|
|
|
|
|
Notícies :: criminalització i repressió |
|
(Amadeu Casellas) Aquesta gent tan trista i miserable.
|
|
|
per llibertatpresxs |
17 ago 2008
|
|
En la meva ingenuïtat, pensava que estava molt lluny d'aquests nefasts i autèntics visionaris criminals, que conceben el món en una perpètua guerra entre els imperis del bé i el mal. |
(Amadeu Casellas) Aquesta gent tan trista i miserable.
En la meva ingenuïtat, pensava que estava molt lluny d'aquests nefasts i autèntics visionaris criminals, que conceben el món en una perpètua guerra entre els imperis del bé i el mal.
En la meva ingenuïtat, creia que les penes de mort s'aplicaven en països de genocides governs reaccionaris i que, aquests països amb els seus governs, es trobaven a molta distància del món que m'havia tocat viure.
En la meva ingenuïtat, creia que havia una gent molt perversa, sempre en altres llocs, i que aquí només podia arribar un lleuger murmuri dels miratge d'aquests mons. Organitzacions internacionals, sempre ens recorden aquestes realitats cruels, injustes, impunes, però en definitiva, sempre llunyanes.
En la meva ingenuïtat, vaig creure viure en el món menys dolent, o en el millor dels pitjors mons.
Però en la vida, sempre ens trobem amb situacions que li fan a un donar-se de cara i rebentar-se els nassos contra l'oculta realitat d'aquests falsos mons de tramoia.
Dimarts passat, 12 d'Agost, vaig tenir la fatídica casualitat que en el meu camí es creués una d'aquestes tristes i miserables persones; que sota una aparença jove, amable i fins a gairebé atenta, t'obsequia amb una freda i distant somriure enverinada que em fa pensar que, si la mort somriu alguna vegada, aquesta deuria ser la més semblant.
Sorprèn en ocasions que, al trobar-nos amb una persona jove, un descobreixi aquesta ganyota de letal amargor, que tant va caracteritzar a l'antic i criminal règim feixista. Aquesta persona, és una dona jove i rossa. Segurament que per a molts, fins i tot atractiva. Sí, en ocasions, la fatalitat també es revesteix del seu halo atractiu. Una dona, possiblement casada, doncs lluïa, juntament amb un joc de daurats cercles de polsera, un anell que semblava de casada. Una dona jove que, malgrat el seu probable caràcter obert i progressista, segurament seguia aferrada a uns vells i rancis valors d'una mal entesa tradició.
En definitiva, una dona que ha aconseguit un lloc de certa rellevància, perquè no ha traït aquests valors tan genuïnament patriarcals. El greu de la situació és, que en aquest país en el qual s'assegura i afirma que no existeix la pena de mort, aquesta senyora va preferir que una persona dugués la seva vida fins al perillós límit de les últimes conseqüències, al no reconsiderar que, potser, podia haver-se equivocat i acceptar el recurs que en primera instància, havia negat.
Aquesta dona, que és jutgessa del jutjat penal nº 2 de Manresa, dimarts passat em va fer recordar que aquest món està governat i dirigit per autèntics fanàtics d'una terrorífica secta anomenada patriarcat, que prefereix lliurar i veure morir als seus fills, abans que reconèixer-los un possible costat humà. Aquesta jutgessa em va fer recordar, els il·luminats arguments de George Bush Jr., quan va dividir al món entre l'imperi del bé i l'imperi del mal. La seva perversitat va ser tal que, trobant-nos cinc persones en la sala de vistes del tribunal de Vic, assegudes en els bancs en els quals s'asseuen testimoniss, públic i acusats; en la seva presència i en la del secretari del jutjat, el fiscal i la funcionària, i en un jutjat custodiat per un grup de mossos d'esquadra; ens va recriminar que li estàvem pressionant. Aquest sentiment, és el mateix que utilitzen com argument molts governants, per a aplicar mesures d'estats d'excepció; per a, en la seva paranoica i retorçada idea, protegir-nos dels massius atacs d'un terror desconegut (en la majoria de casos estranger), que dorm, camina i viu barrejat entre nosaltres.
El senyor Bush apel·lava a la Bíblia, i bombardeja poblacions civils en nom de déu. Per a la senyora jutgessa, era un hipotètic imperi de la llei, el qual devia dirigir els seus criteris; i el codi penal, el seu nou testament. Unes escriptures sagrades d'un déu-justícia cruel i venjatiu. Aquesta senyora jutgessa, es va rentar les mans per a no tacar la seva possible polida carrera, i va preferir deixar oberta la possibilitat d'una seqüeles irreversibles per a la salut o, el que és gairebé igual, d'una mort, a haver d'emparar-se en les més elementals raons humanitàries. Va Preferir deixar pendent la vida de l'Amadeu Casellas, de l'última paraula de la "divina" Provincial Audiència, abans que negar a aquest déu pare, cruel i venjatiu.
Diuen que el món camina cap a altres temps i, tota aquesta gent tan trista i miserable, el que fan sonar són les trompetes de l'apocalipsi, en les quals l'imperi del bé, acabarà d'una vegada per sempre i definitivament, amb l'imperi del mal; i les persones, en definitiva, serem només les brases que es consumeixen en el seu foc etern de glòria.
Amén, senyora jutgessa.
VOLEM A L'AMADEU LLIURE! |
This work is in the public domain |
Comentaris
|
Re: (Amadeu Casellas) Aquesta gent tan trista i miserable.
|
|
per llibertatpresxs |
17 ago 2008
|
(Amadeu Casellas) Esta gente tan triste y miserable.
En mi ingenuidad, pensaba que estaba muy lejos de esos nefastos y auténticos visionarios criminales, que conciben el mundo en una perpetua guerra entre los imperios del bien y el mal.
En mi ingenuidad, creía que las penas de muerte se aplicaban en países de genocidas gobiernos reaccionarios y que, esos países con sus gobiernos, se encontraban a mucha distancia del mundo que me había tocado vivir.
En mi ingenuidad, creía que había una gente muy perversa, siempre en otros lugares, y que aquí sólo podía llegar un ligero murmullo de los espejismo de esos mundos. Organizaciones internacionales, siempre nos recuerdan esas realidades crueles, injustas, impunes, pero en definitiva, siempre lejanas.
En mi ingenuidad, creí vivir en el mundo menos malo, o en el mejor de los peores mundos.
Pero en la vida, siempre nos encontramos con situaciones que le hacen a uno darse de bruces y reventarse las narices contra la oculta realidad de esos falsos mundos de tramoya.
El pasado Martes, 12 de Agosto, tuve la fatídica casualidad de que en mi camino se cruzara una de esas tristes y miserables personas; que bajo una apariencia joven, amable y hasta casi atenta, te obsequia con una fría y distante sonrisa envenenada que me hace pensar que, si la muerte sonríe alguna vez, esta debería de ser la más parecida.
Sorprende en ocasiones que, al encontrarnos con una persona joven, uno descubra esa mueca de letal amargura, que tanto caracterizó al antiguo y criminal régimen fascista. Esta persona, es una mujer joven y rubia. Seguramente que para muchos, hasta atractiva. Sí, en ocasiones, la fatalidad también se reviste de su halo atractivo. Una mujer, posiblemente casada, pues lucía, junto con un juego de dorados aros de pulsera, un anillo que parecía de desposada. Una mujer joven que, pese a su probable carácter abierto y progresista, seguramente seguía aferrada a unos viejos y rancios valores de una mal entendida tradición.
En definitiva, una mujer que ha conseguido un puesto de cierta relevancia, porque no ha traicionado esos valores tan genuinamente patriarcales. Lo grave de la situación es, que en este país en el que se asegura y afirma que no existe la pena de muerte, esta señora prefirió que una persona llevase su vida hasta el peligroso límite de las últimas consecuencias, al no reconsiderar que, quizás, podía haberse equivocado y aceptar el recurso que en primera instancia, había negado. Esta mujer, que es jueza del juzgado penal nº 2 de Manresa, el pasado martes me hizo recordar que este mundo está gobernado y dirigido por auténticos fanáticos de una terrorífica secta llamada patriarcado, que prefiere entregar y ver morir a sus hijos, antes que reconocerles un posible lado humano. Esta jueza me hizo recordar, los iluminados argumentos de George Bush Jr., cuando dividió al mundo entre el imperio del bien y el imperio del mal. Su perversidad fue tal que, encontrándonos cinco personas en la sala de vistas del tribunal de Vic, sentadxs en los bancos en los que se sientan testigxs, público y acusadxs; en su presencia y en la del secretario del juzgado, el fiscal y la funcionaria, y en un juzgado custodiado por un grupo de "mossos d'esquadra"; nos recriminó que le estábamos presionando. Este sentimiento, es el mismo que utilizan como argumento muchos gobernantes, para aplicar medidas de estados de excepción; para, en su paranoica y retorcida idea, protegernos de los masivos ataques de un terror desconocido (en la mayoría de casos extranjero), que duerme, camina y vive mezclado entre nosotrxs.
El señor Bush apelaba a la Biblia, y bombardea poblaciones civiles en nombre de dios. Para la señora jueza, era un hipotético imperio de la ley, el que debía de dirigir sus criterios, y el código penal, su nuevo testamento. Unas escrituras sagradas de un dios-justicia cruel y vengativo. Esta señora jueza, se lavó las manos para no manchar su posible pulcra carrera, y prefirió dejar abierta la posibilidad de una secuelas irreversibles para la salud o, lo que es casi igual, de una muerte, a tener que ampararse en las más elementales razones humanitarias. Prefirió dejar pendiente la vida de Amadeu Casellas, de la última palabra de la "divina" Provincial Audiencia, antes que negar a ese dios padre, cruel y vengativo.
Dicen que el mundo camina hacia otros tiempos y, toda esa gente tan triste y miserable, lo que hacen sonar son las trompetas de la apocalipsis, en las que el imperio del bien, acabará de una vez por todas y definitivamente, con el imperio del mal; y las personas, en definitiva, seremos sólo las áscuas que se consuman en su fuego eterno de gloria.
Amén, señora jueza.
¡QUEREMOS A AMADEU LIBRE1 |
|
Re: (Amadeu Casellas) Aquesta gent tan trista i miserable.
|
|
per Curios |
17 ago 2008
|
Per què el van posar a la presó? quin delicte va cometre (o no)?
Simplement és que no tinc ni idea del cas i m'agradaria saber-ho.
Moltes gràcies. |
|
Re: (Amadeu Casellas) Aquesta gent tan trista i miserable.
|
|
per un |
18 ago 2008
|
Mira aquest enllaç i d'altres que hi ha a l'editorial:
http://barcelona.indymedia.org/newswire/display_any/159431 |
|
|
