Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Comentari :: amèrica llatina : pobles i cultures vs poder i estats
Che, l'argentí
10 set 2008
I la Cuba revolucionària segueix avui li malgrat qui li pesi "fins a la victòria, sempre". "Pàtria o mort"
Che_clip_image002.jpg
Director: Steven Soderbergh. Interpretis: Benicio Del Toro, Franka Potent, Santiago Cabrera, Demian Bichir, Rodrigo Santoro

Anar a veure una pel·lícula sobre el âCheâ? et crea dubtes a pesar de les crítiques ja llegides, desgraciadament és costum manipular la història i als seus protagonistes, amb la finalitat de fer-lo tot a semblança de la simpleza ideològica del món occidental.
Aquest no és el cas, no és una història manipulada, tampoc un pamflet ideològic del cinema militant, és la història de el âCheâ? en l'Exercito Rebel i la Revolució Cubana.

Inspirat en 'Passatges de la guerra revolucionària' la pel·lícula és fidel als escrits del seu autor, Ernesto Guevara.

La pel·lícula ens esclareix els fets, posant-nos en antecedent del cop d'estat que duu al sanguinari Fulgencio Batista al poder.
Tot arrenca en un sopar a Mèxic (13 de juliol de 1955), allí es troben, Fidel exiliat de Cuba i Ernesto Guevara entre uns altres, són presentats per Raúl Castro, aquí es comença a gestar és l'inici de la gran revolució cubana.

Els cubans li apodarían âCheâ? per una expressió típica argentina.

Fidel i Ernesto, juntament amb uns quants somiadors aconsegueixen entrar a Cuba on s'inicia l'enlairament de la Revolució Cubana i el camí guerriller de l'Exercito Rebel on va ser figura mítica Ernesto âCheâ? Guevara. El que segueix és una representació objectiva de la dura vida de l'escamot camí de la llibertat, enmig de conteses i presa de posicions. La fi arriba en els començaments de l'Any Nou de 1959, amb el âCheâ? celebrant la victòria revolucionària en Santa Clara. Els revolucionaris han enderrocat a Batista i marxen per a L'Havana.

La trama juga a intercalar espais documentals en blanc i negre entre l'intens color selvático que impera en tota la pel·lícula. El blanc i negre documental, dóna un salt endavant en la història i ens mostra a un âChe" convertit en Ministre d'Indústria cubà, realitzant el seu famós discurs de l'any 1964 en la seu de l'Assemblea de les nacions Unides, on reafirma la lluita per l'alliberament del tercer món i contra l'imperialisme nord-americà. La base d'aquest discurs va servir perquè respectant la seva biografia, la pel·lícula s'hagi rodat en castellà, Che Guevara va anar l'únic ponent que va parlar en aquesta llengua.

Aquesta pel·lícula, que repeteixo: és fidel a l'ideari de el âCheâ? torna a reafirmar el seu caràcter revolucionari, solidari i marxista, al que no renuncio mai i ens demostra en imatges el que va anar una realitat, enderrocar al capitalisme i imperialisme mitjançant la lluita armada. Un âCheâ? que s'integra en l'escamot i de manera ascendent es guanya el seu lloc com combatent i ideòleg.
La pel·lícula és un document en favor de conèixer al personatge que avui es lluïx en samarretes, pòster i altres parafernalias del mercat, del que no obstant això la gran majoria sap molt poc, un home que va contribuir de manera revolucionària a canviar aquest món.

Queda una segona part d'aquesta pel·lícula, âEscamotsâ? que ja està gravada i va ser presentada en Cannes, basada també en els seus diaris i amb final a Bolíviaâ¦

Benicio del Toro broda la seva interpretació de âCheâ? no solament per la seva semblança física, que ho hi ha, sinó sobretot pel que és un actor: interpretar i fer-lo creïble. A destacar també un personatge com el jove Fidel Castro interpretat per Demian Bichir.

I la Cuba revolucionària segueix avui li malgrat qui li pesi "fins a la victòria, sempre". "Pàtria o mort"

"Cap poble d'Amèrica Llatina és feble, perquè forma part d'una família de dos-cents milions de germans que pateixen les mateixes misèries, alberguen els mateixos sentiments, tenen el mateix enemic, somien tots un mateix millor destinació i conten amb la solidaritat de tots els homes i dones honrats del mónâ¦
Del discurs de el & ldquo;Cheâ? en l'ONU, 1964.

LQSomos. G@lileo. Setembre de 2008.


http://www.cheelargentino.com
Mira també:
http://www.loquesomos.org/candilejas/nuestrocine/Che.htm
http://www.loquesomos.org/lacalle/Autores/Galileo.htm

This work is in the public domain

Comentaris

Re: Che, l'argentí
10 set 2008
Fora anuncis!!! vaya panda de tarats merdosos que pul.len per aquí. a tu tambè et va agradar Salvador oi? imbecil.l/a
Re: Che, l'argentí
10 set 2008
Tu no sabes que es una REVOLUCION.

NI la CULTURA, el cine es cultura, especialmente el cine social, y político e historico.


Desconoces que la revolución cubana es una continuación de la revolución DE 1936
Re: Che, l'argentí
10 set 2008
Aqui el que hi ha és molt de ninyato que desprès del batman es foten a veure la merda del che i es creuen que tot és el mateix.
Re: Che, l'argentí
11 set 2008
Avere hi ha molt de ninyato però millor que es mirin aquesta pel·licula que no batman.

JO m'he llegit dues biografies del Che i puc dir que la pel·licula nos desajusta de la història.

Que sigui penòs fer diners així, pot ser... però criticar per criticar...

Prefereixo aquesta pel·lícula presentan el personatge a un públic força hostil a aquests temes que mil xavals amb la xapeta del che sense tenir ni puta idea de la seva vida
Re: Che, l'argentí
11 set 2008
com a pel·lícula no està malament. del toro es equilibrat en la interpretació. en canvi el q fa de fidel sebla tret dels imitadors del polònia
Sindicat Terrassa