Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: un altre món és aquí
"Catalunya", anarcosindicalisme d’avui per al segle XXI
16 set 2008
Article de Jordi Martí, coordinador del "Catalunya" al voltant de l’aparició del número 100 de la revista
El 22 de febrer de 1937, la Confederació Nacional del Treball de Catalunya treia al carrer la seva primera publicació orgànica escrita en català. Es tractava del diari de tarda âCatalunyaâ?, que venia a afegir-se a âSolidaridad Obreraâ?, lâhistòric diari del matí de lâanarcosindicat, escrit tot ell en castellà.

El âCatalunyaâ? seria sempre una segona publicació en què la CNT no es bolcà com a organització. Hi ha qui diu que volia ser una aclucada dâull de complicitat als sectors dâERC en el govern de la Generalitat, cada cop més controlats pels estalinistes del PSUC. Fos com fos, la publicació va tenir sempre pocs recursos i a partir de desembre de 1937, va deixar de distribuir-se a les comarques de Girona, Lleida i Tarragona per manca de paper. El âCatalunyaâ? no tardaria a desaparèixer deixant, però, per escrit, la possibilitat dâun moviment llibertari català. No nâera la primera mostra ânomés cal recordar âLa Tramuntanaâ? de Josep Llunas o âLâAvenirâ? de Felip Cortiellaâ?- però sí que era la primera vegada què sâobria al català una publicació orgànica, la premsa âoficialâ? de la CNT en aquest cas. No és estrany, doncs, que quan als anys setanta del segle passat els llibertaris de dins i fora tornessin a treure banya, traguessin al carrer un cop més la històrica capçalera.

Des dâaleshores, el âCatalunyaâ? ha passat per set èpoques, amb centenars de persones que hi han abocat esforços i dedicació -de Joan Peiró a Lluïsa Pahisa i del Ricard Mestre a Ramon Barnils- i milers dâaltres que hi han escrit, dibuixat o publicat les seves fotografies o altres tipus de creacions. La publicació, amb caràcter de revista mensual, és ara lâòrgan oficial (que no orgànic) de la Confederació General del Treball de Catalunya, un dels esqueixos que va prendre de lâarbre de la CNT reconstituïda als anys setanta del segle XX. I aquest setembre del 2008 arriba al número cent de la seva vuitena època. Des de fa sis anys, jo en sóc el coordinador (permeteu-me que per un cop parli en primera persona), tot i que no el faig sol, només faltaria. Actualment, un equip de tretze persones conformem el Col·lectiu Catalunya, que és lâencarregat de treure cada mes la publicació i de mantenir dues pàgines web, dâun banda la de la CGT de Catalunya (www.cgtcatalunya.cat) i de lâaltra la de la pròpia revista (www.revistacatalunya.cat), des dâon es poden descarregar o mirar molts dels números que hem fet.

Lâaventura de treure el âCatalunyaâ? cada mes també ha comptat amb reticències dintre de CGT. Hi ha el grup de gent que pensa que aquesta organització ha de ser el seu corralet particular i és normal que la revista que voldrien tenir no és la que tenen, però per sort sempre han estat un grup minoritari tot i que molt insistent.

Ara, el âCatalunyaâ? és la revista de la CGT de Catalunya però hi escriu qualsevol persona i es parla de qualsevol tema que des de la redacció âde la qual en pot formar part qualsevol membre del sindicat que ho desitgi- creiem que és interessant per a la classe obrera catalana i mundial, per als moviments socials anticapitalistes dâarreu i per al moviment llibertari entès en un sentit evidentment obert i no dogmàtic. Sembla mentida però fins i tot dintre dâun sindicat que es diu llibertari hi ha qui creu que cal controlar-ho tot i exercir la censura constant. Són sectors en constant reculada, hereus dâuna manera veure el món sindical i llibertari dels anys setanta, pertanyents a un vell món que a poc a poc hem anat escombrant cap a lâindret que més li escau, el museu.

El sindicalisme que defensa la CGT en la seva gran majoria i el âCatalunyaâ? en particular és una eina de transformació social que parteix de no recular en els actuals drets socials i econòmics, que no renuncia a res i que parla de tot, i de forma especial dâalguns temes que eren tabú per a qui utilitzava els nostres colors fins fa uns anys. No tenir por a res ni a ningú és la base per teixir aliances que es demostren imprescindibles per defensar el que ja tenim però, i sobretot, per avançar en uns camins que als Països Catalans, cada cop estan més plens de gent i que des del âCatalunyaâ? intentem explicar i explicar-nos.

Ãs el nostre deure i la nostra obligació fet tot el possible perquè no hi hagi amos ni senyors i perquè les lluites sâinfectin les unes de les altres fins a esdevenir col·lectives. Si en el camí perdem puresa, benvinguda sigui la barreja que ens faci avançar i, tal com deia la Bebe, âFuera telarañas!â?, que en català es pot traduir com âNo som res sense els altres!â?, més o menys).

I per si no quedava clar, ja ho sabeu: els capellans, a missa; âels peixos en lâaigua; i els amos, al clotâ?, que deien els Al Tall.

Jordi Martí, coordinador del "Catalunya", publicació de la CGT de Catalunya

Per anar al Catalunya número 100:

www.revistacatalunya.cat/100.htm

This work is in the public domain

Comentaris

Re: "Catalunya", anarcosindicalisme d’avui per al segle XXI
17 set 2008
¿no será que vuestras estructuras lo permiten?

CGT es asamblearía?
¿CGT es federalista?
¿CGT es antiparlamentaría?
¿CGT es autogestionada?
¿CGT es autónoma?
¿CGT es anarcosindicalista?
¿acaso no es CGT otro negocio sindical más?

Contestando las preguntas entiendes las luchas de Poder.
Sindicat