|
|
|
|
|
Anàlisi :: @rtivisme |
|
Anarquisme, i la seua ilusió
|
|
|
per Geery |
26 ago 2008
|
|
|
La evidència del ilosionisme anarquisme, la seva contradicció amb la realitat.
Doncs el poder polític va ser totalment exercit en el període de la comuna de Parés per proudhionistes conjuntament amb socialiestes autoritaris de Marx o Blanqui; el poder polític va ser aprovat pels bakunistes espanyols que participaren ens els comités del govern revolucionari formats en les ciutats durant la inserrucció dels intransigents en 1873; al poder polític arribaran després en Alemania els iniciadors anarquistesde la república de Munich; el poder polític va ser confiat a ministres anarquiestes a Catalunya durant la guerra civil, com el ministre de Justícia García Oliver; tot menys poder polític li faltava al atamán anarquista N.I. Majno en la Gualiaipoli ucraniana, i va sapiguer servir-se de ell magníficament en la lluita contra els generals blancs Wrangel i Denikin, entre 1918 i 1920, com aliats del exèrcit roig.
Si son aquestes les pàgines glorioses dels anarquistes, també són censures del ideari anarquis, derrotes mortals de la negació incondicional del poder que es el seu nucli doctrinal, proves irrefutables que la idea de destruïr d'un dia per l'altre tota forma d'estat en les crisis revolucionaries, de que es pot saltar la fase de la dictadura del proletariat en el camí cap a la ausencia total de domincaió, es una ilusió lluny de la realitat mundial.- |
This work is in the public domain |
Comentaris
|
Re: Anarquisme, i la seua ilusió
|
|
per Acció Directa |
26 ago 2008
|
Si totes les critiques que rebem els anarquistes son de la capacitat intelectual d'aquesta podem estar tranquils.
En qualsevol cas esta per demostrar, i es un analisi benevol, que la dictadura del proletariat serveixi per arribar a "la ausencia total de dominació". Diguem quines eines utilitzes i et dire si ets fuster, mecanic o botxi. |
|
Re: Anarquisme, i la seua ilusió
|
|
per Acrata |
26 ago 2008
|
Bueno, un análisis tan simplista no es, en mi opinión, válido pese a tener atisbos de razón.
Los comités de gobierno fueron creado como modelo transitorio destinado a desaparecer, y la encrucijada social hacía inviable una desintegración directa del sistema estatal. De todos modos, hubo oposición en el seno de la familia anarquista.
Durante la Guerra Civil, la entrada de la CNT en los gobiernos de Largo Caballero y la Generalitat fue duramente criticada, y en Barcelona hubo enfrentamientos entre cenetistas de base, junto al POUM, contra dirigentes entre los que estaban los componentes de la Confederación que aceptaron cargos quienes se defendieron, junto a otros mandamases de Estat Catalá, ERC y demás, don la Guardia de Asalto.
Néstor Mahkno demostró su integridad en innumerables ocasiones y, creo yo, ha sido injustamente criticado desde círculos libertarios.
Lo de la comuna de París es tan superficial que lo dejaremos de lado.
Salud y lucha!! |
|
Re: Anarquisme, i la seua ilusió
|
|
per Només dues coses |
26 ago 2008
|
1- Obrir un post en una pagina que se suposa de noticies, sense cap tipu de noticia, ni reflexió ni aportació més que la cita de quatre fets histórics esta bastant fora de lloc i tampoc crec que vingués el cas, en comptes de cercar constantment que ens separa podriem començar a pensar en que ens uneix.
2-Tot i lo desafortunat del post, respondre un plantenjament amb una desqualificació demostra que o bé no es té cap argument per contestar o un es creu amb una vritat tant absoluta que no te necessitat de discutirla amb la resta (no sé que és pitjor). |
|
Re: Anarquisme, i la seua ilusió
|
|
per independentista roig |
26 ago 2008
|
|
totalment d'acord amb el primer i tercer comentari. |
|
Re: Anarquisme, i la seua ilusió
|
|
per Geery |
26 ago 2008
|
-Sols vull veure a com argumenten els anarquistes les contradiccions que s'han donat a la realitat.
- Sols demostrar que en realitat, els anarquiestes tenen aspectes idealistes, en la seva ideologia. Pensar que en dos o tres dies de barricades es pot destruïr tota fomra d'esta com si d'un milagre es parlés, i com obviant centenars d'anys de tradicions, la humanitat pel simple fet de destruïr l'aparell estatal, sabrà destrobuïr la producció i serà solidaria.
Com negan la dictadura del proletariat, en canvi, la afirman, amb un altre nom, al proposar una mesuura coercitiva superlitivament autoritaria ( que Bakunin al menys, intentava evitar amb la seua idea fixa respecte del dret sucesori) como en la expropiació sense indemitzacions.
-Fin el principi de autoritarisme, es trenca quan s'accepta que realment cal una revolució armada, que hi ha mes autoritari que la imposició d'un sector cap a un altre, encara que aquest sigui el majoritari cap al minoritari, el burgés, no es aquest un acte autoritari?
No se si cal contestar al primer comentari, que demostra una gran desconeixement de les tories socialistes i comunistes. Peró mentre que hi hagi dicatura del proletariat significa que sigui necessària una submissió, ja que el preill reaccionari existeix, ja sigui per la força exterior hostil capitalista, cap un país que manté el prinicpi d'un futur de la desintegració d'aquest. Dons com es normal, la revolució no es podrà donar de cop al món, mentres que els diferents estadis evolutius es donguin, les societat on hi han hagut una reovlució obrera, necesitaran d'una organització centralista, i de força, per mantenir-se de laes agresions exteriors. Exemple cuba; exemple de no posar la dictadura del proletariat i caurà una revolució que va costar molt: Nicaragua.
Tot i això i més, en el meu proxim mini article, de com de prejudicial pot ser l'anarquisme pel proletariat. |
|
Re: Anarquisme, i la seua ilusió
|
|
per derrisà |
26 ago 2008
|
Esto se pone interesante. Ahora, el proletariado corre el peligro por culpa del anarquismo y no por el capitalismo.
Habría que plantearle al tal Geery, que nos explique dónde y cuándo ha habido anarquismo para él. |
|
Re: Anarquisme, i la seua ilusió
|
|
per ups |
26 ago 2008
|
...si de la creació d'ateneus populars, de grups d'afinitat, d'assemblees veïnals o de cooperatives de consum i treball vol dir fer la revolució de la nit al dia....nosé....devem parlar de mons diferents...
i resulteu ser la hòstia els capitalistes d'estat...ja estás venent el teu proper article com si fos la propera entrega del Ventdelpla....recoi! |
|
Re: Anarquisme, i la seua ilusió
|
|
per per ups |
26 ago 2008
|
es refereix en el dia, en que hi ha la reovolució i la seua destrucció d0aquests en dos o tres dies, ruc. En el moment de la presa dels mitjans de producció fins a la estabilització d'aquest.
i com et t'atrebeixe a apropiarte de toes les iniciatives socials fossin anarquistes.... flipo
ups, i capitalistes d'estat els hi dius als comuistas, a marx li dius capitalista?? .xddd calla. ignorant. |
|
Re: Anarquisme, i la seua ilusió
|
|
per A |
26 ago 2008
|
|
Els anarquistes també podríem preguntar-vos als marxistes leninistes en quin país s'ha pasat de la dictadura del proletariat el socialisme, com és que els països comunistes han anat caient o s'han obert totalment al capitalisme mantenint l'autoritarisme del partit únic,etc... Els anarquistes no creiem en un canvi de cop, en que la gent de cop serà solidària i s'ajudarant uns als altres, sinó d'anar creant organitzacions que crein un contrapoder i poguin anar difonguent els ideals anarquistes fins el dia de la revolució. |
|
Re: Anarquisme, i la seua ilusió
|
|
per anarquista |
26 ago 2008
|
El problema que té Geery és que concep el terme "poder" amb un significat etimlògic més que històric. l'Estat és una forma de dominació que es caracteritza per ser, en certa manera, autònom de la societat, és una institució violenta i professionalitzada. Hi ha qui dirà que està exclusivament al servei dels interessos capitalistes en un sentit estrictamentinstrumental tal com ha defensat històricament la ortodòxia marxista. Això no és cert i avui en dia les noves investigacions historiogràfiques apunten a més aviat una conjunció d'interessos d'Estat i Capital en el procès modernitzador d'Europa.
Les formes de "poder" que han exercit els anarquistes al llarg de la història, amb més pena o més glòria, si s'han caracteritzat per quelcom és precissament per erosionar aquesta escissió radical: Un paradigma pot ser el Consell d'Aragó on els càrrecs no tenien un caràcter executiu, ni burocràtic i no era per tant una institució violenta professionalitzada(concepció anarquista de l'Estat).
Crec que les experiències que menciones són assimilables a aquest model excepte el dels ministeris a la IIa República. Encara que jo tinc la hipòtesis que quan h van entrar només es van contradir a mitjes ja que en aquells moments l'Estat no era exactament un Estat (era un organisme que en la praxis havia de cuestionar molts dels seus papers fonamentals amb institucions extra-estatals). De totes maneres aquest últim apunt el vull separar de la resta d'argumentació ja que només es una idea que em bull pel cap.
Per finalitzar vull dir que avu en dia numerosos moviments socials estàn agafant praxis i ideesde l'anarquisme desde Mexic, Argentina fins a Sudafrica o Europa ja que les característiques fragmentàries del nou capitalisme han portat a la defensa de qüestions com la micropolítica o les formes de vida que enllacen amb aquestes idees així que personalment crec que la teva crítica està bastant desfassada.
Aquí et deixo amb la web d'un moviment social sudafricà de masses que exemplifica el què he dit, només cal que miris els seus referents teòrics (anarquisme, marxisme heterodox i llibertari i situacionisme) perquè et convencis ja que només és un exemple dels moltíssims que hi ha.
http://www.abahlali.org/
P.D: Recomano a tothom que visiti aquesta interessant web |
|
Re: Anarquisme, i la seua ilusió
|
|
per es evident |
26 ago 2008
|
|
jo diria, em fa la impresió, k molts anarquistes saben poc sobre proudthon, bakuninn o kroporkin, i repeteixen mes els topics, i no pas han fet un esforç filosofic. |
|
Re: Anarquisme, i la seua ilusió
|
|
per COMUNISME LLIBERTARI |
26 ago 2008
|
|
COMUNISME LLIBERTARI!!! |
|
Re: Anarquisme, i la seua ilusió
|
|
per spur |
26 ago 2008
|
|
impaciència revolucionària, ingenuitat. |
|
Re: Anarquisme, i la seua ilusió
|
|
per anarquista |
27 ago 2008
|
Per cert, sobre el que responia a ups, ell s'estava referint al teixist social que crearen els llibertaris durant tot el finals del XIX i al llarg del XX fonamentalment a Barna, crec.
De totes maneres nosaltres recolzem qualsevol moviment social que funcioni sota els principis que defensem (autogestió, assamblearisme, acció directa i rebuig a la mediació dels partits etc.) , que repeteixo cada cop son més (zapatisme, moviment piquetero i de reecuperació de fàbriques a l'Argentina, moviments de sense sostre etc.) i és que l'anarquisme és, per sobre de tot, una determinada manera de concebre la praxis política més que una ideologia.
Referents teòrics de Abahlali BaseMjondolo
http://abahlali.org/node/3434
NO LAND, NO HOUSE, NO VOTE |
|
Re: Anarquisme, i la seua ilusió
|
|
per un que caigué aqui |
28 ago 2008
|
Doncs jo no soc ni comunista ni anarquista, però haig de dir que sento cap als anarquistes una simpatia que m'és impossible sentir cap als comunistes. Crec que l'objectiu últim al qual els dos volen arribar és impossible (la societat sense classes ni estat), però, tot i que els dos han estat històricament violents, la crueltat i l'autoritarisme extrem (no gaire diferent del feixista) del comunisme deixa a aquesta facció en total deslegitimitat. I no parlo només d'Stalin.
PD: No he llegit gaire sobre la Comuna de París, però Marx y Engels consideraven que aquesta era el model de societat futura (post-dictadura del proletariat) que ells vaticinaven. ¡Oh! ¡Comunistes d'indymedia, heu contradit a Marx! |
|
Re: Anarquisme, i la seua ilusió
|
|
per aja |
28 ago 2008
|
|
si vegi que no has llegit gaire, la comuna de paris, era l'exempl de com la clase obrera feia servir els organismes de l'estat, per fer la dicatdura del proletaria, no era la societat futura, era el mitjà. |
|
Re: Anarquisme, i la seua ilusió
|
|
per el que caigué i no tornarà a caure |
28 ago 2008
|
|
Llavors Marx i Engels no tenien ni puta idea del quèe passà a la Comuna. |
|
Re: Anarquisme, i la seua ilusió
|
|
per aja |
28 ago 2008
|
|
no ets tu k no t'has enterat, o no t'has llegit res |
|
|
