Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Calendari
«Juny»
Dll Dm Dc Dj Dv Ds Dg
          01 02
03 04 05 06 07 08 09
10 11 12 13 14 15 16
17 18 19 20 21 22 23
24 25 26 27 28 29 30

No hi ha accions per a avui

afegeix una acció


Media Centers
This site
made manifest by
dadaIMC software

Envia per correu-e aquest* Article
Anàlisi :: pobles i cultures vs poder i estats
El Sahara occidental: El verb saharaui conjugat en el present
06 set 2008
Diuen que el contenciós sobre el Sahara occidental ha durat 33 anys. És per ventura que ja no hi ha refugiats saharauis a Algèria? Han parat, per fi! les sistemàtiques violacions dels drets humans en el territori del Sahara occidental ocupat pel Marroc? Ni encara que fóssim illetrats tots els habitants del planeta, estaríem en condicions de respondre que si.
sahara2.jpg
Qui des de la legitimitat atribuïda als actes de poder de les elits hegemónicas situen en temps passat fets violents que conformen el nostre present, corren un triple risc. A curt i mig termini, d'una banda, perdre la credibilitat pública dels seus relats, que gràcies al pábulo i l'aurèola amb que els mitjans d'informació i comunicació emboliquen les seves paraules acabem desconfiant del que ens conten i finalment els classifiquem com un producte més de ficció. Per un altre, a l'ocultar la veu dels protagonistes directes de la realitat de la qual es parla s'està exonerant als concausantes de la violència que sobre ells s'exerceix. Finalment, tracten d'imposar la seva veritat costi el que costi, però no queden lliures que els subalterns, en justa defensa, estampin en el rostre dels seus legítims amos la violència que ells mateixos han generat. A llarg termini ningú sap amb certesa què pot ocórrer. La correlació de forces en el tauler de joc del poder no sempre és la mateixa.

Quan els funcionaris dels organismes internacionals encarregats de contribuir a la pau mundial comparteixen els interessos dels violents, ens trobem una vegada més, enfront d'una altra ja pesada i insultante sentència reductora d'algun poble al no-res. La condemna que s'imposa, en el cas del Sahara occidental, és la dels col·laboradors dels cuatreros, gratuïtament feta fora de la llei (Resolució 1514 de la A . G. de les NN.UU., resolucions 658, 690 i 1495 del Consell de Seguretat) sense judici previ, que condemna als saharauis a ser un gra en la sorra en la hamada de la globalització.

L'efecte de debò que es persegueix materialitzar entre el comú de les gents és que no existeix un present saharaui puixant i combatiu en multitud de fronts. Per això insisteixen, a pesar de les punyents crítiques, també no saharauis, en l'errat dels seus plantejaments. Segueixen endavant perquè les seves pretensions són les de fer-nos caure en el parany que existeixen raons ‘històriques’, que combinades amb l'essència pragmàtica dels seus postulats polítics acabarem tots donant per legítim l'ús arbitrari i indiscriminat de la intimidació, que passa a ser cridada solució consensuada del conflicte.

Afirmen que “el llarg i complex problema del Saharaâ€? és un problema insoluble, però que amb voluntat política podria resoldre's. Com si durant els 17 anys que dura l'alt el foc entre la RASD i El Marroc no hagués existit la madura i infrangible voluntat política en l'espai del Sahara occidental, l'exili i el refugi en la hamada d'arribar a un futur respectuós amb la lliure expressió de les poblacions en aquest escenari de conflicte de la ex colònia espanyola, amb l'escrupolosa i neta lectura, a més, del Front POLISARIO dels acords al més alt nivell per a arribar a el referèndum pactat, amb la finalitat de que es pugui, puguem tots, escriure només una línia en la història de la humanitat amb l'alfabet de la justícia i la tinta de la lliure expressió de les voluntats, amb la satisfacció d'escriure nous versos de la fusta amb la llengua universal de la pau que és la qual entenem qui veritablement la construïm.

Recordar. Cal fer recordar a cada moment que el referèndum pactat no respon als arbitraris desitjos de autoafirmación d'un ‘altre grup ètnic’ en detriment d'uns altres, ni a la imposició d'una sola possible sortida a l'únic territori africà pendent de descolonitzar amb la independència plena, doncs en aquest heterogeni món en el qual cabem tots existeix un petit i amant lloc on és possible que la generositat sigui àmplia i intel·ligent, aprenent i ensenyant tots els dies a sobreposar-se al dolor de l'assassinat, sabent com mantenir llaços fora de si mateixos perquè en això els va la unió amb els seus, comprenent a carta total que recuperar l'esperança passa per cobrar plena consciència que ens necessitem (1). Així és com en la dinàmica de la solidaritat internacional que mantenim amb els saharauis s'intenta colar per la gatera el risc que suposa donar falses esperances al Polisario, esperances donades per qui vam pensar que no era ètic esperar que el Polisario acceptés la realitat política, la del Marroc, clar; els saharauis, segons aquesta lògica, no disposen de realitat política amb la qual ‘consensuar’ perquè no conformen un Estat a imatge i semblança del considerat com a tal per occident. Són un ‘grup subaltern’ i en inferioritat de condicions per a exercir la política en plànol d'igualtat, per tant, si els estats que conformen el Consell de Seguretat no solen debatre els factors polítics, com van a poder fer-lo els saharauis a través de les seves institucions! Però el Consell de Seguretat, com organisme autònom, suposadament aliè als interessos de cada Estat-nació, no té més remei que tenir en compte la realitat política per a arribar a resolucions que no conculquin la legalitat internacional, queda per art de magia transformat en el garant de la pau perquè exerceix la pàtria potestat sobre els pobles ‘menors d'edat’ als quals no se'ls pot deixar de tutelar, precisament perquè ha de garantir-se la seguretat internacional. En aquest joc entre el ratolí i el gat, el que al final se'ns fica per la gatera són exèrcits reals armats fins a les dents que substituïxen als factors polítics si baixem la guàrdia Per descomptat que l'hegemonia no ho diu amb aquesta claredat, perquè el llenguatge del poder antidemocràtic, si no és pervers, no és tal. L'assumpte, llavors, s'expressa en termes com el qual segueix:

Els potencials factors polítics poden ser, per exemple, la por a aquest efecte desestabilizador d'una acció coactiva, la seguretat que reparar una injustícia 33 anys després pugui reportar noves injustícies, o la renuencia a contribuir a la possible creació d'un Estat fallit.

És que només els saharauis saben que les opcions polítiques del referèndum són tres: la independència, la integració en el regne del Marroc i l'autonomia? El ex enviat personal del secretari general de Nacions Unides per al Sahara occidental, Peter van Walsum, sembla que no s'ha assabentat encara. Potser sigui perquè mentre va ocupar el càrrec no s'ha acontentat amb expressar amb absoluta llibertat les seves opinions personals en la premsa, per molt que el diari El País afirmi el contrari. Per molt que li abrigallin els mitjans de comunicació dient que ha hagut de llençar la tovallola. No, mirin vostès, la veritat és que el Secretari General de l'O.N.O. no li ha renovat el mandat. Per descomptat que el màxim representant del POLISARIO li ha recusat, però sent políticament membre d'un grup ‘ètnic’ menor d'edat, la responsabilitat de la no permanència en el càrrec no recau sobre Mohamed Abdelaziz, sinó sobre les declaracions voceadas als quatre vents per Walsum que la solució menys laboriosa és la que el Polisario pogués contemplar una hipotètica solució negociada que no anés la independència total.

Quan qui mitjana en un conflicte oferix a una part la ‘opció’ de claudicar sense raons raonables, afirmant que si en algun moment futur el Polisario està disposat a examinar aquesta possibilitat, espero (...) que presenti la seva pròpia proposta global d'autonomia, no pot fer recaure la responsabilitat d'agreujar el bloqueig i de perpetuar el statu quo en qui poguessin contribuir a crear un Estat fallit. Aquest argument ja no és possible fer-lo real, ni en els territoris ocupats, ni en els campaments de refugiats, ni entre el moviment de solidaritat amb el poble saharaui. Qui confonen al poble amb l'Estat no s'ha pres la molèstia de conèixer la grandiosa i modesta aportació del Front POLISARIO i del poble saharaui a la construcció de la democràcia participada per un poble. Perquè qui fa llarg l'esperar i complejiza els problemes polítics de tal forma que empeny a intentar fer-los insolubles, mostra una actitud, en l'actual situació poscolonial en l'estem, pròpia d'un noi consentit i malcriado al que cal ajudar a descolonitzar-li el cap de la idea que l'antull injustificat pot aconseguir-se per qualsevol mitjà. És sa contribuir a la pau internacional amb l'aprenentatge d'ajustar la realitat al possible sense depassar els límits del respecte, doncs les falses esperances són font de frustracions, impotència i amargs sinsabores. D'aquesta qüestió els saharauis són mestres experts.

Perquè cal es clars quan prenem decisions. El llarg i complex problema de la descolonización del Sahara occidental té plantejades ja solucions realistes per a la coexistència pacífica. No són altres que les formulades pel front POLISARIO que conten amb un aclaparant suport internacional, suport que no disposa la proposta d'una hipotètica autonomia en un estat sense autonomies dintre del regne alauita.

Si algun dia aquesta autonomia s'imposés per mitjà de la violència i la coacció antidemocràtica seguiran i seguirem defensant el dret dels pobles a l'autodeterminació. Però en cap cas abrigant la idea que reparar una injustícia porti amb si més injustícia. AL contrari. Des de fa 33 anys la RASD és un exemple viu sobre un dels pocs estats, a pesar que les forces hegemónicas actuen en la seva contra, més reeixits del segle XX i del que duem del XXI.

No serà que el que està augmentant és la sensació que com més s'acorrala al poble saharaui més s'acosta el futur de la independència en el present? Si plantejar l'acceptació de l'autonomia pels saharauis passa per afirmar coses com la plasmació de garanties sòlides, avalades internacionalment, que en el futur no es revoqui l'acord constitucional pactat o que, adduint raons de seguretat nacional, no es vagin soscavant gradualment drets civils com la llibertat d'expressió al Marroc, és que tot està canviant per moments i que la comunitat internacional, si en ella incloem les societats, donarà suport amb major raó i fermesa la lluita d'alliberament saharaui que, ara per ara estem convençuts, no té encara data de finalització, fins i tot àdhuc després de la celebració del referèndum legalment pactat.

LQSomos. Beatriz Martínez Ramírez. Setembre de 2008.
Más articles de l'autora
Sòcia del CAUM, Club d'Amics de la UNESCO de Madrid.

(1) Un dels lemes del CAUM, Club d'amics de la UNESCO de Madrid.
Mira també:
http://www.loquesomos.org/lacalle/tuopinion/Sahara30anosbastan.htm
http://www.loquesomos.org/lacalle/Autores/BeatrizMartinez.htm

This work is in the public domain

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more

CNT Girona