Indymedia Barcelona: La recepta del pastis immobiliari a l'aroma de finos Euros

Notícies :: especulació i okupació

La recepta del pastis immobiliari a l'aroma de finos Euros

per AAVV de can Ricart
Email: canricartenderrocat (nospam) gmail.com

07 set 2008 05:39:39

La flaire de corrupció amara els plans urbanístics del 22@

Recepta de pastís immobiliari a l’aroma de “finos Euros�?

La “nouvelle cuisine�? municipal ens vol fer empassar gat per llebre, bo i fent-nos combregar amb rodes de molí. La fórmula antiga del pa i el circ es serveix ara com a postres vells en copa nova; Rauxa bullida amb drap i lluentons.

Cal tenir present que perquè el pastís s’infli, curull de bombolles , és imprescindible un parell d’ ingredients essencials que facin de llevat i ferment de la recepta:

La traïció d’IxC i el Lerrouxisme d’ERC són l’aire del soufflé.

Enlloc com entre els fogons del 22@ (el recinte de can Ricart) a quedat tant en evidència aquesta dependència culinària amb mal regust i pitjor flaire.

Quan els “històrics�? de la lluita veïnal més vinculats a IxC pacten l’enderroc del 30% d’un patrimoni arquitectònic únic a Europa d’esquenes als veïns més propers, als treballadors acomiadats i als artistes sense sostre, queda clar que, tot plegat, fa pudor a podrit.

Si per a major escàndol, la jugada compta amb la benedicció d’un conseller de cultura suposadament republicà, d’esquerres i catalanista, que aprova la destrucció d’un bé cultural d’interès nacional per a que el senyor marqués gaudeixi de les plusvàlues de la requalificació, calculades en 109 milions d’Euros, la ferum es torna asfixiant.

Com a guindes del pastís dels plans urbanístics res millor que uns bons rails de tramvia reparcel•lats com a zona verda i un transformador elèctric o un hotel d’alt estànding com equipaments de barri. Fetidesa amarga que ofèn les pituïtàries més curtides.

Es serveix de postres desprès d’una fideuà d’inauguració d’un parc de disseny que ha costat 20 milions d’Euros als barcelonins; I “fueron felices y comieron perdices�? els promotors, les immobiliàries, els bancs, els marquesos i els polítics responsables que juguen a ser aprenents de xef. Malauradament s’endevina que aquest serà el plat fort del que alimentaran les seves campanyes electorals. Gourmets de pa sucat amb oli.

A la ciutadania ens espera una greu indigestió,bo i pagant el rebut del rentat d’estomac i el bicarbonat; Una dieta severa d’ajustar-se el cinturó digne del masoquisme de “donya Quaresma�?. Encara sort que sempre ens quedarà el plaer del cagar, cadascuna damunt on més li plagui.

AAVV de can Ricart (comissió gastronòmica).

Nou blog (en construcció)

http://salvemcanricart.blogspot.com

This work is in the public domain

Comentaris

Re: La recepta del pastis immobiliari a l'aroma de finos Euros
per un del Poblenou	07 set 2008 05:56:14
El recinte del rei Mides, l’emperador Neró i “El príncep�? de Maquiavel. Va ser a mitjans del segle XIX que en Josep Oriol va rebre l’encàrrec del marquès. Construiria un recinte industrial tecnològicament capdavanter en Europa, En un poble nou fora muralles, abans del pla Cerdà. El recinte estava destinat a ser l’enveja dels capitalistes fills de la Gran Bretanya, fins al punt que a la ciutat de Mantxerter se la coneixeria com el Poblenou anglès. L’estampació mecànica del cotó es faria en un conjunt de naus repartides en 16.000m2, amb els seus carrers i places. Tota l’energia necessària per teixir o filar venia d’una sola caldera i una sola xemeneia, mercès a un “revolucionari�? sistema de transmissió energètica soterrat. Entre les parets d’aquelles naus, milers d’obrers traginaren amb els teixits, tenyits de suors i sangs, llàgrimes i lluites, neguits i afanys. Quant a principis de segle XX arriba la setmana tràgica a Barcelona, d’aquest recinte sortiren els primers obrers que feren descarrilar tramvies. Com si de la SEAT dels 70 es tractés, cada cop que el proletariat d’aquest recinte tossia, a la burgesia catalana li agafava un calfred. Però en arribar el segle XXI l’engenieria financera del ajuntafems rinxolaria el rinxol especulatiu amb una requalificació espectacular: Regalaria al descendent del marques 109 milions d’Euros de plusvàlua pels terrenys on podria edificar. Ni el rei Mides ho podria igualar. Dit i fet. Sols va caldre foragitar les 35 petites i mitjanes empreses, i al centenar llarg d’artistes que avien llogat l’ús de fruit de tant temptadores naus i posar-se a enderrocar. La llei d’arrendaments urbans (L.A.U.) estava com sempre a punt per a defensar la sacrosanta propietat privada, bo i fent oïdes sordes als escarafalls del veïnat que defensava el barri i exigia justícia. Quant tot semblava perdut i després de diversos incendis provocats per algú que encara espera ser jutjat (com si fóssim a la Roma imperial), arribaren 150 artistes de circ disposats a batallar. Amb el suport del veïns més propers resistiren dies de setge a set i fam, tornant la il•lusió perduda i posant en entredit el “principi d’autoritat�? municipal. Malauradament, en la dura realitat, no hi ha gaires contes amb final feliç. Amb la col•laboració necessària d’un conseller de cultura més fantasma que el espiritu de Ermua i que hipòcritament es diu catalanista i republicà, (deixeble avantatjat del príncep maquiavelià) enderrocaren un 30% d’aquest be cultural d’interès nacional. La resta del recinte, buidat de tota vida que no sigui la fauna urbana de descampat (rates, paneroles, mosquits tigre i algun trist gat, doncs els ocellots d’alta volada han migrat per covar l’ou a les illes Caimá), resta abandonat a la sort que la crisi immobiliària li tingui reservat. La destrucció del patrimoni històric del poble treballador català,però, no els hi ha sortit gratis del tot, doncs els seus “presumptes�? delictes han quedat documentats. Si mai arribem a gaudir d’un estat democràtic que no sigui hereu i vassall de cap dictadura franquista, els veurem asseguts davant un tribunal. Tard o d’hora la història els jutjarà. I vet aquí un gat, vet a qui un gos, aquest conte no s’ha fos. I vet aquí un gos, vet aquí un gat, aquest conte no s’ha acabat. La pirateria política de terra ferma acabarà genoflexionada davant la “madame Guillotine�? electoral. Si vols seguir amb el fil de la història mira't els següents enllaços: Xerrada de Manuel Delgado: http://blip.tv/file/414320 El vídeo de la 1ª inspecció veïnal: > > http://www.youtube.com/watch?v=VAD9I89cvuo El vídeo de la 2ª inspecció veïnal: > > http://blip.tv/file/446145 > El de la 3ª inspecció: http://blip.tv/file/470751 Mira també l'opinió dels treballadors foragitats: http://blip.tv/file/492722 I no et perdis l'opinió dels artistes: http://www.cinegenia.org/veusdebcn/casefimera.html ni els inicis dels enderrocs: http://www.vilaweb.tv/?video=5008 Ni la felicitació de nadal dels especuladors: http://blip.tv/file/556407 també es recomanable veure: http://www.nau21.net/ http://www.poblenou.org/ http://teixidora.squat.net/ http://www.lamakabra.org/joomla/index.php?lang=cat - Amaga el text citat - Desallotjament de can Ricart: http://www.lamakabra.org/joomla/index.php?option=com_content&task=view&i ocupació de can Ricart: http://www.lamakabra.org/joomla/index.php?option=com_content&task=view&i Com el 22@ viola drets fonamentals: http://barcelonaldia.wordpress.com/2008/01/07/aixi-es-com-el-22-viola-dr/ Intents de denuncia: http://barcelonaldia.wordpress.com/2007/11/02/a-can-ricart-ens-neguen-fi/ tancament d'Hangar: http://www.lamakabra.org/joomla/index.php?option=com_content&task=view&i Resposta de la sindicatura de greuges barcelonina: http://barcelona.indymedia.org/newswire/display/330566/index.php Fes el que puguis per a que la informació estigui a l'abast de quanta gent millor.

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more