|
|
|
|
|
Anàlisi :: educació i societat |
|
100 raons contra la llei d'educació (LEC).
|
|
per txema
Correu-e: txemabo@gmail.com (no verificat!) |
07 set 2008
|
La llei d'educació catalana (LEC) canvia poques coses a nivell pedagògic, a nivell educatiu (recursos i finançament), a nivell formatiu. Sols, canvia el marc jurÃdic vigent que impossibilita la privatització. Reformen les lleis per a poder fer els canvis que ja tenen previstos i no diuen: apropiar-se del fabulós negoci de l'educació pública i del seu patrimoni a curt i llarg plaç. Un espoli del patrimoni dels que no tenen quasi res per part de les Corporacions (una de les seves guarides és el “Cercle d'Economiaâ€?).
La LEC no canvia gaire bé a nivell pedagògic, curricular, sols permet fer canvis en el futur�, Ernest Maragall |
a/ Contra la LEC, Llei d'educació de Catalunya, en general.
Aquest primer bloc (1-16 atacs urgents) és una sÃntesi general, que s'anirà desenvolupant en els següents blocs:
1.Una llei de partit, de govern, encarregada pel president Montilla, i no per la comunitat educativa. No és una llei de la comunitat educativa, dels ciutadans, dels catalans i residens, de paÃs.
2.Una llei de mercat. La LEC no parteix de les necessitats urgents de l'ensenyament públic i de la comunitat educativa, sinó de les necessitats de les Corporacions, com Planeta, per a apropiar-se del negoci de l'ensenyament. En el marc legal vigent no poden privatitzar.
“El que servia per a una economia bà sic ament industrial no té el mateix sentit ni la mateixa validesa per a una economia cada cop més encaminada cap a una societat del coneixement i de valor afegit. I, per tant, és també, des d’aquest punt de vista, urgent que prenguem les mesures que ens permetin conduir amb intel·ligència aquest canvi.�
El Maragall s'obsessiona amb les qüestions econòmiques referents al Mercat, però s'oblida de fixar l'increment de les despeses d'educació i d'obligar els governs a invertir el doble del que estar fent per a situar-les a nivell europeu. En Maragall posà l'accent en les qüestions econòmiques i molt poc pedagògiques (deformació professional) : fermentabilitat, benestar pel paÃs,, educació com a inversió que reportarà al paÃs, i mantindrà el progrés de la nostre societat catalana, aprofitament de talents, cost-benefici, preparar el jovent per les necessitats de les empresses del paÃs, preparar-los en les competències que necessita el paÃs, etc. No tracta de formar persones emancipades lliures, formar la personalitat dels nens. Sembla que tracti de formar mà d'obra per empresses, moltes d'elles perjudicials a les persones.
Es tracta, naturalment, que a través d’aquesta iniciativa, d’aquesta concepció de model educatiu estiguem en condicions que el paÃs disposi de l’educació que necessita; es tracta de posar l’educació al servei del paÃs. El paÃs ha fet molt per l’educació, ho hem dit algunes vegades, hi hem abocat recursos, hem creat un servei públic potent, universal, complet, però ara hem de retornar al paÃs el que es mereix, el que necessita, hem de posar l’educació al servei d’aquest paÃs.
“Millorar la competitivitat dels estudiants per millorar la competitivitat de la nostre economia i i d'aquesta forma garantir i millorar els nivells de vida actuals i de l'estat del benestar al nostre paÃsâ€? (Pag.2 informe econòmic).
El Maragall obsessionat en formar nens serveixen per a millorar l'economia dels rics del paÃs i no en formar persones.
En aquesta òptica autorità ria i orweliana elimina el batxillerat nocturn pels treballadors i imposa la creació de centres d'ensenyament virtual a distancia. Importa la tècnica i d'instrucció.
Insistà que aquesta Llei és necessà ria per adaptar l'educació a la nova societat global, la “societat de coneixement�, que en l'argot universitari, societat del coneixement vol dir societat neolliberal on el control del coneixement ha d'estar en unes poques mans. En Maragall ens adoctrina que l'educació s'ha d'adaptar a les necessitats de la nova economia global, i s'ha de “consolidar la societat del coneixement a Catalunya en coherència amb els acords de la Unió europea a la cimera de Lisboa de l'any 2000-�.
Submissió a les directives del Mercat. L'educació un bé del mercat.
Poc a veure amb l'educació de persones, en formar persones lliures, conscients del mon en que vivim per a millorar i canviar el mon, poc a veure amb l'escola moderna, la pedagogia que desenvolupa les capacitats de cada individu. I desgraciadament molt a veure amb les imposicions neolliberals foranies (socialdemòcrates i conservadors) del s amos del mon, que conspiren per a mantenir i augmentar el poder i riquesses.
3.Una llei selectiva i classista. Enlloc d'afavorir la mal finançada, destarotada i pèssima educació pública, on estudien la majoria d'immigrants, treballadors i pobres, reforça l'educació privada i la burocrà cia administrativa.
4.Una Llei directiva, autorità ria, antidemocrà tica, elaborada sense la participació de la comunitat educativa, fet que va contra la pròpies lleis vigents, tan a Catalunya com la obsoleta Constitució Espanyola i els Drets humans universals:
La seva elaboració unilateral per polÃtics no s'ajusta als principis constitucionals vigents i es vulneren els drets elementals dels ciutadans a un informació veraç, i a decidir l'educació pels fills.
5.Es vulnera el dret de la comunitat educativa a decidir l'educació dels seus fills.
No s'ha tingut en compte el dret dels ciutadans a decidir el tipus d'educació, en especial els pares. En l'article 26, ap. 3 dels Drets Humans normalitza per evitar abusos de dictadors, partits i dels governants, que habitualment fan les lleis a la seva conveniència: “Els pares tenen prioritat a decidir la classe d'educació de llurs fills�.
En l'article 30, l'últim, disposa: “Cap Estat (govern, partit) pot lliurar-se a una activitat (fer lleis com la LEC) o a cometre un acte encaminat a la destrucció dels drets i llibertats que s'hi anuncien�. Per tant en Maragall i els del seu partit, i els CiU, no poden saltar-se els drets dels ciutadans, ni en el mes d'agost en vacances, ja que els drets humans no fan vacances.
6.Una llei que manté la desigualtat i la discrimanció. Va contra els drets humans una llei que privilegia la xarxa d'educació privada, que prepara per a la universitat sols a la xarxa privada, mentre abandona l'educació publica, arrossegant als pobres a la precarietat, a l'atur, a treballs poc qualificats en empresses. Una llei que en lloc de formar la personalitat dels nens i joves, els domestica a base d'autoritat, inspectors i l'il·lusionisme de la societat del consum, que acaben endeutant-los de per vida. Una llei que encamina a convertir als joves de la pública en irresponsables, inmadurs i dòcils assalariats d'empreses i a dificultar-los l'accés als estudis superiors, va contra els drets humans que estableixen “art. 26 apartat 1:
“Tota persona té dret a l'educació . L'educació serà gratuïta si més no en el grau elemental i fonamental. Cal que l'ensenyament tècnic i professional sigui generalitzat, i que s'obri a tothom l'accés als estudis superiors amb plena igualtat per a tots amb atenció al mèrit de cadascú�.
7.Llei anti constitucional. Inclòs l'obsoleta Constitució del Regne d'Espanya obliga a respectar els Drets humans, no sols en general, com a paÃs firmant, sinó de manera especial en l'educació, norma establerta en l'article 27.2 de la Constitució espanyola: “L'educació ha de tendir al ple desenvolupament de la personalitat humana i al reforçament al respecte dels Drets humans i de les llibertats fonamentals. â€?. Els Montilla, Maragall i Corporacions econòmiques estan irrespectant múltiples Drets de la ciutadania i irrespectant la comunitat educativa amb mentires, enganys, manipulacions i desinformació.
8.Maragall ha vulnerat el dret constitucional de la participació de la comunitat educativa.
La ja nombrada obsoleta Constitució espanyola normalitza el dret a la participació de la comunitat educativa “per a complir la finalitat de l'educació, entesa de manera humana�, i no com a instrucció útil per a les empresses. En l'article 27.5 obliga als poders públics a realitzar “la programación general de la enseñanza con participación de todos los sectores afectados�.
9.Una llei que vulnera el propi estatut d'autonomia de Catalunya.
Segons denuncien els sindicats, l'Ernest Maragall no ha presentat l'avantprojecte al Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya (CTESC), quan és "preceptiu" i no ha tingut en compte el Pacte Nacional d'Educació, que va subscriure sols amb una part de la comunitat educativa, els seus aliats, i ha enganyat als consells escolars fent-los estudiar avantprojectes, que no son els que finalment ha aprovat, ni ha tingut en compte les seves aportacions i recomanacions. Manel Garcia Biel de CCOO critica l'aprovació de la LEC pel Tripartit ressaltant la incoherència i inconsistència d'un govern "que demana respecte a l'Estatut quan és el primer a incomplir les parts del seu contingut".
10.Una llei il·legÃtima. Serà una llei legal aprovada per polÃtics corruptes, però serà una llei il·legÃtima, contraria als drets humans i als drets de la ciutadania. Podrà ésser tan legal com la dictadura de'n Franco i tan legal com la successió del Joan Carles Borbón i Borbón, i tan legal com múltiples robatoris dels polÃtics, però il·legÃtima i irrespectuosa dels drets humans dels ciutadans i dels pobles
La LEC es contradeix i incompleixis l'article 2,2 on diu que el sistema educatiu català respectarà els drets i deures que es deriven de la Constitució, l'Estatut i la legislació vigent.
11.Corrupció i pactes amagats. Aprovada pel Tripartit amb una escandalosa corrupció d'ERC, i amb el vot contrari d'ICV, que llastimosament va deixar el debat pel Parlament. En Carod-Rovira va estar d'acord en aprovar l'avantprojecte de la LEC, una llei que no ha llegit quasi ningú, que no ha estat ni tan sols publicada, ni analitzada i debatuda pels implicats en l'educació, a canvi de que en Montilla en aquesta mateixa reunió de govern, feta en plenes vacances de mestres, estudiants i població en general, li aprovés un cà rrec pel seu germà a Paris. Això es estafar a la comunitat. Ni els propis polÃtics de l'ERC sabien que estava aquest nomenament-regal en l'ordre del dia, ni es va fer públic als periodistes, que habitualment coneixent l'ordre del dia i temes a tractar. Sols en Montilla ho sabia, que just desprès que en Carod aprovés la LEC, que en Montilla necessitava per portar-la al Parlament, va nombrar al germà d'en Carod com a representant de la Generalitat a Paris. Un cas més de nepotisme, com el de l'Ernest Maragall. Els socialistes necessitaven l'acord d'ERC per portar la llei al Parlament, ja que ICV estava en contra. La posició d'ERC no estava clara, segons els diaris dels dies anteriors. En Carod va vendre l'acord a la LEC a les Corporacions per un cà rrec pel seu germà . Molt miserable.
12.Es una llei calcada del neolliberalisme. L'educació neolliberal exposa clarament que pretén instruir als ciutadans sols en les competències que necessita el mercat (en Maragall ho ha traduït per el paÃs) . No educa la personalitat humana i menys en els principis democrà tics i solidaris que no hi creuen els que han fet la LEC. En la futura LEC es repeteixen les consignes neolliberals: calen directors amb poders amplis, autoritat, i flexibilitat en les contractacions de mestres i personal escolar, i oblidar-se d'antigues formules de direccions col·legiades, democrà tiques, participatives, apreciades per l'esquerra, que promouen, segons els nous tecnòcrates, desordre educatiu, parà lisis, poca eficà cia en les gestions dels centres i poc rendiment dels docents amb contracte indefinit i fracà s escolar.
13.Una llei feta per una Ãnfima minoria de polÃtics i tecnòcrates, molts aliens al sector educatiu, però vinculats a la patronal i als sectors financers. En Montilla- Maragall enlloc de convocar a la comunitat educativa per a elaborar, debatre i reflexionar sobre la primera llei d'educació, va encarregar a un petit grup, vinculat a la patronal i als partits polÃtics de la patronal (PSC i CiU), de decidir quins canvis s'han de fer a la llei actual per a poder privatitzar l'ensenyament.. Ells en diuen reflexions de com ha d'ésser el sistema educatiu català . En Ramon Farré Roure, un virus maligne de l'educació (ex secretari d'educació i president de CDC, mà xim planificador de l'educació pública des de fa dos dècades, i l'Ernest Maragall, un virus de l'Administració, varen escollir el selecte grup “d'agents socialâ€?, i varen convocar un Seminari, organitzat per la Fundació Bofill. L'informe que varen produir és l'esborrany i les autèntiques bases de la LEC. L'informe Bofill és l'avantprojecte original de l'avantprojecte presentat pel Maragall en una estranya roda de premsa. Està publicat amb el nom “El professorat i el Sistema educatiu Català . Propostes per al debatâ€?. Es tracta de propostes pel debat en el govern Tripartit i pel debat en el Parlament, on son majoria CiU, PSC. No es tracta d'un debat amb la ciutadania. En el tripartit no hi hagué debat, perquè ERC va aprovar-ho pel regal immediat del Montilla al Carod, i els de ICV varen postergar el debat per desprès de vacances en el Parlament. Fou el regal inconscient del Saura a la patronal (aixà ho volem creure). En Saura encara no s'ha assabentat que aquesta llei, la LEC, està pactada amb CiU, des de el naixement. Els ingenus de la Fundació Bofill han publicat les directrius i bases de la futura LEC amb les explicacions de tot el que s'amaga en aquesta llei i tot el que es pretén, i amb les directives continuades de discrecionalitat. Pel seu cantó la Generalitat encara no ha publicat l'avantprojecte de la LEC, per a que com a mÃnim els socialistes puguin argumentar en el Parlament, que la ciutadania ha participat en l'elaboració de la llei, llegint la llei que ens caurà a sobre. Una noció de la participació molt maragalliniana.
14.La finalitat de la LEC és establir un nou marc per a la privatització del patrimoni educatiu. No es diu públicament, ni s'explica clarament, essent el punt més important. El fet d'amagar la voluntat de privatitzar, la base i motiu d'aquesta llei, ha d'ésser una raó per anul·lar-la, malgrat l'aprovació parlamentaria. S'amaga per raons òbvies: el rebuig de la ciutadania i t perquè es tracta d'un fet recriminable, ja que és una estafa i es tracta d'un plan d'apropiació del patrimoni públic de l'educació a llarg plaç i del negoci de l'educació de manera urgent.
En les quatre primeres pà gines de l'avantprojecte, hi ha l'exposició de motius. S'explica en primer lloc els motius altruistes, generals, abstractes com millorar la qualitat educativa, s'expliquen les aspiracions que imaginen ells que té el poble català i s'exposen tot de bones intencions i finalitats per millorar l'educació dels pobrets de la pública: més equitat, mes igualtat, menys discriminació i més oportunitats, educació per tothom, i per a tota la vida etc. . Sona a cant de sirenes. I enmig de tanta la retòrica angelical com falsa, del Maragall, disfressat de Teresita de Calcuta, s'explica la finalitat real de la LEC, que pretén just al reves del que en Maragall estar vent a la ciutadania i a la polÃtics. La LEC no privatitza, no instaura la privatització, és veritat, però permet que un cop aprovada es privatitzi l'educació. Podem dir que la LEC és el primer pas necessari per a poder privatitzar, ja que les lleis vigents ho impedeixen. Pretén apropiar-se de l'Educació. S'explica en un llenguatge enrevessat, tècnic, intel·ligible, a doble sentit, amb la finalitat de fer aprovar gat per llebre i i evitar les protestes dels ciutadans., els tèncis d'ESADE, i l'OCDE i en Farré de CIU varen instruir als redactors de la LEC com fer la llei que impulsi la privatització sense nombrar la privatitzacació de l'ensenyament públic. Els varen ensenyar les excel·lències, millores, innovacions de la privatització necessà ria per l'economia de paÃs, sense haver de nombrar la paraula privatització que provocaria assistencial a una part contraria als canvis necessaris en la nova societat del coneixement. Per no parlar de la privatització, l'objectiu real els varen ensenyar tot una gama de termes i perifrasis. Presentem sols dos exemples de parà frasis de la privatització, que es repeteixen al llarg del text de la llei,
“El propòsit de la Llei d’Educació és facilitar el marc institucional estable i adequat per a una millora sistemà tica de la qualitat del nostre sistema educatiu. No pretén canviar novament l’ordenació educativa i el currÃculum, sinó possibilitar que l’acció educativa es pugui desenvolupar en un marc que estimuli la innovació i consolidi les bones prà ctiques.
La llei no busca tant el tractament exhaustiu dels continguts de l’educació, sinó com fer possible que la prà ctica educativa respongui millor a la diversitat dels nostres alumnes, de manera que la nostra institució escolar pugui adoptar en tot moment mesures concretes per satisfer les situacions diverses que presenta una societat complexa i canviant com la del segle xxi.
Avantprojecte de la llei d'Educació de Catalunya. Exposició de motius. Pag.4-7. Document no publicat ni editat per la Generalitat. Cites del document a Internet..
L'ocultacuió de la finalitat de privatització hauria d'ésser suficient com per anular la llei i dimitir a tots els que hi han participat i expulsar-los de la funció publica i de la polÃtica. Sobretot els que neguen en public que la finalitat és la privatització.. En el seminari de la Fundació Bofill, és la primera cosa que els varen instruir: no explicitar els objectius reals, i no dir que es tracta d'una privatització. Per exemple, en lloc de privatització es parla de gestió professionalitzada dels centres escolars, de la necessà ria flexibilització del sistema escolar, de millores i innovacions del sistema escolar seguint les necessitats del nostre mon canviant, obertura dels centres escolars als agents socials (als empresaris), més aproximació dels centres escolars amb els ajuntaments i societat impulsant la creació de Consorcis, i la possibilitat dels centres descentralitzats de contractar serveis educatius, , millora de la qualitat educativa en un nou marc “que consolidi les bones practiques, activesâ€? (les de la privada), descentralitzacions i innovacions escolars (son les que experimenten i exploren nous models (que tendeixen a privatitzar) i que la llei permet autoritzar al Departament d'educació.. Molts dels gurus de la privatització al servei del es multinacionals provenen dels Departament d'innovació i tecnologia de les universitats i dels governs. Les innovacions pedagògiques les miren amb indiferència com a qüestió menor, ja que provenen del contacte diari i essencialment de la relació mestre -alumne, i formen als nens, just al revés del que fan els tecnòcrates, preocupats per la disciplina i les normes. Per ells la privatització és establir el nou model educatiu que necessita el paÃs. A vegades enlloc de parlar de privatització parlen de la necessà ria autonomia dels centres, justificant-ho i barrejant-ho amb la desitjada autonomia educativa, oposada a la burocrà cia administrativa i a la jerarquització administrativa. molts cops reclamada. Però l'autonomia que ven en Maragall és l'autonomia dels directors de centre, per a privatitzar els centres escolars de manera progressiva. Es l'autonomia de la xarxa d'inspectors que controlaran que es segueixin els dictats del Departament, és l'autonomia dels comissaris polÃtics del Departament. Es l'autonomia del conseller d'educació que podrà designar a dit a representants del Consell, la composició del consell escolar fins a 60, les funcions i etc., que podrà designar a dits els inspectors, la seva composició, pressupost i funcions. que ni tan sols hauran d'ésser pedagogs, podran ésser designats amiguets del partit, i podran decidir fins i tot temes curriculars, i inspeccionar professors i alumnes a voluntat. Es l'autonomia del Maragall que a més espera vendre a la pública l'autonomia que tenen ja la xarxa de centres privats. En Maragall ven una falsa autonomia dels directors de centres reforçats en poder, adoctrinats en cursos de gestió i direcció, que hauran d'anar privatitzant els centres utilitzant varies formules que hauran après, i que ja s'han presentat en el Seminari, d'on ha sortit l'articulat de la LEC. Es tan sofisticat el sistema de control dels propis directors de centre que no podran denunciar d'on prové l'encà rrec de la privatització, en el cas d'algun director no segueixi els dictats del Departament per dignitat i coherència amb el que pensa. Se'l expulsarà per no “complir els objectius establerts per el centreâ€?, i per no saber avançar en la “millora del sistema educatiu dels centresâ€? (la privatització). Haurà de deixar el cà rrec. La nova educació estarà repleta d'inspectors. Els directors tindran més autonomia, autoritat, però estaran també inspeccionats com tots els demés, potser més i tot.
La privatització per ells és la millora sistemà tica del sistema educatiu català . Valgui la redundà ncia.
En Maragall en la presentació ho va explicar més clar, tot i que va llegir la presentació que li deurien redactar algun del assistents al Seminari de la Fundació Bofill:
No és una llei per canviar-ho tot; és una llei per fer possibles tots els canvis necessaris. No és una llei per canviar-ho tot; és una llei per fer possibles tots els canvis que l’educació necessita.
No és, per tant, tampoc una llei de carà cter doctrinari, dogmà tic o de reflexió sobre els continguts i els mètodes pedagògics. No està en aquest nivell.
tenim necessitat objectiva en aquest paÃs d’una llei d’educació. Quasi us diria urgència d’una llei d’educació que ens permeti plantejar-nos i si pot ser assolir els objectius de paÃs que en aquest terreny tenim plantejats.
Transcripció de la conferència de premsa de l’Hble. Conseller d’Educació Sr. Ernest Maragall a la Sala d’Actes del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya.
“Els dic d’entrada que és una llei que el que fa és crear espais de llibertat, és donar a l’educació a casa nostra els mecanismes, les eines, els instruments, les capacitats per desplegar-se, per aprofitar totes les seves energies, totes les seves capacitats, totes les seves possibilitats.�
Després segueix parlant que l'objectiu de l'educació és equitat i excel·lència educativa. Dos objectius que trobem calcats en totes les lleis neolliberals en tots els països on l'han imposat i l'estant imposant. . Amb l'excusa comodin de la qualitat educativa, canvien el sistema. Si cal, els de l'OCDE ofereixen als polÃtics a més dels instructors, els hi ofereixen diagnostics i estadÃstiques ien que es poguin basar per a exigir una urgent reforma de l'educació. Es tracta de diagnostics, fets sobre mesura de les reformes que es volen fer (les que l'OCDE recomana), que serviran per resoldre els problemes detectats pels informes OCDE-PISA. Els mateixos s'inventen el problema, i ofereixen la solució, la privatització urgent.
15.La LEC prové d'una elaboració unilateral del govern i l'Administració. Una llei que no prové ni tan sols de l'estatut, ni de l'entesa, ni del del PNE que el govern va firmar amb una parte de la comunitat, sense la firma dels sindicats més representatius dels mestres, una llei que no prové de la comunitat, ni s'ha debatut en la comunitat, una llei que no han fet experts en ciències de l'educació ni s'ha consultat a experts en pedagogia i ciències de l'educació. Una llei que prové de l'OCDE, d'experts d'Esade en la privatització de l'educació publica, d'advocats, economistes, jesuïtes, polÃtics al servei del empresaris, els que estan interessats en mantenir el poble ignorant i manipulable, i adoctrinar-lo obligatòriament.
La pròxima entrega
b- L'encà rrec del Montilla i el seu silenci posterior. (17-31)
En preparació avançada
c- L'entabanador Maragall i les seves mentires, enganys, ocultacions, i incoherències .
d- Les raons per a la des-educació. (a nivell nacional, històric i global)
e- Els autors reals de la LEC: El mon financer i empresarial i els seus servidors CiU, PSC, i els poders establerts.
f- Economia i educació, L'educació neutralitzada per l'economia
f. Les mil i una raons, protestes, lluites de la comunitat educativa: sindicats, mestres, associacions educatives, assemblees de mestres i alumnes de diferents IES, associacions d'estudiants, Institucions i pedagogs reconeguts en el paÃs, com la Institució Rosa Sensat, els moviments de mestres de renovació pedagògica. Recull de les raons silenciades pels mitjans de comunicació
En preparació
g. Museu de la des-educació a Catalunya. Personatges, grups organitzacions, Fundacions, partits, Corporacions econòmiques (ESADE, OCDE, UOC, Planeta, PRISA, Grups financers), i de les seves sinistres trajectòries i les seves afinitats. També hi haurà exposició de lleis, normes, decrets, enganys, mentires, injustÃcies, desigualtats, pactes secrets, corrupcions i trajectòries corruptes, i un llarg etcètera a traves de films, documentals, fotos, gravacions, objectes, etc. El centre de tot la primera LEC catalana. Un museu de moment virtual dels corruptes i els seus plan d'apropiar-se, o de col·laborar en el robatori, del patrimoni educatiu català . L'objectiu és que els corruptes, entabanadors, i fariseus de l'educació quedin senyalats a vida. També amb temps podrÃem dedicar un pavelló als mestres i pedagogs assassinats ,empresonats, perseguits, represaliats, exiliats pels borbons i per Franco, i dels bons mestres d'avui, ignorats, no reconeguts.
Es recomana difondre-ho, citant o sense citar, retallat o millor augmentat, un text en vocació d'esdevenir col·lectiu, d'ésser socialitzat, criticat, i disposat anar-se refent amb debats i suggerències. |
This work is in the public domain |
|
|
