|
Notícies :: globalització neoliberal : ecologia |
Entrevista a TAIFA sobre el decreixement
|
|
per L'ACCENT |
28 jul 2008
|
Entrevista a Ivan Gordillo, del Seminari Taifa:
“PENSAR EN LA POSSIBILITAT D´ACONSEGUIR UN CAPITALISME VERD NO ENS SEMBLA CAP SOLUCIÓ�
Ivan Gordillo forma part del Seminari d´Economia CrÃtica Taifa, un grup d´estudi de l´economia des d´una perspectiva crÃtica. Aquest seminari té diversos grups de treball d´estudi de teoria econòmica i organitza cursos i materials de formació en economia com a suport pedagògic dels moviments socials. L´ACCENT hem entrevistat Gordillo per conèixer l´anà lisi que fan des d´aquest seminiari de les propostes elaborades pels que defensen la Teoria del Decreixement. |
[Versió sencera de l'entrevista publicada a L'ACCENT 135]
EN ELS DEBATS DE L´ESQUERRA CATALANA HA COMENÇAT A PRENDRE RELLEVÀNCIA LA PROPOSTA DEL QUE ANOMENEN "DECREIXEMENT" PER AFRONTAR LA FI DE L´ERA DELS COMBUSTIBLES I EL CANVI CLIMÀTIC A QUÈ ENS ENFRONTEM. UNA DE LES BASES DE LA PROPOSTA ÉS QUE "NO HI HA CREIXEMENT INFINIT POSSIBLE EN UN PLANETA FINIT". COMPARTIU AQUEST PLANTEJAMENT DE SORTIDA?
SÃ. Seria irresponsable pensar el contrari i obviar que no existeix un problema mediambiental de primera importà ncia. Ha quedat clar i demostrat que els recursos naturals han patit un ritme d’extracció per a la producció i el consum superior al seu ritme biològic de reposició. La forta dependència del petroli que té el sistema productiu ha estat un dels factors destacats de l’actual problema energètic i és aquest un dels pilars centrals que critica l’ecologisme.
L’economia ecològica ha denunciat les deficiències de la teoria econòmica ortodoxa en incorporar al seu anà lisi la restricció que suposa tenir uns recursos naturals finits. Per tant, és clar que l’economia convencional no ens donarà eines ni per analitzar ni per trobar possibles solucions a la situació social i mediambiental actual. Els ecologistes han desenvolupat una sèrie d’indicadors força útils per mesurar la degradació ambiental que han provocat les societats industrials, i fins quan podrem mantenir l’actual ritme d’extracció. Un dels més coneguts és el de petjada ecològica, que intenta mesurar quants planetes caldrien per seguir produint al nivell que s’està fent ara. Aixà doncs, podem dir que s’ha realitzat una descripció acurada del què succeeix a nivell ecològic, de les conseqüències del nostre sistema productiu i de les causes del canvi climà tic, però al nostre parer, els autors que recentment han desenvolupat el concepte del decreixement no aprofundeixen en un anà lisi sistèmic de la societat i per tant moltes de les seves propostes d’alternativa són incompletes. El model que pugui satisfer les necessitats humanes indispensables passa per batre abans al capitalisme. D’això no en parlen cap dels que accepten la Teoria del Decreixement.
Els autors del decreixement argumenten que el model de desenvolupament de les darreres dècades ha estat insostenible i desigual i expliquen la catà strofe ecològica que suposa seguir creixent als Ãndex que ho està fent l’economia mundial. Davant d’aquest panorama decréixer pot ser, més que una alternativa, una necessitat. Ara bé, el programa d’acció el trobem insuficient en l’abast de les mesures que proposen, i tÃmid a l’hora d´asenyalar els responsables. El decreixement és una idea abstracta que ens pot semblar molt raonable, però cal treballar en la seva implementació. Qui ha de decréixer? Com cal fer-ho? Fins a quin nivell haurÃem de decréixer?
Serge Latouche, un dels principals exponents del decreixement proposa “descolonitzar l’imaginari econòmic�. Això què vol dir? Promoure l’austeritat, canviar els patrons de consum, desmaterialitzar l’economia, regular la publicitat, apostar pel localisme i les xarxes d’intercanvi de proximitat, restaurar l’agricultura camperola, internalitzar els costos de transport, tot això dins d’un programa que ell anomena de les sis R: revaluar, reestructurar, redistribuir, reduir, reutilitzar, reciclar, són algunes de les mesures que proposa. Aquest programa resumiria el seu pla de decreixement. També aposta per les economies informals pròpies del tercer món, que en ocasions realitzen intercanvis no de mercat. Això últim ens sembla inacceptable, seria un retrocés en els drets social aconseguits per la classe treballadora.
També m’agradaria afegir que no crec que sigui bo obsessionar-se amb l’evolució del Producte Interior Brut (PIB). Aquest és un indicador molt general, tant que hi cap de tot. Si es fan més hospitals i escoles creix el PIB. I si augmenta la industria armamentÃstica també creix. Per tant, creiem que caldria centrar-se en què és desitjable produir per a la societat i què no.
UNA DE LES PROPOSTES QUE AQUEST MOVIMENT FA ÉS ACONSEGUIR UNA "ECONOMIA SANA". AQUEST CONCEPTE ELLS EL DEFINEIXEN COM A UNA ECONOMIA QUE NO TOQUI EL "CAPITAL NATURAL". QUÈ EN PENSEU D´AQUEST OBJECTIU?
Dins del sistema capitalista, un sistema malalt, tampoc és possible parlar ni proposar una economia sana. Pensar en una economia que no consumeixi recursos naturals al ritme més o menys com el present dins del sistema capitalista se’ns fa una mica difÃcil, per no dir impossible. Pensar en la possibilitat d’aconseguir un capitalisme verd no ens sembla cap solució, sinó un maquillatge per alleugerir consciències.
Tot i que no té res a veure amb el decreixement, i a mode d’exemple simplificat de la perversitat del sistema, observem que la pujada del sector del biocombustible és una de les causes de l’augment del preu dels aliments bà sics. En el capitalisme, una cosa positiva com pot ser produir combustible menys contaminant es converteix en un problema. El capital es dirigeix a invertir en sectors amb taxes de benefici més atractives com és el del biocombustible, i ho fa a costa de reduir la producció d’aliments perquè ara s’hi destinen les terres de conreu de cereals a conrear biomassa. Al caure la quantitat d’un producte amb forta demanda, com són els aliments, el preu es dispara.
No creiem doncs que la industria verda sigui la solució al problema mediambiental, perquè a part de no arreglar aquest, en provocaria d’altres.
ALGUNS INTEGRANTS D´AQUEST MOVIMENT PROPOSEN UN MODEL ECONÒMIC ALTERNATIU ARTICULAT AL VOLTANT DE TRES EIXOS: "UNA ECONOMIA DE MERCAT CONTROLADA, PER EVITAR EL FENÒMEN DE LA CONCENTRACIÓ; (...) LA PRODUCCIÓ D´EQUIPAMENTS QUE NECESSITÉS UNA INVERSIÓ, SERIA FINANÇADA PER CAPITALS MIXTOS PRIVATS I PÚBLICS, CONTROLATS PER LA POL�TICA; EL TERCER EIX FA REFERÈNCIA ALS SERVEIS PÚBLICS ESSENCIALS, QUE TINDRIEN COM A CARACTER�STICA LA DE NO SER PRIVATITZABLES". QUÈ US SEMBLA AQUESTA PROPOSTA COM A ALTERNATIVA AL MODEL ECONÒMIC ACTUAL? POT SER REALMENT UNA ALTERNATIVA AL SISTEMA D´EXPLOTACIÓ CAPITALISTA?
El capitalisme és un sistema que es fonamenta en l’explotació de l’home i la devastació del medi ambient. El mateix procés d’acumulació de capital persegueix invertir per aconseguir beneficis per tornar a reinvertir, i aquesta espiral conté intrÃnsecament el procés de creixement. Per tant, no és possible un decreixement voluntari del sistema productiu dins del capitalisme, i menys encara si el programa d’acció del decreixement es vol aplicar dins del mercat o sense qüestionar la propietat privada dels factors de producció. Dins del sistema capitalista, l’economia mixta reconeix la propietat privada i la presència de l’empresari i el seu sistema de treball assalariat. Ara bé, dins de l’actual estat de les coses ens sembla encertat apostar per no privatitzar els serveis públics i democratitzar la seva gestió. No podem pensar en mesures encabides dins del sistema sense tenir en compte les polÃtiques públiques com a mitjà regulador del mercat.
Dit això, no creiem que aquesta proposta pugui ser una alternativa al sistema d’explotació capitalista, tampoc sabem si aixà ho pretenen els seus autors. No creiem que una proposta que no implica a tots els agents de la societat pugui ser una alternativa. Es posa massa atenció en l’acció individual, que no dubtem que sigui important, però el creixement econòmic és més una caracterÃstica del sistema socio-econòmic de la nostra societat en la seva globalitat que no pas fruit del patró de consum occidental. Tampoc sembla que s’evaluin les conseqüències que suposaria una reducció de la producció, un decreixement, dins d’un sistema on la majoria de la població és assalariada. I és en aquest punt on algun autor del decreixement ha recorregut a propostes que ens semblen més sòlides com la Renda Bà sica.
Continua llegint a...
L'ACCENT: http://www.laccent.cat/article.asp?n=135&idart=1658
LA FÀBRICA (entrevista sencera): http://www.fabrica.cat/index.php?option=com_content&task=view&id=374&Ite |
This work is in the public domain |
Re: Entrevista a TAIFA sobre el decreixement
|
per decreixent a Catalunya |
29 jul 2008
|
Això d'esmentar idees que surten d'alguns teòrics del decreixement a França (no de tots ni de la majoria) per així poder criticar que el moviment pel decreixement és reformista,... ja cansa!!
Tothom que hi ha participat sap que el moviment pel decreixement a Catalunya és obviament anticapitalista i està treballant per una alternativa de societat fora del mercat i de l'estat.
Estaria bé que els qui tinguin ganes de debatre es cinyessin al debat i propostes que hi ha a Catalunya (decreixement.net tempsdere-voltes.cat ) en lloc de fer referència a alguna cosa que en llegit en algun llibre estranger sota el nom de decreixement.
Si no estem creant confusió i discutin en el buit... |