Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Comentari :: criminalització i repressió
Amadeu Casellas, 50 dies en vaga de fam!
10 ago 2008
Llibertat, o mort. És la disjuntiva. Al cap de vint-i-tres anys de presó, què més li poden demanar? Amadeu és víctima de la nostra hipocresia, de les nostres lleis injustes
64142_banner_amadeu_copy1.jpg
AMADEU CASELLAS: UN CRIT

La mare dâAmadeu Casellas (cabells blancs, més de setanta anys, posat decidit) té la seva mateixa expressió desperta. âEstà tan prim!â? diu, només, quan surt de veureâl, i se li neguen els ulls. Ãs un moment. De seguida torna a somriure al costat de la gent, jove i no tan jove que, davant mòdul penitenciari de lâhospital de Terrassa, aquest dissabte, hem desplegat una pancarta reclamant la seva llibertat. I jo penso en el llarg calvari dâaquesta dona, que sâha hagut dâempassar tantes llàgrimes: el seu llarg (inacabable?) peregrinatge de presó en presó.

No sé si els jutges, quan dicten sentències de presó que es converteixen, de fet, en cadena perpètua o poc menys, pensen mai en les mares, les nòvies, els pares, els germans dels condemnats. No sé si pensen mai en la llarga condemna paralâ¢lela que els imposen; que els obligarà a llargs viatges en què hauran dâinvertir el poc que tenen i en què, a vegades, acabaran morint, víctimes dâaccidents de trànsit. No sé si pensen en els capricis dels carcellers dèspotes que hauran de patir, dia sí i dia també. De fet, no sé si pensen, els jutges. Si ho fessin, si no actuessin com a autòmates, segurament no podrien dormir.

Avui no ha estat una excepció. âVostè no té hora, no el podrà pas veureâ?. âJa ha esgotat les dues visites setmanalsâ?. âTorni demàâ? diu el carceller de torn, impertorbable, asèptic, ben planxat, encefalograma pla. Discutim sense aixecar la veu, polidament, empassant-nos la ràbia. âNo veu que és una senyora gran?â? âNo veu que ve de lluny? Deixi-la entrar cinc minuts, nomésâ?, insistim. Ha de consultar-ho. Ho consulta. Faran una excepció. Gràcies, gràcies.

Amadeu Casellas compleix avui, diumenge 10 dâagost de 2008, cinquanta dies de vaga de fam. Gairebé dos mesos. Cinquanta dies i cinquanta nits de solitud, lluitant contra el propi cos, contra la fosca, contra les parets, contra la desesperança. No mâho sé imaginar. Ha perdut vin-t-cinc quilos, però no el somriure.

Llibertat, o mort. Ãs la disjuntiva. Al cap de vint-i-tres anys de presó, què més li poden demanar? Amadeu és víctima de la nostra hipocresia, de les nostres lleis injustes. Sí, meves. Sí, teves. Perquè, en la mesura que callem, com més callem, som més culpables.

Ni tan sols caldrien consideracions polítiques, que també. Perquè Amadeu no és només una víctima, també és un lluitador. Però ara sâha encarat a lâúltima possibilitat dâun pres a qui han silenciat totes les veus: la veu tortuosa dels recursos legals, la veu petita de les instàncies, la veu ínfima que ha tancat en tantes cartes, durant tants anys.

Amadeu ens veu des de la finestra. âQuina, quina?â? Mirem amunt. Els vidres fumats enlluernen, reflecteixen el sol, no es veu res, no és cap casualitat. âSí, miraâ?. Ãs una silueta esborrada: la mà enlaire recolzada al vidre, (amb un braçalet blanc que de fet és via intravenosa oberta) ara un puny.

Migdia. Molta calor. Ens acostem més, de fet entrem al recinte del mòdul penitenciari de lâhospital (quina manera més elegant de dir-ho!), la porta metàlâ¢lica és oberta; acostem la pancarta a la finestra. De seguida tenim els carcellers al damunt, amb la pregunta típica: âQui és el responsable del grup?â?. Somriures. Tots, tots. Tots i totes. Tots i cadascun. âNomés volem que ens vegiâ?. Aguantem una mica. Però som tan pocs, de fet, que hem de sortir, no pas sense haver hagut dâescoltar amenaces, no només contra nosaltres, sinó contra lâAmadeu mateix. âAixò constarà a lâexpedientâ?.

Molta calor. Dia de sol i de platja, de piscines. Quina imprudència, Amadeu, una vaga de fam com aquesta, a lâagost. Un crit com aquest, enmig de la nostra placidesa hipòcrita, de les vacances, la vida sense entrebancs, la vida petita.

Un crit que és una ferida, Amadeu. A les presons, no fan vacances. Mai. La roda gira, implacable, però tu, almenys, lâhas feta visible. A quin preu!

Pleguem la pancarta, anem a dinar, et deixem sol, la vida fàcil continua.

Però tornarem. Dimarts que ve, sense anar més lluny, al carrer Doctor Junyent, 12-14 de Vic, a dos quarts de dotze del matí.
Mira també:
http://htttp://paisatgedesdelafinestra.blogspot.com
http://coordinadoraantifeixista.blogspot.com

This work is in the public domain

Comentaris

Re: Amadeu Casellas, 50 dies en vaga de fam!
10 ago 2008
Amadeu lliure JA!
Sindicat Terrassa