Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: pobles i cultures vs poder i estats
(Mallorca) Concentració antitaurina
05 set 2008
Per finalitzar la campanya antitaurina d'aquest any, l'assemblea de Maulets de Ciutat de Mallorca hem convocat una concentració davant l'ajuntament. Així, volem demanar als polítics que Palma es declari ciutat antitaurina, per aturar la tortura animal i la colonització cultural que aquesta "festa" suposa.

Més info: www.maulets.org/mallorca
Cartell_13_setembre_colorweb.jpg
MANIFEST

Des de fa uns anys, el rebuig de la ciutadania de Mallorca a les corregudes de bous ha crescut enormement. Palma no n'és una excepció. Cada cop és més gent la que sa suma a les mostres de rebuig d’aquesta brutal tortura i humiliació del bou emmarcada dins una mal anomenada festa.

Maulets ens oposem a n’aquest “espectacle� per dues raons:

1a Maltractament d'animals

Les corregudes de bous suposen una tortura per al bou. Hi ha molts estudis que descriuen amb tot detall el patiment de l'animal des del moment que és segrestat del seu entorn natural fins que és esquarterat a l'escorxador. Ja al principi del seu final, el bou és transportat centenars de quilòmetres en una capsa en la qual no es pot posar dret i es veu forçat a dur el cap tort. Una situació que s’acostuma a allargar durant hores.

Poc abans de sortir a la plaça, la tortura ja ha començat: el bou és apallissat amb sacs d'arena, amb punxes i drogat fins a arribar a provocar que els seus budells es cremin. Tot això es fa perquè el bou surti a la plaça corrent i nerviós, en un estat d’ansietat molt fort i de completa desorientació. Generalment, els bous pateixen talls a les grapes, en les quals es vessa un líquid anomenat trementina per tal que no es pugui quedar aturat i corri desesperadament per tota la plaça. Sovint, abans de sortir a la plaça, l'animal també pateix altres tipus de maltractaments, com ara posar vaselina als ulls per tal d'empitjorar la ja de per si poca vista del bou, serrar la punta de les seves banyes, posar bolles de cotó a les fosses nasals per tal de dificultar més la seva respiració, etc. Tot plegat, això provoca que el bou, quan surt a la plaça, ja estigui desesperat i molt mal ferit.

Ja a la plaça, la tortura es fa davant dels ulls del púbic. El picador clavarà un parell de vegades la pica (un gruixat arpó piramidal d'un calibre de tres dits junts que s'endinsa uns 11 centímetres) al coll del bou, per tal de destrossar els músculs del coll. El ferro de la pica ja està fet aposta per fer malbé tot tipus de músculs, de tendons, de venes i de fibres del coll. Després venen les banderetes, aquestes es claven en les mateixes ferides que han provocat les piques. Aquestes banderetes provoquen un patiment enorme a l'animal, sumat a que a cada moviment del bou aquestes es van movent i desgarrant la carn i els teixits.

Quan el bou està destrossat físicament i psicològica, ve el moment del torero. Aquest botxí sense escrúpols es fa el valent davant d'un públic idiotitzat que crida compulsivament, tot alabant el suposat valor d'un matarife que s'enfronta a un animal atemorit i, físicament, fet una pallaringa. Aquest botxí mou un pedaç de color vermell fent creure al bou que aquest és el provocant del seu patiment. Tot plegat una covardia sense límits, tenint en compte l'estat en el qual es troba l’animal.

Després de fer córrer l’animal una llarga estona, toca clavar una espasa a l'esquena del bou. Aquest grapat d'estocades traspassen la pleura, rompen els omòplats i foraden el pulmó. En aquests moments el patiment és inimaginable: el bou s'ofega amb els seus vòmits de sang.

Després, un botxí intenta fer l'estocada final, la intenció és clavar una pica entre les vèrtebres per tal de seccionar la medul·la. Gairebé mai això no es produeix amb un sol cop, allargant així el dolor de l'animal. En tot cas, això paralitza el bou, però no li fa perdre la consciència, encara segueix respirant. En molts casos el bou segueix viu quan se li tallen la cua i les orelles i quan se l'arrossega a l'escorxador. Finalment, el patiment s'acaba, ja només queda esquarterar el bou, dur les peces a la carnisseria i prepara-ho tot com a plat selecte als bars i restaurants que es lucren econòmicament de la tortura animal.

Aquesta tortura passa sis cops cada horabaixa, més de 60.000 cops en una temporada en tot l'Estat espanyol.

Al maltractament del bou, cal afegir el maltractament que pateixen els cavalls que es veuen obligats a participar en aquesta carnisseria. Aquests animal estan molt atemorits abans d'entrar a la plaça, i són obligats a fer-ho mitjançant cops i descàrregues elèctriques als genitals. Fins i tot, de vegades, s'ha trobat el cas que hi havia cavalls als quals se'ls havia tret els ulls perquè sortissin a la plaça. Avui dia, pocs són els casos en els qual se'ls arrabassa els ulls, ara se'ls hi posa un pedaç i se'ls hi arrabassen les cordes vocals, per tal que els seus esfereïdors gemecs no espantin al “sensible� públic. Si bé és cert que una lona protegeix l'animal de les banyes del bou, també ho és que les envestides d'aquest acostumen a provocar la fractura de diverses costelles.

Tampoc és aquest l’exemple que volem de societat, on la vida d’un animal no val res. On les noves generacions vegin aquest crim amb tota normalitat.

2a Imposició cultural

Un altre element que fa que augmenti el nostre ja de per si enorme rebuig a les corregudes de bous és que aquesta brutal tradició aliena a la cultura de la nostra terra. Si aquesta tortura es segueix celebrant a determinades poblacions dels Països Catalans és només per imposició cultural, nodrida de les subvencions de l’estat.

Malgrat que la immensa majoria de la població dels Països Catalans està en contra d’aquesta brutalitat, la tortura no només segueix, sinó que cada cop més els mitjans de comunicació espanyolistes ens bombardegen sobre els actes i l’actualitat d’aquesta Fiesta Nacional. La intenció és ben evident: la potenciació d’aquesta crueltat, igual que la selecció espanyola o la llengua espanyola, té com a única finalitat la d’espanyolitzar els Països Catalans.

Per tot això, Maulets demanem la desaparició d'aquesta tortura espanyola i la declaració de Palma ciutat antitaurina.

This work is in the public domain

Comentaris

Re: (Mallorca) Concentració antitaurina
09 set 2008
No es veritat que la tauromaquia no sigui un fet cultural dels Països Catalans. Aixo es d'una ignorància flagrant. A mes a mes moltes de les practiques que definiu o deixeu a entendre que son habituals, son fraudulentes i no son generalitzades. Entenc moltes de les critiques que es fan a la tauromaquia, pero moltes de les que exposeu aqui son molt febles.

Xalut

Xalut
Sindicato Sindicat