napoles y en Sicilia pasa lo mismo;
ilegalizan a la mafia y a la camorra, pero de hecho los que mandan son ellos...
Sindicat