|
Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
|
|
Notícies :: especulació i okupació |
|
L'AAVV de can Ricart ha estrenat blog
|
|
per AAVV de can Ricart
Correu-e: canricartenderrocat@gmail.com (no verificat!) |
12 set 2008
|
|
Els veïns i veïnes continuem en peu de guerra contra l'especulació |
|
Ja podeu gaudir del interesantisim blog de l'AAVV de can Ricart clicant en:
http://salvemcanricart.blogspot.com/
I si tens escrits, opinions, material gràfic... que pugui ser interesant, envial a
canricartenderrocat ARROBA gmail.com
No t'estiguis de comentar-ho amb les teves amistats.
"L'associació de veïns i veïnes de can Ricart te per finalitat vetllar pels interessos dels habitants del districte X (St Martí de Provençals) participant en els actes i accions que defensin el dret a gaudir dels equipaments públics necessaris per al digne desenvolupament del teixit social dels barris. A l'hora, es denunciaran tots els actes i accions que puguin ésser considerats corrupció urbanística o violència immobiliària. En queda exclòs tot ànim de lucre." |
This work is in the public domain |
|
Re: L'AAVV de can Ricart ha estrenat blog
|
|
per un del Poblenou |
12 set 2008
|
EL 22@ I ALTRES CONTES
Cal tenir present que el consum de recursos energètics i matèries primeres que comporta l’urbanisme a Poblenou empenyora el futur del barri i del paÃs.
Conceptes d'urbanisme i de sostenibilitat:
L'urbanisme és l'encarregat de distribuir damunt el territori els usos o abusos que patirà . La planificació urbanÃstica és la responsable d'adjudicar una determinada capacitat de cà rrega humana al terreny. Aquest terrenys tindran un valor de mercat o un altre segons la seva qualificació urbanÃstica sigui agrà ria, industrial o urbanitzable. L'avarÃcia de l'economia capitalista força fins a nivells insostenibles aquesta capacitat de cà rrega, per tal d'augmentar el valor de mercat i aconseguir maximitzar les plusvà lues en la requalificació.
"Petjada ecològica" és un terme que serveix per a valorar el consum de recursos, traduint-lo a m2 de superfÃcie necessà ria per a generar-los. Els cà lculs de la petjada ecològica dels barcelonins la situen al voltant de 3'5 Hectà rees (35 000 m2 per a cada ciutadà ). Aixà doncs, una Barcelona sostenible necessitaria disposar d'un territori 600 vegades el que té per a poder qualificar-se de sostenible. Si els cà lculs es fan per a tota l'à rea metropolitana, queda clara la necessitat del transvasament de l'Ebre i de la M.A.T., per a posar dos exemples de com uns plans urbanÃstics com els del 22@ afecten a la globalitat de les persones que compartim uns recursos cada cop més escassos.
Les estadÃstiques asseguren que cada Català gasta de mitjana 12 litres de benzina al dia. Aquesta energia traduïda a esforç humà equivaldria a tenir darrera de cadascú un centenar d’esclaus. Resulta evident la insostenibilitat del sistema i la imperiosa necessitat de decréixer.
Requalifiquem, que el món s'acaba:
"El capitalisme ven la corda amb el que el penjaran, si creu que fa negoci" és la metà fora que millor descriu la generació d'una bombolla immobilià ria que fins a poc abans d'esclatar era negada amb vehemència pels seus generadors. Amb la mateixa hipocresia perverteixen el llenguatge i s'inventen un Fòrum de les cultures per a la pau (esponsoritzat per una industria de la guerra anomenada Indra, instal•lada en el 22@) que utilitzen com a cortina de fum amb la que ocultar el P.E.R.I. de Diagonal Mar. Solament en les 2'5 hectà rees del recinte de can Ricart, el valor de les plusvà lues ascendeix la xifra de 109 milions d'Euros. Com que el 22@ afecta 200 hectà rees de Poblenou, sols cal una regla de 3 per a fer-se una idea dels interessos econòmics que l'urbanisme crea.
Per tal de maximitzar beneficis, el 22@ força els coeficients d'edificabilitat fins uns nivells que, si a Catalunya hi hagués justÃcia, serien de jutjat de guà rdia. No tenen cap vergonya de qualificar de zona verda les vies del tramvia o d'equipament de barri un hotel o un transformador elèctric. No fan escarafalls davant la substitució social que l'especulació provoca (amb el mobbing com a exemple més sagnant); la destrucció dels llocs de treball existents en les antigues naus industrials,la desaparició dels espais de creació artÃstica que enriquien el teixit social i l'enderroc del patrimoni històric de Catalunya són les conseqüències a nivell local. I continuant amb la seva demagògia es gasten més de 20 milions d’Euros en un parc central envoltat de murs de formigó armat i tallat en 4 trossos per a potenciar la circulació en vehicle privat. Encara que costi de creure, els 55 000 habitats del Poblenou encara esperem que es fagi una biblioteca pública, promesa força abans dels jocs del 1992.
D'altres efectes més allunyats geogrà ficament no acostumen a ser explicitats en el discurs anti-22@. Oblidem sovint que els recursos necessaris per a construir i mantenir els gratacels, amb els seus habitatges d'alt standing i oficines amb vistes al port esportiu (on pots tenir-hi amarrat el teu "barquitu"), hipotequen la resta del paÃs. Mentre els redactors de la planificació urbanÃstica s'omplen la boca de falsedats com el "creixement sostenible" no podem oblidar que ens aboquen a tots i totes a l'escassetat de recursos i la crisi mediambiental.
Que s'hi pot fer davant de tot plegat?
Forçar a que la població deixi d'amagar el cap sota de l'ala és un primer pas. Cal ser conscients que estem dins d'un túnel fosc on la llum que veiem al final no és cap sortida, sinó que és el focus d’un tren sense frens que se'ns llença damunt. Visualitzar la realitat és imprescindible per a poder girar 180 graus la ruta que portem com a societat.
Els intents del sistema de surfejar la cresta del tsunami amb la inconsciència de qui puja al Dragon kan i l’evidencia de l’hecatombe territorial, financera i climà tica, fan més certes que mai les paraules de Bertolt Brecht :
“Qui es quedi a casa quan comenci la batalla,
I deixi la seva lluita als altres
Aquest, haurà d’esser previsor:
Perquè qui no comparteixi la batalla,
Compartirà la derrota.
Ni tant sols la batalla evita qui vol evitar-la;
Lluita doncs, per la causa enemiga
aquell que no lluiti per la pròpia.� |
Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more
