Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: especulació i okupació
La recepta del pastis immobiliari a l'aroma de finos Euros
07 set 2008
La flaire de corrupció amara els plans urbanístics del 22@
pintabaixisima.JPG
Recepta de pastís immobiliari a lâaroma de âfinos Eurosâ?


La ânouvelle cuisineâ? municipal ens vol fer empassar gat per llebre, bo i fent-nos combregar amb rodes de molí. La fórmula antiga del pa i el circ es serveix ara com a postres vells en copa nova; Rauxa bullida amb drap i lluentons.

Cal tenir present que perquè el pastís sâinfli, curull de bombolles , és imprescindible un parell dâ ingredients essencials que facin de llevat i ferment de la recepta:

La traïció dâIxC i el Lerrouxisme dâERC són lâaire del soufflé.

Enlloc com entre els fogons del 22@ (el recinte de can Ricart) a quedat tant en evidència aquesta dependència culinària amb mal regust i pitjor flaire.

Quan els âhistòricsâ? de la lluita veïnal més vinculats a IxC pacten lâenderroc del 30% dâun patrimoni arquitectònic únic a Europa dâesquenes als veïns més propers, als treballadors acomiadats i als artistes sense sostre, queda clar que, tot plegat, fa pudor a podrit.

Si per a major escàndol, la jugada compta amb la benedicció dâun conseller de cultura suposadament republicà, dâesquerres i catalanista, que aprova la destrucció dâun bé cultural dâinterès nacional per a que el senyor marqués gaudeixi de les plusvàlues de la requalificació, calculades en 109 milions dâEuros, la ferum es torna asfixiant.

Com a guindes del pastís dels plans urbanístics res millor que uns bons rails de tramvia reparcelâ¢lats com a zona verda i un transformador elèctric o un hotel dâalt estànding com equipaments de barri. Fetidesa amarga que ofèn les pituïtàries més curtides.

Es serveix de postres desprès dâuna fideuà dâinauguració dâun parc de disseny que ha costat 20 milions dâEuros als barcelonins; I âfueron felices y comieron perdicesâ? els promotors, les immobiliàries, els bancs, els marquesos i els polítics responsables que juguen a ser aprenents de xef. Malauradament sâendevina que aquest serà el plat fort del que alimentaran les seves campanyes electorals. Gourmets de pa sucat amb oli.

A la ciutadania ens espera una greu indigestió,bo i pagant el rebut del rentat dâestomac i el bicarbonat; Una dieta severa dâajustar-se el cinturó digne del masoquisme de âdonya Quaresmaâ?. Encara sort que sempre ens quedarà el plaer del cagar, cadascuna damunt on més li plagui.


AAVV de can Ricart (comissió gastronòmica).


Nou blog (en construcció)


http://salvemcanricart.blogspot.com

This work is in the public domain

Comentaris

Re: La recepta del pastis immobiliari a l'aroma de finos Euros
07 set 2008
El recinte del rei Mides, lâemperador Neró i âEl príncepâ? de Maquiavel.

Va ser a mitjans del segle XIX que en Josep Oriol va rebre lâencàrrec del marquès. Construiria un recinte industrial tecnològicament capdavanter en Europa, En un poble nou fora muralles, abans del pla Cerdà. El recinte estava destinat a ser lâenveja dels capitalistes fills de la Gran Bretanya, fins al punt que a la ciutat de Mantxerter se la coneixeria com el Poblenou anglès.

Lâestampació mecànica del cotó es faria en un conjunt de naus repartides en 16.000m2, amb els seus carrers i places. Tota lâenergia necessària per teixir o filar venia dâuna sola caldera i una sola xemeneia, mercès a un ârevolucionariâ? sistema de transmissió energètica soterrat.

Entre les parets dâaquelles naus, milers dâobrers traginaren amb els teixits, tenyits de suors i sangs, llàgrimes i lluites, neguits i afanys. Quant a principis de segle XX arriba la setmana tràgica a Barcelona, dâaquest recinte sortiren els primers obrers que feren descarrilar tramvies. Com si de la SEAT dels 70 es tractés, cada cop que el proletariat dâaquest recinte tossia, a la burgesia catalana li agafava un calfred.

Però en arribar el segle XXI lâengenieria financera del ajuntafems rinxolaria el rinxol especulatiu amb una requalificació espectacular: Regalaria al descendent del marques 109 milions dâEuros de plusvàlua pels terrenys on podria edificar. Ni el rei Mides ho podria igualar.


Dit i fet. Sols va caldre foragitar les 35 petites i mitjanes empreses, i al centenar llarg dâartistes que avien llogat lâús de fruit de tant temptadores naus i posar-se a enderrocar. La llei dâarrendaments urbans (L.A.U.) estava com sempre a punt per a defensar la sacrosanta propietat privada, bo i fent oïdes sordes als escarafalls del veïnat que defensava el barri i exigia justícia. Quant tot semblava perdut i després de diversos incendis provocats per algú que encara espera ser jutjat (com si fóssim a la Roma imperial), arribaren 150 artistes de circ disposats a batallar. Amb el suport del veïns més propers resistiren dies de setge a set i fam, tornant la ilâ¢lusió perduda i posant en entredit el âprincipi dâautoritatâ? municipal.


Malauradament, en la dura realitat, no hi ha gaires contes amb final feliç. Amb la colâ¢laboració necessària dâun conseller de cultura més fantasma que el espiritu de Ermua i que hipòcritament es diu catalanista i republicà, (deixeble avantatjat del príncep maquiavelià) enderrocaren un 30% dâaquest be cultural dâinterès nacional. La resta del recinte, buidat de tota vida que no sigui la fauna urbana de descampat (rates, paneroles, mosquits tigre i algun trist gat, doncs els ocellots dâalta volada han migrat per covar lâou a les illes Caimá), resta abandonat a la sort que la crisi immobiliària li tingui reservat. La destrucció del patrimoni històric del poble treballador català,però, no els hi ha sortit gratis del tot, doncs els seus âpresumptesâ? delictes han quedat documentats. Si mai arribem a gaudir dâun estat democràtic que no sigui hereu i vassall de cap dictadura franquista, els veurem asseguts davant un tribunal. Tard o dâhora la història els jutjarà.


I vet aquí un gat, vet a qui un gos, aquest conte no sâha fos.
I vet aquí un gos, vet aquí un gat, aquest conte no sâha acabat.
La pirateria política de terra ferma acabarà genoflexionada davant la âmadame Guillotineâ? electoral.

Si vols seguir amb el fil de la història mira't els següents enllaços:

Xerrada de Manuel Delgado:

http://blip.tv/file/414320


El vídeo de la 1ª inspecció veïnal:
>
> http://www.youtube.com/watch?v=VAD9I89cvuo

El vídeo de la 2ª inspecció veïnal:
>
> http://blip.tv/file/446145
>
El de la 3ª inspecció:

http://blip.tv/file/470751

Mira també l'opinió dels treballadors foragitats:

http://blip.tv/file/492722


I no et perdis l'opinió dels artistes:

http://www.cinegenia.org/veusdebcn/casefimera.html

ni els inicis dels enderrocs:

http://www.vilaweb.tv/?video=5008

Ni la felicitació de nadal dels especuladors:

http://blip.tv/file/556407


també es recomanable veure:

http://www.nau21.net/

http://www.poblenou.org/

http://teixidora.squat.net/

http://www.lamakabra.org/joomla/index.php?lang=cat
- Amaga el text citat -

Desallotjament de can Ricart:
http://www.lamakabra.org/joomla/index.php?option=com_content&task=view&i

ocupació de can Ricart:
http://www.lamakabra.org/joomla/index.php?option=com_content&task=view&i

Com el 22@ viola drets fonamentals:

http://barcelonaldia.wordpress.com/2008/01/07/aixi-es-com-el-22-viola-dr/

Intents de denuncia:

http://barcelonaldia.wordpress.com/2007/11/02/a-can-ricart-ens-neguen-fi/

tancament d'Hangar:
http://www.lamakabra.org/joomla/index.php?option=com_content&task=view&i


Resposta de la sindicatura de greuges barcelonina:

http://barcelona.indymedia.org/newswire/display/330566/index.php



Fes el que puguis per a que la informació estigui a l'abast de quanta gent millor.
Sindicat