|
|
|
|
|
Notícies :: criminalització i repressió |
|
(Amadeu Casellas). Carta Oberta a una Senyora Sotmesa
|
|
|
per Roser Iborra |
15 ago 2008
|
|
No sé si la jutgessa tenia o no un altre lloc on rebre’ns..., però l'Amadeu ja porta 54 dies en vaga de fam i en greu perill para la seva vida. |
(AMADEU CASELLAS) CARTA OBERTA A UNA SENYORA SOTMESA
Un grup d'unes quinze persones, entre les quals era la mare d’Amadeu Casellas Ramon, ens vam reunir davant de la Sala de Vistes del carrer Dr. Junyent, de Vic, el passat 12 d’agost de 2006 . TenÃem una entrevista concertada amb la jutgessa Erika López Gracia, del Penal 2 de Manresa, que és qui, el 18 de juliol passat, va denegar a Amadeu Casellas la seva petició de limitar la seva condemna a un mà xim de 20 anys. Va deixar entrar cinc persones.
No sé si la jutgessa tenia o no un altre lloc on rebre’ns, però el cas és que ho va fer a la mateix sala dels judicis: ella presidint la taula, amb el secretari al costat i el fiscal a la seva esquerra, i la funcionà ria vora la porta. Nosaltres cinc , als bancs del públic; gairebé, al banc dels acusats. “Falta l’advocat defensor�, vaig pensar.
Semblava un teatre. Era,un teatre? Per què ens va rebre, si no volia tocar ni una coma del que ja havia decidit? Tan jove, tan guapa, tan moreneta de les vacances al Japó...Parlem d’un home que fa més de vint anys que és a la presó, senyora. Que fa més de cinquanta dies (ara ja són cinquanta-quatre) que està en vaga de fam!
Educada, discreta i somrient, la jutgessa aguanta el xà fec, ens mira amb condescendència des de dalt de la tarima, potser només l’incomoda una mica la mare.
Presó. Vaga de fam. Senyora, de què somriu? Què li fa tanta grà cia?
El fiscal, si ho és, està cada cop més nerviós, agafa i deixa papers, allò se surt de tots els guions a què està acostumat, suposo. Fa cara de pensar: per què els escolta, senyora?
Al capdavall les presons són el pa de cada dia...
“Les conseqüències poden ser irreversibles. Poden ser mortals�. Fa mal, dir això davant de la mare. Perquè els presos tenen mare, senyora. No gosa mirar-la de dret, oi? De fet no vol mirar, no vol saber, repeteix la frase de manual una vegada i una altra: “Estic sotmesa a l’imperi de la llei�. I ho diu sense enrojolar-se, sense despentinar-se, sense avergonyir-se. Quina llei, senyora, pregunta la mare: la dels rics, la dels pobres...?
No sé si la jutgessa té fills i, si els té, no sé què faria, si es trobés en aquest cas. Si hagués de demanar clemència, si hagués de demanar, com nosaltres, una justÃcia justa, no venjativa, no antisocial.
“No es desaniminâ€?, diu, i a tots ens sembla, ara, cÃnica. “Encara hi ha l’Audiència...â€? Però no hi serem a temps, senyora sotmesa. Perquè les persones tenen un lÃmit, i cinquanta-quatre dies de vaga de fam és un llindar massa perillós: és un salt al’abisme.
L’imperi de la llei és això? Deixar morir un home? No perdre el somriure de postal?
Què val, senyora, la vida d’un home, la seva dignitat, la seva llibertat? Què val?
Roser Iborra i Plans
(Grup de suport a Amadeu Casellas d’Osona)
mira també:
http://coordinadoraantifeixista.blogspot.com/
http://www.lahaine.org/index.php?blog=2&p=32018 |
Mira també:
http://coordinadoraantifeixista.blogspot.com/
http://www.lahaine.org/index.php?blog=2&p=32018
|
This work is in the public domain |
Comentaris
|
Amadeu Casellas: l'imperi de la llei
|
|
per Familiars, amics i amigues preocupats per l'Amadeu |
14 ago 2008
|
 |
El dia 12 d'agost passat, a dos quarts d'una del migdia, quan es complien ja 52 dies de vaga de fam d'Amadeu Casellas, la salut del qual ja és molt delicada, la jutgessa Érika López Gracia, titular del Jutjat Penal 2 de Manresa (que el passat 18 de juliol va resoldre negativament la sol.licitud de refundició de condemnes que Amadeu demanava) va autoritzar que un grup de familiars i amics mantinguéssim una entrevista amb ella a la Sala Penal de carrer Dr. Junyent, de Vic.
Una estona abans, ens havíem reunit un grup de persones (familiars i amics d'Amadeu) a l'estació de RENFE de Vic, i des d'allà vam anar caminant cap al Juitjat.
Només arribar, ja hi havia un cotxe dels Mossos esperant-nos, que immediatament ens van demanar si érem els qui teníem l'entrevista amb la jutgessa.
En aquest moment van començar a aparèixer mitjans de comunicació, aixó com altres persones solidàries, que portaven una pancarta i que van començar a repartir octavetes amb informació de la gravetat extrema de l'Amadeu. Mentrestant, la premsa entrevistava la mare de l'Amadeu i altres persones del grup.
La jutgessa només va deixar entrar cinc persones a l'entrevista. Ens va rebre a la mateixa sala dels judicis, amb el secretari i el fiscal ocupant els seus llocs. Durant tota l'entrevista, la jutgessa va estar somrient i educada, però terriblement freda. Va deixar ben clar que ella ja tenia un criteri fet sobre la resolució de la sol·licitud de refundició de condemnes d'Amadeu Casellas, i que ja ho havia explicat. També va reiterar, moltes vegades, que ella estava "sotmesa a l'imperi de la llei".
Malgrat la seva aparença de correcció, va deixar entendre que no rectificaria la seva decisió, i que esperaria la resolució i l'última paraula de l'Audiència Provincial de Barcelona. Amb un gran cinisme, va dir-nos que no ens volia desanimar i que teníem el dret de manifestar-nos al carrer si consideràvem que la seva resolució no era la correcta.
Al llarg de tota l'entrevista va manifestar reiteradament que les seves decisions estaven preses "segons la llei". També ens va dir que amb les nostres reclamacions volíem pressionar-la, i que no podia cedir a la nostra pressió. Amb aquesta acusació pretenia fer-nos sentir "els dolents".
Li vam argumentar que hi ha unes lleis principals (la Constitució), el dret a les quals ella estava negant, i que en qualsevol cas no érem nosaltres, qui l'estava pressionant, sinó aquest "imperi de la llei" sota el qual es declarava sotmesa.
Li vam dir, així mateix, que no podia girar la cara cap a una altra banda mentre una persona es trobava en un estat de salut molt precari i en vaga de fam.
L'entrevista va durar unes quaranta minuts, ella presidint la sala amparada per la seva llei. Però quan ens va acomiadar, ja no semblava tan alegre i despreocupada com quan ens havia rebut.
En sortir, vam informar els mitjans de comunicació que esperaven sobre el desenvolupament de l'entrevista, i l'actitud de la jutgessa.
A partir d'aquest moment es va desconvocar la concentració i vam estar parlant de les properes accions que podem seguir fent.
LA LLUITA PER LA LLIBERTAT I LA VIDA D'AMADEU CASELLAS CONTINUA! |
Mira també:
http://coordinadoraantifeixista.blogspot.com/
http://www.cnt-ait-manresa.blogspot.com/
|
|
Re: Amadeu Casellas: l'imperi de la llei
|
|
per (A) |
14 ago 2008
|
|
Solidaritat!!! |
|
Re: Amadeu Casellas: l'imperi de la llei
|
|
per un altre @mic i company |
14 ago 2008
|
Companys i companyes, endavant amb la lluita.
No podem deixar a l'Amadeu i als seus familiars, amics i amigues, sols.
Solidaritat! |
|
Re: (Amadeu Casellas). Carta Oberta a una Senyora Sotmesa
|
|
per Truman Show |
15 ago 2008
|
Lo que la jueza dijo:
“Estic sotmesa a l’imperi de la llei�.
Lo que realmente quiso decir:
“Estic sotmesa a l’imperi de la llei del més fort�.
Salud. |
|
|
