|
|
|
|
|
Anàlisi :: pobles i cultures vs poder i estats |
|
Prou1
|
|
per LQSomos
Adreça: www.loquesomos.org |
12 ago 2008
|
|
Com seguir endavant si, com aventuren els malastrucs partidaris de la desesperança, fracassa novament la negociació amb El Marroc? Aquesta delicada pregunta té, sens dubte, diferents respostes. |
|
Des del cor de l'oprimit s'exalta la rà bia continguda
Chejdan Mahmud Yazid
De quina societat espanyola parla el diari El PaÃs que dóna falses esperances al poble saharaui refugiat en un desert hostil? Ganes d'amargar les “vacances en pauâ€? de la canalla saharaui que passa un estiu més en els nostres pobles i ciutats refugiats dels cinquanta mortÃferos graus que cauen sobre els seus progenitors en la Hamada algeriana? Compliment del deure informar sobre el que ocorre en la rebotiga poscolonial del Magrib o compliment de quin últim dictak sobre la resolució dels conflictes regionals a Àfrica? 2
Hi ha una gota de rà bia cremant-nos les goles
Llimen Boicha
Mentre nostra polÃtica internacional segueixi estant presidida per l'esdevenir d'unes prà ctiques sostingudes en l'obscurantisme, la desmemoria, la tergiversació medià tica interessada, la participació del nostre exèrcit en interessos geoestratégicos imperialistes sense consultar-nos i el regal/venda d'armes a països que violen sistemà tica i obertament els Drets Humans, per exemple El Marroc, ens assisteix el dret d'afirmar, seguint a Joan I. Garcès,3 que la societat espanyola és il·lusòriament sobirana i intervinguda per estratègies globals alienes al nostre sentit prà ctic de la solidaritat internacional, que podem dir amb satisfacció, a pesar del violent cèrcol de descrèdit desplegat, encara conservem, com per exemple la qual mantenim amb el poble saharaui.
Perquè à dhuc segueixen peus el meu jaimaseguiré apedaçant les petjadesque el xaloc va esborrant de la història
Ebnu
Però el diari El PaÃs , perquè la venda del seu producte ideològic assorteixi eficaçment els beneficis esperats, necessita oferir als consumidors d'informació aspecte de credibilitat en el que escriu. Per a això contracta personal especialitzat que s'encarrega de sancionar la veracitat de les paraules posades a la venda, encara que els fets les desmenteixin. Aixà és com al costat de l'article al·ludit anteriorment apareix un escrit amb format de notÃcia titulat “Un Sahara independent és inassolibleâ€? i baix amb lletra noia: “Peter van Walsum, enviat de l'ONU, insta a negociar amb El Marroc l'autonomia rdquo;. El seu autor: Ignacio Cembrero. És a dir, que el Front POLISARIO compri en oferta sense garantia democrà tica una autonomia dintre del regne del Marroc venent a una part del seu poble, el refugiat en la Hamada, la fi dels seus sofriments. A part de l'immoral que resulta que un diari de tiratge internacional doni sustentació, sense permetre divulgar una contestació crÃtica, a la idea d'ús com moneda de canvi de les generacions de nens saharauis nascuts i criats en el refugi algerià , el preocupant dels escrits d'Ignacio Cembrero i altres punts preclaros ‘especialistes’ coneixedors del que els ocorre també als saharauis que habiten el territori del Sahara occidental quan defensen els drets humans conculcats pel regne alauita, (a més de l'absència d'ètica professional quan s'oculta per a desinformar) és la lliçó polÃtica que imparteixen de cinisme pacato i col·laboracionista de les ‘noves’ maneres de “desactivar els conflictes regionalsâ€?. És la concreció del que el president Bush va dictar a BerlÃn el 23 de maig de 2002:
“O construïm un món de justÃcia o viurem en un món de coerción. La magnitud de les responsabilitats que vam compartir fa que els nostres desacords semblin tan insignificantsâ€?.4.
I especÃficament aquesta col·laboració amb el pla estratègic Bush de " col·laborar amb altres per a resoldre conflictes regionals", suposa que els encarregats d'elaborar les fórmules polÃtiques dels Estats Units encaminades a tal fi han de
coordinar amb els aliats europeus i institucions internacionals, el que és "essencial per a la mediació constructiva en els conflictes i l'èxit de les operacions de pau", i
ajudar als estats africans "amb capacitat d'efectuar reformes i les organitzacions subregionales" que "han de ser reforçades per ser el mitjà bà sic per a plantar cara a les amenaces en forma sostinguda�.5.
I es contracten i subcontratan tècnics en el disseny de fórmules de ‘mediació en operacions de pau’ que ajudin a reformar o transitar cap a escenaris de ‘llibertat’ enfront de suposades amenaces terroristes que dificultin els acords comercials, com per exemple el primer Tractat de Lliure Comerç signat per Estats Units amb un paÃs africà , El Marroc.
El temps va, sempre vadeixant calls en les mans de la història
Luali Lehsan
Per això el nostre Ministre d'Afers exteriors, el senyor Moratinos, la persona encarregada de seguir teixint els fils que confeccionen les relacions bilaterals amb el més insaciable depredador de matèries primeres i energètiques de la Terra, va manifestar el seu desgrat amb la postura del Front POLISARIO de recusar a Peter van Walsum, pública i unilateralment situat a favor de la proposta ‘autonòmica’ marroquina i la ‘irreal’ celebració del referendum. El nostre problema intern de descolonización inconclusa passa a ser un ‘desacord insignificant’ sobre el qual cal seguir amagant el cap, doncs la por a enfrontar l'ús de la nostra sobirania nacional per a resoldre -en un marc de legalitat internacional!- la nostra responsabilitat polÃtica per a descolonitzar d'una vegada per sempre el Sahara occidental, troba la seva explicació en el vell embull, teixida en els anys de la dictadura franquista, de subordinació total als dictats imposats pel nostre aliat nord-americà .
Dir-los que la terra no és d'ells
Ali Salem Iselmu
I aixà s'explica també per quins el lobby medià tic insisteix una vegada i una altra a fer responsables únics de la situació en la qual es troba el poble saharaui a ells mateixos i, sobretot , als seus governants, el Front POLISARIO. ALS voceros medià tics en sòl ibero de ‘les solucions negociades dels conflictes’ no se'ls passa per les esmentis pensar que són precisament els saharauis els primers i principals interessats a resoldre d'una vegada per sempre i en llibertat els seus seriosos problemes de subsistència i indigna vida a la qual s'han vist abocats precisament per defensar la dignitat, la seva sobirania i la llibertat per a desenvolupar-se en un món de justÃcia sense coerción.
La societat espanyola, empatxada de mentides i patint les conseqüències de la malaltia mental de la hipocresia que s'ha instal·lat en els cossos dels nostres governants, no obstant això coneix cara a cara als saharauis, viatja a Tindouf, concedeix a Aminetu Haidar el premio Bandrés dels Drets Humans, i sobretot, fa el contrari que els seus governants, respecta la manera i la manera que els saharauis es autogobiernan a través dels organismes i institucions de la RASD i no posa en dubte la legitimitat del Front POLISARIO, defensor i representant de la seva sobirania nacional. Perquè també
"Sabem que per a defensar determinats interessos es fa necessari repetir amb insistència algunes idees clau per a sostenir-los -els interessos- fins a convertir-les en veritat aparentment objectiva, à dhuc sabent que pugui donar-se la possibilitat de demostrar que són una fal·là cia -les idees-, aixà com els arguments que les sustenten".6
Fins a quan seguirem els saharauis aclarint la obviedad?
Zahra El Hasnaui Ahmed
Aparti de la major productora de falsedats sobre uns ‘altres à rabs’ construïts per a l'imaginari occidental com éssers terroristes i sanguinaris radicada a Hollywood, desconeixem la trama empresarial i les seves filials espanyoles dedicada a la importació i exportació dels imaginaris sobre els quals el pensament hegemónico fabrica i ven la realitat del món que vivim. Altra cosa és que els comprem i ens ho creguem. Fent ús del sentit comú i de l'analogia, vam trobar en Peter van Walsum, l'enviat per al Sahara occidental pel secretari general de l'ONU a les converses obertes en Manhasset, una materialització del pensament de Samuel Huntington que allà per 1975 plantejava que
la democrà cia és només una de les maneres de constituir l'autoritat i no és necessà riament aplicable universalment. El funcionament efectiu d'un sistema democrà tic requereix cert nivell d'apatia i de no participació per part d'alguns individus i grups %[...] Hi ha també potencialment lÃmits desitjables a l'extensió indefinida de la democrà cia polÃticaâ€?.7
La lluita d'alliberament del Front POLISARIO, el naixement de la República à rab saharaui democrà tica i la subsegüent guerra amb el paÃs que va usurpar el territori legitimat per a la descolonización, El Marroc, va obrir una bretxa per on respirar entre les estratègies descolonizadoras de les potències europees i els règims despòtics de Franco, Salazar, Somoza, Trujillo o Pinochet, protegits i privilegiats pels governs nord-americans. Quan la tortura, la presó i l'assassinat dels lÃders i intel·ligències no cooptados pel poder imperial van deixar de ser els lÃmits imposats per a la imposició de les democrà cies bipartidistas, van arribar les idees de les transicions cap a models estatals definits com ‘deficitaris en democrà cia’. I el POLOSARIO, en 1991 d'acord amb la situació geoestratégica internacional, accepta l'alt el foc com via de solució per a una independència negociada: el referendum. Des de llavors no ha cejado en el seu intent de fer-lo efectiu tractant al temps de donar sortida a el “present continuâ€? que suposa viure i créixer sota la identitat de refugieu@ en un desert que no és seu sobre el qual sembla se sosté la RASD. Sabem que no és aixÃ, que l'Estat saharaui són les seves gents perquè els saharauis són nació, estiguin on estiguin o visquin on visquin.
Ja no s'apaivagarà el llum encèsque es transforma lentament en una llum rebel i sà via
Ali Salem Iselmu
D'aquà vam pensar que esdevé la força i la resistència saharaui. I és aquà precisament on més s'enceben els ordinaris de ‘domesticar’ a les filles i fills dels núvols. Deixar que sigui el temps de permanència en la Hamada l'encarregat de transformar la resistència en un temps per a l'apatia i la no participació en els assumptes públics, perquè a poc a poc el bon cor que guia l'ajuda solidà ria oferta en els campaments sigui el ariete per on sustentar la subordinació polÃtica, social, cultural i econòmica del poble saharaui als ‘dadores’ de l'ajuda al desenvolupament en un campament de refugiats! Mes clar. Intentar aconseguir per tots els mitjans el mà xim debilitamiento de la capacitat polÃtica d'articulació del Front POLISARIO amb la seva gent.
I si no m'escolten, altra vegada,què faig?
Bahia Mahmud
Com seguir endavant si, com aventuren els malastrucs partidaris de la desesperança, fracassa novament la negociació amb El Marroc? Aquesta delicada pregunta té, sens dubte, diferents respostes. Peter van Walsum, art i part en l'assumpte, ja ens ha donat la seva. Grà cies. Donem per bé usat els diners, suposem que públic, emprat en pagar-li el salari. Però no podem compartir-la. No només perquè estarÃem contravenint la legalitat internacional, o perquè seguim considerant immoral l'abandó cap a un futur incert del poble saharaui, sinó i sobretot perquè seran els saharauis els encarregats de prendre les seves pròpies decisions, com poble sobirà que és.
Els saharauis, sà pien-lo, que al ser conscients de trobar-se en les antÃpodes del desenvolupament democrà tic dau en el regne del Marroc, que al no albergar desitjos expansionistas en el Gran Magrib, que al ser-los materialment impossible en les condicions actuals contribuir a la necessà ria tasca democratizadora en les regions tant del sud, com del nord del regne del Marroc, (treball que en tot cas hauria de ser objectiu de les institucions internacionals encarregades de la mediació constructiva en els conflictes amb la finalitat d'ajudar a aquells estats africans que, com El Marroc, o bé alberguen amenaces terroristes reals, o bé practiquen el terrorisme d'estat) els saharauis només exigeixen, amb justificada indignació, no una independència graciable resultat del fracà s colonial espanyol, sinó el dret a una justa independència guanyada en el terreny de batalla, demostrada per mitjà de la negociació i, sobretot, alimentada pel desig unà nime de tot un poble per arribar a la pau. Prou. Perquè
No va poder mossegar la mentida,la geografia immensade les teves ales blanques
Zahra El Hasnaui Ahmed
LQSomos. Beatriz MartÃnez RamÃrez.
Sòcia del Club d'Amics de la UNESCO de Madrid.
Alcalá d'Henares, 9 d'agost de 2008.
1 Aquest tÃtol, aixà com els subtÃtols d'aquest article, pertanyen al llibre de poemes “Aaiún: cridant el que se sentâ€?, de la Generació de l'Amistat Saharaui. UAM. Madrid 2006, i al Calendari Saharaui octubre 2007/octubre 2008 editat per l'Associació Amics del Poblo Saharaui de Madrid.
2 En referència a l'article “La societat espanyola dóna ‘falses esperances’ � URL http://www.elpais.com:80/articulo/internacional/s
3 Garcès, J. I. (1996/2008) “Sobirans i intervinguts. Estratègies globals, americans i espanyols�. Ed. Segle XXI.
4 “Estratègia de seguretat nacional d'Estats Units d'Amèrica�(2002) La Casa Blanca, Washington. Distribuït per l'Oficina de Programes d'Informació del Departament d'Estat d'Estats Units. Lloc en Web http://usinfo.state.gov/journals/itps/1202/ijps/ijps1202
. 5 “Àfrica: Mà xima Prioritat PolÃtica en el Nou Pla Estratègic del President Bushâ€? (2002) En ESTRATÈGIA DE SEGURETAT NACIONAL D'ESTATS UNITS: UNA NOVA ERA. URL http://usinfo.state.gov/journals/itps/1202/ijps/pj7-4jim.htm
6 Beatriz MartÃnez (2007), de “Les argúcies del colonialisme espanyol en el Sahara occidentalâ€?. URL http://www.loquesomos.org/lacalle/tuopinion/Lasargucias.htm i http://www.rebelion.org/notÃ;cia.php?aneu=45475
7 Informe Samuel Huntington. Citat en Garcès, “Sobirans i intervinguts�, p. 176 |
Mira també:
http://www.loquesomos.org/lacalle/tuopinion/Sahara30anosbastan.htm
http://www.loquesomos.org/lacalle/Autores/BeatrizMartinez.htm
|
This work is in the public domain |
Comentaris
|
: Prou1
|
|
per Dproure! |
12 ago 2008
|
¿Ha estallado la paz? o del largo y arduo camino hacia la libertad
A lo largo de mi vida, he aprendido una cosa: cuando las ideas no pueden transformarse en palabras, se transforman en armas. Los pueblos tienen dos caminos para expresarse, el de la vida y el de la muerte. Cuando las ideas se expresan con palabras y son dichas y escuchadas en libertad, con tolerancia, con respeto y en igualdad, se está en el camino de la vida.
http://www.loquesomos.com/lacalle/EspecialEsukalHerria/EspecialEuskalHer |
|
Con las botas puestas
|
|
per Hasta el fin!! |
12 ago 2008
|
 |
...
David |
|
|
