Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: @rtivisme
Qui ha volgut presentar una imatge d'enfrontament entre "els veïns" i les Festes Alternatives?
per Llibertat.cat Correu-e: correu ARROBA llibertat.cat (no verificat!)	15 set 2008
Ull viu!, una nova secció de Llibertat.cat, inclourà textos crítics amb els mitjans de comunicació convencionals (anàlisis, comentaris breus, ressenyes de llibres relacionast amb els mèdia, traduccions, etc.). S'actualitzarà quinzenalment.
El passat dos de setembre, el programa Els matins va plantejar un debat sobre les festes alternatives. Hi van participar representants de l'Assemblea del Barri de Sants, de les comissions de festes alternatives de Gràcia, de la Junta Directiva de la Federació Festa Major de Gràcia i de la Federació d'Associacions i Comissions de Carrers de la Festa Major de Sants, juntament amb una veïna de la plaça del Poble Romaní de Gràcia. Josep Cuní, director del programa, va cloure aquest debat amb les paraules següent: “La veritat és que veig que entre vosaltres hi ha bastants menys conflictes del que s’ha volgut presentar�. Qualsevol que hagués vist com s’havia plantejat i presentat el debat devia quedar bocabadat en sentir la darrera frase de Cuní, ja que en comptes de dir “veig que entre vosaltres hi ha bastants menys conflictes del que s’HA VOLGUT presentar� hauria d’haver dit “hi ha bastants menys conflictes del que HEM VOLGUT presentar�. Perquè, com veurem tot seguit, aquest membre significatiu de l’elit mediàtica catalana també havia VOLGUT PRESENTAR el debat partint de la premissa que existia un enfrontament entre els organitzadors i participants de les festes alternatives i la resta de veïns de Gràcia i Sants. Escalfant motors Tres hores abans del debat, Cuní havia escalfat motors durant l’entrevista a l’alcalde de Barcelona, Jordi Hereu. En transcrivim la part que afecta la temàtica que comentem perquè es vegi com enfocava la qüestió el conductor d’Els matins: CUN�: Vostè diu estar a prop dels ciutadans, donar-los suport, sobretot informació. Els ciutadans de Gràcia i en major mesura els de Sants diuen que l’Ajuntament no han estat a l’alçada a l’hora d’evitar les festes majors alternatives, que, d’altra banda, van proliferant amb una activitat que sembla lliure de qualsevol impunitat. El que va passar dissabte a la nit al carrer de Sants, que un grup que s’autoproclama ...organitzador de la festa major alternativa, malgrat que hi havia un principi d’acord perquè ho fessin a la plaça Osca, el dissabte a la nit van aparèixer en un camió es van creuar, un camió Sanabi, al mig del carrer de Sants i, carrer de Sants!, eix vertebrador no només del barri sinó de bona part de Barcelona, i allà es van posar a fer una actuació que va durar quatre hores i mitja bloquejant-ho absolutament tot, amb la passivitat dels Mossos d’Esquadra i de la Guàrdia Urbana. HEREU: Permeti’m que li comenci dient que les festes majors tant de Gràcia com de Sants, com en general les festes majors, és un procés social que impulsen els veïns i veïnes de la ciutat de Barcelona, No són actes bàsicament institucionals, de manera que a mi l’expressió festa alternativa a què?, an els veïns que impulsen les festes? És una expressió que jo no comparteixo. Parteixo d’una valoració globalment positiva, perquè és la valoració que han fet els propis veïns, tant de Sants com de Gràcia, que impulsen un model que cada vegada ha de ser, s’ha de parlar dels de 600 actes que es fan especialment durant el dia, durant la tarda, amb un públic familiar. Aquest és el model que els veïns i veïnes volen impulsar i que jo recolzo. CUN�: Però aquests actes no provoquen l’actuació de la Guàrdia Urbana, perquè són pacífics, perquè no duren fins a les cinc de la matinada, perquè no s’ataca als Mossos d’Esquadra i la Guàrdia Municipal amb ampolles de cervesa, etc. HEREU: Efectivament. Jo li dic que això és el més important de la festa, i aquest, és a l’hora de fer el balanç, el més important. Després hi ha a Gràcia alguns fenòmens, que Gràcia haurà de fer la reflexió de què en volem fer perquè és evident que arriba un moment que és bastant incompatible amb les mínimes condicions de civisme i, per tant, jo no li amago que aquest un fenomen sobre el qual hi estem actius i s’haurà de reflexionar per evitar aquests fets. I també li he de dir que a Sants ha estat una mica diferent, perquè la festa alternativa en part també ha tingut el recolzament de molt entorn social. De manera que quan després d’una manifestació s’acaba tallant un carrer, en tot cas li vull dir que el que l’alcalde va dir jo això no ho accepto i per tant s’ha de treballar per minimitzar aquesta afectació d’una via pública en el qual ningú ha demanat permís. Per tant vull que tingui clar que jo el que vaig dir, i això és un treball negociació policial, al aviat possible això s’ha de normalitzar. I a partir d’això hi ha un treball que és estrictament policial en el qual vostè sap que a vegades és millor una bona negociació que no després aplicar una mesura, que en tot cas vull que tingui molt clar que s’hagués aplicat si la negociació no hagués arribat a bon port. Per tant, tenim unes festes que són... festes de veïns i veïnes que cada vegada volen que siguin més seves, més autèntiques, més vinculades a lo que és l’expressió d’aquests barris, i menys un focus en el qual algú pugui per utilitzar aquestes festes per fer una altra cosa que va en contra de l’esprit de Barcelona. I amb això també li vull dir: certa gent alternativa el que haurien de veure és que ells no han de una festa en contra una institució. Ells s’han de sumar en un procés social, perquè ells també haurien de poguer contribuir positivament complint les normes CUN�: Però aquests col·lectius ha trobat el terreny abonat fa molts en aquesta ciutat. Venien expressament d’altres països d’Europa perquè aquí se’ls donava unes possibilitats que allà no... col·lectius... HEREU: Vostè sap perfectament que aquests col·lectius a Barcelona estan en retirada... CUN�: Miri jo només sé... HEREU: I que cada vegada això CUN�: Jo només sé... HEREU: ...és un fenomen que justament n’hem de parlar menys cagada vegada CUN�: Segurament... HEREU: Vostè sap que hi ha una inexorable aplicació de l’autoritat democràtica, que jo sempre he defensat i que justament va donant cada vegada més passes endavant. Això és el fenomen tendencial, i això no vol dir que no haguem d’analitzar a vegades quan això no acaba de funcionar prou correctament CUN�: La inexorable autoritat democràtica holandesa ha decidit que s’han acabat els okupes. HEREU: Aquí li he de dir que estem en un procés d’...evolució favorable respecte a la implicació dels òrgans judicials, que són determinants, dels òrgans policials i de la societat en general. No em negarà que això és molt diferent a fa deu anys, eh. I Això té un evolució que està sent positiva i tendencialment cada vegada ho serà més. Dit això, jo defenso les festes perquè és la expressió d’una manera de ser d’una ciutat; i en canvi cada vegada allò que no expressa l’esprit d’aquesta ciutat hauria quedar més arraconat i certament cada vegada hauria de tenir menys espai. I en canvi jo crec que hi ha gent alternativa en aquesta ciutat, que torno a dir, no haurien de ser alternatius als veïns que impulsen les festes. CUN�: Doncs precisament algunes d’aquestes persones alternatives i alguns d’aquests veïns coincidiran en aquest plató avui per dir-s’ho els uns als altres, cara a cara, a partir de les dotze... HEREU: Doncs em sembla molt positiu que vostès donguin aquest espai perquè hi hagi aquest diàleg... CUN�. Jo espero que sigui diàleg, perquè generalment... generalment acaba sent un intercanvi d’exabruptes. Ja ho sap vostè... Tot i la seva llargària, hem volgut transcriure aquest fragment sencer perquè permet comprovar quin el parti pris del periodista (i, de passada, del mateix l’alcalde Barcelona, que el reforça i retroalimenta). Hi ha tres eixos fonamentals sobre els quals es basteix la construcció periodística estigmatitzadora de les festes alternatives per part del conductor d’Els matins: a) D’entrada, s’estableix una oposició entre “els veïns� (“o els ciutadans�) dels barris de Sants i Gràcia i les persones o els col·lectius alternatius, una distinció falsa perquè els impulsors de les festes alternatives també són veïns d’aquests barris. D’altra banda, mentre que als primers se’ls atorga la condició de “ciutadans�, als segons se’ls hi nega. L’ús intencionadament selectiu del terme “veí� serveix, doncs, per reforçar la idea d’enfrontament entre els organitzadors de les festes alternatives i la resta del veïnat i per estigmatitzar els primers. Fixem-nos també que a l’expressió “Els ciutadans de Gràcia i en major mesura els de Sants� Cuní fa servir l’article “els� amb el seu sentit genèric, que si bé no és equivalent a dir “tots els ciutadans�, és interpretat sovint en el sentit gairebé universal, de manera que la telespectadora o el telespectador entén que “gairebé tot el veïnat� ha demanat “d’evitar les festes majors alternatives�, un supòsit fals com veurem més avall. L’esquema bàsic que hi ha al darrere d’aquestes distincions i generalitzacions és maniqueu: dolents contra bons. b) En segon lloc, s’associa explícitament o implícitamwnt les festes alternatives i els col·lectius que les impulsen amb aldarulls, incidents o problemes, com ho demostren les paraules següents de Josep Cuní: -“van proliferant amb una activitat que sembla lliure de qualsevol impunitat.� -“Però aquests actes no provoquen l’actuació de la Guàrdia Urbana, perquè són pacífics, perquè no duren fins a les cinc de la matinada, perquè no s’ataca als Mossos d’Esquadra i la Guàrdia Municipal amb ampolles de cervesa, etc.� [En aquest cas l’associació és implícita ja que se sobreentén que a diferència del actes organitzats pels “veïns i veïnes�, els actes de les festes alternatives provoquen aldarulls. A més, aquest enunciat van acompanyat d’imatges que reforcen aquesta associació: s’hi veuen joves que creuen uns contenidors, la part superior d’un semàfor arrencada, furgons policials, etc.] -“Però aquests col·lectius ha trobat el terreny abonat fa molts en aquesta ciutat. Venien expressament d’altres països d’Europa perquè aquí se’ls donava unes possibilitats que allà no...� [Cuní és refereix a les possibilitats d’incomplir les normes cíviques.] Es reforça encara més aquesta associació quan s’esmenta explícitament el moviment okupa, un dels col·lectius més estigmatitzats i criminalitzats per la premsa, de manera que al llarg de la conversa plana el fantasma que darrere aquestes festes hi ha bàsicament el moviment okupa, la qual cosa no és certa. c) Finalment, si es pateix d’aquesta construcció periodística (elaborada amb dades fictícies o inexactes, com passa massa sovint) de les festes alternatives, no cal estranyar-se que el conductor del programa aposti clarament per la repressió de les festes alternatives (en general) en afirmacions o expressions com ara: -“... evitar les festes alternatives� [En aquest cas Cuní intenta fer creure que es tracta d’una demanda del veïnat, cosa que com veurem més avall no és certa, però en realitat és una projecció de la seva visió del món.] -“... amb la passivitat dels Mossos d’Esquadra i de la Guàrdia Urbana.� - “La inexorable autoritat democràtica holandesa ha decidit que s’han acabat els okupes.� [Cal remarcar el to contundent i taxatiu amb què el presentador d’Els matins diu aquesta frase�.] Primera part del debat Abans de començar el debat, Lídia Heredia el presentava de la manera següent: “Josep, n’heu parlat aquest matí amb l’alcalde, però, vaja, no sé què en diran les persones que ens acompanyen al plató sobre què passa amb les festes majors i en concret què amb les festes alternatives, emmarcades dins les festes majors?� És evident que l’expressió “què passa amb les festes majors i en concret què amb les festes alternatives, emmarcades dins les festes majors� crea d’entrada una imatge negativa de les festes alternatives. Perquè l’enunciat “Què passa amb..?� és un tòpic dintre periodisme audiovisual que serveix per introduir temàtiques que es considerem problemàtiques i/o conflictives. Tot seguit, Cuní qüestionava l’ús del terme “alternativa� seguint la mateixa línia argumentativa de l’alcalde de Barcelona, que, com hem vist més amunt, afirmava que no entenia aquesta expressió i l’interpretava en el sentit de [festa] �alternativa als veïns i veïnes�. D’aquesta manera, l’alcade oposava “veïns i veïnes� als “alternatius�. Després de les intervencions aclaridores dels representants de les festes alternatives, el presentador del programa va enunciar les premisses a partir de les quals es plantejava el debat: “Molt bé. Anem a pams. L’Ajuntament de Barcelona ha d’afrontar una pluja de critiques per aquesta festa alternativa, que aquest dissabte va tallar, no a Gràcia sinó Sants, el carrer de Sants durant més de quatre hores i va obligar a canviar el recorregut de set línies d’autobusos, més enllà de tot el trànsit. Tant els partits de l’oposició com diverses entitats veïnals han denunciat la falta de contundència policial per un concert que no estava autoritzat. Com que fa més dues setmanes els grups, també alternatius, van causar problemes a Gràcia, aquest matí aprofitant la presència de l’alcalde en aquest programa, li hem preguntat per aquesta qüestió.� Abans de comentar aquestes paraules, cal remarcar el fet que la primera part d’aquesta intervenció anava il·lustrada amb una imatge de l’article que La Vanguardia dedicava aquell mateix dia a la qüestió que comentem. El titular del diari del grup Godó, que es podia veure clarament a la pantalla, enfocava el tema de la mateixa manera que el programa Els matins: “Lluvia de críticas por no frenar a los alternativos� (en referència a la tallada de la carretera de Sants), la qual cosa no ens ha d’estranyar en un diari que especialitzat en les tasques d’estigmatització i criminalització de determinats col·lectius. D’altra banda, ja sabem que premsa i mitjans audiovisuals es retroalimenten i acaben formant un circuit tancat de (des)informació, raó per al qual és habitual que el marc interpretatiu d’una determinada qüestió sigui el mateix. Com que el marc interpretatiu del diari del grup Godó i el de Josep Cuni coincidien, no és tampoc estrany que al titular de La Vanguardia es fes una crida explícita i inequívoca a la repressió (el terme “frenar� és molt significatiu en aquest sentit). Ara bé, si llegim el cos de la notícia (un exemple paradigmàtic de periodisme de declaracions) es pot comprovar que les crítiques no eren només per “no frenar� (és a dir, reprimir) “els alternatius�, sinó que hi ha bastants declaracions que critiquen la manca de voluntat de diàleg per part de l’Ajuntament. Per tant, el titular recull només els argument dels portaveus de PP i de CiU, alhora que silencia les que apostaven pel diàleg i no pas per “frenar a los alternativos�. El fet que els titulars de les notícies siguin sempre interpretatius no justifica la tria clarament tendenciosa i/o ideològica de La Vanguardia. Recordem ara que en iniciar l’entrevista a l’alcalde de Barcelona, Josep Cuní havia afirmat que “Els ciutadans de Gràcia i en major mesura els de Sants diuen que l’Ajuntament no han estat a l’alçada a l’hora d’evitar les festes majors alternatives...�, afirmació que pressuposava que la gairebé totalitat del veïnat d’aquesta dos barris barcelonins havia demanat que es prohibissin les festes alternatives. També, com hem vist a la darrera intervenció que hem reproduït, el director d’Els matins deia que “diverses entitats veïnals han denunciat la falta de contundència policial�. Doncs bé, vegem què deien les úniques veus representatives del veïns i les veïnes de Sants que es podien llegir a la notícia apareguda a La Vanguardia: “Las entidades vecinales de Sants también critican la actitud municipal a la hora de gestionar los festejos. "Ni la protesta ni el corte nos afectaron - señala Francesc Manyé, de la Federació d´Associacions i Comissions de Carrers de la Festa Major Sants-. Es verdad que estas no son las formas, pero si no les escuchan de otro modo...". Según Jordi Falcó, del Centre Social de Sants, una de las entidades vecinales más antiguas de Barcelona, lo ocurrido el sábado es responsabilidad del Ayuntamiento. "Todo el mundo tiene derecho a celebrar a su modo la fiesta mayor, siempre y cuando se haga de una manera cívica. Si el Consistorio ningunea a algunos, estos sólo tienen una salida: el pataleo. Las celebraciones llevadas a cabo hasta entonces por los alternativos en la plaza Osca habían cumplido con los horarios estipulados" [La Vanguardia, 2-9-2008]. Per tant cal preguntar-se a quines associacions veïnals es referia Josep Cuní, perquè en cap moment no va aportar cap dada objectiva que li permetés saber a la telespectadora o telespectador si en realitat algunes entitats havien “denunciat la falta de contundència policial�. Tornant al debat, després de les explicacions dels representants de les comissions de festes alternatives de Gràcia i de l'Assemblea del Barri de Sants, que va aclarir que la protesta a la carretera de Sants havia estat un fet puntual a causa de la manca de la voluntat negociadora de l’Ajuntament, el conductor d’Els matins va fer una intervenció que continuava mantenint en el seu enfocament inicial sobre els festes alternatives:“Anem a publicitat. La comissió de festes de Sants, de Gràcia i també de la plaça Romaní de Gràcia, en directe, del poble Romaní de Gràcia, en directe, perquè puguin dir-vos ells el que ha passat a Gràcia, el que ha passat a Sants, que en definitiva forma part també del que deia l’alcalde lamentablement ha esdevingut una tradició, que és que la voluntat d’un sector de desobediència acaba perjudicant o va en contra unes altres persones� Aquesta intervenció va ser replicada pel representant de les comissions de festes alternatives de Gràcia, David Fernàndez, que va qüestionar l’associació entre festes alternatives i aldarulls, una associació que es desprenia fàcilment de tot el que Josep Cuní havia anat dient al llarg del matí, malgrat que objectés que no ell havia usat el terme ‘aldarulls’1. Concretament, Fernàndez va convidar el conductor del programa a precisar quan i on s’havien produït aquests aldarulls i quins col·lectius alternatius hi havien estat implicats (“I jo et convido que em digues quin dia, a quin carrer i quins col·lectius alternatius. A Gràcia, si us plau.�). Com que Cuní no podia aportar cap dada en aquest sentit, malgrat que no feia gaire minuts que havia afirmat que “fa més dues setmanes els grups, també alternatius, van causar problemes a Gràcia�, va llançar pilotes fora: “Això ho contestaran els veïns. Passem a la publicitat.� Així doncs, quan es veia obligada a entrar en el terreny factual, la construcció periodística estigmatitzadora de les festes alternatives s’esfondrava com un casa sense fonaments. Cal parar esment també que amb l’ús de l’expressió “els veïns� el conductor d’Els matins continuava pressuposant que els representants de les festes alternatives no eren veïns dels seus barris sinó una mena d’agents aliens al seu entorn. Segona part del debat: què van contestar �els veïns�? Les respostes dels qui Cuní anomenava restrictivament “els veïns�: a) La representant de Federació d'Associacions i Comissions de Carrers de la Festa Major de Sants va criticar la tallada de la carretera de Sants, però no va poder negar que hi havia un conflicte polític amb l’Ajuntament i que la reivindicacions dels qui havien tallat el carrer comptaven amb força suport de la majoria dels carrers que estan federats a la federació de la qual n’era la secretària, un fet que fins i tot el mateix alcalde de Barcelona havia reconegut unes hores abans. b) El representant de la Junta Directiva de la Federació Festa Major de Gràcia va dir que no hi havia hagut pràcticament problemes en aquestes festes i que en general tot havia anat bé. Pel que fa al que havia passat a la plaça Romaní, va insistir que es tractava de comportaments incívics de determinats joves, però que no tenien les a veure amb la festa alternativa que s’hi organitzava, ja s’havien respectat els horaris previstos. c) Finalment, la veïna de la plaça del Poble Romaní de Gràcia es va queixar molt del soroll que causaven les persones que es quedaven a la plaça després dels concerts, però va remarcar que aquests concerts havien acabat a l’hora prevista (“Ha anat molt bé aquests any perquè la música s’ha acabat quan s’ha dit. És a dir, si era el permís fins a les dues, vale; si era fins a la dues mitja, molt bé. Estupendo [...]�). Les respostes d’aquests veïns de Gràcia van provocar una pregunta del presentador que suposava un gir en l’orientació que hem vist fins ara: “I aquesta tendència a demonitzar, permeteu-me l’expressió, els que no volen ser titllats d’alternatius però que al final acaben sent presentats així, ...d’on ve?� Potser fóra bo Josep Cuní es fes la pregunta a si mateix. D’entrada, li aniria bé, tal com fet nosaltres, repassar els vídeos del programa que dirigeix, analitzar-los i reflexionar-hi. Hi veuria un periodista que coneix molt bé “demonitzant� els “alternatius�. Després, es podria preguntar quina ideologia hi ha al darrere d’aquesta demonització. Tot i aquest canvi, Cuní encara va fer un darrer intent de fer anar l’aigua al seu molí, focalitzant l’atenció sobre el barri de Sants: “Sants esdevé en aquest moment, la mateixa pregunta que li feia aquest matí a l’alcalde, un barri des d’aquest punt de vista més conflictiu que no pas Gràcia? Pregunto.� La resposta de la representant va ser molt clara i va trencar les expectatives del director d’Els matins: “No, jo penso que Gràcia té més conflictes que Sants.� Després d’aquesta intervenció, el presentador del programa es va donar per vençut i va enunciar les paraules amb què hem començat aquest text: “La veritat és que veig que entre vosaltres hi ha bastants menys conflictes del que s’ha volgut presentar�. Comptat i debatut, el debat havia mostrat la inconsistència de la construcció periodística de les festes alternatives que hem analitzat en aquest text. Quedava clar que aquesta construcció no es basava en fets sinó en uns apriorismes ideològics. Fins i tot, no s’havia complert l’expectativa que el debat pogués acabar sent “un intercanvi d’exabruptes�, una prova més que de la manca de fonament d’una construcció periodística que partia de la premissa que existia un enfrontament entre “veïns i veïnes� i “alternatius�. Reflexió final Talment com una nena o nen que han trencat un vidre jugant a futbol diuen “s’ha trencat el vidre� i no pas “he trencat el vidre�, Josep Cuní va optar per amagar la seva responsabilitat directa en l’estigmatització de les festes alternatives darrera una estructura impersonal (“s’ha volgut presentar�), una de les finalitats de qual és precisament fer desaparèixer l’agent de l’acció en el discurs i, de retruc, en la percepció de la realitat. Fixem-nos també Cuní usa el verb modal “voler�, que implica una intenció clara per part de l’agent a l’hora de presentar aquesta imatge estigmatitzadora. Per què no reconeixia el seu error i assumia les seves responsabilitats? És obvi que segurament hi ha moltes raons que ho expliquen, com ara determinats posicionaments polítics i ideològics, però volem apuntar-ne una que sovint no es té en compte: en un context en què la (des)informació s’ha convertit essencialment en una mercaderia, un o una periodista, sobretot si pertany a l’elit mediàtica, no s’equivoca mai per definició. Si els i les periodistes i els mèdia on treballen haguessin de reconèixer els constants errors en què incorren, tant pel que fa a la manera com enfoquen determinades temàtiques com quant a la dades que els serveixen per construir una notícia, soscavarien la seva credibilitat i, per tant, la seva “cotització� o “posició� en el camp periodístic. Per aquesta raó, no resulta sorprenent que la fe d’errates dels diaris no sigui res més que un conjunt de nimietats, que per exercir el dret de rèplica calgui recórrer als tribunals, sobretot si es pertany a col·lectius estigmatitzats i/o criminalitzats, o que els anomenats defensors dels lectors es comportin més aviat com a defensors dels mitjans i/o obviïn les queixes que poden afectar greument la credibilitat del diari per al qual treballen. Llibertat.cat 15.09.08
This work is in the public domain

Comentaris

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more