Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Anàlisi :: dones
Historia de las mujeres
21 ago 2008
Una mirada a la Historia nunca contada:
Las mujeres han pasado la mayor parte de la Historia marginadas de la vida cultural y política, siendo el espacio domestico el único reservado exclusivamente a su ámbito.


Aunque existe una genealogía sobre el pensamiento feminista que se remonta a la Edad Media, debemos situarnos al principio de la Edad Contemporánea para conocer las raíces del movimiento feminista reivindicativo y organizado, un movimiento importantísimo que transformó las sociedades europeas y norteamericanas.



Las primeras manifestaciones feministas estallan en el contexto de quiebra del Antiguo Régimen. El proceso político y social que se inició con la Revolución Francesa de 1789, fue continuado por un ciclo de olas revolucionarias que llegaran a su plenitud en 1848, momento llamado primavera de los pueblos. Estas revoluciones burguesas reivindicaban los derechos políticos del individuo. Sin embargo, estos momentos de plenitud, quedarían marcados para siempre como experiencias desiguales entre hombre y mujer.


En 1789, en el contexto de la Revolución Francesa, se redactó, en Paris, la primera Declaración de los Derechos del Hombre. En esta se destacaba que los hombres nacen libres e iguales en derechos. En 1791 Olimpia de Gouges redactó la primera Declaración de los Derechos de la mujer y de la Ciudadana (1971), el primer manifiesto feminista de la Historia, en el cual anunciaba que "la mujer nace libre y debe permanecer igual al hombre en derechos".

La Declaración de los Derechos de la Mujer y la Ciudadana de Olimpia de Gouges era un calco del Contrato Social de Rosseau y de la Declaración de Derechos del Hombre. En esta denunciaba que la Revolución había negado el reconocimiento de sus derechos políticos a las mujeres. Uno de los aspectos más notables fue el reconocimiento de la personalidad política de las mujeres como parte integrante del pueblo soberano y por lo tanto su derecho a voto, lo cual generaría una rama importantísima en la Historia de las mujeres: el sufragismo. Olimpia exigió el derecho a la libertad, a la propiedad, a poder acceder a cargos públicos y al reconocimiento de un contrato social entre hombres y mujeres que igualara los derechos entre cónyuges, hijos legítimos e ilegítimos y rechazara la doble moral sexual.


Veamos un fragmento de las palabras de Olimpia: "Las madres, las hijas, las hermanas, representantes de la nación, piden ser constituidas en asamblea nacional. Considerando que la ignorancia, el olvido o el desprecio de los derechos de la mujer son las únicas causas de las desgracias publicas y de la corrupción de los gobiernos, han resuelto exponer en una solemne declaración los derechos naturales, inalienables y sagrados de la mujer (...)"


Pese a la vocación universalista de la Revolución Francesa, en ella, las mujeres fueron totalmente privadas de sus derechos fundamentales. La misma Declaración de Derechos del Hombre de 1789 negó a las mujeres el ejercicio de ciudadanía. La radicalización del jacobinismo persiguió todas las actividades políticas independientes, razón por la cual Olimpia fue encarcelada y los clubes feministas clausurados y sus activistas reprimidas brutalmente. Finalmente, Olimpia fue guillotinada en 1793. Tras la consolidación del Imperio, el Código Napoleónico de 1804 negó a las mujeres sus derechos civiles creando una legislación que las discriminó, reduciéndolas al hogar como su único ámbito de actuación.


Fotografía de Olimpia de Gouges, autora teatral y activista revolucionaria, la cual fue guillotinada por los mismos revolucionarios franceses, por ser activista feminista.

Pese el trágico final de Olimpia, su legado no quedó como si nada. En las olas revolucionarias de 1848, se formaron grupos armados de mujeres dispuestas a luchar por sus derechos políticos, mejora de las condiciones laborales, legalización del divorcio y el acceso a la educación. Se trata de las revolucionarias Vesubianas. En la Comuna de París, un siglo después del manifiesto de O. De Gouges, tomó lugar la primera conciliación entre los intereses de la clase obrera global incluyendo los derechos de la mujer. La activista más notoria que participó en la Comuna fue la conocida Virgen Roja, Louisa Michel.


En Gran Bretaña las feministas tuvieron un nivel de lucha tan relevante como las francesas. Su punto de partida se sitúa en una contemporánea de Olimpia: Mary Wollstonecraft. Su obra Vindicación de los Derechos de la Mujer de 1792 es un texto fundamental en la Historia del Feminismo anglosajón. Partiendo de las ideas del igualitarismo inglés del siglo XVIII, Mary señaló un paralelismo entre la tiranía ejercida por el monarca sobre el pueblo y la tiranía ejercida por el marido en el hogar. Negó que las mujeres fueran inferiores a los hombres en capacidad intelectual y atribuyó la ignorancia de las mujeres a una estrategia diseñada por los hombres para mantener su hegemonía. Según Mary, había sido el predominio masculino en el orden social lo que había impedido a las mujeres expresar sus virtudes intelectuales libremente. El rol de las mujeres sólo se limitaba al hogar lo cual impedía el desarrollo de una personalidad intelectual individual. El acceso a la educación era esencial para situar en iguales condiciones hombres y mujeres, y formar a las últimas para que pudieran conseguir su autonomía económica.

Mary Wollstonecraft fue una figura clave en el feminismo radical ubicado en el contexto histórico de finales del s.XVIII y principios del s.XIX, aunque no dio una especial importancia al sufragismo y su figura fue mediatizada por su condición de burguesa. Fue ridiculizada y objeto de burlas múltiples como el resto de activistas de su siglo, se le llamó burlescamente la hiena con faldas.

Veamos un fragmento de las palabras de Wollstonecraft: "Si la mujer es capaz de comportarse como un ser racional, no hay porqué tratarla como una esclava, o como una bestia que depende de la inteligencia del hombre cuando se une a él."


A finales del siglo XIX, la reivindicación del derecho a voto fue la principal reivindicación de las mujeres. Este movimiento se conoce como sufragismo. Las sufragistas centraban grandes esfuerzos en esta reivindicación porqué con el voto podrían participar en la elaboración de leyes, de esta manera conseguir la igualdad jurídica entre hombres y mujeres. Un folleto sufragista inglés recogió los argumentos de Olimpia de Gouges "Las mujeres hemos de obedecer las leyes igual que los hombres y por lo tanto hemos de tener voz para decidir su elaboración".


Una de las primeras medidas conseguidas por el movimiento sufragista británico fue el Acta de Reforma de 1868, que permitió que las mujeres propietarias ejercieran el derecho a voto, aunque sólo en elecciones municipales, pero las mujeres casadas quedaron excluidas porqué dependían de sus esposos. En 1882, el Acta de Propiedad de la Mujer Casada mejoró la situación de estas ya que reconocía el derecho a disponer libremente de sus bienes e ingresos, aunque sin permitirles el voto.



En los Estados Unidos los movimientos feministas estuvieron influidos por los europeos, especialmente del británico y del francés. La gran diferencia entre Europa y América es que la movilización norteamericana partió de las desigualdades establecidas por el sistema político-liberal. El feminismo norteamericano emergió en una realidad supuestamente democrática, pero que excluía a mujeres, esclavos y esclavas, siendo estas últimas, víctimas de una doble discriminación. Por esta razón los movimientos feministas estuvieron vinculados a los movimientos sociales como el abolicionismo, el cual se convirtió en una plataforma de concienciación y aprendizaje para estrategias posteriores de lucha política para conseguir derechos para las mujeres. Aunque antes del desarrollo político del movimiento antiesclavista, la mujer estadounidense tenía conciencia de su situación, estas analogías con los esclavos les ayudaron a desarrollar un discurso específico sobre la situación femenina. El abolicionismo desarrolló una percepción política de la opresión femenina, lo cual fomentó una organización colectiva que contribuyó al desarrollo del feminismo como movimiento político.


Aunque en Estados Unidos la mayoría de las mujeres tenían vetado el derecho a la educación, el analfabetismo femenino estaba casi erradicado porqué las prácticas religiosas protestantes promovían la lectura libre de los textos bíblicos. En 1848, el mismo año que Kart Marx redactó el Manifiesto Comunista, se redactó la Declaración de Seneca Falls. Aunque este último haya sido objeto de amnesia histórica, ambos son textos fundamentales en el desarrollo de la Historia Social y Política.

La Declaración de Seneca Falls, a diferencia de los textos de Olimpia y Mary, es el primer manifiesto feminista redactado por un colectivo de mujeres reunidas en un congreso. Manifiesta un alto grado de concienciación feminista, formulando una denuncia de las vejaciones ejercidas por el hombre respecto a la mujer. Reivindicó la igualdad entre hombre y mujer, subrayando que el hombre imponía vulnerando los derechos de la mujer, exigía la igualdad de salarios y de opciones laborales, el derecho a la libertad, a la propiedad y a la participación política, el acceso a la educación, la igualdad en el matrimonio, la abolición de la doble moral sexual, y por último, la eliminación de la supremacía masculina. Además anticipó reivindicaciones que se generalizaron en la década de los años setenta del siglo XX, en la segunda gran oleada de reivindicaciones feministas de la Historia.

La Declaración de Seneca Falls estaba inspirada en la Declaración de Independencia Norteamericana las feministas integraron el sufragio femenino con el sufragio negro, táctica que las alejaría de los abolicionistas, para hacer hincapié a un activismo autónomo.

Veamos un fragmento de la Declaración de Seneca Falls: "El hombre ha usurpado incluso las prerrogativas del mismo Jehová, al pretender que tiene derecho a asignar a la mujer un campo de la educación, cuando en realidad esto es privativo de su consciencia y de su Dios".

Todas ellas se enfrentaron a lo imposible, fueron mártires que trabajaron por un mundo que no vieron, sin embargo su trabajo no fue en vano, hace un siglo era impensable que en cualquier país el número de mujeres universitarias superaría el número de hombres, ahora esto es una realidad. En países como Alemania y Chile una mujer ha llegado al frente de sus respectivos gobiernos, y en países de profunda tradición machista como España, una mujer ha llegado a la vicepresidencia del gobierno. Todo esto era impensable hace menos de un siglo, un período de tiempo relativamente breve. El ejemplo de las luchas de estas mujeres para conseguir sus derechos nos sirve para no desanimarnos, no las pararon ni las burlas ni la represión. Gracias a ellas, hoy, hemos conocido un mundo más justo. Cualquier lucha es viable y provechosa si es por una causa justa, nadie puede decirnos que nunca conseguiremos nuestro sueño, nuestros esfuerzos valdrán la pena, el tiempo nos dará la razón.
Mira també:
http://www.liberaong.org
http://www.latortura.es

This work is in the public domain

Comentaris

Re: Historia de las mujeres: en català
27 ago 2008
Una mirada a la Història mai contada:

Les dones han passat la major part de la Història marginades de la vida cultural i política, sent l'espai domèstic l'únic reservat exclusivament a elles.

Encara que existeix una genealogia sobre el pensament feminista que es remunta a l'Edat Mitjana, hem de situar-nos al principi de l'Edat Contemporània per a conèixer les arrels del moviment feminista reivindicatiu i organitzat, un moviment importantíssim que va transformar les societats europees i nord-americanes.

Les primeres manifestacions feministes esclaten en el context de fallida de l'Antic Règim. El procés polític i social que es va iniciar amb la Revolució Francesa de 1789, fou continuat per un cicle d'onades revolucionàries que arribaren a la seva plenitud el 1848, moment anomenat primavera dels pobles. Aquestes revolucions burgeses reivindicaven els drets polítics de l'individu. No obstant això, aquests moments de plenitud, quedarien marcats per a sempre com experiències desiguals entre home i dona.

El 1789, en el context de la Revolució Francesa, es va redactar, a Paris, la primera Declaració dels Drets de l'Home. En aquesta es destacava que els homes neixen lliures i iguals en drets. El 1791 Olimpia de Gouges va redactar la primera Declaració dels Drets de la dona i de la Ciutadana, el primer manifest feminista de la Història, en el qual anunciava que "la dona neix lliure i ha de romandre igual a l'home en drets".


La Declaració dels Drets de la Dona i la Ciutadana d'Olimpia de Gouges era un calc del Contracte Social de Rosseau i de la Declaració de Drets de l'Home. En aquesta denunciava que la Revolució havia negat el reconeixement dels seus drets polítics a les dones. Un dels aspectes més notables va ser el reconeixement de la personalitat política de les dones com part integrant del poble sobirà i per tant el seu dret a vot, la qual cosa generaria una branca importantíssima en la Història de les dones: el sufragisme. Olimpia va exigí el dret a la llibertat, a la propietat, a poder accedir a càrrecs públics i al reconeixement d'un contracte social entre homes i dones que igualés els drets entre cònjuges, fills legítims i il·legítims i rebutgés la doble moral sexual.


Vegem un fragment de les paraules d'Olimpia: "Les mares, les filles, les germanes, representants de la nació, demanen ser constituïdes en assemblea nacional. Considerant que la ignorància, l'oblit o el menyspreu dels drets de la dona són les úniques causes de les desgràcies públiques i de la corrupció dels governs, han resolt exposar en una solemne declaració els drets naturals, inalienables i sagrats de la dona (...)"


Malgrat la vocació universalista de la Revolució Francesa, en ella, les dones van ser totalment privades dels seus drets fonamentals. La mateixa Declaració de Drets de l'Home de 1789 va negar a les dones l'exercici de la ciutadania. La radicalització del jacobinisme va perseguir totes les activitats polítiques independents, raó per la qual Olimpia va ser empresonada i els clubs feministes clausurats i les seves activistes reprimides brutalment. Finalment, Olimpia fou guillotinada el 1793. Després de la consolidació de l'Imperi, el Codi Napoleònic del 1804 negà a les dones els seus drets civils creant una legislació que les va discriminar, reduint-les a la llar com el seu únic àmbit d'actuació.


Tot i el tràgic final d'Olimpia, el seu llegat no va quedar com si res. En les onades revolucionàries de 1848, es van formar grups armats de dones disposades a lluitar pels seus drets polítics, millora de les condicions laborals, legalització del divorci i l'accés a l'educació. Es tracta de les revolucionàries Vesubianes. A la Comuna de París, un segle després del manifest d'O. De Gouges, va prendre lloc la primera conciliació entre els interessos de la classe obrera global incloent els drets de la dona. L'activista més notòria que va participar en la Comuna va ser la coneguda Verge Vermella, Louisa Michel.

A Gran Bretanya les feministes van tenir un nivell de lluita tan rellevant com les franceses. El seu punt de partida se situa en una contemporània d'Olimpia: Mary Wollstonecraft. La seva obra Vindicació dels Drets de la Dona de 1792 és un text fonamental en la Història del Feminisme anglosaxó. Partint de les idees de l'igualitarisme anglès del segle XVIII, Mary va assenyalar un paral·lelisme entre la tirania exercida pel monarca sobre el poble i la tirania exercida pel marit a la llar. Va negar que les dones fossin inferiors als homes en capacitat intel·lectual i va atribuir la ignorància de les dones a una estratègia dissenyada pels homes per a mantenir la seva hegemonia. Segons Mary, havia estat el predomini masculí en l'ordre social el que havia impedit a les dones expressar les seves virtuts intel·lectuals lliurement. El rol de les dones només es limitava a la llar la qual cosa impedia el desenvolupament d'una personalitat intel·lectual individual. L'accés a l'educació era essencial per a situar en les mateixes condicions homes i dones, i formar a les últimes perquè poguessin aconseguir la seva autonomia econòmica.



Mary Wollstonecraft va ser una figura clau en el feminisme radical situat en el context històric de finals del s.XVIII i principis del s.XIX, encara que no va donar una especial importància al sufragisme i la seva figura va ser mediatitzada per la seva condició de burgesa. Va ser ridiculizada i objecte de burles múltiples com la resta d'activistes del seu segle, se l'anomenà burlescament la hiena amb faldilles.



Vegem un fragment de les paraules de Wollstonecraft: "Si la dona és capaç de comportar-se com un ésser racional, no cal tractar-la com una esclava, o com una bèstia que depèn de la intel·ligència de l'home quan s'uneix a ell."





A la fi del segle XIX, la reivindicació del dret a vot va ser la principal reivindicació de les dones. Aquest moviment es coneix com el sufragisme. Les sufragistes centraren grans esforços en aquesta reivindicació perquè amb el vot podrien participar en l'elaboració de lleis, d'aquesta manera aconseguir la igualtat jurídica entre homes i dones. Un fullet sufragista anglès va recollir els arguments d'Olimpia de Gouges "Les dones hem d'obeir les lleis igual que els homes i per tant hem de tenir veu per a decidir la seva elaboració".





Una de les primeres mesures aconseguides pel moviment sufragista britànic va ser l'Acta de Reforma de 1868, que va permetre que les dones propietàries exercissin el dret a vot, encara que només en eleccions municipals, però les dones casades van quedar excloses perquè depenien dels seus esposos. El 1882, l'Acta de Propietat de la Dona Casada va millorar la situació d'aquestes ja que reconeixia el dret a disposar lliurement dels seus béns i ingressos, encara que sense permetre'ls el vot.

Als Estats Units els moviments feministes van estar influïts pels europeus, especialment del britànic i del francès. La gran diferència entre Europa i Amèrica és que la mobilització nord-americana va partir de les desigualtats establertes pel sistema polític-liberal. El feminisme nord-americà va emergir en una realitat suposadament democràtica, però que excloïa a dones, esclaus i esclaves, sent aquestes últimes, víctimes d'una doble discriminació. Per aquesta raó els moviments feministes van estar vinculats als moviments socials com l'abolicionisme, el qual es va convertir en una plataforma de conscienciació i aprenentatge per a estratègies posteriors de lluita política per a aconseguir drets per a les dones. Encara que abans del desenvolupament polític del moviment antiesclavista, la dona nord-americana tenia consciència de la seva situació, aquestes analogies amb els esclaus els van ajudar a desenvolupar un discurs específic sobre la situació femenina. L'abolicionisme va desenvolupar una percepció política de l'opressió femenina, la qual cosa va fomentar una organització col·lectiva que va contribuir al desenvolupament del feminisme com moviment polític.





Encara que a Estats Units la majoria de les dones tenien vetat el dret a l'educació, l'analfabetisme femení estava gairebé eradicat perquè les pràctiques religioses protestants promovien la lectura lliure dels textos bíblics. El 1848, el mateix any que Karl Marx va redactar el Manifest Comunista, es va redactar la Declaració de Seneca Falls. Encara que aquesta última hagi estat objecte d'amnèsia històrica, ambdós són textos fonamentals en el desenvolupament de la Història Social i Política.



La Declaració de Seneca Falls, a diferència dels textos d'Olimpia i Mary, és el primer manifest feminista redactat per un col·lectiu de dones reunides en un congrés. Manifesta un alt grau de conscienciació feminista, formulant una denúncia de les vexacions exercides per l'home respecte a la dona. Va reivindicar la igualtat entre home i dona, subratllant que l'home imposava vulnerant els drets de la dona, exigia la igualtat de salaris i d'opcions laborals, el dret a la llibertat, a la propietat i a la participació política, l'accés a l'educació, la igualtat en el matrimoni, l'abolició de la doble moral sexual, i finalment, l'eliminació de la supremacia masculina. A més va anticipar reivindicacions que es van generalitzar en la dècada dels anys setanta del segle XX, en la segona gran onada de reivindicacions feministes de la Història.



La Declaració de Seneca Falls estava inspirada en la Declaració d'Independència Nord-americana les feministes van integrar el sufragi femení amb el sufragi negre, tàctica que les allunyaria dels abolicionistes, per a posar l'accent a un activisme autònom.



Vegem un fragment de la Declaració de Seneca Falls: "L'home ha usurpat fins i tot les prerrogatives del mateix Jehovà, al pretendre que té dret a assignar a la dona un camp de l'educació, quan en realitat això és privatiu de la seva consciència i del seu Déu".



Totes elles es van enfrontar a l'impossible, van ser màrtirs que van treballar per un món que no van veure, no obstant això el seu treball no va ser en va, fa un segle era impensable que en qualsevol país el nombre de dones universitàries superaria el nombre d'homes, ara això és una realitat. En països com Alemanya i Xile una dona ha arribat al capdavant dels seus respectius governs, i en països de profunda tradició masclista com Espanya, una dona ha arribat a la vicepresidència del govern. Tot això era impensable fa menys d'un segle, un període de temps relativament breu. L'exemple de les lluites d'aquestes dones per a aconseguir els seus drets ens serveix per a no desanimar-nos, no les van parar ni les burles ni la repressió. Gràcies a elles, avui, hem conegut un món més just. Qualsevol lluita és viable i profitosa si és per una causa justa, ningú pot dir-nos que mai aconseguirem el nostre somni, els nostres esforços valdran la pena, el temps ens donarà la raó.
Sindicato Sindicat