Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: criminalització i repressió
L'Amadeu Casellas, resistirà fins al final
19 ago 2008
Aquest passat dissabte, 16 d'Agost, vaig poder entrar a veure a l'Amadeu Casellas, en la unitat hospitalària penitenciària que es troba en l'hospital de Terrassa.
Aquest passat dissabte, 16 d'Agost, vaig poder entrar a veure a l'Amadeu Casellas, en la unitat hospitalària penitenciària que es troba en l'hospital de Terrassa. Al contrari que en l'anterior ocasió, la porta del recinte estava oberta i després de passar per tots els protocols penitenciaris d'entrada, em van pujar a la planta en la qual es trobava l'Amadeu. La setmana passada, en el passadís pel qual s'accedeix a les habitacions, havia més activitat. De fet, l'Amadeu es trobava al fons, mirant a través dels cristalls fumats, doncs acabava de veure com arribava la seva mare amb dues persones que li acompanyaven. Al cridar-li la funcionària pel seu nom, es va girar i amb un crit d'alegria va pronunciar el meu, alhora que em va preguntar, "com estàs?".

En aquesta ocasió, l'Amadeu ja no estava dempeus, ni mirava a través dels cristalls a veure si venia alguna visita. M'ho vaig trobar postrat en el llit i vaig ser jo qui li va preguntar: "com estàs Amadeu?". Vaig tenir una mala sensació. Aquell home tan lluitador, que es trobava sobre el llit, havia de fer un gran esforç per a incorporar-se. Em vaig acostar ràpidament per a evitar que es posés dempeus, i li vaig donar una abraçada. La seva resposta era evident, "doncs ja em veus..., tirat en el llit, perquè és millor que no camini i que descansi...". "Has tornat a perdre el coneixement...?", li vaig preguntar un poc alarmat. "Sí, però en aquesta ocasió no vaig caure contra la paret o el sòl, perquè quan em vaig donar compte que se m'anava el cap, estava prop del llit i em vaig deixar caure en ell. Després, els metges em van atendre immediatament, i em van posar sèrum i em vaig recuperar en un moment...". Aquestes van ser, més o menys, les seves paraules. L'Amadeu ja no parlava amb la seva desimboltura habitual, se li notava que fins a això li cansava i em vaig dedicar a explicar-li i informar-li del que s'estava fent en diferents llocs. Em va comentar que la seva mare li havia parlat de la entrevista amb la jutgessa, però que ell no esperava gens d'ella. Realment, la seva situació física i aquesta salut que es nota que se li escapa cada dia amb més força, em feia sentir molta tristesa. Ja no li sortia aquell somriure amb el qual sempre ens regalava i rebia. La viveza de la lluentor dels seus ulls, estava com apagada i ja no se li il·luminaven quan parlaven. Em va explicar que els metges li deien que havia perdut ja 28 quilos i que no entenien com podia aguantar amb la vaga de fam, en l'estat en el qual es trobava, i que li havien informat, que en breu, ja haurien de posar-li sèrum. Que farien l'informe per a remetre-se'l al jutge que ha d'ordenar l'alimentació forçosa, i que esperarien la resposta. Sembla ser que després de l'últim defalliment, li van donar un poc de suc per a pujar-li els sucres, però el seu organisme ho va rebutjar i ho va vomitar tot. "Ja gairebé no puc ni beure aigua...", em va comentar, "però jo vaig a resistir fins al final, i crec que podré estar 30 o 40 dies més. Aquí no s'expliquen d'on trec fortalesa i em respecten perquè s'han adonat, que no era broma quan els vaig dir que anava a arribar fins a les últimes conseqüències". En aquestes i moltes altres ocasions, un es pregunta si tota aquesta lluita i aquest risc, no serà en va. Però aquests pensaments no es poden compartir amb la persona que assumeix el risc. Per a ell no hi ha dubte, i el dubte està en les nostres pors, en el nostre temor de perdre'l. Tant ell com nosaltres, sabem que aquests indesitjables dels responsables de les institucions penitenciàries, no són gent de fiar, i no van a fer gens, tret que la pressió política, mediàtica o social, els posi en un compromís. Personalment, no em sembla que això sigui possible ara per ara, i per això els meus temors per la situació de l'Amadeu augmenta conforme passen els dies. "Cuida't molt, estimat amic..., i recorda que ja has fet el que havies de fer...". Li vaid donar una abraçada amb aquesta trista emoció que m'embargava en aquest moment, intentant evitar que ell notés el meu pessimisme i vaig enfilar el passadís seguint els passos de la funcionària que em conduiria fins a la sortida. Abans de sortir del recinte, en recepció, altra funcionària em va assenyalar unes borses d'aquestes que s'utilitzen per a les escombraries i em va comentar que, dintre d'elles, estava la roba de l'Amadeu. Em va explicar que, segurament, en el trasllat de la presó a l'hospital-presó, es va d'abocar el sabó o el xampú, i havia xopat tota la roba. En aquest moment, al meu pensament va venir el record d'aquests "accidents involuntaris" i el maltractament que tan sovint es donen, en aquestes institucions, als objectes personals..., i a les mateixes persones preses.

Mentre sortia del recinte, em vaig imaginar amb cert dolor a l'Amadeu esperant postrat en el llit d'aquell hospital-presó. Esperant que certs responsables penitenciaris, concloguin les seves vacances. Esperant que determinats càrrecs de la institució, es dignin a veure'l per a entrevistar-se amb ells i sortir d'aquesta situació. Em vaig imaginar a un Amadeu, ja molt feble, i que en tota aquesta, inútil per a mi, espera; ja no tenia ni forces per a parlar. Però hi ha quelcom que no m'imagino, sinó que ho sé. Fins a l'últim moment, l¡Amadeu traurà forces d'on només ell sap. D'aquesta actitud rebel que després de més de 20 anys, encara no han pogut doblegar. L'Amadeu els dol i ell també ho sap i estic segur que, si arriba aquest últim moment, ell s'incorporarà encara que només sigui per a riure d'ells.

Hem de pressionar a aquests indesitjables, per a obligar-los que vagin a veure i parlar amb l'Amadeu.


El màxim responsable és:


Direcció dels SERVEIS PENITENCIARIS
Albert Batlle i Bastardas
Fax 93 214 01 79


Pressionem a més a:

justicia ARROBA gencat.cat,
conseller.governacio ARROBA gencat.cat,
consellersaura ARROBA gencat.cat,
vicepresident ARROBA gencat.cat,
sindic ARROBA sindic.cat,
gabinete ARROBA presidencia.gob.es,




Propostes de models de text:

El Sr. Amadeu Casellas Ramón, intern en el Centre Penitenciari de Quatre Camins (Granollers), pres des de fa gairebé 30 anys i sense delictes de sang, ha iniciat el dia 23 de juny de 2008 una vaga de fam per a demandar la concessió de la llibertat condicional i es trova en aquets moments en la unitat penitenciaria de l'Hospital de Terrassa.



El Sr. Casellas ja duu 2 mesos en vaga de fam, es trova en un estat crític de salut i compleix tots els requisits contemplats en el Codi Penal vigent per a la concessió de la llibertat condicional (CP 1995, reformat pel /2003 de 30 de juny):

-estar classificat en el tercer grau.

-tenir complertes les 3/4 parts de la condemna.

-mostrar una conducta favorable.


A més el Sr. Casellas disposa d'un ampli cercle de familiars, amics i amiges disposats a ajudar-li en la seva reintegració social, així com d'una oferta laboral.


Per tot l'anteriorment exposat sol·licitem l'inici amb la major urgència, dels tramits necessaris per a la concessió de la llibertat condicional al Sr. Amadeu Casellas Ramón.


Atentament

(Nom, cognoms, DNI)

En , de de 2008.







Jutgessa del Jutjat Penal nº 2 de Manresa
Fax: 93 872 7105.


A l'atenció de la Jutgessa del Jutjat Penal nº 2 de Manresa

Pel present escrit, voldría cridar novament la seva atenció sobre la delicada situació en la qual es troba el Sr. Amadeu Casellas Ramon, actualment pres en el centre penitenciari de Quatre Camins, en vaga de fam des de fa 2 mesos, i en aquets moments es trova en la unitat penitenciaria de l'Hospital de Terrassa.

Aquest Jutjat, ha resolt denegar-li la seva sol·licitud de limitació de condemna, i pel present escrit, voldria instar-li que per qüestions humanitàries, modifiqui la resolució limitant-la a un compliment de 20 o 30 anys, màxims contemplats en la llei; doncs el Sr. Casellas duu ja més de 20 anys de condemna, tota una vida, i de no resoldre la sol·licitud en aquest sentit, estaria sent condemnat a una cadena perpètua. Cada dia que passa, la seva salut s'agreuja alarmantment.

Sense altre particular que agrair la seva atenció i prompta resolució d'aquesta sol·licitud, s'acomiada atentament.





(Nom, cognoms, DNI)



En , de de 2008.




Síndic de Greuges de Catalunya
Sr. Rafael Ribó
Fax.- 93 3013187.


Sr. Rafael Ribó
Síndic de Greuges de Catalunya


Pel present escrit, voldriem expressar la nostra alarma i preocupació per la situació del Sr. Amadeu Casellas Ramon, pres en el centre penitenciari de Quatre Camins, i en vaga de fam des de ja fa dos mesos. En aquests moments el Sr. Casellas ja ha perdut vint-i-vuit quilos, la seva situació de salut és molt delicada, i ja es trova en la unitat penitenciaria de l'Hospital de Terrassa.

El motiu d'aquesta vaga, és la seva reclamació de que es posi un límit a la seva condemna, una mida que ens sembla del tot justa i raonable si tenim en compte que, ja duu vint-i-dos anys pagant condemna; és a dir, tota una vida. Creiem que el Sr. Amadeu Casellas ha pagat amb escreix el seu deute amb la justícia i que no se li pot condemnar, de fet, a una cadena perpètua.

El Sr. Casellas denuncia que "des de la presó no em volen aplicar el que em correspon com represàlia per alguns fets ocorreguts molts anys abans" i assegura que l'equip de tractament "envia informes antics a les autoritats competents, obviant els progressos aconseguits els anys posteriors".

La situació encara és més insostenible si tenim en compte que la jutgessa del Penal 2 de Manresa, Érika López Gracia ha denegat la seva sol·licitud de refundició de condemnes i ha deixat la "última paraula" a la resposta de l'Audiència Provincial, demora que agreujarà la ja delicada salut del Sr. Casellas.

Per tant, doncs, esperem que vostè, com Síndic, intervindrà urgentment en aquest assumpte, abans que les conseqüències siguin irreversibles.

Atentament,

(Nom, cognoms, DNI)

En , de de 2008.

This work is in the public domain

Comentaris

Amadeu Caselles: 59 dies en vaga de fam.
19 ago 2008
calendari vaga de fam, Amadeu Casellas, actualitzat.jpg
calendari vaga de fam, Amadeu Casellas, actualitzat 001.jpg
PER LA SOLIDARITAT AMB LES PERSONES PRESES POLÃ?TIQUES I EN LLUITA!!! TOTS I TOTES AMB L'AMADEU!!!!

Faig aquest escrit per mostrar el meu recolzament cap el pres polític Amadeu Caselles, en vaga de fam des de fa 59 dies per reclamar els seus drets, els quals li son negats des de fa temps degut a la seva postura de denuncia i lluita contra el sistema penitenciari, i de la seva ideologia anarquista.

Em dic Francesc Argemí, soc membre dels moviments socials de Terrassa, la gent em coneix com a Franki i fa dos mesos que vaig sortir(en 3er grau) de la presó després de passar-hi un mes i mig. Vaig estar-hi poc temps a dintre, en comparació amb els vuit anys que es compliran ara, a finals d'agost, de l'empresonament de la companya terrassenca Laura Riera. O dels nou que faran en Zigor i en Diego aquest gener que ve i que haurien de sortir en llibertat. O dels 22 anys que porta el propi Amadeu Caselles, que hauria de ser fora de la presó des de fa temps.

Però el temps que vaig estar empresonat em va servir per poder veure des de dintre quina és la manera de funcionar dels carcellers i els âequips de tractamentâ?, repressió, aïllament, sancions, xantatge, mentides, agressions físiques i psicològiques. Com molts presos polítics, aquesta és la situació que porta resistint l'Amadeu, del motius més destacats són que: no se li concedeixen permisos, ni tercer grau, ni llibertat condicional tot i complir amb els requisits necessaris (evolució positiva, sense causes pendents, 3/4 parts de la condemna complertes sense sancions, contracte laboral, arrelament familiar, porta 22 anys a la presó quan el límit legal de compliment màxim és de 20 anys... Aquests fets l'han portat a realitzar una mesura de lluita i denúncia tant important com és una vaga de fam, que ja dura quasi dos mesos!

Aquestes ratlles són per fer una crida urgent a la solidaritat cap a l'Amadeu! Sé que és molt important, ho vaig viure personalment. Les mostres de suport, les accions, les cartes, la denúncia pública,manifestacions,enviament de faxos,concentracions... Tot això i més, va ser el que em va fer sortír(en 3er grau) de la presó, no van poder silenciar les injustícies que estaven cometent. I és exactament el que us voldria demanar jo a totes aquelles persones que us vau solidaritzar amb mi. Hem de fer el mateix i més encara per treure a l'Amadeu de la presó! La lluita per la seva llibertat és la mateixa que la de totes les persones en lluita contra el capitalisme! No podem fer un pas enrere! Tots i totes amb l'Amadeu!

Franki,Terrassa, 19 d'agost del 2008
Mira també:
http://koktelkontrainformatiu.blogspot.com/
http://coordinadoraantifeixista.blogspot.com
Re: L'Amadeu Casellas, resistirà fins al final
19 ago 2008
Este pasado sábado, 16 de Agosto, pude entrar a ver a Amadeu Casellas, en la unidad hospitalaria penitenciaria que se encuentra en el hospital de Terrassa. Al contrario que en la anterior ocasión, la puerta del recinto estaba abierta y después de pasar por todos los protocolos penitenciarios de entrada, me subieron a la planta en la que se encontraba Amadeu. La semana pasada, en el pasillo por el que se accede a las habitaciones, había más actividad. De hecho, Amadeu se encontraba al fondo, mirando a través de los cristales ahumados, pues acababa de ver como llegaba su madre con dos personas que le acompañaban. Al llamarle la funcionaria por su nombre, se giró y con un grito de alegría pronunció el mío, a la vez que me preguntó, "¿qué tal estás?".

En esta ocasión, Amadeu ya no estaba de pie, ni miraba a través de los cristales a ver si venía alguna visita. Me lo encontré postrado en la cama y fuí yo quien le preguntó: "¿cómo estás Amadeu?". Tuve una mala sensación. Aquel hombre tan batallador, que se encontraba postrado en la cama, tenía que hacer un gran esfuerzo para incorporarse. Me acerqué rápidamente para evitar que se pusiera de pie, y le dí un abrazo. Su respuesta era evidente, "pues ya me ves..., echado en la cama, porque es mejor que no camine y que descanse...". "¿Has vuelto a perder el conocimiento...?", le pregunté un poco alarmado. "Sí, pero en esta ocasión no me caí contra la pared o el suelo, porque cuando me dí cuenta que se me iba la cabeza, estaba cerca de la cama y me dejé caer en ella. Luego, los médicos me atendieron inmediatamente, y me pusieron suero y me recuperé en un momento...". Estas fueron, más o menos, sus palabras. Amadeu ya no hablaba con su desparpajo habitual, se le notaba que hasta eso le cansaba y me dediqué a explicarle e informarle de lo que se estaba haciendo en diferentes lugares. Me comentó que su madre le había hablado de la entrevista con la jueza, pero que él no esperaba nada de ella.

Realmente, su situación física y esa salud que se nota que se le escapa cada día con más fuerza, me hacía sentir mucha tristeza. Ya no le salía aquella sonrisa con la que siempre nos regalaba y recibía. La viveza del brillo de sus ojos, estaba como apagada y ya no se le iluminaban cuando hablaban. Me explicó que los médicos le decían que había perdido ya 28 kilos y que no entendían como podía aguantar con la huelga de hambre, en el estado en el que se encontraba, y que le habían informado, que en breve, ya tendrían que ponerle suero. Que harían el informe para remitírselo al juez que debe ordenar la alimentación forzosa, y que esperarían la respuesta. Parece ser que tras el último desfallecimiento, le dieron un poco de zumo para subirle los azúcares, pero su organismo lo rechazó y lo devolvió todo. "Ya casi no puedo ni beber agua...", me comentó, "pero yo voy a resistir hasta el final, y creo que podré estar 30 ó 40 días más. Aquí no se explican de dónde saco fortaleza y me respetan porque se han dado cuenta, que no era broma cuando les dije que iba a llegar hasta las últimas consecuencias". En estas y otras muchas ocasiones, uno se pregunta si toda esa lucha y ese riesgo, no será en vano. Pero estos pensamientos no se pueden compartir con la persona que asume el riesgo. Para él no hay duda, y la duda está en nuestros miedos, en nuestro temor de perderlo. Tanto él como nosotros, sabemos que esos indeseables de los responsables de las instituciones penitenciarias, no son gente de fiar, y no van a hacer nada, a no ser que la presión política, mediática o social, los ponga en un apuro. Personalmente, no me parece que esto sea posible hoy por hoy, y por eso mis temores por la situación de Amadeu aumenta conforme pasan los días. "Cuídate mucho, querido amigo..., y recuerda que ya has hecho lo que tenías que hacer...". Le dí un abrazo con esa triste emoción que me embargaba en ese momento, intentando evitar que él notase mi pesimismo y enfilé el pasillo tras los pasos de la funcionaria que me conduciría hasta la salida. Antes de salir del recinto, en recepción, otra funcionaria me señaló unas bolsas de esas que se utilizan para la basura y me comentó que, dentro de ellas, estaba la ropa de Amadeu. Me explicó que, seguramente, en el traslado de la prisión al hospital-cárcel, se debío de verter el jabón o el champú, y había empapado toda la ropa. En ese momento, a mi pensamiento vino el recuerdo de esos "accidentes involuntarios" y el maltrato que tan a menudo se dan, en estas instituciones, a los objetos personales..., y a las mismas personas presas.

Mientras salía del recinto, me imaginé con cierto dolor a Amadeu esperando postrado en la cama de aquel hospital-prisión. Esperando a que ciertos responsables penitenciarios, concluyan sus vacaciones. Esperando a que determinados cargos de la institución, se dignen a verlo para entrevistarse con ellos y salir de esa situación. Me imaginé a un Amadeu, ya muy débil, y que en toda esa, inútil para mí, espera; ya no tenía ni fuerzas para hablar. Pero hay algo que no me imagino, sino que lo sé. Hasta en el último momento, Amadeu sacará fuerzas de donde sólo él sabe. De esa actitud rebelde que después de más de 20 años, todavía no han podido doblegar. Amadeu les duele y él también lo sabe y estoy seguro que, si llega ese último momento, él se incorporará aunque sólo sea para reírse de ellos.
Tenemos que presionar a esos indeseables, para obligarles a que vayan a ver y hablar con Amadeu.


El máximo responsable es:

Dirección de los SERVEIS PENITENCIARIS
Albert Batlle i Bastardas
Fax 93 214 01 79



Presionemos además a:

justicia ARROBA gencat.cat,
conseller.governacio ARROBA gencat.cat,
consellersaura ARROBA gencat.cat,
vicepresident ARROBA gencat.cat,
sindic ARROBA sindic.cat,
gabinete ARROBA presidencia.gob.es,



Propuestas de modelos de texto:

El Sr. Amadeu Casellas Ramón, interno en el Centro Penitenciario de Quatre Camins (Granollers), preso desde hace casi 30 años y sin delitos de sangre, ha iniciado el día 23 de junio de 2008 una huelga de hambre para demandar la concesión de la libertad condicional y se encuentra en estos momentos en la unidad penitenciaria del Hospital de Terrassa.

El Sr. Casellas ya lleva 2 meses en huelga de hambre, se encuentra en un estado crítico de salud y cumple todos los requisitos contemplados en el Código Penal vigente para la concesión de la libertad condicional (CP 1995, reformado por LO 7/2003 de 30 de junio):
-estar clasificado en el tercer grado.
-tener cumplidas las 3/4 partes de la condena.
-mostrar una conducta favorable.

Además el Sr. Casellas dispone de un amplio círculo de familiares y amig@s dispuestos a ayudarle en su reintegración social, así como de una oferta laboral.

Por todo lo anteriormente expuesto solicitamos el inicio con la mayor urgencia, de los tramites necesarios para la concesión de la libertad condicional al Sr. Amadeu Casellas Ramón.

Atentamente

(Nombre, apellidos, DNI)

En , de de 2008



Jueza del Juzgado Penal nº 2 de Manresa
Fax: 93 872 7105

    A la atención de la Jueza del Juzgado Penal nº 2 de Manresa

    Por el presente escrito, quisiera llamar nuevamente su atención sobre la delicada situación en la que se encuentra el Sr. Amadeu Casellas Ramon, actualmente preso en el centro penitenciario de Quatre Camins, en huelga de hambre desde hace 2 meses, y en estos momentos se encuentra en la unidad penitenciaria del Hospital de Terrassa.

    Este Juzgado, ha resuelto denegarle su solicitud de limitación de condena, y por el presente escrito, quisiera instarle a que por cuestiones humanitarias, modifique la resolución limitándola a un cumplimiento de 20 ó 30 años, máximos contemplados en la ley; pues el Sr. Casellas lleva ya más de 20 años de condena, toda una vida, y de no resolver la solicitud en este sentido, estaría siendo condenado a una cadena perpetua. Cada día que pasa, su salud se agrava alarmantemente.

    Sin otro particular que agradecer su atención y pronta resolución de esta solicitud, se despide atentamente.


(Nombre, apellidos, DNI)

En , de




Síndic de Greuges de Catalunya
Sr. Rafael Ribó
Fax.- 93 3013187

    Sr. Rafael Ribó
    Síndic de Greuges de Catalunya


    Por el presente escrito, quisieramos expresar nuestra alarma y preocupación por la situación del Sr. Amadeu Casellas Ramon, preso en el centro penitenciario de Quatre Camins, y en huelga de hambre desde ya hace dos meses. En estos momentos el Sr. Casellas ya ha perdido veintiocho kilos, su situación es muy delicada y ya se encuentra en la unidad penitenciaria del Hospital de Terrassa.

    El motivo de dicha huelga, es su reclamación de que se ponga un límite a su condena, algo que nos parece del todo justo y razonable si tenemos en cuenta que, ya lleva veintidós años pagando condena; es decir, toda una vida. Creemos que el Sr. Amadeu Casellas ha pagado con creces su deuda con la justicia y que no se le puede condenar, de hecho, a una cadena perpetua.


    El Sr. Casellas denuncia que "desde la prisión no me quieren aplicar lo que me corresponde como represalia por algunos hechos ocurridos muchos años antes" y asegura que el equipo de tratamiento "envía informes antiguos a las autoridades competentes, obviando los progresos conseguidos los años posteriores".


    La situación todavía es más insostenible si tenemos en cuenta que la jueza del Penal 2 de Manresa, Érika López Gracia ha denegado su solicitud de refundición de condenas y ha dejado la "última palabra" a la respuesta de la Audiencia Provincial, demora que agravará la ya delicada salud del Sr. Casellas.

    Por lo tanto, pues, esperamos que usted, como Síndic, mediará urgentemente en este asunto, antes de que las consecuencias sean irreversibles.

    Atentamente,

    (Nombre, apellidos, DNI)


En , de de 2008
Re: L'Amadeu Casellas, resistirà fins al final
20 ago 2008
MÉS INFORMACIÓ: http://www.llibertat.cat/content/view/3511/1/
Sindicat