|
|
|
Che, l'argentÃ
|
|
|
per LQSomos |
10 set 2008
|
|
I la Cuba revolucionària segueix avui li malgrat qui li pesi "fins a la victòria, sempre". "Pàtria o mort" |
|
Director: Steven Soderbergh. Interpretis: Benicio Del Toro, Franka Potent, Santiago Cabrera, Demian Bichir, Rodrigo Santoro
Anar a veure una pel·lÃcula sobre el “Cheâ€? et crea dubtes a pesar de les crÃtiques ja llegides, desgraciadament és costum manipular la història i als seus protagonistes, amb la finalitat de fer-lo tot a semblança de la simpleza ideològica del món occidental.
Aquest no és el cas, no és una història manipulada, tampoc un pamflet ideològic del cinema militant, és la història de el “Che� en l'Exercito Rebel i la Revolució Cubana.
Inspirat en 'Passatges de la guerra revolucionà ria' la pel·lÃcula és fidel als escrits del seu autor, Ernesto Guevara.
La pel·lÃcula ens esclareix els fets, posant-nos en antecedent del cop d'estat que duu al sanguinari Fulgencio Batista al poder.
Tot arrenca en un sopar a Mèxic (13 de juliol de 1955), allà es troben, Fidel exiliat de Cuba i Ernesto Guevara entre uns altres, són presentats per Raúl Castro, aquà es comença a gestar és l'inici de la gran revolució cubana.
Els cubans li apodarÃan “Cheâ€? per una expressió tÃpica argentina.
Fidel i Ernesto, juntament amb uns quants somiadors aconsegueixen entrar a Cuba on s'inicia l'enlairament de la Revolució Cubana i el camà guerriller de l'Exercito Rebel on va ser figura mÃtica Ernesto “Cheâ€? Guevara. El que segueix és una representació objectiva de la dura vida de l'escamot camà de la llibertat, enmig de conteses i presa de posicions. La fi arriba en els començaments de l'Any Nou de 1959, amb el “Cheâ€? celebrant la victòria revolucionà ria en Santa Clara. Els revolucionaris han enderrocat a Batista i marxen per a L'Havana.
La trama juga a intercalar espais documentals en blanc i negre entre l'intens color selvático que impera en tota la pel·lÃcula. El blanc i negre documental, dóna un salt endavant en la història i ens mostra a un “Che" convertit en Ministre d'Indústria cubà , realitzant el seu famós discurs de l'any 1964 en la seu de l'Assemblea de les nacions Unides, on reafirma la lluita per l'alliberament del tercer món i contra l'imperialisme nord-americà . La base d'aquest discurs va servir perquè respectant la seva biografia, la pel·lÃcula s'hagi rodat en castellà , Che Guevara va anar l'únic ponent que va parlar en aquesta llengua.
Aquesta pel·lÃcula, que repeteixo: és fidel a l'ideari de el “Cheâ€? torna a reafirmar el seu carà cter revolucionari, solidari i marxista, al que no renuncio mai i ens demostra en imatges el que va anar una realitat, enderrocar al capitalisme i imperialisme mitjançant la lluita armada. Un “Cheâ€? que s'integra en l'escamot i de manera ascendent es guanya el seu lloc com combatent i ideòleg.
La pel·lÃcula és un document en favor de conèixer al personatge que avui es lluïx en samarretes, pòster i altres parafernalias del mercat, del que no obstant això la gran majoria sap molt poc, un home que va contribuir de manera revolucionà ria a canviar aquest món.
Queda una segona part d'aquesta pel·lÃcula, “Escamotsâ€? que ja està gravada i va ser presentada en Cannes, basada també en els seus diaris i amb final a BolÃvia…
Benicio del Toro broda la seva interpretació de “Cheâ€? no solament per la seva semblança fÃsica, que ho hi ha, sinó sobretot pel que és un actor: interpretar i fer-lo creïble. A destacar també un personatge com el jove Fidel Castro interpretat per Demian Bichir.
I la Cuba revolucionà ria segueix avui li malgrat qui li pesi "fins a la victòria, sempre". "Pà tria o mort"
"Cap poble d'Amèrica Llatina és feble, perquè forma part d'una famÃlia de dos-cents milions de germans que pateixen les mateixes misèries, alberguen els mateixos sentiments, tenen el mateix enemic, somien tots un mateix millor destinació i conten amb la solidaritat de tots els homes i dones honrats del món…
Del discurs de el & ldquo;Che� en l'ONU, 1964.
LQSomos. G@lileo. Setembre de 2008.
http://www.cheelargentino.com |
Mira també:
http://www.loquesomos.org/candilejas/nuestrocine/Che.htm
http://www.loquesomos.org/lacalle/Autores/Galileo.htm
|
This work is in the public domain |
|
Re: Che, l'argentÃ
|
|
per mierda pa ti |
10 set 2008
|
|
Fora anuncis!!! vaya panda de tarats merdosos que pul.len per aquí. a tu tambè et va agradar Salvador oi? imbecil.l/a |
|
Re: Che, l'argentÃ
|
per REVOLUCION
fafdf@yahoo.es |
10 set 2008
|
Tu no sabes que es una REVOLUCION.
NI la CULTURA, el cine es cultura, especialmente el cine social, y político e historico.
Desconoces que la revolución cubana es una continuación de la revolución DE 1936 |
|
Re: Che, l'argentÃ
|
|
per Cha-cha-cha |
10 set 2008
|
|
Aqui el que hi ha és molt de ninyato que desprès del batman es foten a veure la merda del che i es creuen que tot és el mateix. |
|
Re: Che, l'argentÃ
|
|
per calma |
11 set 2008
|
Avere hi ha molt de ninyato però millor que es mirin aquesta pel·licula que no batman.
JO m'he llegit dues biografies del Che i puc dir que la pel·licula nos desajusta de la història.
Que sigui penòs fer diners així, pot ser... però criticar per criticar...
Prefereixo aquesta pel·lícula presentan el personatge a un públic força hostil a aquests temes que mil xavals amb la xapeta del che sense tenir ni puta idea de la seva vida |
|
Re: Che, l'argentÃ
|
|
per un |
11 set 2008
|
|
com a pel·lícula no està malament. del toro es equilibrat en la interpretació. en canvi el q fa de fidel sebla tret dels imitadors del polònia |
