Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Calendari
«Juny»
Dll Dm Dc Dj Dv Ds Dg
          01 02
03 04 05 06 07 08 09
10 11 12 13 14 15 16
17 18 19 20 21 22 23
24 25 26 27 28 29 30

Accions per a Avui
20:00

afegeix una acció


Media Centers
This site
made manifest by
dadaIMC software

Envia per correu-e aquest* Article
Comentari :: criminalització i repressió
Setzena crònica des de USA
11 set 2008
Seth Hayes es comença a explicar. Està condemnat a una pena de privació de llibertat d'entre 25 i 100 anys. Ja en fa trenta-cinc, que és a la presó. I ha intentat 7 o 8 vegades que li concedeixin la llibertat provisional. Dimecres que ve, 3-9-08, s'espera que hi hagi una resolució de la seva última instància. La principal pega que ell hi veu és que la Junta de Tractament sap que, en tots aquests anys , la seva consciència política no ha disminuït ni un gram. I per això també saben que, quan surti al carrer, tornarà a fer feina política en favor de la seva comunitat.
Harlem 31.- El divendres 29, al voltant de les onze de la nit, vàrem sortir cap a la presó de Wende CF (Wende Correctional Facility), al nord de l'estat de Nova York, prop de la ciutat de Buffalo, en la direcció de les cataractes del Niàgara. Anàvem a visitar el senyor Seth Hayes, empresonat des de 1973, amb l'acusació de formar part de l'organització armada BLA (Black Liberation Army) i haver participat en accions contra la policia.

Però abans ens vàrem acostar al local del IAC (International Action Center), que últimament ha estat traslladat del carrer 14 al carrer 17. Avui hi ha una reunió, en el marc de la campanya contra el Gran Jurat. Gran Jurat que estan preparant els policies, per al dia 26 de setembre, a Brooklyn. Ja han citat el senyor Carmelo Ruiz Villanueva, militant per la independència de Puerto Rico, a qui volen acusar d'haver col.laborat a mantenir en la clandestinitat el Comandante Filiberto, de l'organització independentista i armada "Los macheteros", que fou assassinat en una emboscada policial, fa tres anys, a causa de la delació d'un traïdor infiltrat. El mateix traïdor que ara està darrera d'aquesta citació pel Gran Jurat.

"THE GRAND JURY", UNA INSTITUCIÓ BRITÀNICA COM LA INQUISICIÓ ESPANYOLA

Gairebé tots els assistents a la reunió són latinos bilingües, que parlen indistintament en espanyol i en anglès. M'expliquen que el Gran Jurat és una institucio britànica, que funciona com l'antiga Inquisició a Europa, és a dir, et fan entrar tot sol en una sala, on hi ha el fiscal i un jurat de quinze persones, que normalment no tenen ni idea del que està passant amb el teu cas. El fiscal et va fent preguntes i tu has de contestar. També pots negar-te a contestar o senzillament no presentar-te a la citació, però llavors aniras a la presó, almenys durant tot el temps que durin les sessions del teu Gran Jurat, que es poden allargar dies, setmanes o, fins i tot, mesos...

Si col·labores, et presentes i contestes, potser aconseguiràs que no t'acusin a tu, però llavors segur que acusaran altres persones que estiguin a prop teu en el cas. I si no contestes o no et presentes, el més probable és que igualment vagis a la presó... En el cas del Carmelo, el dilema és molt gran, perquè per una part, es vol mantenir fidel a les seves idees, davant de tothom. I d'altra part, aquest home d'uns cinquanta anys, té responsabilitats familiars que ha d'atendre i, per tant, no pot deixar de defensar-se i intentar aconseguir sortir ben lliurat de tot això. Tota la discussió gira entorn d'aquestes possibilitats. La majoria dels assistents es decanten, de moment, per la no presentació i per aprofitar la situació creada, en el sentit de mirar d'aparèixer en els mitjans de comunicació i seguir explicant les raons per la independència de Puerto Rico.

La citació que li varen entregar els policies al Carmelo té molts defectes formals. Ni tan sols consignen el motiu pel qual el citen. Tot el que sap és el que li varen dir de paraula. Que ja ho sabien tot, perquè el traïdor els ho havia explicat... i que ara li tocava parlar a ell... Algun dels assistents( que ja ha estat a la presó i té una certa experiència en aquest terreny) opina que és probable que la compareixenca del dia 26 de setembre es suspengui, precisament per aquests defectes formals de la citació. Veurem.

"ESTOY PREPARADO...!"

El Carmelo està preparant una carta per al Governador de Puerto Rico, on explica les seves raons i la situació entorn a la citació del Gran Jurat. A tothom li sembla que, a la carta, parla massa clar, que ha de distingir quan es dirigeix a l'opinió pública i quan ho fa a una autoritat... Ell vol deixar clar que no li fa por anar a la presó ("Estoy preparado...") Que si el Filiberto va donar la seva vida, ell bé que pot jugar-s'hi la llibertat... i en aquest moment arrenca a plorar. Es fa un silenci respectuós. Fins que algú el trenca per explicar les gestions que des de fora s'han de fer, a partir del moment en què en Carmelo caigui pres.

Es parla d'alguns precedents. El del senyor Elliot Monteverde, un advocat porto-riqueny, que ara viu a Texas, a qui havien acusat en relació a la campanya popular contra la base militar ianqui de Vieques. Aquest home, en el seu moment, no es va presentar a la citació del Gran Jurat, però de moment l'han deixat tranquil.

També comenten que els policies, quan han de realitzar alguna operació repressiva contra la comunitat independentista porto-riquenya, trien dates assenyalades. Diades significatives en què es commemoren fets transcendentals en la història d'aquella illa del Carib... Aixií pensen minar moralment la gent. En aquests moments, a l'illa hi ha meé de vint càrrecs polítics, que han rebut citacions. Ningú no sap què està preparant el govern ianqui, el poder colonial. Són capacçs de tot, aquesta gent. En el cas del Filiberto, si haguessin volgut, l'FBI el podia haver detingut feia molt de temps, perquè el traïdor els havia explicat on vivia, havia delatat el seu amagatall a la localitat d'Hormigueros. Però no, varen escollir el dia i l'hora, li varen preparar una emboscada i el varen metrallar sense donar-li cap oportunitat.

Fins i tot, l'FBI ha amenaçat amb engarjolar el Governador de Puerto Rico. No li toleren que s'atrevís, ara fa tres anys, a demanar una investigació especial, en el cas de l'assassinat policial del Comandante Filiberto. El govenador, a qui molts acusen de no ser res més que un titella dels ianquis, s'hi va veure obligat, a causa de la gran indignació i del clamor popular que va provocar aquest exponent de la guerra bruta, que estan realitzant els USA contra els militants independentistes de Puerto Rico. El New York Times i la resta de premsa "gringa" de l'època, amb prou feines varen dedicar unes línies, en forma de gasetilla brevíssima, a aquest succés impressionant que va saccejar Puerto Rico.

A la reunió, també s'han fet algunes referències a Veneçuela. M'adono que el règim de Chávez desperta moltes esperances, també entre els porto-riquenys de Nova York.

"NO SE PERMITE BESARSE POR MUCHO TIEMPO."

La reunió s'acaba i ens encaminem cap al carrer 34, d'on acostumen a sortir els caps de setmana els autobusos i furgonetes cap a les presons del nord de l'estat de Nova York, prop de la frontera amb el Canadà, on hi ha una veritable ciutat penitenciària, un univers concentracionari, en el qual també està inclosa la presó d'Attica, tristament cèlebre per l'amotinament de 1971, en què varen morir a mans de la policia tants i tants presos, per ordre de l'aleshores governador David Rockefeller.

A mitjans dels anys noranta, quan vaig començar a visitar aquest país, el nombre de presos no arribava a un milió. Ara ja hi ha més de 2.000.000.- de persones preses. I continuen la construcció de noves presons...

Després de nou o deu hores de viatge, incloses les parades inevitables per tal que sobretot els conductors puguin reposar, entrem a la presó de Wende CF i de seguida intento fixar-me en quines són les característiques principals, els trets diferencials que sempre existeixen en cada presó, malgrat l'acostumada uniformitat oficial. Sempre hi ha detalls repressius que el Sistema deixa a la iniciativa dels carcellers de torn, per tal que els organitzin a la seva manera. Es tracta que se'n sentin corresponsables.

Ala sala de visites, hi ha un cartell molt gran, que està confeccionat a mà i en colors, que diu: "No se permite abrazarse o besarse por mucho tiempo". Un atemptat als sentiments. I un altre: "Los visitantes tienen que estar frente a los internos, durante la visita. Y con los pies en el piso, debajo de la mesa."

En el tercer control, a la porta de la sala de visites, sobre un taulell, veig que hi ha jocs de pòquer i cartes. I al costat, una capsa plena de llapis i paper blanc per escriure. Això em sorprèn molt, perquè altres vegades les discussions que he tingut en algunes presons han estat precisament per tal que em permetessin entrar amb paper i llapis. Després la gent amiga m'explicarà que, en principi, el paper i el llapis que ens ofereixen està previst que sigui utilitzat per anotar les partides que guanya cada jugador de cartes. Nosaltres ho utilitzarem per a una altra cosa, és clar.

Les taules són totes iguals, però les cadires no. A cada taula n'hi ha tres de blaves i una de blanca. Les blanques estan totes encarades al punt de control i són per als presos. Les blaves per a les visites, que poden estar d'esquena al control. A terra, en determinats punts de la sala, hi ha una línia groga, que marca el límit fins on poden deambular els presos. Aquí, la majoria dels carcellers porten la porra a la cintura i sense cap mena de funda, a punt.

Seth Hayes es comença a explicar. Està condemnat a una pena de privació de llibertat d'entre 25 i 100 anys. Ja en fa trenta-cinc, que és a la presó. I ha intentat 7 o 8 vegades que li concedeixin la llibertat provisional. Dimecres que ve, 3-9-08, s'espera que hi hagi una resolució de la seva última instància. La principal pega que ell hi veu és que la Junta de Tractament sap que, en tots aquests anys , la seva consciència política no ha disminuït ni un gram. I per això també saben que, quan surti al carrer, tornarà a fer feina política en favor de la seva comunitat. De totes maneres, aquesta vegada en Seth té moltes esperances.

"JO SÓC UN DEMÒCRATA... I AIXÒ NO ÉS DELICTE."

Últimament queda molt bé que un ciutadà negre digui "Jo sóc un demòcrata". Segurament per allò del candidat demòcrata negre a la presidencia. I per això, el que en Seth s'ha esforçat en deixar entendre als educadors que li han fet l'entrevista, és que la seva filosofia coincideix molt amb la del Partit Demòcrata nord-americà. A veure si així...

De tant en tant, també li han encomanat la feina de donar xerrades sobre civisme elemental, per preparar la sortida al carrer dels qui estan a punt de complir les seves condemnes. Això tambe ho fa Marshall Eddie Conway a la presó de Jessup, a Maryland. Quan a un pres li encarreguen aquestes coses, és un bon senyal. A més, els paguen un sou per aquesta feina: 3,75 dòlars a la setmana (tres dòlars setanta-cinc cèntims!).

Charles Barron, que és regidor de l'ajuntament de Nova York, ha fet una carta a la Direcció de la presó, amb una recomanació pel règim obert d'en Seth. Això també compta. Ara l'Anne es treu la camisa i se li veu la t-shirt amb un dibuix de la cara de Bobby Sands i el Che Guevara: "Poden matar un revolucionari, però no poden matar la Revolucio." L'Anne sempre fa aquestes coses per animar els presos. El Seth somriu...

FUGUISTES EN CADIRA DE RODES.

No fa gaire va intentar escapar-se un pres. Durant la fuga el varen perseguir i, quan ja estaven a punt d'atrapar-lo, li varen disparar a l'esquena. No va morir, però el varen deixar paralític. Ara el tenen aquí, amb cadira de rodes i tot, per tal que serveixi d'escarment als qui pensin en la fuga com a una possibilitat real... En Seth ens assenyala un carceller. "El veieu aquell, blanc, calb, no gaire alt? Doncs és del pitjor que hi ha. Per poca cosa li clava una pallissa a qualsevol pres. Jo he aconseguit que a mi em respecti. Sempre que em parla una mica massa fort, jo li replico educadament i després faig una queixa per escrit contra ell, davant de la Direcció de la presó. Entre això i que ells veuen que sempre tinc visites de gent que no són pròpiament de la meva família, he aconseguit que no es passin amb mi. Per això us agraeixo tant, a vosaltres, que em vingueu a veure quan pugueu."

Li expliquem al Seth la reunió d'ahir amb els porto-riquenys. Troba molt encertada la campanya que estan fent contra el Gran Jurat. I aquestes recomanacions a la gent dels barris, en el sentit que no parlin amb els de l'FBI. S'han donat casos en què aquests policies federals, han intentat iniciar converses amb veins o veïnes, a base de convidar-los a un cafè... tal és la seva gosadia. Cal que la gent sàpiga que contestar les preguntes de l'FBI amb mentides és un delicte i pots anar a la presó, pero no contestar-les o simplement negar-se a escoltar la pregunta, no constitueix cap delicte. És això el que cal fer.

"FINS QUE EL CÀNCER SIGUI IRREVERSIBLE".

Entre els abusos que els presos comenten que es perpetren aquí dintre, destaca el funcionament dels serveis mèdics. Hi ha un pres qui varen detectar un càncer fa mesos, pero no n'informen la família, ni a ell, ni a ningú fins que la malaltia ja està molt avançada o ha arribat a ésser irreversible. s una manera facil de deslliurar-se de presos incòmodes, de tractament difícil...

Ell no sabia res de la demanda judicial que Elaine Brown li va interposar a Katheleen Cleaver. Seth diu que tot aquest afer li recorda els mètodes que va fer servir el programa policial COINTELPRO (Counter Intellgence Program), els anys seixanta i setanta, per destruir el Black Panther Party.

Ara han obert les portes de la terrassa per als visitants. Ho aprofitem per sortir una estona al sol. Jo em protegeixo la calvície amb una samarreta esportiva que té caputxa. I em sorprèn que no em diguin res els carcellers, en veure'm. En altres presons està terminantment prohibit, utilitzar aquestes peces de roba.

"FOTEU EL CAMP D'AQUÃ?...!"

Ja s'acaba la visita. Li desitgem al Seth que l'any que ve no puguem venir a visitar-lo, perquè ja tingui el règim obert i ens puguem veure al carrer. Són les dues del migdia i hem passat quatre hores aquí dins, amb ell. Abans de les tres de la tarda, passa a recollir-nos l'autocar que fa la ronda per aquestes presons del nord. Sortim tots i totes de la "hospitality room", de què algunes presons disposen, per tal que les visites puguin prendre cafè, anar al WC i canviar-se de roba, si cal. I la tornada es fa amb molta més rapidesa. Al cap de poc més de vuit hores ja som altra vegada al carrer 34 de Manhattan. En baixar, veiem que hi ha una rotllana amb cares d'indignació, al voltant d'una mare d'un setanta anys i un seu fill. Els reconeixem perque havíem fet el viatge d'anada junts, amb una furgoneta petita, ja que no hi havia prou gent per acabar d'omplir l'autocar. La dona està explicant que no ha pogut veure el seu altre fill pres, perquè tot i que va trucar el divendres passat, per assegurar-se'n, els carcellers que la van informar per telèfon es varen equivocar i li van dir que podria entrar avui, dissabte, però en arribar al primer control li han negat el pas amb l'argument que les lletres inicials del nom del seu fill, estan incloses dins de les visites previstes per l'endemà, diumenge. I no per a avui, dissabte. Han estat uns mil quilòmetres d'anada. I mil de tornada, perquè no tenien manera de quedar-se a dormir allà i, sobretot, perquè cap dels conductors dels autobusos no li assegurava que hi hagues plaça, a l'endemà, per tornar cap a casa seva a Nova York. I ara haurà de repetir el viatge: mil i mil més. I te setanta-cinc anys, almenys. Cap dels raonaments que han fet davant dels carcellers no ha servit de res. "Foteu el camp d'aquí!". Aquesta ha estat la resposta funcionarial.

NI BUSH, NI CHENEY

Avui, mentre escric aquesta crònica, els noticiaris de TV avancen una primícia. Ni Bush, ni Cheney no estaran presents a la Convenció Republicana que comença demà. El locutor destaca que aquest any les coses van diferents que el 2005, quan el president Bush va continuar les seves vacances, encara que l'Huracà Katrina estava devastant Nova Orleans. Ara, amb el nou huracà que avança pel Golf de Mèxic, Bush s'ha afanyat a fer declaracions sobre el terreny, per donar seguretat a la gent, per fer-los veure que s'està fent tot el possible per aminorar les desgràcies que ja es veuen venir. Però tambe és possible que els republicans que organitzen la Convenció hagin preferit no convidar-los a assistir, a causa del grau tan baix de popularitat que ara mateix gaudeixen aquests dos polítics professionals.

Abans de separar-nos, l'Anne i la Maryloo també signen el comunicat de recolzament a Amadeu Casellas


Francesc Arnau i Arias, des de Harlem.
31-8-08.
Mira també:
http://despatxdalp.blogspot.com/2008_08_01_archive.html

This work is in the public domain

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more

CNT Girona